dissabte, 13 de gener de 2018

L'ACO en cinc minuts


Parlen els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya






La Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat i la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians

Iniciant el temps de durant l’any, en la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat i a les portes de celebrar la setmana de pregària per la unitat dels cristians (del 18 al 25 de gener), els bisbes de Catalunya centren els seus escrits a parlar d’aquests esdeveniments, així com d’una frase de sant Agustí, de les petites llavors i de l’acolliment dels divorciats.


GIEC, 12 gener 18

Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, afirma que “les dades que se’ns ofereixen de persones emigrants i refugiades (224 milions d’emigrants) són preocupants” i que “això són xifres, però no podem oblidar que al darrere hi ha persones”. Recorda que en el missatge amb motiu de la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat el Papa apel·la a la sol·licitud de l’Església envers els emigrants, desplaçats, refugiats i víctimes del tràfic de persones i afirma que «la nostra resposta comuna es podria articular al voltant de quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar», termes fàcils de comprendre, però, com conclou Mons. Pujol, “la nostra responsabilitat no és només entendre-ho, sinó sentir-nos implicats en cada persona que truca a casa nostra”.

El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, es fixa en el repte de la unitat dels cristians i el lema de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, «La vostra dreta, Senyor, és forta i gloriosa» (Ex 15,6), un lema que “vol anar al nucli per recordar-nos que és el Senyor qui sosté la nostra vida, és Ell qui fa meravelles i fa possible el que als nostres ulls semblaria inabastable”. I acaba les seves paraules convidant-nos “a intensificar la pregària per la unitat dels cristians” i informant que “el proper dijous 18 de gener a la catedral de Barcelona iniciarem aquesta setmana de pregària amb un acte ecumènic organitzat per la Delegació Diocesana d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses”.

Mons. Joan Enric Vives, arquebisbe d’Urgell, parla dels emigrants i dels refugiats, centrant-se en el missatge del Sant Pare en la Jornada Mundial de la Pau, amb el lema “Emigrants i refugiats: homes i dones que busquen la pau”. Mons. Vives recorda que el Papa proposa per la pau quatre accions: «Acollir» “amb entrada legal àmplia, sense persecució o violència”. «Protegir», que ens recorda “el deure de reconèixer i de garantir la dignitat inviolable dels que fugen d’un perill real, a la recerca d’asil i seguretat, evitant la seva explotació”. «Promoure», que “té a veure amb donar suport al desenvolupament humà integral dels emigrants i refugiats” i «integrar», que significa “treballar perquè participin plenament en la vida de la societat que els acull, en una dinàmica d’enriquiment mutu i de col·laboració fecunda”.

Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, tracta de les petites poderoses llavors per transformar el món, de “l'efecte multiplicador d'una sola llavor, que, convertida en un arbre produeix molts fruits. I el moment en què aquests, al seu torn, esdevenen llavors de més arbres”, camí que va seguir Jesús, segons el Pla de Déu. Parla dels primers deixebles en els quals “es donava l'ànsia, l'expectació, el desig vehement, propi de la humanitat desperta, de trobar el Salvador” com a llavors incipients i petites que “van començar a créixer, es van endinsar en el camí del seguiment de Jesucrist”, i de la fecunditat de la nostra Església, que “està en els seus orígens”, i ens diu que “tornar a ells és la nostra  tasca constant”.

Mons. Josep Àngel Saiz, bisbe de Terrassa, recorda que el papa Francesc és molt sensible a la realitat dels migrants i dels refugiats i que el missatge que ens ofereix en la Jornada d’enguany resumeix en quatre verbs el programa a seguir: “Acollir, protegir, promoure i integrar els immigrants i refugiats”. I afirma que l’Església “està compromesa en aquesta tasca, en coherència amb la seva essència més profunda, i ho fa des del principi de la centralitat de la persona humana” i que “s’ha d’implicar a fons amb la seva paraula i amb la seva acció, juntament amb altres àmbits de la societat civil”.

Mons. Romà Casanova, bisbe de Vic, comenta la frase de Sant Agustí “Els pastors bons surten d’entre les ovelles bones”, títol de la seva última carta pastoral en la qual remarca “la missió comuna a tota l’Església, a tots els seus membres, tant pastors com laics. Missió, que no és cap altra que l’anunci de la Bona Nova, l’Evangeli de la salvació, Jesucrist, Senyor nostre” i mostra la seva “preocupació de pastor d’aquesta Església, per la manca de vitalitat en les nostres comunitats, en les nostres famílies, en els membres de la comunitat cristiana”.

