dilluns, 11 de maig de 2009

Com afecta la crisi a l'economia militant en clau de revisió de vida



Veure

En el tema de la crisi econòmica, recessió o com vulguem dir-li, passa com amb el conte del llop, que fins que no li veiem les orelles no li pres¬tem la més mínima atenció. Quan apareixen les dificultats és quan vé¬nen les lamentacions. Durant més d’una dècada de bonança econòmi¬ca, diferents estaments i organitzacions, els sindicats, els moviments socials, els moviments eclesials en el món obrer, Càritas... hem cridat l’atenció sobre les grans dificultats que vivia el món obrer: atur, po¬bresa, marginació i exclusió social; flexibilitat, precarietat en el treball; dificultats de les famílies obreres i problemes per a l’educació; les difi¬cultats que sofreixen les dones del món obrer i les condicions de vida i de treball dels immigrants.

L’esplendor dels grans beneficis i de l’especulació, els diners, la felicitat del consum i del “campi qui pugui”, de la cultura dominant, impedien veure el bosc de la situació sofrent de moltes persones que viuen un autèntic calvari: aturats de llarga durada, persones que treballen en condicions precàries, famílies monoparentals, salaris de misèria que impedeixen als joves un projecte de futur, famílies trencades pels accidents laborals, etc.
En canvi, es donaven les felicitaci¬ons als grans beneficis, dels quals els únics beneficiaris han estat i continuen sent els especuladors, les immobiliàries, els bancs i molts em¬presaris, mentre anaven minvant les prestacions socials i empitjorant les condicions de treball.

Ha arribat la crisi que necessita el mateix sistema capitalista de producció i consum per a la seva subsistència i, lògicament, ningú no en té la culpa; ni els especuladors, ni els bancs, que continuen presumint de grans beneficis, ni els empresaris, ni els governs que han afavorit l’economia neoliberal sobre l’economia del bé comú. Les conseqüències recauen sobre els de sempre, els més empobrits. Perquè l’especulador, el protegeixen les lleis que li permeten blanquejar els seus diners. El banquer sempre guanya.

I també gran part dels empresaris, que consideren que el que han guanyat amb la suor i el sacrifici dels obrers i obreres és només seu i dels accionistes que han invertit els diners que els sobren. Per tant, el treballador al carrer, segons les lleis elaborades en temps de vaques grasses per desprotegir cada vegada més les persones treballadores. I en la lògica capitalista, ara toca de nou als més pobres aguantar el ruixat: acomiadaments, les angoixes de quedar-se literalment al carrer per no poder pagar la hipoteca, frustració de molts joves en no poder formalitzar una família, famílies amb grans mancances, immigrants que després d’esprémer-los els llencem (molts d’ells sense papers), en l’economia submergida, sense dret a subsidi d’atur. (Crit Solidari. Febrer 2009. Equip de Pastoral Obrera de la Diòcesi de Sant Feliu).

(...) Davant aquesta situació la nostra consciència cristiana no pot restar indiferent, en tant que constitueix un profund sofriment humà, i demana una interpretació i un compromís moral des de la fe.
(...) La riquesa fictícia ha seduït també als més pobres i n'ha fabricat de nous. De fet, la distància entre rics i pobres no deixa d'augmentar i els qui tenien al seu abast la capacitat de maneig dels diners s'han anat enriquint mitjançant l'engany i l'explotació dels particulars o petits inversors. Ho tenien fàcil, perquè aquests també han cedit irreflexivament a les promeses de guanys immediats i ràpids i al consum compulsiu. Ara, a més, la davallada de la demanada ha causat acomiadaments o fallida d'empreses, que en definitiva acaben en pobreses reals i tragèdies humanes.

(...) A més, en un món globalitzat, són els països pobres els que més pateixen les conseqüències, entre altres motius, per la configuració fortament asimètrica del sistema financer internacional (només els països rics són protagonistes dels seus processos) i perquè no disposen de recursos socials per apaivagar la pobresa i la fam.

- Com ho estem vivint a les nostres feines, als nostres barris, a les nostres famílies, a les federacions, a la parròquia?
- Estem atents a la realitat sofrent i oprimida per la desigualtat injusta, l’exclusió laboral, econòmica i social de tants germans i germanes nostres?
- Ens estem implicant a treballar per la justícia social i la solidaritat?


Jutjar

Mt 13, 24-30: Paràbola del blat i el jull
Després els proposà aquesta altra paràbola: -Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: -Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull? Ell els respongué: -Això ho ha fet un enemic. Els mossos li diuen: -¿Vols que anem a arrencar el jull? Ell els respon: -No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."

