dilluns, 28 de setembre de 2015

Marxa obrera per Europa



Us facilitem informació sobre l'arribada de les Euromarxes que es faràn a l'arribada de la columna del sud-oest a Barcelona:

Dia 5, arribada dels autobusos a Pl. Universitat. Concentración a la plaça per esperar-los i manifestació posterior cap a Pl. Sant Jaume a on espera l'alcaldessa i el consistori. Acte a la Plaça a les 20h

Dia 6.- Actes durant tot el dia que informarem.

Dia 7.- La columna segueix cap Brussel·les amb l'incorporació de la gent de Barcelona que vulgui. Per informació d'EuroMarxes i reservar plaçes al blog: Crida EuroMarxes 2015.


Qui vulgui pujar al autobús sólament per la manifestació contra el paradis fiscal d'Andorra el dia 7 d'octubre, el autobus surt a les 8 h i retorna el mateix 7 desprès de la manifestació a Andorra , a les 18h. Reserva de places cap a Andorra al mateix blog: https://plataformamarxaabrusselles.wordpress.com/2015/07/20/crida-euromarxes-2015/

dimarts, 15 de setembre de 2015

Gent precària i amb ganes de lluitar



El periodista Enric Llopis és un prolífic articulista i entrevistador que ha publicat en diversos mitjans de comunicació alternatius com El Viejo Topo, Diagonal, Rebelion, L’Avanç, L’Accent o Radio Klara. Un dels camps on ell treballava més és el de les petites històries de gent anònima, històries de lluitadores i articles en clau social.

Gente precaria. La rebelión de los frigoríficos vacíos es  el seu segon llibre. És un recull d’entrevistes i reportatges a diverses persones amb l’objectiu de que la lectora s’aproximi a les experiències viscudes per les afectades de la crisi: gent comuna i activistes socials.

Aquest llibre és la historia, en forma de testimoni, d’experiència vital de nou persones: Manolo Cañada de campamentos Dignidad d’Extremadura; Rafael Mayoral, advocat i activista social; José Coy, activista social i membre de la PAH; Vivian Ntih, migrant nigeriana; Mada Bode, activista polític i precari; Joaquín Sánchez, sacerdot, activista de la PAH i del 15M; Guillermo García, jove migrant; Rosario Morcillo, precària i activista i Toni Carrión, aturat de llarga durada.

Les entrevistes i reportatges d’aquest llibre, amb l’estil propi de l’Enric Llopis i la seva professionalitat, ens permeten fer-nos una idea de com afronten aquestes persones el seu activisme, la lluita per la dignitat i no perdre l’esperança, fonamental per tirar endavant. És un magnífic exercici de responsabilitat, d’activisme i de situació dels efectes de la crisi entre la classe treballadora i de com s’actua per mantenir la dignitat i de com refer-se després d’haver tocat fons.
Són històries plenes de vida, de militància, de lluita i d’experiències vitals que ens ajuden a entendre qui són les principals afectades d’aquesta crisi.

Obra totalment recomanable, de lectura amena i que ens proporciona visions de gent precària que  lluiten contra les injustícies d’aquesta societat desigual.


Enric Llopis, Gente precària. La rebelión de los friogríficos vacíos. Alfaqueque Ediciones, Cieza, 2015, 158 pp.


dissabte, 5 de setembre de 2015

I continua el malson...