Mons. Enric Benavent, bisbe de Tortosa, enfoca la seva glossa en el missatge que ha dirigit el papa Francesc a l’Església amb motiu de la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat, concretament en el “compromís dels cristians i de les persones de bona voluntat perquè els emigrants i refugiats puguen trobar la pau que cerquen”, que es pot resumir en les accions ja esmentades: acollir, protegir, promoure i integrar. Mons. Benavent conclou la seva glossa dient que “el que el Papa vol és que els cristians no ens deixem influir per missatges negatius que provoquen el rebuig, sinó que potenciem sempre actituds positives cap als emigrants, pensant abans que res en la seua dignitat humana i veient-los com a fills de Déu”.

Mons. Salvador Giménez, bisbe de Lleida, parla de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que en l’hemisferi nord se celebra tradicionalment del 18 al 25 de gener, aquest any amb el lema “La vostra dreta, Senyor, és forta i gloriosa” (Ex 15, 6) i uns materials i orientacions pastorals preparats per les Esglésies del Carib. Mons. Giménez expressa unes paraules sobre el tema central i recomana a totes les parròquies i comunitats cristianes que “constantment preguin al Senyor per aconseguir un dia la unitat que Ell mateix ens demanava en l’evangeli de Sant Joan (Jn 17, 11)”.

Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona, se centra en les migracions. Diu que “les imatges que ens arriben sovint dels camps de refugiats, dels qui moren en intentar la travessa del nostre mar per arribar a Europa, dels qui arriben en pasteres i han de ser rescatats..., ens commouen” i que, tanmateix, “no podem oblidar la quantitat de persones que han arribat a casa nostra i que encara truquen a la porta cercant reconeixement, treball, mitjans dignes per viure”; afirma que “la migració no és un concepte, són persones humanes amb les seves peculiaritats, les seves cultures i necessitats que han esdevingut veïns i veïnes que cal estimar” i, finalment, recorda les paraules de Jesús: “Era foraster i em vàreu acollir”.

I Mons. Xavier Novell, bisbe de Solsona, acaba la presentació dels criteris pastorals per a l’acollida i acompanyament de les persones divorciades en nova unió civil. Si la setmana passada parlava de l’accés als sagraments, ara fa el següent contrapunt: “Cal evitar entendre aquesta possibilitat com un accés sense restriccions als sagraments”, recomana que es faci la deguda pedagogia sobre els criteris pastorals presentats i demana a tots els fidels “un esforç per comprendre i acollir amb alegria els germans que, degudament acompanyats, van trobant el camí per a una participació més “perfecta” en la vida eclesial”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (http://www.tarraconense.cat/) i a la pàgina web de cada diòcesi:

Amb els immigrants que venen...


LOS INMIGRANTES QUE VIENEN
GABRIEL Mª OTALORA, gabriel.otalora@outlook.com
BILBAO (VIZCAYA).


