Estimats i estimades,
En primer lloc, una abraçada enorme a totes les persones que ho estan passant malament aquests dies.
Des de Volem acollir us escrivim per explicar-vos que la pandèmia del coronavirus ha posat sobre la taula la necessitat de reivindicar el lema que ens va unir el febrer del 2017 en la manifestació més gran del món a favor de l’acollida de persones refugiades i migrants.
Com sabeu, els efectes del confinament per la pandèmia del coronavirus ens han obert la possibilitat d’empatitzar amb situacions que fins ara veiem molt llunyanes: no poder treballar, el futur inestable, sortir al carrer amb por a ser identificat, no poder anar a l’escola o patir per si el sistema sanitari t’atendrà. Aquesta és la situació permanent de milers de persones migrants sense papers.
No tenir papers implica no tenir drets, convertint la pobresa i la marginalitat crònica
en la única alternativa de vida legalment possible.
A casa nostra, moltes persones estan o han estat en aquesta situació irregular. Moltes d’elles, a més, realitzen feines essencials per la supervivència de tota la població: serveis sanitaris, professorat, treballadors de botigues d’alimentació, transportistes, pagesia, cuidadors de persones grans o dependents, etc.
Són veïns i veïnes que ja viuen als nostres pobles i ciutats i que pel fet de no tenir papers no podran afrontar la crisi social i econòmica que vindrà en igualtat de condicions. Per això, avui, Volem acollir és un lema més necessari que mai i implica la regularització de totes les persones que actualment es troben en situació irregular per garantir que poden desenvolupar el seu potencial en igualtat de condicions, drets i deures.
Perquè ningú no es quedi enrere, papers per a tothom!