dijous, 29 de desembre de 2016

Ha mort en Manel Andreu, un militant obrer cristià de molta referència

 Resultat d'imatges de manel andreu poblenou

Manel Andreu, un ‘mestre’ i militant de l’església obrera

(Francesc Romeu) Ho recordava molt bé l’arquebisbe Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell, en la celebració religiosa de comiat del Manel Andreu a la parròquia de Santa Maria del Taulat al barri del Poblenou de Barcelona aquest dimecres al migdia: “El Manel ha estat com un mestre de primària que ens ha ensenyat a tots què és això del compromís de l’Església amb el món obrer”.
L’arquebisbe Vives va recordar que l’escriptor francès Albert Camus, en rebre el Premi Nobel de Literatura el 1957, el va dedicar al seu professor de Primària, a aquells que sovint no recordem però són els qui ens van ensenyar allò més bàsic: a llegir i a escriure. Vives va recordar que ell mateix, de jove, s’havia emmirallat en l’exemple i el model d’aquest militant cristià compromès amb el món sindical i veïnal que va morir el dilluns passat a causa d’unes complicacions de salut a l’edat de 72 anys.
Manel Andreu, nascut al barri del Poblenou de Barcelona el 1944, en una entrevista que li vaig fer l’any 2003 per a la revista Icària, de l’Arxiu Històric del Poblenou, em reconeixia que ell mateix havia mamat l’ambient obrer del Poblenou durant la seva infància i joventut i que això l’havia marcat per sempre. Fill d’una família obrera, d’una mare originària d’Alcora (Castelló) que treballava a una empresa tèxtil i d’un pare fill de Barcelona que treballava de mecànic, va veure les condicions inhumanes d’un context fabril i industrialitzat sense entranyes.
Ben aviat, ell mateix es va posar a treballar de mecànic i a estudiar als vespres la “maestría” industrial a l’Escola Tècnica del Clot. Després de treballar a catorze empreses diferents com a mecànic i ajustador, finalment va entrar a treballar de delineant a l’empresa d’ulleres de la Indo, a l’Hospitalet de Llobregat. Allà va començar el seu compromís sindical en el comitè d’empresa, primer com a militant de la USO i després, ja per sempre, de CCOO.
Tot i que ell ja havia estat en els orígens fundacionals de l’Associació de Veïns del Poblenou, el 1972, no va ser fins el 1994 que va fer un gran salt en la seva militància, passant del compromís sindical al compromís veïnal. Des del 1994 fins el 1998 va ser-ne el president i hi va tornar novament des del 2004 fins el 2009. Entremig, durant sis anys, del 1998 al 2004, va ser el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). La seva lògica era la mateixa: lluitar perquè els barris tinguessin uns millors serveis públics, atès que els seus veïns ho havien invertit tot (estalvis o hipoteques) pels seus pisos i ara no podien recórrer a uns serveis privats.
Aquest home, lluitador i dialogant, s’havia format també en el compromís cristià dels moviments d’acció catòlica en el món obrer, primer a la JOC i després a l’ACO. Com ell mateix em reconeixia en l’entrevista, el mètode de la revisió de vida el va dotar d’una nova mirada: “A mi, el principal bagatge que em va donar la JOC és –primer– el d'observar les coses, veure-les, i tenir els ulls molt oberts i les orelles molt atentes per descobrir el que està passant al teu costat. Segon, tenir molt en compte les persones. I, després, tercer, una reflexió que sempre t'ajuda a anar més enllà del que es veu a primera vista. Això és el que en diem el mètode de 'veure, jutjar i actuar', la revisió de vida. Per a mi, això, ha estat clau i suposo que també ho ha estat per a molta de la gent d'aquell temps. És una dinàmica i una pedagogia activa sobre allò que t'envolta... Sobretot en el sentit de confiar molt en les persones. A vegades, aparentment, penses que les persones et fallen, però penso que sempre hi ha un valor i que val la pena confiar sempre en les persones. També va bé per veure i descobrir sempre la situació en la qual estàs i poder-la valorar”.
També em reconeixia que el va influir el compromís de la parròquia de Santa Maria del Taulat amb el món obrer i els capellans obrers de la seva època, com mossèn Pere Relats o en Jaume Sayrach. “Recordo –em deia– que a la fabrica de la Macosa, de Can Girona, hi havia com una sucursal de la parròquia de Santa Maria; i allà, el diumenge, es feia missa en una petita capelleta que hi havia. Nosaltres, el grup de joves de Santa Maria, que ja teníem una actitud de la JOC i d'estar inserits en els ambients obrers, el diumenge anàvem a missa allà, per tenir contacte amb la gent que vivia a aquell barri i treballava en la mateixa fabrica –perquè allà hi havia els habitatges de la mateixa gent que hi treballava–. Això ens donava un ambient plenament obrer”.
Aquest darrers anys, amb molta traça, en Manel Andreu es va dedicar a la immigració que hi ha al barri del Poblenou, especialment als subsaharians que malviuen en condicions infrahumanes recollint ferralla i dormint a les naus industrials abandonades. Amb molt d’encert, i amb d’altres companys, va crear la Xarxa de Suport als Assentaments, una extensió encara més dinàmica i activa de l’associació Apropem-nos, per a acollir els immigrants.
El recordo perfectament en la tancada d’immigrants que vam fer a l’església de Sant Bernat Calbó a finals de juliol del 2013. Acabaven de desallotjar a uns 300, la grans majoria africans, que malvivien en una nau industrial. L’objectiu del tancament era per assolir tres coses: papers, sostre i treball. Em va donar autèntiques lliçons d’humanitat. Primer, amb unes grans dots de negociació: exigint més compromís al immigrants (poc organitzats) i, després, malfiant-se de tota oferta de l’Administració que no representés també un compromís clar i èxplicit. Tenia molt experiència. Però també em va ensenyar com s’ha de deixar parlar a tothom i de tot, vingui o no al cas. “Entre nosaltres tothom ha de tenir dret a la paraula!” –em deia–. Vam viure assemblees que la més curta va durar tres hores. Després, ell tenia una gran capacitat de síntesi per extreure’n conclusions que recollissin totes les aportacions. Tot un artista!  
El Poblenou li devem al Manel que tinguem una mirada diferent sobre la immigració. Per a nosaltres els immigrants no són la causa ni la raó de tots els mals, com passa a les perifèries de totes les ciutats europees. Per a nosaltres els immigrants són veïns i veïnes (com nosaltres) als quals els hi hem de defensar els seus drets. Manel Andreu ha estat un home bo i –com deia l’arquebisbe Vives– tot un mestre. Un mestre de l’Església més compromesa amb la seva gent.
Vam acabar la cerimònia religiosa de comiat demanant –d’una manera molt espontània– a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que un carrer del barri porti el nom del Manel Andreu. Nosaltres –com a cristians– ens hem de demanar que algú també reculli el seu testimoni (com a persona i com a militant) i el torni a passejar pels carrers del barri.

