QUE RES TORNI AL PUNT INICIAL
[Testimoni de Luisma Alonso a la Jornada del Consell de l’Acció Catòlica «Pensar el futur des d’una fe que compromet», el 13 de juny de 2020]
Soc en Luis Manuel, militant d’ACO i professor de l’institut Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat, centre públic de secundària.
DES D’ON VISC LA SITUACIÓ PROVOCADA PER LA PANDÈMIA
Ho visc en un primer moment amb incredulitat davant d’una realitat nova. Com a tutor de 2n d’ESO em poso ràpidament en contacte amb l’alumnat. Amb naturalitat passem a parlar d’altres situacions, més enllà de qüestions acadèmiques. Em preocupa com ho estan vivint. Fonamental l’acompanyament afectiu. El correu electrònic pràcticament cap família ho fa servir. Queda perfectament de manifest la manca dels mitjans. Les famílies ràpidament expliquen les seves situacions de dificultat, conflictives, la manca d’espai a la casa, de salut, de menjar, dificultats en les relacions familiars...
Les situacions de manca dels recursos mínims per viure dignament són molt preocupants, són moltes i greus. Més de les tres quartes parts de l’alumnat no té ordinador ni tablet. Compten només amb el mòbil, en el millor dels casos. Les connexions són molt febles. Vull assenyalar el rol fonamental de les mares i les dones en general en la lluita per superar aquestes situacions. SOM PONT amb Serveis Socials, amb l’ambulatori, amb els recursos del barri... hem intervingut des del respecte a les situacions personals de cada família. Valoro tot el que hem compartit, també l’interès de les famílies per la meva situació personal. Hi ha hagut reciprocitat. Important el treball en equip entre els diferents grups de professorat, que ens hem recolzat en aquells moments de greus desànims, de caiguda de les forces.
Molt dolor davant les situacions socials brutalment injustes, que ja eren conegudes anteriorment, però que amb la pandèmia, han quedat més nues, cara a cara amb la realitat que ja no les pot dissimular ni justificar. Dol que el sistema, la societat, continua enganyant i s’esforça per mantenir les diferències socials en benefici d’uns pocs. Van prometre ordinadors pels que no tenien, van proposar millores de les connectivitats de les famílies més vulnerables... que no han arribat. Cap ordinador s’ha entregat a cap dels alumnes de la meva tutoria. S’han omplert la boca amb que ningú quedi fora, però els més vulnerables han tornat a quedar exclosos. La manca d’igualtat d’oportunitats s’agreuja.
EXPERIÈNCIA DE FE I D’ESGLÉSIA
La pregària ha agafat un sentit profund, al compartir amb Jesús encarnat totes aquestes vivències intenses, en un dia a dia que vius amb consciència de ser constructors del Regne de Déu. Interioritzar tot allò que vivim amb els altres ha estat important per donar profunditat i sentit a les nostres accions. Aquesta espiritualitat de fusionar fe i vida m’ha donat moltes forces, m’ha ajudat a descobrir Jesús present en aquestes famílies, al mig dels més vulnerables. L’Esperit ens dóna l’alè per lluitar amb esperança i sense defallir. El Pare ens dona un missatge de justícia i dignitat per totes aquestes famílies de la classe obrera.
El moviment, l’equip de Revisió de vida, tota la comunitat eclesial ens fa present Déu al mig de la vida. La natura ha rebrotat. Hem lluitat per millorar les situacions injustes. La fe i l’amor ens han donat la mirada personal, plenament humana. I aquesta mirada ens demana radicalitat en la construcció del Regne, contundència en la planificació de tota la creació.
CAP A ON APUNTO
Hem d’avançar cap a un món nou i una Església nova. Estem amb moltes dificultats, però també estem aprenent molt. Crec en la força dels petits, el gra de mostassa que es transforma en arbre robust. Feliços els qui ploren, els perseguits pel fet de ser justos, feliços els qui lluiten per la pau... Aquesta és l’opció de la nostra Església. Que res torni al punt inicial. Seguir cap a la igualtat d’oportunitats i la vida digna en favor dels més febles. És el missatge evangèlic. Després de la mort, ve la resurrecció. I tenim la força de l’Esperit dins nostre.
