divendres, 7 de març del 2014
dimecres, 5 de març del 2014
Un discurs amb molt d'olfacte
Discurs del papa Francesc als bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola
Discurs del papa Francesc als bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola. Ciutat del Vaticà, 3 de març de 2014.
Estimats germans,
agraeixo les paraules que m'ha dirigit en nom de tots el President de
la Conferència Episcopal Espanyola, i que expressen el vostre ferm
propòsit de servir fidelment el Poble de Déu que peregrina a Espanya, on
molt aviat va arrelar la Paraula de Déu, que ha donat fruits de
concòrdia, cultura i santedat. Ho voleu ressaltar de manera particular
amb la celebració del ja pròxim V Centenari del naixement de Santa
Teresa de Jesús, primera doctora de l'Església.
Ara que esteu patint la dura experiència de la indiferència de molts
batejats i heu de fer front a una cultura mundana, que arracona Déu a la
vida privada i l'exclou de l'àmbit públic, convé no oblidar la vostra
història. D'ella aprenem que la gràcia divina mai s'extingeix i que
l'Esperit Sant continua obrant en la realitat actual amb generositat.
Fiem-nos sempre d'Ell i de tot el que sembra en els cors dels qui estan
encomanats a les nostres cures pastorals (f. Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 68).
Als bisbes se'ls confia la tasca de fer germinar aquestes llavors amb
l'anunci valent i veraç de l'evangeli, de cuidar amb atenció el seu
creixement amb l'exemple, l'educació i la proximitat, d'harmonitzar-les
en el conjunt de la «vinya del Senyor», de la qual ningú no en pot
quedar exclòs. Per això, estimats germans, no estalvieu esforços per
obrir nous camins a l'evangeli, que arribin al cor de tots, perquè
descobreixin el que ja nia en el seu interior: Crist com a amic i germà.
No serà difícil trobar aquests camins si anem rere les petjades del
Senyor, que «no ha vingut a ser servit, sinó a servir» (Mc 10,45); que
va saber respectar amb humilitat els temps de Déu i, amb paciència, el
procés de maduració de cada persona, sense por a fer el primer pas per
anar al seu encontre. Ell ens ensenya a escoltar a tots de cor a cor,
amb tendresa i misericòrdia, i a buscar el que veritablement uneix i
serveix a la mútua edificació.
En aquesta recerca, és important que el bisbe no se senti sol, ni
cregui estar sol, que sigui conscient que també el ramat que li ha estat
encomanat té olfacte per a les coses de Déu. Especialment els seus
col·laboradors més directes, els sacerdots, pel seu estret contacte amb
els fidels, amb les seves necessitats i ocupacions quotidianes. També
les persones consagrades, per la seva rica experiència espiritual i el
seu lliurament missioner i apostòlic en nombrosos camps. I els laics,
que des de les més variades condicions de vida i respectives
competències porten endavant el testimoni i la missió de l'Església (cf.
Conc. Ecum. Vat II, Const . Lumen gentium, 33).
Així mateix, el moment actual, en què les mediacions de la fe són
cada vegada més escasses i no falten dificultats per a la seva
transmissió, exigeix posar les vostres Esglésies en un veritable estat
de missió permanent, per trucar a qui s'ha allunyat i enfortir la fe,
especialment dels infants. Per a això no deixeu de prestar una atenció
particular al procés d'iniciació a la vida cristiana. La fe no és una
mera herència cultural, sinó un regal, un do que neix de la trobada
personal amb Jesús i de l'acceptació lliure i joiosa de la nova vida que
ens ofereix. Això requereix anunci incessant i animació constant,
perquè el creient sigui coherent amb la condició de fill de Déu que ha
rebut en el baptisme.
Despertar i avivar una fe sincera, afavoreix la preparació al
matrimoni i l'acompanyament de les famílies, la vocació de les quals és
ser lloc natiu de convivència en l'amor, cèl·lula originària de la
societat, transmissora de vida i església domèstica on es forja i es viu
la fe. Una família evangelitzada és un valuós agent d'evangelització,
especialment irradiant les meravelles que Déu ha obrat en ella. A més,
en ser per la seva naturalesa àmbit de generositat, promourà el
naixement de vocacions al seguiment del Senyor en el sacerdoci o la vida
consagrada.
