PARAULES FINALISTA DEL VALLESÀ DE L’ANY
Davant tantes persones
diverses i plurals en aquest Centre Cultural de Vilanova del Vallès, em surten
unes paraules de somni a partir de la nostra tasca humil de Càritas de la
Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista. Paraules amb regust de somni amb
el meu amic Jesucrist, de qui en aquests dies els cristians celebrem el seu pas
de la mort a la vida:
Somio un món on els infants
puguin aprendre amb el cor que la vida és tota una assignatura d’amor, i no
caiguin en una educació útil només per ser els millors preparats per un sistema
del capital i no per una terra de tots els éssers humans.
Somio un món on els joves
puguin treure’s l’etiqueta de que són el futur, per començar a formar part de
la construcció del present ple de vida i creativitat, tenint en compte els
ancians com a memòria històrica que no té principi ni fi.
Somio un món on les dones i
els homes puguin descobrir que la complementarietat no està en la diferència sexual,
sinó en la comunió de dues llibertats que dialoguen en l’abraçada i en la
mirada cap un mateix horitzó.
Somio un món on els més
pobres puguin aixecar-se de valent per cridar, amb un somriure de bat a bat,
que ja no hi ha poderosos ni febles, sinó persones que practiquen el compartir tot
allò que els falta als altres.
Somio un món on els refugiats
i emigrants puguin gaudir de la terra, sense fronteres ni murs,
perquè ja no es mira el territori com una propietat a defensar, sinó que es viu
el cor de cadascú com a patrimoni de la humanitat.
Somio un món on els malalts
puguin ser guarits per petons, abraçades, somriures i cants d’amor i no per
medicaments sintètics que són fabricats per omplir els comptes bancaris d’uns
quants “malalts” pel càncer dels diners.
Somio un món on els qui estan
dormint al carrer viuen en habitacions comunicades amb finestres de comprensió
i portes d’estimació, perquè ja els carrers i les places de qualsevol ciutat i
poble han esdevinguts una gran casa acollidora per tothom.
Somio un món on els i les
batlles del Vallès Oriental, i tots el qui governen a tot arreu, puguin
expressar que servir al poble és un honor per construir entre tots i totes
municipis plens de benestar, pau i fraternitat, i no sigui l’oportunitat per
omplir-se les butxaques al so de l’egoisme i de la corrupció.
Somio un món on el dia d’avui
no és una gran gala del premi per un vallesà o una vallesana de l'any, sinó que
és la festa d’una societat agermanada per l’amor entre totes les persones de
qualsevol procedència, color, religió, tendència sexual, cultura, llengua...
Somio un món aquí i ara. Us hi
apunteu?
»Això diu el Senyor de
l'univers, Déu d'Israel: Quan jo renovaré la vida d'aquest poble, en el país de
Judà i per les seves ciutats encara tornaran a dir: "Que el Senyor et
beneeixi, seu de justícia, muntanya santa!" Al seu entorn hi habitaran els
de Judà en les seves ciutats, els pagesos i els qui transhumen amb els ramats.
Saciaré tots els qui defalleixen, satisfaré els qui pateixen
d'escassetat. Davant d'això diran: "Em desvetllo i veig que és
realitat el meu dolç somni." (Del llibre del profeta Jeremies 31, 23-26)
Moltes gràcies per tot!!!
Pepe Baena Iniesta