Informació de Catalunya Religió

dijous, 8 de desembre de 2016

Un comunicat per un treball decent

 

 

IGLESIA COMPROMETIDA POR EL TRABAJO DECENTE

Comunicado de las XXII JORNADAS GENERALES DE PASTORAL OBRERA

Convocados por el Departamento de Pastoral Obrera de la Conferencia Episcopal Española, nos hemos reunido en Ávila, los días 19 y 20 de noviembre, delegados diocesanos, miembros de los Movimientos Apostólicos Obreros, y de equipos de Pastoral obrera, para celebrar las XXII Jornadas de Pastoral Obrera, bajo el lema IGLESIA COMPROMETIDA POR EL TRABAJO DECENTE, para dialogar, reflexionar, compartir experiencias, y abordar propuestas pastorales para seguir impulsando la tarea de ser y hacer visible una Iglesia comprometida por el trabajo decente.

En línea de continuidad con jornadas anteriores, hemos abordado este año la reflexión sobre la actual configuración del trabajo, que nos ha invitado a tomar conciencia de su realidad y hemos propuesto retos pastorales para la Iglesia española en el mundo del trabajo. Hemos presentado, igualmente, una propuesta de formación para los equipos de Pastoral obrera.

Hemos presentado, también, la iniciativa Iglesia unida por el trabajo decente, impulsada por un conjunto de organizaciones eclesiales, que ha hecho surgir una experiencia de trabajo eclesial a través de la cual se ha puesto de manifiesto la necesidad de seguir apoyando la justa reclamación y la necesaria consecución de un trabajo decente, en el sentido que el papa Benedicto XVI ya describió en Cáritas un veritate 63.
Como Iglesia en el mundo obrero y del trabajo, seguimos haciendo nuestro el sufrimiento que la lógica de este sistema genera en las y los trabajadores y sus familias, a quienes vamos acompañando con misericordia. Desempleados de larga duración, jóvenes, mujeres, inmigrantes, trabajadores precarios… conforman el rostro sufriente del mundo obrero. Nuestro empeño de seguir acompañando con misericordia sus vidas ha de seguir siendo prioritario. Como dice el papa Francisco, para contrarrestar la desesperanza, la comunidad cristiana “se mete con obras y gestos en la vida cotidiana de los demás, achica distancias… y asume la vida humana, tocando la carne sufriente de Cristo en el pueblo[1]

Es necesario, al término del año de la Misericordia, seguir uniendo misericordia y justicia, seguir denunciando la inmoralidad radical, la inhumanidad profunda con la que se organiza el sistema económico cuando no está al servicio de las personas, de sus necesidades humanas, especialmente de los más pobres. Seguimos clamando contra la lógica inmisericorde de un capitalismo sin entrañas, de un sistema económico que descarta a las personas y, como recuerda con insistencia el papa Francisco, priva radicalmente de dignidad a las personas cuando las priva de su humanidad, impidiéndoles realizar un trabajo decente. Uno de los graves problemas hoy, es que el empleo precario, sin derechos, mal pagado, sin que permita salir de la pobreza, se ha convertido en el empleo normal.

La economía, y la política, no están al servicio de las personas, y necesitamos una economía y una política profundamente humanas y humanizadoras. Reclamarlas, y trabajar para que vayan siendo posibles, son exigencias de las implicaciones políticas de nuestra fe cristiana. Hace milenios[2] la Iglesia y los profetas dijeron lo que tanto escandaliza que repita el Papa en este tiempo cuando todo aquello alcanza expresiones inéditas. “Toda la doctrina social de la Iglesia y el magisterio se rebelan contra el ídolo-dinero que reina en lugar de servir, tiraniza y aterroriza a la humanidad.”

