Quan
de veritat ens faci mal
la vida dels pobres...
Les dones i els homes de la GOAC de Barcelona-Sant Feliu volem manifestar
la nostra reflexió sobre la situació que les classes treballadores vivim davant les
noves eleccions del 26J.
La legislatura que es va iniciar el passat 20 de desembre ha estat una
legislatura frustrada, de la qual necessiten aprendre els partits polítics i el
conjunt de la població, perquè les i els pobres no poden esperar.
Aleshores ja dèiem que les eleccions ens situaven davant de dos reptes fonamentals:
desenvolupar la capacitat de diàleg des de la diversitat i situar la justícia
en el centre de la nostra democràcia.
Totes dues qüestions han estat bastant absents fins avui. Previsiblement
després del 26J, hi haurà alguns canvis en la composició del Congrés i del
Senat; però, pel que fa al que és substancial, romandrem en la mateixa situació
i amb els mateixos desafiaments: fonamentalment, escoltar i respondre al clam
de les persones empobrides, que és l'únic que ens pot fer avançar en justícia i
humanitat; en fraternitat, en definitiva.
En aquell moment, assenyalàvem quatre necessitats que havien de centrar la
tasca del Parlament i del Govern, i també de tota la societat: en primer lloc, vèncer les causes estructurals
de les desigualtats i de la pobresa; canviar el model econòmic tot abandonant
la ceguesa del creixement plantejat com a fita en si mateixa i tot assolint com
a objectiu un projecte comú de justícia social i solidaritat; prioritzar el
treball digne (per tal de combatre la pobresa i la desigualtat i respectar la
promoció integral de les persones), i impulsar una regeneració moral que
recuperi el valor del bé comú. Avui ens cal el mateix.
La urgent regeneració moral de la
democràcia, sens dubte, implica que els partits polítics, les institucions
i cada un de nosaltres reconeguem que només escoltant, assumint i responent al
crit de les persones empobrides i excloses, la vida social pot canviar, la
política pot canviar i les nostres vides poden canviar. Mentre això no es
resolgui, cap problema no se solucionarà (cf. Evangelii Gaudium 202). Tal com diu
el Papa Francesc, les coses començaran a canviar quan «ens faci mal de veritat
la societat, el poble, la vida dels pobres» (EG 205).
Responsabilitat de l'Església i de tots els seus membres és aquell testimoni
al qual Francesc ens convida: «Cada cristià i cada comunitat estan vocacionats a ser instruments de Déu per l'alliberament i la promoció
dels pobres, de manera que puguin integrar-se plenament en la societat» [...] «L’Església,
guiada per l'Evangeli de la misericòrdia i de l'amor, escolta el clam per la
justícia i vol respondre-hi amb totes les seves forces [...] la qual cosa implica
tant la cooperació per resoldre les causes estructurals de la pobresa i per
promoure el desenvolupament integral dels pobres, com els gestos més simples i
quotidians de solidaritat davant les misèries molt concretes que trobem» (EG
187, 188).
Assemblea Germanor Obrera d’Acció Catòlica Barcelona-Sant Feliu
El Masnou, 18 i 19 de juny de 2016
