divendres, 9 de novembre del 2012
Bon profit en temps de crisi
EL QUE llegireu AQUÍ SI que ÉS UN REPORTATGE
PERIODÍSTIC HUMÀ: Impressionant i trist això d'IKEA i magnífic l'article d'
Angeles Caso. Sembla d'acudit però és un drama.
Gossets a 50 cèntims, mandonguilles a un euro ... Persones en dificultats recorren a les ofertes d'Ikea per menjar calent. Un client: «Qui passa gana
Gossets a 50 cèntims, mandonguilles a un euro ... Persones en dificultats recorren a les ofertes d'Ikea per menjar calent. Un client: «Qui passa gana
és perquè vol»
-Una dona es va plantar davant del taulell de Puri, a la cafeteria
de l'Ikea de Múrcia, en caure la tarda. En una mà duia un bitllet de cinc euros, en l'altra un repòquer de nens famolencs. Va demanar cinc menús infantils: pasta, iogurt i suc a un euro per cap.
- Cuinera, Dóna'ns més macarrons, que tenim fam! -, Udolaven els nois.
- Facil's cas, tenen gana ... i jo no tinc més diners, -va intervenir la dona-.
La cuinera es va commoure davant l'escena. Així que, dissimuladament, va servir un cassó extra a cada nen. «Això sí, la mare es va quedar sense sopar», recorda.
La cafeteria de la Puri, com la de les 18 botigues d'Ikea a Espanya, porta mesos plena a rebentar. I no només de clients que prenen un refrigeri mentre moblen la casa. També hi ha persones amb problemes econòmics que combaten la fam amb les ofertes de l'empresa sueca. «Des que va començar la crisi, això és el no parar», esbufega la cuinera.
A Ikea es pot menjar tot un dia per només tres euros. Esmorzar, cafè i una pasta: 50 cèntims. Dinar, un menú infantil: un euro. Berenar, un gosset calent: mig euro. I per sopar, deu mandonguilles amb puré de patates i salsa de nabius: un altre euro. Més barat que cuinar a casa.
Per això han sorgit autèntics experts en esprémer aquestes ofertes. Com Israel, de 36 anys, i Cecilia, de 28, que visiten dues vegades a la setmana l'Ikea d'Alcorcón (Madrid), als quals avui s'ha unit la mare d'ella, Maria Luisa. Per només 5,80 euros, sopen els tres: dues racions de mandonguilles, tortitas amb nata, més pa, cafè i refresc. El trio explota totes les escletxes del sistema. El cafè els surt gratuït perquè tenen la targeta Ikea. El refresc és recarregable, així que comparteixen un got entre tots. I els dies que no hi ha oferta de mandonguilles, s'acontenten amb el menú infantil. «Amb això sopes ... Aquí qui passa fam és perquè vol ».
Així, alguns han convertit Ikea a una mena de menjador social. A l'Ikea de Jerez, tres matrimonis amb fills sopen allà gairebé cada dia. Demanen mandonguilles més un refresc per compartir. Els dies especials, afegeixen un cucurutxo de gelat per als nens. La família dorm amb l'estómac ple per quatre o cinc euros.
«Ni McDonald's pot competir amb això», coincideixen Silvia i Rubén, dos immigrants mexicans que sopen mandonguilles i refresc al Ikea de l'Hospitalet. «És bo. És barat. I el lloc és còmode ».
Quan va fundar Ikea, Ingvar Kamprad solia dir: «Un estómac buit no compra mobles». Ara, la crisi ha falsejat aquesta sentència. Cada vegada més clients utilitzen la drecera semioculta que permet saltar-se el laberint de mobles i plantar-se directament a la cafeteria. «Molts només vénen a menjar», confirmen els sindicats. A Ikea no faciliten estadístiques sobre aquest fenomen. En canvi, sí que confirmen que han modificat la seva política de preus per la crisi. «Aquest any hem reduït els preus dels nostres productes d'alimentació més venuts perquè tothom pugui menjar, menjar de qualitat, a bon preu», diu Kevin Johnson, director de l'àrea de restauració d'Ikea.
Sis milions de gossets, 16 milions de mandonguilles ... Les xifres de vendes són colossals. En total, les seves cafeteries van facturar 55.670.000 euros l'any passat, un 23% més que el 2009. I això que han retallat els seus preus, el que significa que el volum de menjar que han servit creix encara més.
A Alcorcón, res fa intuir aquesta tendència. La clientela sembla la de sempre: joves que munten la seva primera llar, famílies carregades de mobles ... Però, entre la gentada, es detecta als que només han vingut a menjar. El jubilat que omple el cafè tres o quatre vegades. El quaranton que recicla un got de les escombraries per prendre un refresc gratis. Els clients que romancejan fins les 17:00, quan entra en vigor l'oferta de les mandonguilles a un euro.
A l'Ikea de Badalona, per exemple, un home demacrat esmorzava cada dia dos gossets calents i diversos gots de refresc.
-Senyor, que això no és sa-, li deia la responsable de la paradeta.
-Ja, filla, però no em puc permetre una altra cosa.
Fa setmanes que el client no apareix a la seva cita diària. «Estic preocupada», admet la cambrera.