 
Ante la vergonzante falta de humanidad que está mostrando la UE con los refugiados y otros migrantes que llegan a sus puertas—Europa, patria antes de los derechos y libertades, tierra de acogida y de refugio— huyendo de la guerra y el hambre, de la persecución y la muerte;
ante el torrente de lágrimas que viene regando desiertos desde el Sur y todos los caminos que conducen al mar, Leviatán insaciable que se traga tantas ilusiones y nobles esperanzas;
ante la insensibilidad que manifiesta la acomodada sociedad europea, vieja Dama de las Camelias, que se va despojando con nostalgia de sus mejores encantos;
ante la dureza de su política oficial, lacaya de un imperio frío y sin corazón, que saquea y roba, desertiza y mata sin más consideración que el poder, la dominación y el dinero …
Ante el silencio cómplice de una sociedad como la española, antes generosa y acogedora, que soporta la humillación de estar abriendo de par en par sus puertas a los grandes capitales, sin preguntarles por su origen e intenciones, pero que las cierra herméticamente ante los exiliados de las guerras y los hambrientos por los expolios y saqueos; que está perdiendo la memoria de lo que ella misma ha sido en el reciente pasado y lo está siendo ahora en sus jóvenes y talentos…
Necesitamos otra vez la voz limpia de Eduardo Galeano para poner “Patas arriba” la miseria de este momento; necesitamos la palabra, rezumante de humanidad, de Jesús de Nazaret a las mujeres de Jerusalén: “no lloréis por mí, llorad, más bien, por vosotras y por vuestros hijos”… No lloréis por los 60 millones de refugiados que no tienen lugar en la tierra que les pertenece; no lloréis por los 4 millones de sirios desplazados por la guerra, ni por la diminuta ternura de ese niño que el mar, avergonzado, ha devuelto a la costa turca…
No lloréis por los 2.000 subsaharianos tragados por el Mare Nostrum en estos últimos años, ni por los 300.000 que han llegado este año, con mafia o en patera, a los refugios y plazas de Europa y que sobreviven entre la explotación, la indiferencia y el desprecio…
Ellos son parte del lado más frágil, pero mayormente inocente y bueno, de nuestra deshumana humanidad. Si tenéis alguna lágrima que llorar, llorad por esa otra parte de la sociedad de la abundancia, insaciable y cómoda, insensible al dolor que ella misma provoca o ve en sus semejantes.
Desde Redes Cristianas estamos decididamente con los migrantes y exiliados y en contra de las políticas europeas y nacionales, rácanas e insensibles, que humillan con su falta de humanidad a la inmensa mayoría de la sociedad que gobiernan y que está antes con las personas que con el dinero y el poder. Desde Redes Cristianas estamos con las muchas asociaciones de voluntari@s que ponen su talento y su cuidado al servicio de esta parte de humanidad ninguneada y excluida; apoyamos gustosamente la iniciativa, liderada por Ada Colau —y a la que se están sumando otras capitales y pueblos—, de crear una red de ciudades refugio que, desde la ciudadanía, llegue a torcer las políticas humillantes de gobiernos sin corazón.

Altres veus...



 
PER UNA ACOLLIDA REAL, 
DIGNE IGUALITÀRIA I SUFICIENT

El drama humà és evident. La realitat de centenars de milers de persones fugint dels seus països d’origen, morint en horribles condicions, saltant murs i filats, sofrint la persecució i la repressió policial, amuntegades en tètrics camps de concentració, ... ens interpel·la cada dia.
Aquestes persones fugen de les guerres, de les catàstrofes naturals, de la misèria, de la fam, de la repressió política, sexual o de qualsevol tipus. I en arribar a Europa després d’atzarosos camins no troben acollida sinó repressió, tancament de fronteres, tanques per tot arreu, policies i exèrcit que els impedeixen el pas. La mateixa Europa que rep sense problemes a milions de turistes es nega a acollir a centenars de milers de refugiats.
Les persones que fugen no són les causants de la seva desgràcia. Els sirians, libis, afganesos i iraquians fugen de guerres en què Europa (i també Espanya) intervé de vegades directament amb tropes militars i altres amb la venda d'armes. Els que fugen de la misèria i la fam ho fan de regions els recursos naturals són explotats moltes vegades per multinacionals europees. Europa que és responsable també d'aquest fenomen dels milers de refugiats i immigrants, no té dret a romandre impassible.
Els cadàvers es compten per milers al mar i també a la terra. S'acusa de la seva mort es les màfies però s'oculta que si les fronteres estiguessin obertes, si la voluntat d' acollida fos real, aquestes morts no serien tals. Són els controls fronterers, els filats de Ceuta, Melilla i ara Hongria, la policia sèrbia, bosniana i sobretot l’alemana, les que obliguen els refugiats a vendre’s a les màfies. Són les fronteres i les polítiques d'estrangeria les que maten, maltracten i discriminen. És l'injust ordre mundial, la desigualtat social entre rics i pobres, el capitalisme, el responsable últim d'aquesta tragèdia.
Davant d'aquesta tragèdia, La Unió Europea va subhastant a la baixa les quotes de refugiats. La legislació d'immigració, refugi i asil de la Unió Europea només té per objecte impedir la immigració, l'asil i el refugi. El govern espanyol regateja acollir 4.000 persones mentre deporta quotidianament a centenars d'immigrants amb anys d'estada a Espanya, manté sense papers i sense drets, i per això en la major vulnerabilitat, a centenars de milers d'immigrants, confina en llimbs legals a centenars de demandants d'asil ,... Mentre aquestes legislacions no siguin abolides tota la resta serà només demagògia.
No es tracta de fer caritat ni de retocar lleugerament els pressupostos. Es tracta de reconèixer en la seva totalitat el dret d'asil i refugi, el dret a emigrar, a la lliure circulació de les persones. Es tracta de tancar els CIE 's, enderrocar les tanques, destinar els pressupostos militars a l' acollida de les persones.
Les persones que arriben han de ser rebudes en plenitud de drets, amb accés universal a la sanitat, educació, habitatge i tots els serveis socials; amb papers i regularitat administrativa, amb possibilitat d'establir-se i accedir a la feina per guanyar-se la vida dignament.
No volem camps de concentració cínicament anomenats d' acollida, no volem campaments de refugiats. A la Unió Europea hi ha diners de sobres per a altres condicions d' acollida. N'hi ha a les grans fortunes, a les arques de les multinacionals; és el mateix diners que s'han destinat a rescatar Bankia ja Rato, el que es malgasta en aeroports com el de Castelló, el que roben Barcenas i Pujol.
La societat té un enorme paper en tot això. L'enorme paper de pressionar els governs i les institucions, de lluitar perquè l' acollida que molts anhelem sigui digna, igualitària i no discriminatòria ni humiliant. La societat en el seu conjunt, els autòctons i els immigrants hem de mobilitzar-nos en defensa dels nostres drets, aquesta serà l'única garantia que puguin ser respectats.