Nos sentimos nuevamente convocados a ser Iglesia comprometida por el trabajo decente, al servicio de nuestras hermanas y hermanos, de su intrínseca dignidad de hijos e hijas de Dios, que nos urge a trabajar con misericordia, por la justicia.

Seguimos invitando  a todas las instancias eclesiales a sentirse convocadas a un empeño continuo en favor del trabajo decente, y seguimos reclamando de los poderes públicos un empeño sincero por ir generando condiciones objetivas que lo hagan posible, poniendo en el centro de sus políticas económicas la prioridad del servicio a las personas, no al capital.

Nuestra esperanza en Jesucristo, Misericordia de Dios, nos sigue impulsando a una vida de servicio, solidaridad y humildad en favor del mundo obrero, y en especial de los que más sufren.[3]

Ávila, 20 de noviembre de 2016.
 _______________________________________________________________________
[1] EG 24
[2] Francisco. discurso en el III Encuentro de Movimientos Populares, 5 nov 2016
[3] ídem

dijous, 24 de novembre de 2016

Cal uns pressupostos socials...

Posted: 23 Nov 2016 02:22 AM PST

A continuació us transcrivim el manifesta de la Jornada de dissabte 19 de novembre "Es pot fer ara! Per uns pressupostos socials. Al final de tot trobareu el vídeo que ho ressumeix.
La delegació diocesana de Pastoral Obrera de Barcelona i els moviments es van adherir aquesta acció.
------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------


Catalunya pateix una situació d’emergència social que s’expressa a través de xifres alarmants d’atur, precarietat laboral, pobresa i risc d’exclusió social i increment de les desigualtats.

A Catalunya hi ha 603.600 persones a l’atur, de les quals el 58,3% corresponen a atur de llarga durada. Només el 27,8% de les persones en situació d'atur rep algun tipus de prestació.

La població en risc de pobresa i/o exclusió social després de fetes les transferències socials és el 23,5 % del total i un 30% de la població de menys de 18 anys està per sota del llindar de la pobresa. El nombre de persones (224.500) que viuen en habitatges sense cap perceptor d’ingressos augmenta. La pobresa es cronifica.
S’ha incrementat la taxa de risc de pobresa en el treball, de forma que l’11,7% de les persones que treballen a Catalunya obtenen uns ingressos per la seva feina per sota del llindar de risc de pobresa.

Catalunya és un dels països on més han augmentat les desigualtats, amb una creixent concentració de la renda en la població més rica. El 20% d’aquesta acumula 6,5 vegades més recursos que el 20% més pobre. En els anys previs a la crisi els nivells de desigualtat a Catalunya eren inferiors a la mitjana europea.

La crisi ha augmentat també altres bretxes ja existents a la nostra societat: la de gènere, però també la generacional amb joves i més grans de 50 anys a l'atur i sense expectatives

La crisi no s’ha repartit de forma equitativa, les retallades en les polítiques públiques i una fiscalitat injusta i insuficient han jugat un paper determinant en l’increment de les desigualtats.

En aquest context, la despesa en protecció social sobre el PIB és a Catalunya (21,0%) inferior a la d'Espanya (25,5%) i queda molt per sota de la Unió Europea (28,6%). 

Per això és necessari un pressupost que suposi un veritable canvi de rumb, que trenqui amb el passat i que doni per tancades les polítiques d’austeritat. Un pressupost adequat per abordar l’emergència social, consolidar l'economia i crear ocupació de qualitat.

La pressió fiscal a Catalunya és del 31,8%, a Espanya del 32,4% i a la UE-28 del 39,1%. Per tant, hi ha camí per a recórrer tenint present que la baixada d’impostos ha beneficiat als més rics, mantenint situacions de privilegi fora de tota lògica i afavorint el creixement de les desigualtats.
Cal recuperar els ingressos fiscals per fer polítiques socials.  A Catalunya hi ha un problema de finançament, però també de fiscalitat:

  • Recuperar l’Impost de successions.
  • Incrementar la fiscalitat de les rendes altes fixant trams a partir dels 60.000 euros augmentant la progressivitat de l’IRPF.
  • Reduir el mínim exempt de l’impost del patrimoni.
  • Crear un impost sobre pisos buits.
  • Derogar els avantatges fiscals als casinos i activitats vinculades al joc.
  • Donar més recursos a l’Agencia Tributària de Catalunya per a lluitar contra el frau fiscal.
  • Renegociar el deute amb la banca per disminuir els interessos fins a reduir-los als interessos del Banc Central Europeu.
  • Crear noves figures impositives a través de la fiscalitat ambiental.