De tornada a Múrcia, la Puri recorda a la parella que va demanar quatre racions de mandonguilles: dues per dinar al moment, dues per a un tupper .. O el matrimoni d'ancians que, avergonyits, li van demanar menjar gratis. «Vaig treure diners de la taquilla, em vaig posar a la cua i els vaig convidar a sopar ...», recorda.
«De vegades, aquest treball et trenca l'ànima».
-Una dona es va plantar davant del taulell de Puri, a la cafeteria
de l'Ikea de Múrcia, en caure la tarda. En una mà duia un bitllet de cinc euros, en l'altra un repòquer de nens famolencs. Va demanar cinc menús infantils: pasta, iogurt i suc a un euro per cap.
- Cuinera, Dóna'ns més macarrons, que tenim fam! -, Udolaven els nois.
- Facil's cas, tenen gana ... i jo no tinc més diners, -va intervenir la dona-.
La cuinera es va commoure davant l'escena. Així que, dissimuladament, va servir un cassó extra a cada nen. «Això sí, la mare es va quedar sense sopar», recorda.
La cafeteria de la Puri, com la de les 18 botigues d'Ikea a Espanya, porta mesos plena a rebentar. I no només de clients que prenen un refrigeri mentre moblen la casa. També hi ha persones amb problemes econòmics que combaten la fam amb les ofertes de l'empresa sueca. «Des que va començar la crisi, això és el no parar», esbufega la cuinera.
A Ikea es pot menjar tot un dia per només tres euros. Esmorzar, cafè i una pasta: 50 cèntims. Dinar, un menú infantil: un euro. Berenar, un gosset calent: mig euro. I per sopar, deu mandonguilles amb puré de patates i salsa de nabius: un altre euro. Més barat que cuinar a casa.
Per això han sorgit autèntics experts en esprémer aquestes ofertes. Com Israel, de 36 anys, i Cecilia, de 28, que visiten dues vegades a la setmana l'Ikea d'Alcorcón (Madrid), als quals avui s'ha unit la mare d'ella, Maria Luisa. Per només 5,80 euros, sopen els tres: dues racions de mandonguilles, tortitas amb nata, més pa, cafè i refresc. El trio explota totes les escletxes del sistema. El cafè els surt gratuït perquè tenen la targeta Ikea. El refresc és recarregable, així que comparteixen un got entre tots. I els dies que no hi ha oferta de mandonguilles, s'acontenten amb el menú infantil. «Amb això sopes ... Aquí qui passa fam és perquè vol ».
Així, alguns han convertit Ikea a una mena de menjador social. A l'Ikea de Jerez, tres matrimonis amb fills sopen allà gairebé cada dia. Demanen mandonguilles més un refresc per compartir. Els dies especials, afegeixen un cucurutxo de gelat per als nens. La família dorm amb l'estómac ple per quatre o cinc euros.
«Ni McDonald's pot competir amb això», coincideixen Silvia i Rubén, dos immigrants mexicans que sopen mandonguilles i refresc al Ikea de l'Hospitalet. «És bo. És barat. I el lloc és còmode ».
Quan va fundar Ikea, Ingvar Kamprad solia dir: «Un estómac buit no compra mobles». Ara, la crisi ha falsejat aquesta sentència. Cada vegada més clients utilitzen la drecera semioculta que permet saltar-se el laberint de mobles i plantar-se directament a la cafeteria. «Molts només vénen a menjar», confirmen els sindicats. A Ikea no faciliten estadístiques sobre aquest fenomen. En canvi, sí que confirmen que han modificat la seva política de preus per la crisi. «Aquest any hem reduït els preus dels nostres productes d'alimentació més venuts perquè tothom pugui menjar, menjar de qualitat, a bon preu», diu Kevin Johnson, director de l'àrea de restauració d'Ikea.
Sis milions de gossets, 16 milions de mandonguilles ... Les xifres de vendes són colossals. En total, les seves cafeteries van facturar 55.670.000 euros l'any passat, un 23% més que el 2009. I això que han retallat els seus preus, el que significa que el volum de menjar que han servit creix encara més.
A Alcorcón, res fa intuir aquesta tendència. La clientela sembla la de sempre: joves que munten la seva primera llar, famílies carregades de mobles ... Però, entre la gentada, es detecta als que només han vingut a menjar. El jubilat que omple el cafè tres o quatre vegades. El quaranton que recicla un got de les escombraries per prendre un refresc gratis. Els clients que romancejan fins les 17:00, quan entra en vigor l'oferta de les mandonguilles a un euro.
A l'Ikea de Badalona, per exemple, un home demacrat esmorzava cada dia dos gossets calents i diversos gots de refresc.
-Senyor, que això no és sa-, li deia la responsable de la paradeta.
-Ja, filla, però no em puc permetre una altra cosa.
Fa setmanes que el client no apareix a la seva cita diària. «Estic preocupada», admet la cambrera.
De tornada a Múrcia, la Puri recorda a la parella que va demanar quatre racions de mandonguilles: dues per dinar al moment, dues per a un tupper .. O el matrimoni d'ancians que, avergonyits, li van demanar menjar gratis. «Vaig treure diners de la taquilla, em vaig posar a la cua i els vaig convidar a sopar ...», recorda.
«De vegades, aquest treball et trenca l'ànima».
Subscriure's a:
Missatges (Atom)