NO MÉS MORTS. ACOLLIDA SENSE FRONTERES. ACOLLIDA DIGNE I IGUALITÀRIA.
NI POLICIA NI MURS NI LLEIS D'ESTRANGERIA

Associació Papers i Drets per a Tothom

Ser un immigrant no és cap delicte

 

Càritas, CONFER i Justícia i Pau diuen no a la política migratòria de la por

 (Catalunya Religió) Entitats eclesials com Càritas, la Confederació de Religiosos o Justícia i Pau a nivell estat han fet un document de denúncia sobre la crisi de refugiats que està vivint Europa. La Plataforma d'Entitats Cristianes amb el immigrants, que aplega una vintena d'organitzacions que treballen entorn al fet migratori a Catalunya, també hi donen suport.
 
Cal un canvi en la política migratòria: control i mitjà no funcionen

L’esquerda de la Frontera Est (Sèrbia, Grècia, Macedònia ...), tot just un parell de mesos després de la presentació de l'Agenda Europea d'Immigració, a més d'un saldo en vides i en drames humans, ofereix un saldo de ineficiència política inacceptable en termes de dignitat i defensa dels Drets Humans, que la nostra societat no pot permetre.
No és només una crisi humanitària. És l'estrepitós fracàs d'una política mal anomenada migratòria i que es redueix a un indecent i milionari control de fluxos sostingut sobre el discurs de la por a la invasió del diferent. Els Cayucos, Lampedusa, Ceuta i Melilla, la situació a Sèrbia, Grècia o Macedònia són conseqüències estructurals d'aquesta mala política, no les causes.
No és només una crisi de refugiats. És el resultat d'una manca de polítiques coherents que abordin la complexitat de la mobilitat humana en política exterior, en política econòmica, en polítiques de cooperació per al desenvolupament.
Estem orfes d'una veritable política de migracions que abordi i explori de veritat vies legals d'accés al nostre territori, que flexibilitzi els criteris de reagrupació familiar, que faci visible la mobilitat humana com una oportunitat per a la nostra vella Europa i no com un risc.
No és només una crisi de la solidaritat. És el resultat d'una absència de política de cooperació per al desenvolupament que oblida que, darrere de cada decisió d'abandonar una casa, un treball i una vida, hi ha una causa d'expulsió (la guerra, la manca d'oportunitats, el canvi climàtic ...) i persones a les que protegir.
És el moment d'abordar el repte que, com a societat, tenim davant; impedint que aquests successos que ens omplen de dolor i vergonya es produeixin de forma cíclica sense afrontar què l'única solució proposada, la via de la seguretat, no és viable, ni en termes d'humanitat, ni en termes polítics.
És el moment de reconèixer l'altre, al diferent, no com un invasor sinó com un igual amb els mateixos drets, com una aportació positiva a la nostra societat mestissa; com un germà en dificultat per al qual cal buscar un lloc, encara que estiguem més estrets.
Europa i Espanya no poden perdre aquesta oportunitat per repensar sobre les polítiques desenvolupades fins ara, per protegir les persones que intenten arribar al nostre territori, per invertir en polítiques per al desenvolupament i en polítiques d'integració.
Ens unim al missatge del Papa Francesc que en el seu recent viatge a Amèrica Llatina animava a la comunitat cristiana i a tota la societat a no tenir por i a demanar un canvi "... un canvi real, un canvi d'estructures. Aquest sistema ja no s'aguanta, no ho aguanten els camperols, no ho aguanten els treballadors, no ho aguanten les comunitats, no ho aguanten els pobles ... I tampoc ho aguanta la Terra, la germana mare terra ".
Demanem als governants que assumeixin amb proactivitat el repte històric de deixar de construir tanques, murs i reïxes, aportant solucions i polítiques que posin en el centre a les persones, aportant vies de protecció i acollida, alternatives de desenvolupament que vagin a les causes.
Tenim un gran repte com a societat, dignificar com a éssers humans, no només fent un lloc a casa nostra, sinó buscant camins nous per què tots puguem transitar.

