Comunicat del Moviment de Treballadors Cristians d'Europa (MTCE), amb
motiu del Dia d'Europa
9 de maig de 2020
Rèquiem per una Europa que ha de morir, oda a una esperada Europa
1. En aquests dies de Covid-19 estem veient com la societat i les classes populars i
treballadores s'estan organitzant en xarxes de solidaritat i de suport mutu. Estem veient
el renaixement de l'acció comunitària i una atenció per les persones més desprotegides.
Estem veient com es reconeix cada dia el treball agosarat de la comunitat sanitària, la
centralitat de les treballadores de la llar i de les treballadores que cuiden dels malalts i
els dependents, l'heroisme de tantes i tants sants quotidians, com agrada anomenar-los al
papa Francesc, malgrat totes les dificultats i malgrat que el virus de l'individualisme el
tenim inoculat des de sempre, i més encara per part d'aquest capitalisme depredador i
fratricida que ens ha portat a la vora del precipici.
2. Per això, si aquest teixit humà s'està refent des d’allò més petit, amb moltes gotes
d'amor, humilitat i generositat, aspirem a veure aquestes dinàmiques en les instàncies
que ens governen i també en les empreses on treballem. Així, ens dol veure com a
Europa i en les institucions comunitàries els governs dels Estats membres reprodueixen
en interès propi unes dinàmiques que ja es van donar, sense anar més lluny, en la crisi
financera del 2008, i que s’han de superar en aquest moment tan greu.
3. L'Organització Internacional del Treball ens alerta de l'arribada d'una onada de
desocupació en el món i a Europa en particular (un mínim de 12-15 milions de llocs de
feina perduts) com no s'havia donat des de fa dècades. Veníem, a més, d'una situació de
feblesa amb Estats del benestar infradotats en la seva acció social i en els serveis públics
(per l'efecte de les polítiques d'austeritat) i un mercat laboral fortament precaritzat. És
moment de fer política pel bé comú i per a això, com indica el papa Francesc, convé
aplicar mesures que superin el paradigma tecnocràtic dominant acostumat.
4. Els Estats han de garantir la màxima ocupació en condicions dignes i, per a aquells
que no pugui aconseguir una ocupació, proporcionar rendes vitals suficients, com ja està
demanant el Papa. També és moment de demandar als grans actors del sector privat
empresarial —que en la història recent s'ha beneficiat de rescat públic, com, per
exemple, el sector bancari— un compromís econòmic i ètic i una distribució més
equitativa de l'excedent que creïn en aquesta reconstrucció.
5. Els nostres governants i els qui els elegim hem d'aprendre del que ha passat: cal
enfortir els sistemes públics de salut i de protecció social, s’han d'aplicar polítiques de
regulació per a protegir als treballadors, cal reconstruir un teixit productiu i industrial de
proximitat que proporcioni condicions laborals dignes, que minimitzi el perjudici al
medi ambient i en el qual la ciutadania pagui un preu just pels productes èticament
elaborats.
6. Ningú no dubta que, en funció de com Europa afronti la reconstrucció econòmica i
social després de la pandèmia, la seva existència tindrà sentit (perquè compleix una
funció) o bé s'ensorrarà. Seran necessàries polítiques de finançament comú,
preferentment mutualitzada, per a sostenir la despesa pública que es generarà. Aquest és
també el moment de la solidaritat, la cooperació mútua i l'acció conjunta i consensuada.
La crisi sanitària ha posat en evidència la nostra interdependència i el fet que països
anomenats rics visquem una experiència de pobresa i malaltia que ens acosta als països
més empobrits, amb la qual cosa s'obre una oportunitat d’escoltar més clarament la
crida a canviar personalment i col·lectivament. És moment d'allunyar per sempre
d'Europa el populisme, el blindatge de les fronteres, la fabricació i tràfic d'armes, la
marginació del diferent i el rebuig de l'immigrant. És moment de deixar de ser creditors
de països pobres que han pagat àmpliament el seu deute.
7. El temps de Pasqua ens dona l'ocasió de convertir-nos i de construir entre tots, i
dialogant, un model productiu socialment més inclusiu, baix en carboni i ambientalment
més sostenible, en línia amb les mesures que contempla l'Acord Verd Europeu. «Ara
més que mai, són les persones, les comunitats, els pobles, els que han d'estar en el
centre, units per a curar, cuidar, compartir» (de la carta que el papa Francesc va dirigir
als moviments populars el passat diumenge de Resurrecció).
8. Per tot això anteriorment expressat, el MTCE es reafirma en les seves opcions
cristianes viscudes en el si del món obrer i en la seva aposta a favor de les classes
populars i treballadores. El MTCE vol posar tot el seu esforç perquè Europa, la nostra
Europa, sigui fidel a si mateixa i vulgui que tots els seus fills visquin amb plenitud la
seva condició humana i la seva dignitat de filles i fills de Déu. Una Europa amb el cor
obert a tots els vents de la justícia, un cor misericordiós per a protegir als seus fills més
febles i per a acollir als pobres que truquen a les nostres portes.
Comunicado del Movimiento de Trabajadores Cristianos de Europa (MTCE),
con motivo del Día de Europa
9 de mayo 2020
Réquiem por una Europa que debe morir, oda a una esperada Europa
1. En estos días de Covid-19 estamos viendo cómo la sociedad y las clases populares y
trabajadoras se están organizando en redes de solidaridad y de apoyo mutuo. Estamos viendo
el renacimiento de la acción comunitaria y una atención por las personas más desprotegidas.
Estamos viendo cómo se reconoce cada día el trabajo denodado de la comunidad sanitaria, la
centralidad de las trabajadoras del hogar y de las trabajadoras que cuidan de los enfermos y
los dependientes, el heroísmo de tantas y tantos santos cotidianos, como gusta llamar al papa
Francisco, pese a todas las dificultades y pese a que el virus del individualismo lo tenemos
inoculado desde siempre, y más aún por parte de este capitalismo depredador y fratricida que
nos ha llevado al borde del precipicio.
2. Por ello, si este tejido humano se está rehaciendo desde lo pequeño, con muchas gotas de
amor, humildad y generosidad, aspiramos a ver estas dinámicas en las instancias que nos
gobiernan y también en las empresas donde trabajamos. Así, nos duele ver cómo en Europa y
en las instituciones comunitarias los gobiernos de los Estados miembros reproducen en interés
propio unas dinámicas que ya se dieron, sin ir más lejos, en la crisis financiera del 2008, y que
deben superarse en este momento tan grave.
3. La Organización Internacional del Trabajo nos alerta de la llegada de una oleada de
desempleo en el mundo y en Europa en particular (un mínimo de 12-15 millones de trabajos
perdidos) como no se había dado desde hace décadas. Veníamos, además, de una situación
de debilidad con Estados del bienestar infradotados en su acción social y en los servicios
públicos (por el efecto de las políticas de austeridad) y un mercado laboral fuertemente
precarizado. Es momento de hacer política por el bien común y para ello, como indica el papa
Francisco, conviene aplicar medidas que superen el paradigma tecnocrático dominante
acostumbrado.
4. Los Estados deben garantizar la máxima ocupación en condiciones dignas y, para aquellos
que no pueda conseguirse un empleo, proporcionar rentas vitales suficientes, como ya está
pidiendo el Papa. También es momento de demandar a los grandes actores del sector privado
empresarial -que en la historia reciente se ha beneficiado de rescate público, como, por ejemplo,
el sector bancario- un compromiso económico y ético y una distribución más equitativa del
excedente que crean en esta reconstrucción.
5. Nuestros gobernantes y quienes los elegimos debemos aprender de lo ocurrido: hay que
fortalecer los sistemas públicos de salud y de protección social, deben aplicarse políticas de
regulación para proteger a los trabajadores, hay que reconstruir un tejido productivo e industrial
de proximidad que proporcione condiciones laborales dignas, que minimice el perjuicio al medio
ambiente y en el que la ciudadanía pague un precio justo por estos productos éticamente
elaborados.
6. Nadie duda que, en función de cómo Europa afronte la reconstrucción económica y social
después de la pandemia, su existencia tendrá sentido (porque cumple una función) o bien se
vendrá abajo. Serán necesarias políticas de financiación común, preferentemente mutualizada,
para sostener el gasto público que se generará. Este es también el momento de la solidaridad,
la cooperación mutua y la acción conjunta y consensuada. La crisis sanitaria ha puesto en
evidencia nuestra interdependencia y el hecho de que países llamados ricos vivamos una
experiencia de pobreza y enfermedad que nos acerca a los países más empobrecidos, con lo
que se abre una oportunidad a escuchar más claramente la llamada a cambiar personalmente
y colectivamente. Es momento de alejar para siempre de Europa el populismo, el blindaje de
las fronteras, la fabricación y tráfico de armas, la marginación del diferente y el rechazo del
inmigrante. Es momento de dejar de ser acreedores de países pobres que han pagado
sobradamente su deuda.
7. El tiempo de Pascua nos da la ocasión de convertirnos y de construir entre todos, y
dialogando, un modelo productivo socialmente más inclusivo, bajo en carbono y
ambientalmente más sostenible, en línea con las medidas que contempla el Acuerdo Verde
Europeo. «Ahora más que nunca, son las personas, las comunidades, los pueblos los que
deben estar en el centro, unidos para curar, cuidar, compartir» (de la carta que el papa
Francisco ha dirigido a los movimientos populares el pasado Domingo de Resurrección).
8. Por todo lo anteriormente expresado, el MTCE se reafirma en sus opciones cristianas vividas
en el seno del mundo obrero y en su apuesta a favor de las clases populares y trabajadoras. El
MTCE quiere poner todo su esfuerzo para que Europa, nuestra Europa, sea fiel a sí misma y
quiera que todos sus hijos vivan con plenitud su condición humana y su dignidad de hijas e hijos
de Dios. Una Europa con el corazón abierto a todos los vientos de la justicia, un corazón
misericordioso para proteger a sus hijos más débiles y para acoger a los pobres que llaman a
nuestras puertas.