Am 2, 6-8: Aflora la veritat que els imperis volen ocultar: els dèbils són humiliats
Això diu el Senyor: Per tres i fins quatre crims que els d'Israel han comès no em faré enrere! Venen els innocents a canvi de diners, i els pobres, per un parell de sandàlies. Trepitgen el cap dels desvalguts i destrossen la vida dels humils. Pare i fill abusen de la mateixa noia i així profanen el meu sant nom. Vora mateix dels altars es posen a taula amb els vestits que han pres als pobres en penyora. En el temple del seu déu beuen el vi que han confiscat.

Ml 3, 5: Els profetes desemmascaren el rerefons d’injustícia
El Senyor de l'univers us diu encara: Jo vindré enmig de vosaltres per jutjar-vos. Acusaré amb promptitud els qui practiquen bruixeries, els adúlters, els perjurs, els qui estafen el sou dels jornalers, els qui oprimeixen les viudes i els orfes, o maltracten els immigrants, sense cap por de mi.

Jr 31, 7-11: Déu sofreix amb el poble, fa que brolli quelcom nou
Això diu el Senyor: Crideu d'alegria pel poble de Jacob, celebreu la primera de les nacions, feu sentir l'aclamació dient: "Salva, Senyor, el teu poble, la resta d'Israel!" Jo els faré tornar del país del nord, els aplegaré des de l'extrem de la terra. Entre ells hi haurà els cecs i els coixos, l'embarassada i la partera: tornarà una gran gentada. Vindran tot plorant, suplicaran, i jo els guiaré; els conduiré als rierols d'aigua per un camí pla on no ensopeguin. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu primogènit.» Escolteu, nacions, la paraula del Senyor, anuncieu-la als qui són lluny, a les illes: «El qui havia dispersat Israel, de nou l'aplegarà, i el guardarà com un pastor el seu ramat: el Senyor ha redimit el poble de Jacob, l'allibera de les mans dels més forts.

2 Co 5, 17-19: Un món nou
És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. Efectivament, Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació.
(Pregària CiJ - Escola de pregària: Ser llevat en un món en crisi 16 Març 09)

Pregàries

Toni Bardia, 25 anys, Enginyer de Software.
Les lleis de la política, l'economia o la democràcia acaben passant factura a l'home que estira més el braç que la màniga.
Tu que ens vas ensenyar a ser humils i honestos estaries més que satisfet si només un 0,07% d'aquests 700.000 milions de dòlars s'injectés d'una vegada a pal•liar la pobresa extrema i no a salvar a interessos especuladors que han jugat amb foc amb els nostres diners. Però sembla una iniciativa impensable pels nostres dirigents: massa preocupats per les espectatives de la borsa, esclaus com són d'uns valors que potser estan una mica allunyats, fins i tot, dels milions d'hipotecats que necessiten una solució immediata als seus problemes. Però perquè la borsa pugi cal generar esperança, que és l'últim que es perd, ens deies: confia!

Núria Verdú, 45 anys, administrativa i Eliseu Vilaclara, , 47 anys, físic, Barcelona
Quan els bancs deixen diners (més del que tenen, encara que sembli impossible) ho fan amb la intenció d'ajudar la gent o ho fan per enriquir-se? No ho sé, però tendeixo a pensar malament. El que és segur és que quan una immobiliària posa un pis a la venda pel màxim preu que algú està disposat a pagar i no pel seu valor just no ho fa com un servei a les persones. Pare, ajudan's a reconduir aquesta economia egoïsta cap a un model just, sostenible i basat en l'intercanvi real de coses i serveis entre les persones. Ajudan's a saber tractar-nos els uns als altres com a homes i dones i no com a objectes de negoci.

Testimoni
“Hace unos 5 años, Fátima, antigua militante de la JOC en la actualidad, se decidió por irse de la vivienda familiar que era en "Escaleritas", y alquilar una casa en un barrio obrero, en el que vivían otros militantes llamado "Las Rehoyas". Aquella casa se convirtió en la casa de casi todos los militantes que en ese momento formábamos la JOC de Gran Canaria. Jorge, Arca, Aytha y yo (Desi), comíamos, dormíamos, jugábamos, hacíamos las reuniones,…. Todos la sentíamos como nuestra. Fati siempre tenía las puertas abiertas y nos ofrecía lo que tenía a pesar de verse muchos meses justa para llegar a final de mes.

Pasaron los años, y Fátima conoció a José y se casó con él, un chico de un pueblo de Córdoba llamado Hornachuelos. José había trabajado toda la vida en el campo: en la uva, la naranja,… haciendo lo único que sabe como él dice. Cuando se casaron, alquilaron una casa en "Arinaga", un pueblo del Sur de la Isla, porque así José podía ir en bici al curro. Pero después de una temporada, José se quedó en el paro, y Fati continuaba en él, porque le salían cosas pero muy chiquitas y esporádicas.