Incrementar els ingressos fiscals per fer polítiques socials amb recursos suficients per:
  • Complir la resolució del Parlament de Catalunya sobre la situació d’emergència social per a protegir els col·lectius més vulnerables i lluitar contra la feminització de la pobresa.
  • Implementar la Renda Garantida de Ciutadania com a dret subjectiu a uns ingressos mínims, en compliment de l’Estatut de Catalunya vigent, i que faria possible la superació de la pobresa a Catalunya.
  • Començar a revertir les retallades en salut, educació, protecció social i habitatges per a recuperar drets i serveis. Del 2010 al 2015 la despesa social ha caigut en 3.600 milions (1.450 en sanitat, 1.074 en educació, 507 en protecció social i 355 en habitatge). En sanitat, Catalunya és una de les comunitats on el tancament de llits i quiròfans ha estat més gran. En educació estem a la cua en finançament públic, per sota fins i tot de la mitjana espanyola. La despesa educativa a la UE és del 6% del PIB i a Catalunya del 2,8%
  • Concretar polítiques per a una ocupació de qualitat : suport a la indústria i recuperació per a l’ocupació pública.
    • S’ha de recuperar la inversió en el programa de suport a la Indústria que el 2010 era de 163,3 milions i que en les previsions del Pressupost del 2016 havia caigut fins al 32,5 milions.
    • S’ha de recuperar la inversió pública, com a element generador d’ocupació i reactivació econòmica
    • Compromís per la contractació pública i de qualitat: volem una administració que es comprometi a contractar empreses que paguin el conveni sectorial i que no usi empreses multiserveis
    • Recuperació dels pressupostos propis del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya) amb fons de la Generalitat: la lluita contra l’atur ha de ser una prioritat.
    • Pel que fa a l’ocupació pública, la principal prioritat és la recuperació de les plantilles amb una oferta pública d’ocupació que recuperi les vacants suprimides i redueixi el percentatge de personal interí a no més del 5%.

Implementar una política pública de cooperació internacional coherent i justa, compromesa amb els drets humans i la justícia global.

  • Garantir la coherència de polítiques com un element transversal al conjunt de l’acció de l’Administració catalana
  • Destinar una partida equivalent al 0,7% dels ingressos corrents incondicionats de la Generalitat de Catalunya 
 

diumenge, 13 de novembre de 2016

Reunió història de la Pastoral Obrera de Catalunya amb els bisbes de la Tarraconense

Presentem la Pastoral Obrera als bisbes de la Tarraconense


Reunió el passat 25 d’octubre de 2016

Objectiu assolit després d’un any perseguint-lo: explicar de primera mà la Pastoral Obrera i la situació actual del món obrer al conjunt dels bisbes de Catalunya. L’Aida Valle de la JOC, la Maria Martínez i en Jesús Jiménez de l’ACO, la Susanna Ortega de la GOAC, en Pepe Baena, director del secretariat interdiocesà de la Pastoral Obrera de Catalunya i l’Èrika Fabregat, secretària de la Pastoral Obrera, van tenir l’oportunitat fer-ho en la reunió ordinària que la Conferència Episcopal Tarraconense va fer el passat 25 d’octubre al Seminari Conciliar de Barcelona.
Els moviments especialitzats i les delegacions de Pastoral Obrera van agrair la nota que els bisbes van fer amb motiu de la Jornada pel Treball Decent i van presentar el treball que es fa des de la Pastoral Obrera i els tres moviments especialitzats.
També es va fer una panoràmica de les transformacions que està vivint el món del treball, destacant la instauració d’un treball indecent que determina la vida de les persones i de les famílies, la creixent desigualtat, la realitat dels treballadors pobres...
Per últim, es van plantejar una sèrie de reptes respecte aquesta pastoral com el d’aprofundir en la campanya pel Treball Decent, reconèixer la tasca que es fa des dels moviments especialitzats i les delegacions i recordar la plena vigència del document La Pastoral Obrera de tota l’Església.
L’espai per presentar-ho, tot i que limitat (no va arribar a una hora), va servir per intercanviar idees i expressar la necessitat de continuar col·laborant de forma conjunta. A l'enllaç teniu les impressions de la presidenta de l'ACO, Maria Martínez.

dimecres, 9 de novembre de 2016

V Jornades Transmet de la Diòcesi de Terrassa



Per a inscripcions cliqueu http://anydelamisericordia.org/inscripcio-jornades-transmet

Continua la lluita per una renda garantida de ciutadania

COMUNICACIÓ SOBRE LA PREPARACIÓ DEL DEJUNI EN SUPORT DE L'APROVACIÓ EN 2016 DE LA PROPOSTA DE LLEI DE LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA


Benvolguts/des amics/es

La tramitació de la proposta de llei de la Renda Garantida de Ciutadania, després d'una llarga marxa en què s'han superat nombrosos obstacles i maniobres dilatòries, es troba en un moment decisiu de la seva tramitació.
El nostre objectiu és que s'aprovi la llei amb un contingut satisfactori abans de finalitzar 2016 perquè pugui aplicar-se en 2017, tal com es va aprovar en una recent resolució del Parlament.
A més, exigim que aquesta llei compti amb la deguda partida en els pressupostos que haurà de debatre al Parlament en les pròximes setmanes.
Som conscients que per superar els últims obstacles hem de mobilitzar l'opinió pública perquè s'uneixi a aquestes exigències al Parlament.
Per això la Comissió Promotora hem anunciat la realització d'un dejuni de tres dies de durada, i que s'iniciarà tres dies abans del primer Ple del Parlament que debatrà sobre els pressupostos. Al tercer dia aixecarem el dejuni per dirigir-nos i concentrar-nos davant el Parlament. Informarem degudament de les dates concretes quant disposem de la data de l'esmentat Ple.
Estem fent les gestions per realitzar el dejuni a la Plaça de Sant Jaume, per la qual cosa les persones participants hauran de muntar les tendes adequades.
Per aquesta Carta us convidem a participar en el dejuni indicant Nom i cognoms, telèfon de contacte i correu electrònic, així com el nombre de dies que estareu de dejuni.
Les vostres dades heu de comunicar-los al següent email: ilprcg@gmail.com
Tel de contacte: 661390670
Podeu participar en la preparació del dejuni assistint a les reunions de la Comissió Promotora cada dijous a la tarda a partir de les 17 hores al local de Confavc, Carrer Doctor Aiguadé nº 18 (prop metro Barceloneta línia de metro IV - groga).
Comptem amb el vostre suport, participació i solidaritat.

¡Rescatem les persones!

Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadania

Jornades de Pastoral Obrera d'Espanya: Església compromesa pel treball decent



Jornada de Formació de l'ACO


Els equips de dolor i la GOAC


Unim esforços pel treball decent



Us podeu adherir a aquesta campanya pel treball decent

http://treballdecent.cat


 La desocupació juvenil, la informalitat i la manca de drets laborals no són inevitables, són resultat d'una prèvia opció social, d'un sistema econòmic que posa els beneficis per damunt de la persona. (Papa Francesc)

dijous, 6 d’octubre de 2016

Una nota episcopal històrica

Nota dels Bisbes de Catalunya sobre el Treball Decent

Nota dels Bisbes de Catalunya sobre el Treball Decent
En el dia de la Jornada Mundial pel Treball Decent, 7 d’octubre, impulsada per l’Organització Internacional del Treball (OIT), els bisbes de Catalunya donant suport a les delegacions diocesanes de pastoral obrera i altres entitats cristianes, volem recordar el compromís que tota la comunitat cristiana ha de tenir perquè tothom pugui aconseguir un treball decent en condicions de llibertat, equitat, seguretat i dignitat humana.

  1. La situació actual
Darrere l’argument de la recuperació econòmica i de la disminució de l’atur, a Catalunya continuen havent-hi més de 650.000 persones aturades (més de 4.700.000 persones al conjunt de l’Estat Espanyol, segons dades del començament del 2016). En els darrers anys s’han aplicat algunes mesures en favor d’aquesta recuperació que han capgirat les condicions de treball de moltes persones treballadores pel que fa a la temporalitat, el tipus de jornada i el seu nivell salarial.
Avui, l’ocupació ja no garanteix sortir de la pobresa, com ho demostra el fet que el nombre de «treballadors pobres» vagi creixent de manera progressiva, ja que la taxa de risc de pobresa en el treball a Catalunya ja es troba a l’11,7% de les persones treballadores. Cada vegada ens trobem més persones excloses del mercat de treball, d’altres amb unes condicions laborals indignes, moltes treballant en l’economia submergida i molts joves que segueixen patint una falta de perspectives laborals que els angoixen.

  1. La necessitat d’un treball decent per la persona i per la societat
A la nostra societat, el treball té un paper fonamental i decisiu en la vida personal, familiar i social de la ciutadania. Quan el treball i les seves condicions es veuen profundament deteriorats, tota la vida personal, familiar i social es veu afectada negativament. El treball és un bé i un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat humana. Es tracta d’una activitat amb la qual les persones desenvolupem la nostra creativitat i les nostres capacitats, majoritàriament adquirides amb esforç, així mateix ens relacionem amb els altres, ens sentim útils i compromesos amb la nostra societat, i potenciem la nostra autoestima, tot contribuint al bé comú. Alhora, el fet de treballar suposa un reconeixement social que ens dignifica com a persones i membres de la societat, i que actua com la principal via d’integració social. Per als cristians i tots els qui compartim la fe en Déu creador, el treball és un dret i un deure i constitueix una veritable col·laboració en el creixement i perfeccionament del món creat (Joan Pau II, Laborem exercens, 16).

  1. L’Església pel treball decent
El Concili Vaticà II afirma que «el treball és un dret fonamental i un bé per a la persona humana» (Gaudium et Spes 26). Diferents entitats i associacions d’Església porten temps dedicant part dels seus esforços a la conscienciació sobre la situació laboral i el deteriorament en les condicions de treball. Per aquest motiu, manifestem la necessitat de posar com a objectiu de les nostres institucions i organitzacions la necessitat d’un treball decent per a tothom, promovent una economia que generi oportunitats, iniciativa empresarial, desenvolupament, llocs de treball i formes de vida més sostenibles per a tothom.
Benet XVI afirma «¿Què significa la paraula decència aplicada al treball? Significa un treball que, en qualsevol societat, sigui expressió de la dignitat essencial de tot home o dona: un treball lliurement elegit, que associï efectivament els treballadors, homes i dones, al desenvolupament de la seva comunitat; un treball que, d’aquesta manera, faci que els treballadors siguin respectats, evitant tota discriminació; un treball que permeti satisfer les necessitats de les famílies i escolaritzar els fills sense que es vegin obligats a treballar; un treball que consenti els treballadors d’organitzar-se lliurement i fer sentir la seva veu; un treball que deixi espai per a retrobar-se adequadament amb les pròpies arrels en l’àmbit personal, familiar i espiritual; un treball que asseguri una condició digna als treballadors que arriben a la jubilació» (Caritas in Veritate 63).
Demanem als governants que exerceixin la seva responsabilitat de defensar els drets humans i socials més bàsics com el treball, l’habitatge, la sanitat, l’ensenyament, i de controlar el desenvolupament de l’economia, perquè sigui un instrument al servei de les persones i no a l’inrevés. El camí cap al treball decent hauria de ser una prioritat en les polítiques i en els objectius dels agents socials i empresarials.
Com a seguidors de Jesús volem col·laborar a fer prendre consciència que l’economia no pot ser mai un absolut i que ha d’estar sempre al servei de les persones. La rendibilitat econòmica i, per tant, el preu que tingui en el mercat no pot ser mai, ni l’únic ni el darrer criteri de valoració del treball. Reclamem que es doni la importància merescuda al treball digne per a tothom i als drets de les persones més empobrides.
Si el sistema econòmic actual obliga a retallar els drets humans individuals i col·lectius, és que aquest sistema va en contra seu. Com diu el papa Francesc «Així com el manament de ’no matar’ posa un límit clar per assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir “no a una economia de l’exclusió i la desigualtat”. Aquesta economia mata» (Evangelii Gaudium 53).
Les generacions futures i la nostra casa comuna, que és tot el planeta, ens urgeixen a no ser passius ni insensibles davant de les qüestions que ens afecten a tots, entre les quals hi ha el dret al treball, i a un treball decent. Com posa en relleu el Papa Francesc: «El treball és una necessitat, sorgeix del sentit de la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal» (Laudato Si’ 128).

Els Bisbes de Catalunya
Barcelona, 6 d’octubre de 2016



Nota de los Obispos de Cataluña sobre el Trabajo Decente


En el día de la Jornada Mundial por el Trabajo Decente, 7 de octubre, impulsada por la Organización Internacional del Trabajo (OIT), los Obispos de Cataluña, dando apoyo a las delegaciones diocesanas de pastoral obrera y otras entidades cristianas, queremos recordar el compromiso que toda la comunidad cristiana debe tener por que todos puedan conseguir un trabajo decente en condiciones de libertad, equidad, seguridad y dignidad humana.

  1. La situación actual
Tras el argumento de la recuperación económica y de la disminución del paro, en Cataluña siguen habiendo más de 650.000 personas en el paro (más de 4.700.000 personas en el conjunto del Estado Español, según datos de principios del 2016). En los últimos años se han aplicado algunas medidas en favor de esta recuperación que han dado un giro a las condiciones de trabajo de muchas personas trabajadoras en cuanto a la temporalidad, el tipo de jornada y su nivel salarial.
Hoy, la ocupación ya no garantiza salir de la pobreza, como lo demuestra el hecho de que el número de «trabajadores pobres» vaya creciendo de manera progresiva, ya que la tasa de riesgo de pobreza en el trabajo en Cataluña ya se encuentra en el 11,7% de las personas trabajadoras. Cada vez nos encontramos más personas excluidas del mercado de trabajo, otras con unas condiciones laborales indignas, muchas trabajando en la economía sumergida y muchos jóvenes que siguen sufriendo una falta de perspectivas laborales que les angustian.

  1. La necesidad de un trabajo decente para la persona y para la sociedad
En nuestra sociedad, el trabajo tiene un papel fundamental y decisivo en la vida personal, familiar y social de la ciudadanía. Cuando el trabajo y sus condiciones se ven profundamente deteriorados, toda la vida personal, familiar y social se ve afectada negativamente. El trabajo es un bien y un derecho fundamental de toda persona, vinculado a la dignidad humana. Se trata de una actividad con la que las personas desarrollamos nuestra creatividad y nuestras capacidades, mayoritariamente adquiridas con esfuerzo, asimismo nos relacionamos con los demás, nos sentimos útiles y comprometidos con nuestra sociedad, y potenciamos nuestra autoestima, contribuyendo al bien común. Al mismo tiempo, el hecho de trabajar supone un reconocimiento social que nos dignifica como personas y miembros de la sociedad, y que actúa como la principal vía de integración social. Para los cristianos y para todos los que compartimos la fe en Dios creador, el trabajo es un derecho y un deber, y constituye una verdadera colaboración en el crecimiento y perfeccionamiento del mundo creado (Juan Pablo II, Laborem exercens, 16).