L'any passat vau publicar el document «Vocacions sacerdotals per al
segle XXI», assenyalant així l'interès de les vostres Esglésies
particulars en la pastoral vocacional. És un aspecte que un bisbe ha de
posar en el seu cor com absolutament prioritari, portant-ho a l'oració,
insistint en la selecció dels candidats i preparant equips de bons
formadors i professors competents.
Finalment, voldria subratllar que l'amor i el servei als pobres és
signe del Regne de Déu que Jesús va venir a portar (cf. Exhort. Ap. Evangelii gaudium,
48). Sé bé que, en aquests últims anys, precisament la vostra Caritas
-i també altres obres benèfiques de l'Església- han merescut gran
reconeixement, de creients i no creients. M'alegra molt, i demano al
Senyor que això sigui motiu d'acostament a la font de la caritat, a
Crist que «va passar fent el bé i guarint tots els oprimits» (Ac 10,38),
i també a la seva Església, que és mare i mai no pot oblidar els seus
fills més desfavorits. Us convido, doncs, a manifestar estima i a
mostrar-vos propers a tots els qui posen els seus talents i les seves
mans al servei del «programa del Bon Samarità, el programa de Jesús»
(Benet XVI, Deus caritas est, 31b).
Estimats germans, ara que esteu reunits en la Visita ad limina per
manifestar els llaços de comunió amb el Bisbe de Roma (cf. Conc Ecum Vat
II, Const. Lumen gentium, 22), desitjo agrair de tot cor el
vostre servei al poble sant fidel de Déu. Seguiu endavant amb esperança.
Poseu-vos al capdavant de la renovació espiritual i missionera de les
vostres Esglésies particulars, com a germans i pastors dels vostres
fidels, i també dels que no ho són, o ho han oblidat. Per a això, us
serà de gran ajuda la col·laboració franca i fraterna en el si de la
Conferència Episcopal, així com el suport recíproc i sol·lícit en la
recerca de les formes més adequades d'actuar.
Us demano, per favor, que porteu als estimats fills d'Espanya una
especial salutació del Papa, que els confia a la cura maternal de la
Santíssima Mare de Déu, els suplica que resin per ell i els imparteix la
seva Benedicció.
Traducció: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya.
Queridos hermanos:
Agradezco las palabras que me ha dirigido en nombre de todos el
presidente de la Conferencia Episcopal Española, y que expresan vuestro
firme propósito de servir fielmente al Pueblo de Dios que peregrina en
España, donde arraigó muy pronto la Palabra de Dios, que ha dado frutos
de concordia, cultura y santidad. Lo queréis resaltar de manera
particular con la celebración del ya cercano V Centenario del nacimiento
de Santa Teresa de Jesús, primera doctora de la Iglesia.
Ahora que estáis sufriendo la dura experiencia de la indiferencia de
muchos bautizados y tenéis que hacer frente a una cultura mundana, que
arrincona a Dios en la vida privada y lo excluye del ámbito público,
conviene no olvidar vuestra historia. De ella aprendemos que la gracia
divina nunca se extingue y que el Espíritu Santo continúa obrando en la
realidad actual con generosidad. Fiémonos siempre de Él y de lo mucho
que siembra en los corazones de quienes están encomendados a nuestros
cuidados pastorales (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 68).
A los obispos se les confía la tarea de hacer germinar estas semillas
con el anuncio valiente y veraz del evangelio, de cuidar con esmero su
crecimiento con el ejemplo, la educación y la cercanía, de armonizarlas
en el conjunto de la «viña del Señor», de la que nadie puede quedar
excluido. Por eso, queridos hermanos, no ahorréis esfuerzos para abrir
nuevos caminos al evangelio, que lleguen al corazón de todos, para que
descubran lo que ya anida en su interior: a Cristo como amigo y hermano.
No será difícil encontrar estos caminos si vamos tras las huellas del
Señor, que «no ha venido para que le sirvan, sino para servir» (Mc 10,45);
que supo respetar con humildad los tiempos de Dios y, con paciencia, el
proceso de maduración de cada persona, sin miedo a dar el primer paso
para ir a su encuentro. Él nos enseña a escuchar a todos de corazón a
corazón, con ternura y misericordia, y a buscar lo que verdaderamente
une y sirve a la mutua edificación.