Afectivitat també en les parelles al món obrer

Us informem que aviat es farà el Curs per a Monitors d’Educació Afectiva i Sexual: “APRENDAMOS A AMAR”.

Està dirigit a pares i mares, professors, catequistes, monitors del lleure...i a totes les persones interessades en el tema.
Les dates seran: 19-20 de setembre, 24-25 d’octubre i 7-8 de novembre de 2015, en el Col·legi “Pureza de Maria” de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). El farà la professora Begoña Ruiz Pereda, responsable de la formació de monitors de la “Fundación Desarrollo y Persona”.

Encara queden places!!!

Salutacions afectuoses,
P. Gaspar Borda, Miquel i Montse Creus-Prats, delegats


Os informamos que se hará un Curso para Monitores d’Educación Afectiva y Sexual: “APRENDAMOS A AMAR”.

Está dirigido a padres y madres, profesores, catequistas, monitores del tiempo libre...y a todas las personas interesadas en el tema.
Las fechas seran: 19-20 de Septiembre, 24-25 de Octubre y 7-8 de Noviembre de 2015, en el Colegio “Pureza de María” de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Lo impartirá la profesora Begoña Ruiz Pereda, responsable de la formación de monitores de la Fundación Desarrollo y Persona.

¡¡¡Aún quedan plazas!!!

Saludos afectuosos,
P. Gaspar Borda, Miquel y Montse Creus-Prats, delegados
 

dimecres, 2 de setembre de 2015

Fins quan...

 

¿Cuántos
refugiados muertos caben en la UE?


  Evangelio del próximo domingo:Mc7,31-37

"Y LE PRESENTARON A UN SORDO..."
Estas son nuestras sorderas personales,las sorderas de las instituciones..:

 La respuesta de la Unión Europea ante una de las mayores emergencias humanitarias desde el fin de la Segunda Guerra Mundial es regatear el número de refugiados que le tocan a cada país. Y mientras tiene lugar esta subasta, miles de personas mueren intentando llegar a Europa huyendo de guerras y catástrofes.

60 millones de personas se han visto obligadas en 2015 a abandonar sus hogares y sus medios de vida. Según ACNUR, el 86% acaban siendo acogidos por países en subdesarrollo que son solo un poco menos pobres que los países de donde huyen. En el caso de la UE, tres son los focos de la mayoría de estos refugiados y desplazados: Siria, Eritrea y Sudán Sur.

Pero Europa es incapaz de acoger y asentar a 300.000. España, uno de los países más reacios y que menos esfuerzos hace en materia de asilo y refugio, como llevan denunciando desde hace años las ONGs humanitarias, debería hacerse cargo de una cuota de 20.000 refugiados: la mitad del aforo de un campo de futbol de primera división. El gobierno Rajoy, después de semanas de negociaciones ha admitido a 1.500.

La incapacidad de la UE y de sus instituciones, como Frontex, de cumplir con sus obligaciones de salvamento marítimo en el Mediterráneo –a pesar de más de 2.000 muertos en lo que va de 2015- demuestra lo que vale para la euro-tecnocracia los cacareados valores europeos. Las vallas de Hungría, pero también las de Ceuta y Melilla son, como en su día el Muro de Berlín, el verdadero símbolo de en lo que se ha convertido la Unión Europea: un despotismo ilustrado neocolonial.

La iniciativa de Ada Colau y el Ayuntamiento de Barcelona de poner en pie una red de ciudades-santuario para los refugiados es el primer paso para una nueva política de refugio y asilo construida desde la solidaridad. Una solidaridad que tiene que ir acompañada de la presión y la movilización social en defensa de los más débiles e indefensos en esta globalización neoliberal. Esta debe ser una prioridad de la izquierda política y social en los próximos meses.

Es una vergüenza que la libertad de movimientos de capitales sea más importante para la UE que la vida de los refugiados. Cuando el BCE dedica 60.000 millones de euros mensuales a la “flexibilidad cuantitativa” para rescatar a los bancos y el sector financiero, ¿cuánto necesita la Comisión europea de Juncker para atender a sus obligaciones en las fronteras terrestres y marítimas de la Unión Europea? ¿Qué proporción del presupuesto tienen que destinar Rajoy y Montoro para albergar 20.000 personas?

¿Cuantos refugiados mas tienen que ahogarse en el Mediterráneo?(
Sacado de la Organización AURORA)
 
Y el evangelio del próximo domingo termina diciendo de Jesús :"Todo lo ha hecho bien,"porque El siempre se pone de la persona sufriente,el otro Cristo. A ello somos invitados e invitadas
Que Dios nos guarde!
Goac(Barcelona-Santr Feliu)