  1. La Iglesia por el trabajo decente
El Concilio Vaticano II afirma que «el trabajo es un derecho fundamental y un bien para la persona humana» (Gaudium et Spes, 26). Distintas entidades y asociaciones de Iglesia llevan tiempo dedicando parte de sus esfuerzos a la concienciación sobre la situación laboral y el deterioro en las condiciones de trabajo. Por este motivo, manifestamos la necesidad de poner como objetivo de nuestras instituciones y organizaciones la necesidad de un trabajo decente para todos, promoviendo una economía que genere oportunidades, iniciativa empresarial, desarrollo, empleo y formas de vida más sostenibles para todos.
Benedicto XVI afirma «¿Qué significa la palabra “decente” aplicada al trabajo? Significa un trabajo que, en cualquier sociedad, sea expresión de la dignidad esencial de todo hombre y mujer: un trabajo libremente elegido, que asocie efectivamente a los trabajadores, hombres y mujeres, al desarrollo de su comunidad; un trabajo que, de este modo, haga que los trabajadores sean respetados, evitando toda discriminación; un trabajo que permita satisfacer las necesidades de las familias y escolarizar a los hijos sin que se vean obligados a trabajar; un trabajo que consienta a los trabajadores organizarse libremente y hacer oír su voz; un trabajo que deje espacio para reencontrarse adecuadamente con las propias raíces en el ámbito personal, familiar y espiritual; un trabajo que asegure una condición digna a los trabajadores que llegan a la jubilación» (Caritas in Veritate, 63).
Pedimos a los gobernantes que ejerzan su responsabilidad de defender los derechos humanos y sociales más básicos, como el trabajo, la vivienda, la sanidad, la enseñanza, y controlar el desarrollo de la economía, para que sea un instrumento al servicio de las personas y no al revés. El camino hacia el trabajo decente debería ser una prioridad en las políticas y en los objetivos de los agentes sociales y empresariales.
Como seguidores de Jesús queremos colaborar en la toma de conciencia de que la economía no puede ser nunca un absoluto y que debe estar siempre al servicio de las personas. La rentabilidad económica y, por tanto, el precio que tenga en el mercado no puede ser nunca, ni el único ni el último criterio de valoración del trabajo. Reclamamos que se dé la importancia merecida al trabajo digno para todos y a los derechos de las personas más empobrecidas.
Si el sistema económico actual obliga a recortar los derechos humanos individuales y colectivos, es que este sistema va en su contra. Como dice el papa Francisco «Así como el mandamiento de ’no matar’ pone un límite claro para asegurar el valor de la vida humana, hoy tenemos que decir “no a una economía de la exclusión y la desigualdad”. Esa economía mata» (Evangelii Gaudium, 53).
Las generaciones futuras y nuestra casa común, que es todo el planeta, nos urgen a no ser pasivos ni insensibles ante las cuestiones que nos afectan a todos, entre las que se debe destacar el derecho al trabajo, y a un trabajo decente. Como pone de relieve el Papa Francisco: «El trabajo es una necesidad, surge del sentido de la vida en esta tierra, camino de maduración, de desarrollo humano y de realización personal» (Laudato Si’, 128).

Los Obispos de Cataluña
Barcelona, 6 de octubre de 2016

dijous, 22 de setembre de 2016

Dones precàries


 
Las respuestas institucionales a la crisis multidimensional que estamos viendo han contribuido a profundizar la situación de empobrecimiento y precarización de una parte cada vez más significativa de la sociedad, en especial en las condiciones del trabajo productivo de las mujeres.
En este contexto resulta imprescindible un análisis desde la perspectiva de los derechos humanos con enfoque de género de las medidas de austeridad y de las reformas legislativas que se han puesto en marcha en los últimos años con la excusa de la crisis.

Con este objetivo, el Institut de Drets Humans de Catalunya el Observatori DESC  y la cooperativa sociojurídica iACTA organizamos conjuntamente este curso dirigido a las personas que trabajan en el ámbito de la precarización -trabajadores sociales y personal de la administración, sindicalistas, representantes políticos, activistas...- así como a estudiantes y profesionales interesados en la temática.

Durante el curso, se estudiarán los conocidos como derechos humanos emergentes y se analizarán cómo las medidas de austeridad han supuesto graves regresiones en el disfrute de los derechos sociales, especialmente en los derechos laborales de las mujeres.
+ INFORMACIÓN: inscripción, profesorado...
 CONSULTA EL PROGRAMA DETALLADO
 INSCRÍBETE

dissabte, 17 de setembre de 2016

Trobada d'ACO del Vallès Oriental per a començar el nou curs...


Salaris i economia...



¿Malos salarios y buena economía?
Antón Costas (catedrático de Política Económica)
15/09/2016 El Periódico

Debemos alegrarnos de que los salarios continúen cayendo? Si nos centramos solo en los efectos sobre la competitividad de costes a corto plazo de las empresas, la respuesta sería que sí. Pero los salarios tienen otras funciones importantes, tanto para el buen funcionamiento de la economía y las empresas como para la existencia de una sociedad decente. Si las tenemos en cuenta, no está claro que sea una buena noticia. Al contrario, una economía de bajos salarios no construye una buena economía ni una sociedad justa y armoniosa. Pero antes veamos los datos.
La encuesta de costes laborales por hora trabajada del segundo trimestre que acaba de publicar el INE confirma lo que ya había mostrado la del primer trimestre. Teniendo en cuenta el efecto calendario para hacerlos comparables con los del mismo trimestre del año 2015, los salarios siguen estancados, con un crecimiento medio de solo un 0,2%.
En algunos sectores están creciendo por encima de la media. Es el caso de las industrias extractivas, las actividades inmobiliarias y las profesionales. Pero, por contra, hay otros sectores importantes, como son la enseñanza, la construcción, la hostelería y el comercio, cuyos salarios siguen cayendo, entre un -0,6% en la enseñanza y el -1,4% en la hostelería. Por sí solos, en términos de empleo, estos cuatro sectores representan un poco más de un tercio del total de la economía. Son además los sectores donde más empleo se crea, pero con salarios cada vez más bajos y peores condiciones laborales.
Volvamos ahora a la cuestión inicial. ¿Es buena para la economía la continuidad de esta caída de salarios? La respuesta exige analizar el efecto sobre cuatro aspectos: la competitividad empresarial, la recuperación económica, las condiciones de vida y la productividad. Veámoslos.
Competitividad y salarios. En una visión cortoplacista, la caída de los salarios hace sostenibles muchas actividades económicas que de otra forma verían comprometida su pervivencia. Se trata fundamentalmente de empresas de escasa dimensión que viven del mercado interior. Su capacidad para basar su competitividad en la mejora de la productividad es escasa. De ahí que la legislación laboral tienda a ser laxa para favorecerla por la vía de los salarios. Pero el riesgo de la legislación laboral permisiva es que acabe siendo como una droga que estimule el crecimiento de actividades de baja productividad con salarios y condiciones laborales propias del siglo XIX.
Por el contrario, el buen comportamiento exportador que muestra la balanza comercial española no está basado en los bajos salarios, sino en empresas que por su tamaño medio-alto pueden apoyar su competitividad en las mejoras de productividad, en la innovación de sus productos y en la búsqueda de nuevos mercados. Esta es la buena competitividad.
Recuperación económica y salarios. La macroeconomía se basa en un principio muy sencillo: lo que tú gastas es lo que yo ingreso; y lo que yo gasto es lo que tú ingresas. El gasto de las familias es determinante para la recuperación económica. Lo estamos viendo en España. El consumo es el principal motor. Si los salarios se deprimen, el gasto de las familias cae y la economía vuelve a la recesión. Esta dimensión macro de los salarios con frecuencia no es tenida en cuenta.
Nueva pobreza y salarios. Los salarios son la única fuente de ingresos de la mayor parte de los hogares. Empleos con bajos salarios no permiten llevar una vida digna a muchas personas hoy en España. De hecho, estamos viendo la aparición de una nueva forma de pobreza: la de las personas que tienen un empleo cuyos salarios y condiciones laborales no les permiten subsistir dignamente. Bien definida, la competitividad es la capacidad de un país para mejorar las condiciones de vida de los ciudadanos.
Productividad y salarios. Es un error pensar que bajos salarios pueden hacer que los trabajadores sean más productivos. Si fuese así, la esclavitud sería el mejor sistema de relaciones laborales. Por el contrario, los bajos salarios aumentan la rotación de los trabajadores; y la mayor rotación deteriora la productividad, la competitividad y los beneficios a largo plazo. Esto es algo que comienzan a ver muchas empresas, tanto en otros países como también en España.
La conclusión lógica y racional es que los malos salarios no hacen una buena economía. De ahí que tengan mucho sentido las iniciativas que están surgiendo en favor de salarios dignos y del aumento del salario mínimo. Pero sobre esto hablaremos en otra ocasión.

Crisi i salut mental



Benvolguts, benvolgudes,

Ens fa molta il·lusió poder-vos convidar a la primera edició de 'Socialitzant', una sèrie de col·loquis que volem encetar per parlar amb entitats, tècnics, professionals i experts sobre qüestions que afecten l'actualitat de l'acció social a Catalunya.

El primer debat de Socialitzant l'organitzem conjuntament amb la Universitat de Vic i l'hem titulat "Crisi i salut mental: com afrontar aquest escenari?". La taula rodona serà a Granollers el proper dijous 22 de setembre a partir de les 19h a la Biblioteca Roca Umbert. Per parlar d'aquesta qüestió comptarem amb:

  • Salvador Simó, professor i investigador de la UVic
  • Josep Moya, psiquiatre i impulsor de l'Observatori de Salut Mental i Comunitària de Catalunya
  • Lourdes Carreras, membre de la PAH Granollers
L'entrada a l'acte és lliure i gratuïta i ens encantaria comptar amb la vostra presència. Per això, us fem arribar el targetó d'invitació que trobareu a continuació. Des del Social.cat elaborarem un dossier amb dades sobre el tema del debat que podreu adquirir si us inscriviu al blog de la jornada: www.social.cat/socialitzant.

Moltes gràcies a tots,


Mobilitzacions a la tardor



Mobilitzacions contra els tractats de lliure comerç


Setmana d’acció del 8 al 15 d’octubre de 2016


Les organitzacions i persones que donen suport a la campanya #NoalTTIP, entre les quals hi ha l’ACO, convoquen una tardor en resistència per exigir la suspensió dels tractats de lliure comerç i inversions com ara el CETA (entre la UE i el Canadà) o el TTIP (que s’està negociant entre la UE i els Estats Units).
Darrera aquesta crida hi ha el convenciment que per a promoure una societat que sigui igualitària i respectuosa amb els drets de les persones i el medi ambient cal replantejar el sistema de comerç global i deixar d’avançar en uns tractats com els esmentats, que afavoreixen la concentració de poder en les mans d’un grapat de multinacionals.
És especialment preocupant el CETA, que pretén ser ratificat a finals d’enguany, després d’estar-se negociant en secret durant més de cinc anys. La Comissió Europea i alguns Estats membres, com l’espanyol, estan oferint el recolzament incondicional per a la signatura d’aquest acord, malgrat la inexistència de cap estudi d’impacte que asseguri els beneficis de tirar-lo endavant.
Les accions que es faran poden consultar-se al web noalttip.org. També podeu signar en contra d’aquests tractats a l’enllaç.