ECLESALIA, 12/01/18.- Los inmigrantes se han convertido en tema de conversación y pasto de comentarios y sensaciones mayoritariamente negativas; del corazón y sus miedos habla la boca. Cada vez vienen en mayor número, a pesar de que el gobierno español no llega ni de lejos a la cuota de acogida que le ha fijado la UE. Y los católicos no somos ajenos a muchas descalificaciones.
Es fácil captar una actitud generalizada de miedo ante la llegada de los inmigrantes: turismo médico, delincuencia, menores oportunidades de trabajo para nuestros hijos, falta de integración social, costes suplementarios en ayudas básicas... y miedo también a la colonización islamista. Rechazo al diferente, en suma, por lo que pueda perjudicarme, sin pensar en mayores consideraciones. Pero la realidad no es tan simple ni tan negativa porque tiene su lado luminoso.
Trabajo. La mayoría viene a trabajar, con ganas de aportar a la sociedad lo que en sus países no les deja la miseria o las injusticias estructurales. Los inmigrantes suelen coger los trabajos que no queremos el resto. Si se comparan las estadísticas del tipo de ocupación, es evidente que en el reparto de empleos entre los trabajadores autóctonos y extranjeros, los inmigrantes copan las tareas no cualificadas.
Legalidad. Los que huyen de las guerras deberían tener estatus de refugiado según la Carta de Naciones Unidas que obliga a los Estados a acogerlos.  La Unión Europea comete una injusticia además de una ilegalidad flagrante. No pueden ser tratados como apestados, como ocurre en las vallas de Ceuta y Melilla y a espaldas de todos en pleno mar Mediterráneo. Pero aparte de que no se cumple la ley con los exiliados, (qué vergüenza el “centro de acogida” de Archidona), basta reflexionar sobre la cantidad de organizaciones solidarias que existen para atender sus necesidades más primarias, para entender que el colectivo se caracteriza porque sus miembros necesitan urgentemente un contexto humanitario básico como seres humanos que son.
Ayudas públicas. Las ayudas instauradas en Euskadi las disfrutan foráneos y autóctonos. Y el fraude en las prestaciones, es mayor en los de casa (Seguridad Social, IVA, IRPF, autónomos...). Un ejemplo más: a finales de 2015, los extranjeros empadronados en Euskadi aportaban más ingresos a las arcas públicas vascas que el gasto que suponen para el sistema de bienestar social: 631 frente a 593. Y sin la llegada de los inmigrantes, hubiésemos perdido 50.000 habitantes en los últimos años.  
Delitos violentos. Es una realidad que no es exclusiva de los foráneos: un informe realizado por la Fundación Aspacia alerta de los obstáculos a los que las mujeres en situación irregular se enfrentan a la hora de denunciar una agresión sexual, como son el miedo a ser expulsadas y la desatención sanitaria. Mujeres sin tarjeta sanitaria que no tienen nada y que son presa fácil para las mafias. Hay estudios que demuestran que no hay una correlación causal entre migración y criminalidad. Como ha denunciado la Cruz Roja, en algunos conjuntos de datos sobre criminalidad se mezclan delitos con simples faltas administrativas como carecer de documentación o entrada al país de manera irregular.
Tratamiento informativo. Cualquier noticia negativa de este colectivo, tiene una repercusión exponencialmente peor que la de uno de los nuestros.
Problema político. Algunos opinan que se les dé ayuda en sus países de origen y así no tendrían que emigrar. No es precisamente lo que hemos hecho los refinados europeos con el colonialismo, ni seguimos haciendo al disminuirles la ayuda a la cooperación internacional cuando más la necesitan. Fuimos a sus países a robarles de mala manera sus recursos naturales y ahora que el mundo está como está, con tantos millones de desplazados huyendo de la miseria y la guerra, se encuentran con las puertas del bienestar cerradas o con muchas dificultades para traspasarlas. Lo peor es que el problema alcanza unas magnitudes colosales.
No son pocos los que quisieran volver a sus países en el momento en que la situación que motivó su salida desapareciese. No vienen por gusto. Si han dejado todo -su casa, su familia-, y ponen en riesgo su vida y la de sus hijos, lo hacen porque el resto de opciones han estrepitosamente. Qué son las 600.000 peticiones de asilo en Europa si se comparan con los 60 millones desplazados internos en Asia y África. El caso de Líbano es tremendo: 1.200.000  refugiados a los que añadir medio millón de palestinos, en una población que tiene unos cuatro millones de habitantes. Es como si a España llegasen 12 millones de refugiados.
Efecto llamada. Lo de justificar el endurecimiento de normas y fronteras para evitar el "efecto llamada", se desmonta recordando que a las personas desesperadas no les las puede parar ni con vallas, ni con riesgo mortal para sus vidas, ni con la militarización de las fronteras. Lo curioso es que el comisario europeo de Asuntos Económicos, Pierre Moscovici, dijo que la llegada de tres millones de inmigrantes no sería un caos para la UE; por el contrario, es un factor que elevaría el PIB de la economía europea.
Europa perderá su identidad y su cultura cristiana. Muchos piensan como el ultraderechista húngaro Viktor Orbán, cuando alerta de que podemos ser minoría en nuestro propio continente ante el riesgo de llegada masiva de refugiados musulmanes. La decadencia no nos deja ver que los pretendidos valores están desvalorizados hace tiempo, la ética expulsada de las aulas y la religión cristiana puesta en cuestión sine die, además del poco ejemplo de quienes nos decimos creyentes. Lo fundamental es preservar los valores de tolerancia, de respeto por la diversidad, de solidaridad, que es lo que nos va a propiciar las actitudes necesarias ante los retos a los que nos tendremos que enfrentar pronto. Discursos intolerantes como los de Orbán son la mejor propaganda para que grupos radicales capten a más gente.
Saturan la sanidad pública, que no la financian. Como explica Amnistía Internacional, el impacto fiscal de la inmigración en España, arroja un resultado positivo que representa medio punto del PIB, es decir, más de 5.000 millones de euros. En otras palabras, las personas migrantes obtienen menos de lo que aportan, y disfrutan de menos beneficios sociales que los autóctonos. En cuanto a la financiación, desde 1999 la Sanidad se paga a través de impuestos indirectos, como el IVA o el IRPF, y no mediante las cotizaciones a la Seguridad Social. Por lo tanto, los migrantes que consumen y pagan este tipo de impuestos, contribuyen a financiar los servicios sanitarios.
Acabo con una realidad que no puede soslayarse: no nos olvidemos que el exilio sigue siendo exilio aun estando en la ciudad más bonita del mundo (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