En esta búsqueda, es importante que el obispo no se sienta solo, ni
crea estar solo, que sea consciente de que también la grey que le ha
sido encomendada tiene olfato para las cosas de Dios. Especialmente sus
colaboradores más directos, los sacerdotes, por su estrecho contacto con
los fieles, con sus necesidades y desvelos cotidianos. También las
personas consagradas, por su rica experiencia espiritual y su entrega
misionera y apostólica en numerosos campos. Y los laicos, que desde las
más variadas condiciones de vida y respectivas competencias llevan
adelante el testimonio y la misión de la Iglesia (cf. Conc. Ecum. Vat.
II, Const. Lumen gentium, 33).
Asimismo, el momento actual, en el que las mediaciones de la fe son
cada vez más escasas y no faltan dificultades para su transmisión, exige
poner a vuestras Iglesias en un verdadero estado de misión permanente,
para llamar a quienes se han alejado y fortalecer la fe, especialmente
en los niños. Para ello no dejéis de prestar una atención particular al
proceso de iniciación a la vida cristiana. La fe no es una mera herencia
cultural, sino un regalo, un don que nace del encuentro personal con
Jesús y de la aceptación libre y gozosa de la nueva vida que nos ofrece.
Esto requiere anuncio incesante y animación constante, para que el
creyente sea coherente con la condición de hijo de Dios que ha recibido
en el bautismo.
Despertar y avivar una fe sincera, favorece la preparación al
matrimonio y el acompañamiento de las familias, cuya vocación es ser
lugar nativo de convivencia en el amor, célula originaria de la
sociedad, transmisora de vida e iglesia doméstica donde se fragua y se
vive la fe. Una familia evangelizada es un valioso agente de
evangelización, especialmente irradiando las maravillas que Dios ha
obrado en ella. Además, al ser por su naturaleza ámbito de generosidad,
promoverá el nacimiento de vocaciones al seguimiento del Señor en el
sacerdocio o la vida consagrada.
El año pasado publicasteis el documento “Vocaciones sacerdotales para
el siglo XXI”, señalando así el interés de vuestras Iglesias
particulares en la pastoral vocacional. Es un aspecto que un obispo debe
poner en su corazón como absolutamente prioritario, llevándolo a la
oración, insistiendo en la selección de los candidatos y preparando
equipos de buenos formadores y profesores competentes.
Finalmente, quisiera subrayar que el amor y el servicio a los pobres
es signo del Reino de Dios que Jesús vino a traer (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 48). Sé bien que, en estos últimos años, precisamente vuestra Caritas –
y también otras obras benéficas de la Iglesia – han merecido gran
reconocimiento, de creyentes y no creyentes. Me alegra mucho, y pido al
Señor que esto sea motivo de acercamiento a la fuente de la caridad, a
Cristo que «pasó haciendo el bien y curando a todos los oprimidos» (Hch 10,38);
y también a su Iglesia, que es madre y nunca puede olvidar a sus hijos
más desfavorecidos. Os invito, pues, a manifestar aprecio y a mostraros
cercanos a cuantos ponen sus talentos y sus manos al servicio del
«programa del Buen Samaritano, el programa de Jesús» (Benedicto XVI,
Enc. Deus caritas est, 31b).
Queridos hermanos, ahora que estáis reunidos en la Visita ad limina para manifestar los lazos de comunión con el Obispo de Roma (cf. Conc. Ecum. Vat. II, Const. Lumen gentium,
22), deseo agradeceros de todo corazón vuestro servicio al santo pueblo
fiel de Dios. Seguid adelante con esperanza. Poneos al frente de la
renovación espiritual y misionera de vuestras Iglesias particulares,
como hermanos y pastores de vuestros fieles, y también de los que no lo
son, o lo han olvidado. Para ello, os será de gran ayuda la colaboración
franca y fraterna en el seno de la Conferencia Episcopal, así como el
apoyo recíproco y solícito en la búsqueda de las formas más adecuadas de
actuar.
Os pido, por favor, que llevéis a los queridos hijos de España un
especial saludo del Papa, que los confía a los maternos cuidados de la
Santísima Virgen María, les suplica que recen por él y les imparte su
Bendición.
dimarts, 4 de març del 2014
dissabte, 1 de març del 2014
dimecres, 26 de febrer del 2014
Comunicat de la Marxa pel Treball Digne i la Renda Garantida de Ciutadania
Comunicación – Coordinadora Asambleas de trabajadores/as en paro de Catalunya
COMUNICAT MARXA PEL TREBALL DIGNE I LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA 22-27 FEBRER 2014
Dissabte 22 de febrer
A
partir de les 9 hores del matí diversos centenars de persones sense
feina es van anar congregant a la plaça de l'ajuntament de Castelldefels
per iniciar la marxa. Entre els presents van expressar el seu suport i
solidaritat al moviment de dones en defensa del dret a l'avortament
d'aquesta localitat, així com representants dels sindicats que donen
suport a la marxa, de regidors i parlamentaris d'ICV i PSC.
Després
dels primers discursos que van situar els objectius de la marxa i van
animar a participar es va donar lectura al Manifest. A continuació es va
iniciar la marxa en direcció a Gavà animats amb els lemes de "Treball
SI , Atur NO". A la plaça de l'ajuntament d'aquesta localitat una
delegació de la marxa va ser saludada per representants de l'ajuntament
als quals es va lliurar el Manifest i les reivindicacions.
A
Viladecans la marxa es va aturar davant de l'avinguda del Hospital ia
les 13:30 hores va tenir lloc la lectura del manifest i les
intervencions dels representants de l'Escola Mediterrània i d'altres
entitats socials i sindicals.
Es
va reprendre la marxa cap al Prat del Llobregat fins arribar al "Fond
d'en Peixo" on un equip de l'Assemblea d'aturats de la localitat i del
Front Civic havien preparat una grata recepció: botifarrada, cuscús,
mongetes, etc ., que van reposar les forces dels caminants. Una
delegació municipal amb l'alcalde al capdavant van departir amb els
participants. Després de dinar la marxa va entrar a la plaça de
l'ajuntament del Prat on es va iniciar una Assemblea en la qual es va
donar lectura al Manifest, i que va comptar amb la salutació, entre
d'altres, d'un representant de la Marea de pensionistes. Després de
lliurar el plec de reivindicacions a la representació municipal, la
marxa va reprendre la seva marxa cap a Sant Boi de Llobregat on
pernocta.
Diumenge 23 febrer
A
les 9 hores es va iniciar la marxa des de la Plaça Catalunya de Sant
Boi ia les 10 hores es celebrava l'Assemblea a Marianao, amb AA.VV. del
barr , on van intervenir Manolo Cañada dels Campaments de la Dignitat
d'Extremadura i José Coy activista de la PAH i del Front Cívic de Múrcia
que va informar sobre la Marxa de la Dignitat a Madrid el proper 22 de
març. A les 11:30 hores va tenir lloc l'assemblea al Parc Sanitari Sant
Joan de Déu amb la salutació del Comitè d'Empresa .
La
marxa va reprendre la carretera fins arribar a Santa Coloma de Cervelló
on a les 13 hores va tenir lloc una altra Assemblea amb la corresponent
lectura del manifest i el seu lliurament a l'Ajuntament.
A
les 14 hores la marxa arriba a la plaça de l'ajuntament de Sant Vicenç
dels Horts on novament es dóna lectura al manifest i es lliura als
representants municipals.
Després
de dinar reponedora i el descans merescut es desenvolupen a la tarda
l'assemblea de debat amb presència de diferents moviments socials, i la
taula rodona amb la participació de diversos representants de forces
polítiques. En mig dels actes l’alcalde de la localitat va saludar als
participants.
La Marxa pernocta a Sant Vicenç dels Horts
Dilluns 24 febrer
A
les 9 hores la marxa surt de Sant Vicenç dels Horts i passa per Pallejà
on l'alcalde es va excusar amb les obligacions d'una reunió per no rebre
a la delegació de la marxa . A Sant Andreu de la Barca es dóna lectura
al manifest i es lliura a la representació municipal .
Després
de dinar del migdia la marxa surt per la localitat de Martorell on
després d'arribar a l'Ajuntament es dóna lectura al manifest i es lliura
a la representació municipal .
La marxa pernocta a Martorell .
Barcelona 24 febrer
Comunicació - Coordinadora Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya
(Versión castellano)
COMUNICADO MARCHA POR EL TRABAJO DIGNO Y LA RENTA GARANTIZADA DE CIUDADANIA 22-27 DE FEBRERO 2014
Sábado 22 de febrero
A
partir de las 9 horas de la mañana varios cientos de personas sin
empleo se fueron congregando en la plaza del ayuntamiento de
Castelldefels para iniciar la marcha. Entre los presentes expresaron su
apoyo y solidaridad el movimiento de mujeres en defensa del derecho al
aborto de dicha localidad, así como representantes de los sindicatos que
apoyan la marcha, de concejales y parlamentarios de ICV y PSC.