Estuvieron así muchos meses, sin decirnos nada, hasta que un día Arca y yo fuimos a su casa, y nos dimos cuenta de que no tenían casi nada para comer. Cuando le dijimos a Fátima que nos habíamos dado cuenta de su situación, sólo lloraba y nos decía que tenía mucha vergüenza, que por eso, no se había atrevido a decirnos nada. Nosotras reaccionamos inmediatamente. Ese día le dimos los pocos euros que llevábamos en el monedero y creamos un plan en el camino de vuelta a casa. A veces no somos capaces de darnos cuenta de las dificultades de los que tenemos más cerca, y nos preocupamos por cosas infinitamente más superficiales. A aquella situación había que ponerle remedio. En esa semana nos movilizamos y llamamos por teléfono y hablamos personalmente con todos los que muchos años atrás fuimos acogidos por ella, y con otros militantes que estaban ahora en la JOC y la habían conocido como fueron: Inma, Nori, Mª Jesús, Ángel, Jorge, Yanira, Tana, Arca, Aytha, Fran, y yo. Todos reaccionaron inmediatamente, y respondimos desde lo que somos y tenemos, y reunimos algo de dinero para hacerle una compra.
Fátima y José no sólo pudieron hacer frente a ese mes de alquiler y a la comida, sino que con el dinero que les sobró se marcharon con uno de esos "tijeretazos" a Córdoba, en donde José no ha parado de currar en lo que sabe. Ahora viven en casa de los padres de José pero por poco tiempo, porque como no les ha faltado el curro, ya tienen las pelas suficientes para seguir siendo felices en una casita que ya han visto para alquilar.
Desirée (Canarias)” (Material de Hechos de Economía Jocista, pàg. 28)

- Com està afectant l'actual crisi econòmica als militants?.
- Com se'ls ajuda, si cal, des dels grups, des de les federacions ...?



Actuar

•Hem d'aprofitar la mateixa globalització per “globalitzar la solidaritat” envers les àrees més desfavorides (Joan Pau II, Missatge per la Jornada Mundial de la pau 1998, 3).

•Banca ètica: La majoria de persones no ens plantegem gaires preguntes sobre com gestionem els nostres estalvis i les conseqüències que se’n poden derivar. Dipositem la nostra confiança en entitats financeres i gairebé mai no ens preguntem si la nostra entitat gestiona els nostres diners en sintonia amb els nostres valors, invertint en projectes i empreses en les que invertiríem nosaltres. Formant part de la construcció d’un consum més responsable i sostenible, les finances ètiques ens proposen, no només recuperar aquesta consciència, sinó també assumir un paper actiu i implicar-nos socialment. Les finances ètiques faciliten l’accés al crèdit en aquells projectes o sectors que massa sovint resten marginats o exclosos, a la vegada que centren les seves inversions i la seva capacitat financera en aquells projectes que obtenen un gran rendiment social i no tan sols econòmic. (Presentació curs Finances ètiques i transformació social (Món-3 i Fundació Solidaritat UB)

•Està més a l'abast de la gran majoria de nosaltres acomplir el deure moral en l'àmbit de les nostres economies. Hem de practicar “virtuts econòmiques”, com ara el realisme front a l'ambició esbojarrada, la transparència i l'honradesa en les nostres operacions comercials i financeres, l'endeutament en allò realment necessari i en funció de les possibilitats reals, fugir i, en tot cas, denunciar l'especulació abusiva, evitar el consumisme compulsiu...

•És per això que, tant les causes com el remei de la crisi econòmica afecten a àmbits profundament humans on l'ètica juga un paper imprescindible, com ara l'educació, la convivència social, la cultura o la política. Els creients hem après de la Paraula de Déu que la inversió en justícia, honradesa, veritat, treball, creativitat humana, respecte, drets, fidelitat... és la inversió més rendible.

•I encara avui, cal recordar una altra virtut absolutament necessària, que no demana altre endeutament que el de amb un mateix: la solidaritat amb els més pobres. Tot i les dificultats econòmiques que tots patim, més que mai hem de ser solidaris amb els qui encara tenen menys recursos. Hem d'agrair el que avui està ja fent-se des de Càritas i altres organismes que actuen a prop dels més necessitats. Volem reproduir allò que ens recomana Jesús a l'Evangeli: “Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu” (Mt 25, 40). (Carta Pastoral “Davant la crisi econòmica” - Agustí Cortés (Bisbe de Sant Feliu de Llobregat))

En la nostra tasca com a responsables d'economia, com podem estar atents a aquestes situacions i posar-nos en acció?

Comissió Nacional d'Economia de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes