dissabte, 2 de novembre de 2019

El dret a l'habitatge a Espanya

Resultat d'imatges de el derecho a la vivienda

Un Comitè de l'ONU condemna Espanya per violar el dret a l'habitatge d'una família després d'un desallotjament forçós

L'òrgan, format per 18 experts independents que supervisen l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, va considerar que un Estat part no pot establir el desallotjament immediat d'una persona per no tenir la titularitat legal d'una propietat sense valorar les circumstàncies de l'expulsió, i sense que un tribunal consideri la proporcionalitat de la mesura.

ONU, 30 octubre 19

El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides va determinar aquest dimecres 30 d'octubre que Espanya va violar el dret a l'habitatge d'una família per no considerar la seva situació de vulnerabilitat durant un desallotjament.
Els successos que van motivar aquesta decisió es remunten al 20 de juny de 2018 quan una dona i els seus sis fills van remetre una queixa al Comitè on argumentaven que Espanya va violar el seu dret a l'habitatge.
La família va llogar l'apartament a una persona que no era la propietària legal de l'immoble i, al desembre de 2014, la institució financera a la qual corresponia la titularitat de l'habitatge els va denunciar i va demanar el seu desallotjament.
Prèviament, la família va sol·licitar accedir al programa d'habitatge social però la seva sol·licitud va ser denegada ja que, segons la normativa vigent, les persones que ocupen un habitatge sense un títol legal queden excloses d'aquest programa regional.
Com a conseqüència del desnonament, els fills menors van ser separats de la mare.
Els tribunals van denegar la sol·licitud de la demandant de suspendre el desallotjament, pel que va decidir presentar el seu cas davant el Comitè de l'ONU.
L'òrgan es compon de 18 experts independents que supervisen l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals en relació amb els drets humans dels ciutadans i té el mandat de rebre queixes d'individus que hagin esgotat totes les vies legals en els seus països.
El Comitè va demanar a Espanya la suspensió del desallotjament mentre estudiava el cas, però la família va ser desallotjada igualment i va haver d'allotjar-se "en dos albergs compartits, i com a conseqüència, dos dels fills menors, de 7 anys, van ser separats de la seva mare".
La decisió del Comitè assenyala que l'Estat part no pot establir el desallotjament immediat d'una persona per no tenir la titularitat legal d'una propietat sense tenir en compte les circumstàncies de l'expulsió, i sense que un tribunal valori la proporcionalitat de la mesura.

Un carreró sense sortida

Va afegir que l'òrgan "va trobar que el tribunal no havia sospesat la protecció del dret a la propietat de l'entitat financera propietària de l'apartament d'una banda i les conseqüències que tindria la mesura sobre els drets de les persones desallotjades per un altre".
A més, assenyala que denegar la sol·licitud al programa d'habitatge social, basant-se en el fet que vivia en una propietat de la qual no disposava el títol legal, suposa una violació del Pacte Internacional i situava a la denunciant "en un carreró sense sortida" , ja que la forçava "a anar-se'n a un alberg temporal i compartit o a viure en la indigència per poder sol·licitar habitatge social".
El Comitè va sol·licitar a Espanya que compensi les víctimes i li va demanar que creï un marc legal per prevenir violacions similars en el futur. Els experts van sol·licitar que Espanya respongui al Comitè en sis mesos, per explicar com ha implementat la seva decisió.
Espanya va ratificar el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals el 1977 i el Protocol Facultatiu al Pacte el 2010.

Font: Flama