Tras
los primeros discursos que situaron los objetivos de la marcha y
animaron a participar se dio lectura al Manifiesto. A continuación se
inició la marcha en dirección a Gavá animados con los lemas de
“Trabajo SI, Paro NO”. En la plaza del ayuntamiento de esta localidad
una delegación de la marcha fue saludada por representantes del
ayuntamiento a los que se entregó el Manifiesto y las reivindicaciones.
En
Viladecans la marcha se detuvo delante de la Avda. del Hospital y a las
13:30 horas tuvo lugar la lectura del manifiesto y las intervenciones de
los representantes de la Escuela Mediterránea y de otras entidades
sociales y sindicales.
Se reemprendió la marcha hacia el Prat del Llobregat hasta llegar al “Fond
d’ en Peixo” donde un equipo de la Asamblea de parados de la localidad y
del Front Civic habían preparado una grata recepción: butifarrada,
cuscús, alubias, etc., que repusieron las fuerzas de los caminantes.
Una delegación municipal con el alcalde a la cabeza departió con los
participantes. Tras la comida la marcha entró en la plaza del
ayuntamiento del Prat donde se inició una Asamblea en la que se dio
lectura al Manifiesto, y que contó con el saludo, entre otros, de un
representante de la Marea de pensionistas. Tras entregar el pliego de
reivindicaciones a la representación municipal, la marcha reemprendió su
andadura hacia Sant Boi del Llobregat donde pernocta.
Domingo 23 de febrero
A
las 9 horas se inició la marcha desde la Pza. Catalunya de Sant Boi y a
las 10 horas se celebraba la Asamblea en Marianao, con AA.VV. del
barrio, donde intervinieron Manolo Cañada de los Campamentos de la
Dignidad de Extremadura y José Coy activista de la PAH y del Frente
Cívico de Murcia que informó sobre la Marcha de la Dignidad a Madrid el
próximo 22 de marzo. A las 11:30 horas tuvo lugar la asamblea en el
Parc Sanitari Sant Joan de Deu con el saludo del Comité de Empresa.
La
marcha reemprendió la carretera hasta llegar a Santa Coloma de Cervelló
donde a las 13 horas tuvo lugar otra Asamblea con la correspondiente
lectura del manifiesto y su entrega al Ayuntamiento.
A
las 14 horas la marcha llega a la plaza del ayuntamiento de Sant Vicenç
dels Horts donde nuevamente se da lectura al manifiesto y se entrega a
los representantes municipales.
Tras
la comida reponedora y el descanso merecido se desarrollan por la tarde
la asamblea de debate con presencia de distintos movimientos sociales, y
la mesa redonda con la participación de diversos representantes de
fuerzas políticas. En un momento del desarrollo de los actos el alcalde
de la localidad saludó a los participantes.
La Marcha pernocta en Sant Vicenç dels Horts
Lunes 24 de febrero
A
las 9 horas la marcha sale de Sant Vicenç dels Horts y pasa por Pallejá
donde el alcalde se excusó con las obligaciones de una reunión para no
recibir a la delegación de la marcha. En Sant Andreu de la Barca se da
lectura al manifiesto y se entrega a la representación municipal.
Tras
la comida del medio día la marcha sale para la localidad de Martorell
donde tras llegar al Ayuntamiento se da lectura al manifiesto y se
entrega a la representación municipal.
La marcha pernocta en Martorell.
Barcelona 24 Febrero
Comunicación – Coordinadora Asambleas de trabajadores/as en paro de Catalunya
Información en web TV3:
La marxa contra l'atur comença a caminar en direcció a Barcelona pel dret a una feina digna
Marxa de quatre dies contra l'atur
De
Castelldefels a Sant Boi de Llobregat. I d'aquí a Sant Vicenç dels
Horts, Martorell, Esparreguera i Sant Joan Despí, entre altres.
Destinació final: el Parlament de Catalunya. És el recorregut de la
Marxa contra l'atur que durant cinc dies recorrerà el Baix Llobregat a
peu per reclamar el dret a una feina digna i que s'apliqui la renda garantida ciutadana.