Per una economia més humana


REALITAT ECONÒMICA I DESENVOLUPAMENT HUMÀ INTEGRAL. PROPOSTES PER A UNA ECONOMIA MÉS HUMANA

Dimarts 16 de gener, a les 19 h 

A càrrec de: Guillem López Casasnovascatedràtic d’Economia de la UPF Joan Majóenginyer industrial i exministre d’Indústria Alfredo Pastorprofessor emèrit del Departament d’Economia de l’IESE
 
Moderarà:
Joan Rigolexpresident del Parlament de Catalunya
 
Presidirà:
Mons. Joan Josep Omellacardenal arquebisbe de Barcelona

La darrera crisi econòmica ha mostrat la insuficiència d’una economia que tingui com a motor bàsic l’ànim de lucre i com a únic horitzó el mer creixement material infinit, orientat a satisfer tots els desitjos de les poblacions riques.
Aquesta taula rodona s’inclou dins de les activitats del seminari “Realitat econòmica i desenvolupament humà integral” que ha estat organitzat per la Fundació Joan Maragall, Justícia i Pau i el Centre Cristianisme i Justícia.
També forma part del cicle “Ciutats+Humanes“, una activitat organitzada per cinc entitats catalanes i que vol debatre sobre les fronteres de la convivència a les ciutats.

Menors estrangers no acompanyats

Els dilluns dels Drets Humans: Menors estrangers no acompanyats


Lloc: 
Sala d'actes de Cristianisme i Justícia - Roger de Llúria, 13
Data: 
15/01/2018
Els menors que arriben a casa nostra fugint de la guerra, la fam o la pobresa quan arriben aquí es troben doblement desprotegits: en primer lloc per ser persones immigrades sense papers, i en segon lloc, per ser menors d’edat. Com són tractats per l’administració quan arriben? Quines problemàtiques viuen? Estan vulnerant les administracions els drets humans amb aquests joves? Com cal afavorir la seva integració social?
Ponents:
  • Violeta Quiroga, directora del grup de la recerca universitari IFAM. Projectes Socials Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.
  • Albert Parés, president de l’associació Noves Vies, advocat social i formador en dret dels menors immigrants no acompanyats.
Moderació:
  • Mireia Prats, reportera de TV3 i professora de periodisme a la Universitat de Blanquerna.

Data: Dilluns, 15 de gener de 2018
Hora: 19h
Lloc: Sala d'actes de Cristianisme i Justícia. Roger de Llúria, 13 - Barcelona

Jornada Catalana d'Apostolat Seglar 2018: "Camins de vocació i missió: discerniment i acompanyament"



La Pastoral Obrera dóna a conèixer el CIE de Zona Franca

Un any més el grup de persones voluntàries que visita el CIE (Centre d'Internament d'Estrangers) de Barcelona a la Zona Franca organitza una vetlla de pregària amb l'objectiu de donar a conèixer aquesta realitat. I un fort grup d'entitats socials d'Església ens hi hem adherit.

Amb el títol "Vides tancades" el proper 20 de gener de 2018, a les 18:00h, davant el CIE de Zona Franca ens trobarem per pregar i mostrar la nostra solidaritat amb les persones internades al CIE. Es tracta també d'un acte de denúncia d'una violència gratuïta que deshumanitza a qui la pateix però que acaba per deshumanitzar-nos a tots i a totes.

Us hi esperem!!!!