Membres
d'associacions d'aturats, entitats cíviques, sindicats i formacions
polítiques han posat en marxa aquesta inciativa per segon any
consecutiu. La manifestació recorrerà 116 quilòmetres a peu fins
acabar, dijous a les sis de la tarda, en un acte de protesta davant el
Parlament de Catalunya, on està previst que una representació dels
aturats entreguin una carta amb les seves reivindicacions als grups
parlamentaris.
El recorregut
Aquest
dissabte s'ha posat en marxa. Han sortit des de Castelldefels i
recorrerà a peu durant sis dies els municipis de Gavà, Viladecans, el
Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant
Vicenç dels Horts, Pallejà i Sant Andreu de la Barca. D'aquí es
dirigirà cap al nord fins a Martorell, Abrera, Esparreguera i Olesa de
Montserrat, i tornarà a baixar, dimecres, fins a Molins de Rei, Sant
Feliu, Esplugues i Cornellà de Llobregat, i Sant Joan Despí, des d'on
s'iniciarà l'última etapa de la marxa cap a Barcelona, per
concentrar-se, juntament amb la marxa convocada al Vallès, davant el
Parlament de Catalunya.
Què reivindiquen?
La Marxa vol mostrar el desacord dels manifestants amb les polítiques de retallades dels
governs català i espanyol, que, segons les associacions d'aturats,
estan "desmantellant" l'actual estat del benestar, amb una clara
intenció, al seu entendre, de privatitzar serveis bàsics com l'educació,
la sanitat o les jubilacions.
Els impulsors de la protesta defensen un lloc de feina digne i proposen la reducció de la jornada laboral com una via per donar sortida a les altes xifres d'aturats. També defensen el dret a una renda garantida de ciutadania, que s'evitin els desnonaments i que es garanteixin serveis bàsics gratuïts a
les persones desocupades per evitar que caiguin en una situació de
pobresa energètica. Finalment, també s'oposen a les últimes reformes
laborals del PP i el PSOE, que, al seu entendre, només abarateixen
l'acomiadament.
El Baix Llobregat és un del territoris més afectats per l'actual crisi econòmica, amb una taxa d'atur del 16,4%, la comarca suma 70.000 persones aturades
Què feu!!! Són fills i filles de Déu!!!
A tota persona de bona voluntat!!!
Cal cridar amb tantes persones que són tractades com a objectes!!! Malgrat que creiem que no fem res, deixem que un sistema econòmic, que moltes vegades genera injusticia i opressió, continuï deshumanitzant. Perquè, en el fons, no hi ha la suficient creativitat per a recrear estructures humanes que ajudin a humanitzar, a construir ponts d'alliberament entre els éssers humans...
Des de la Pastoral Obrera de Terrassa denunciem l'explotació a tants immigrants, germans i germanes nostres.
En especial, fem un crit de protesta davant l'actuació confusa i incoherent a Ceuta que va produir morts d'una manera injusta. Ja hi ha prou de tanta maldat!!! Jesús de Nazaret va patir a la seva vida la gran ferida dels homes i les dones: el voler davant els altres ser déus quan realment són fills i filles de Déu. El no als qui tenim al costat és un gest d'autosufiència egoista. I així algun dia ens podran dir: Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
Si us plau, no podem continuar així... Què no ens passi algun dia a
nosaltres el que està passant a d'altres, perquè quan arribi aquell dia
pot ser massa tard. En especial, fem un crit de protesta davant l'actuació confusa i incoherent a Ceuta que va produir morts d'una manera injusta. Ja hi ha prou de tanta maldat!!! Jesús de Nazaret va patir a la seva vida la gran ferida dels homes i les dones: el voler davant els altres ser déus quan realment són fills i filles de Déu. El no als qui tenim al costat és un gest d'autosufiència egoista. I així algun dia ens podran dir: Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
»Llavors ells li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
»Ell els contestarà:
»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi. (Mateu 25, 42-45)
Primer s'endugueren els negres,
Però a mi no em va importar, perquè jo no ho era.
Tot seguit s'endugueren als jueus,
Però a mi no em va importar, perquè jo no ho era.
Després varen detenir als capellans,
Però com que no sóc religiós, tampoc em va importar.
Finalment varen apressar a uns comunistes,
Però com que no sóc comunista, tampoc em va importar.
Ara se m'enduen a mi... però ja és massa tard.
Bertolt Brecht
Moltes gràcies!!!
Pepe Baena, delegat de Pastoral Obrera de la Diòcesi de Terrassa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)