dimecres, 26 de febrer de 2014

Comunicat de la Marxa pel Treball Digne i la Renda Garantida de Ciutadania




Comunicación – Coordinadora Asambleas de trabajadores/as en paro de Catalunya

COMUNICAT  MARXA  PEL TREBALL DIGNE I LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA 22-27 FEBRER 2014

Dissabte 22 de febrer
A partir de les 9 hores del matí diversos centenars de persones sense feina es van anar congregant a la plaça de l'ajuntament de Castelldefels per iniciar la marxa. Entre els presents van expressar el seu suport i solidaritat al moviment de dones en defensa del dret a l'avortament d'aquesta localitat, així com representants dels sindicats que donen suport a la marxa, de regidors i parlamentaris d'ICV i PSC.
Després dels primers discursos que van situar els objectius de la marxa i van animar a participar es va donar lectura al Manifest. A continuació es va iniciar la marxa en direcció a Gavà animats amb els lemes de "Treball SI , Atur NO". A la plaça de l'ajuntament d'aquesta localitat una delegació de la marxa va ser saludada per representants de l'ajuntament als quals es va lliurar el Manifest i les reivindicacions.
A Viladecans la marxa es va aturar davant de l'avinguda del Hospital ia les 13:30 hores va tenir lloc la lectura del manifest i les intervencions dels representants de l'Escola Mediterrània i d'altres entitats socials i sindicals.
Es va reprendre la marxa cap al Prat del Llobregat fins arribar al "Fond d'en Peixo" on un equip de l'Assemblea d'aturats de la localitat i del Front Civic havien preparat una grata recepció: botifarrada, cuscús, mongetes, etc ., que van reposar les forces dels caminants. Una delegació municipal amb l'alcalde al capdavant  van departir amb els participants. Després de dinar la marxa va entrar a la plaça de l'ajuntament del Prat on es va iniciar una Assemblea en la qual es va donar lectura al Manifest, i que va comptar amb la salutació, entre d'altres, d'un representant de la Marea de pensionistes. Després de lliurar el plec de reivindicacions a la representació municipal, la marxa va reprendre la seva marxa cap a Sant Boi de Llobregat on pernocta.
Diumenge 23 febrer
A les 9 hores es va iniciar la marxa des de la Plaça Catalunya de Sant Boi ia les 10 hores es celebrava l'Assemblea a Marianao, amb AA.VV. del barr , on van intervenir Manolo Cañada dels Campaments de la Dignitat d'Extremadura i José Coy activista de la PAH i del Front Cívic de Múrcia que va informar sobre la Marxa de la Dignitat a Madrid el proper 22 de març. A les 11:30 hores va tenir lloc l'assemblea al Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb la salutació del Comitè d'Empresa .
La marxa va reprendre la carretera fins arribar a Santa Coloma de Cervelló on a les 13 hores va tenir lloc una altra Assemblea amb la corresponent lectura del manifest i el seu lliurament a l'Ajuntament.
A les 14 hores la marxa arriba a la plaça de l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts on novament es dóna lectura al manifest i es lliura als representants municipals.
Després de dinar reponedora i el descans merescut es desenvolupen a la tarda l'assemblea de debat amb presència de diferents moviments socials, i la taula rodona amb la participació de diversos representants de forces polítiques. En mig dels actes l’alcalde de la localitat va saludar als participants.
La Marxa pernocta a Sant Vicenç dels Horts
Dilluns 24 febrer
A les 9 hores la marxa surt de Sant Vicenç dels Horts i passa per Pallejà on l'alcalde es va excusar amb les obligacions d'una reunió per no rebre a la delegació de la marxa . A Sant Andreu de la Barca es dóna lectura al manifest i es lliura a la representació municipal .
Després de dinar del migdia la marxa surt per la localitat de Martorell on després d'arribar a l'Ajuntament es dóna lectura al manifest i es lliura a la representació municipal .
La marxa pernocta a Martorell .
Barcelona 24 febrer
Comunicació - Coordinadora Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya

(Versión castellano)
COMUNICADO  MARCHA  POR EL TRABAJO DIGNO Y LA RENTA GARANTIZADA DE CIUDADANIA 22-27 DE FEBRERO 2014
Sábado 22 de febrero
A partir de las 9 horas de la mañana varios cientos de personas sin empleo se fueron congregando en la plaza del ayuntamiento de Castelldefels para iniciar la marcha. Entre los presentes expresaron su apoyo y solidaridad el movimiento de mujeres en defensa del derecho al aborto de dicha localidad, así como representantes de los sindicatos que apoyan la marcha, de concejales y parlamentarios de ICV y PSC.
Tras los primeros discursos que situaron los objetivos de la marcha y animaron a participar se dio lectura al Manifiesto. A continuación se inició la marcha en dirección a Gavá  animados  con los lemas de “Trabajo SI, Paro NO”.  En la plaza del ayuntamiento de esta localidad una delegación de la marcha fue saludada por representantes del ayuntamiento a los que se entregó el Manifiesto y las reivindicaciones.
En Viladecans la marcha se detuvo delante de la Avda. del Hospital y a las 13:30 horas tuvo lugar la lectura del manifiesto y las intervenciones de los representantes de la Escuela Mediterránea  y de otras entidades sociales y sindicales.
Se reemprendió la marcha hacia el Prat del Llobregat  hasta llegar al  “Fond d’ en Peixo” donde un equipo de la Asamblea de parados de la localidad y del Front Civic habían preparado  una grata recepción: butifarrada, cuscús, alubias, etc., que repusieron las fuerzas de los caminantes.  Una delegación municipal con el alcalde a la cabeza departió con los participantes.  Tras la comida la marcha entró en la plaza del ayuntamiento del Prat donde se inició una Asamblea en la que se dio lectura al Manifiesto, y que contó con el saludo, entre otros, de un representante de la Marea de pensionistas. Tras entregar el pliego de reivindicaciones a la representación municipal, la marcha reemprendió su andadura hacia Sant Boi del Llobregat donde pernocta.
Domingo 23 de febrero
A las 9 horas se inició la marcha desde la Pza. Catalunya de Sant Boi y a las 10 horas se celebraba la Asamblea en Marianao, con AA.VV.  del barrio, donde intervinieron Manolo Cañada de los Campamentos de la Dignidad de Extremadura y José Coy activista de la PAH y del Frente Cívico de Murcia que informó sobre la Marcha de la Dignidad a Madrid el próximo 22 de marzo.  A las 11:30 horas  tuvo lugar la asamblea en el Parc Sanitari Sant  Joan de Deu con el saludo del Comité de Empresa.
La marcha reemprendió la carretera hasta llegar a Santa Coloma de Cervelló donde  a las 13 horas tuvo lugar otra Asamblea con la correspondiente lectura del manifiesto y  su entrega al Ayuntamiento.
A las 14 horas la marcha llega  a la plaza del ayuntamiento de Sant Vicenç dels Horts  donde nuevamente se da lectura al manifiesto y se entrega a los representantes municipales.
Tras la comida reponedora y el descanso merecido se desarrollan por la tarde la asamblea de debate con presencia de distintos movimientos sociales, y la mesa redonda con la participación de diversos representantes de fuerzas políticas. En un momento del desarrollo de los actos el alcalde de la localidad saludó a los participantes.
La Marcha pernocta en Sant Vicenç dels Horts
Lunes 24 de febrero
A las 9 horas la marcha sale de Sant Vicenç dels Horts y pasa por Pallejá donde el alcalde se excusó con las obligaciones de una reunión para no recibir a la delegación de la marcha. En Sant Andreu de la Barca  se da lectura al manifiesto y se entrega a la representación municipal.
Tras la comida del medio día la marcha sale para la localidad de Martorell donde tras llegar al Ayuntamiento se da lectura al manifiesto y se entrega  a la representación municipal.
La marcha pernocta en Martorell.
Barcelona 24 Febrero
Comunicación – Coordinadora Asambleas de trabajadores/as en paro de Catalunya
Información en web TV3:
La marxa contra l'atur comença a caminar en direcció a Barcelona pel dret a una feina digna
Marxa de quatre dies contra l'atur
De Castelldefels a Sant Boi de Llobregat. I d'aquí a Sant Vicenç dels Horts, Martorell, Esparreguera i Sant Joan Despí, entre altres. Destinació final: el Parlament de Catalunya. És el recorregut de la Marxa contra l'atur que durant cinc dies recorrerà el Baix Llobregat a peu per reclamar el dret a una feina digna i que s'apliqui la renda garantida ciutadana.
Membres d'associacions d'aturats, entitats cíviques, sindicats i formacions polítiques han posat en marxa aquesta inciativa per segon any consecutiu. La manifestació recorrerà 116 quilòmetres a peu fins acabar, dijous a les sis de la tarda, en un acte de protesta davant el Parlament de Catalunya, on està previst que una representació dels aturats entreguin una carta amb les seves reivindicacions als grups parlamentaris.
El recorregut
Aquest dissabte s'ha posat en marxa. Han sortit des de Castelldefels i recorrerà a peu durant sis dies els municipis de Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Pallejà i Sant Andreu de la Barca. D'aquí es dirigirà cap al nord fins a Martorell, Abrera, Esparreguera i Olesa de Montserrat, i tornarà a baixar, dimecres, fins a Molins de Rei, Sant Feliu, Esplugues i Cornellà de Llobregat, i Sant Joan Despí, des d'on s'iniciarà l'última etapa de la marxa cap a Barcelona, per concentrar-se, juntament amb la marxa convocada al Vallès, davant el Parlament de Catalunya.
Què reivindiquen?
La Marxa vol mostrar el desacord dels manifestants amb les polítiques de retallades dels governs català i espanyol, que, segons les associacions d'aturats, estan "desmantellant" l'actual estat del benestar, amb una clara intenció, al seu entendre, de privatitzar serveis bàsics com l'educació, la sanitat o les jubilacions.
Els impulsors de la protesta defensen un lloc de feina digne i proposen la reducció de la jornada laboral com una via per donar sortida a les altes xifres d'aturats. També defensen el dret a una renda garantida de ciutadania, que s'evitin els desnonaments i que es garanteixin serveis bàsics gratuïts a les persones desocupades per evitar que caiguin en una situació de pobresa energètica. Finalment, també s'oposen a les últimes reformes laborals del PP i el PSOE, que, al seu entendre, només abarateixen l'acomiadament.
El Baix Llobregat és un del territoris més afectats per l'actual crisi econòmica, amb una taxa d'atur del 16,4%, la comarca suma 70.000 persones aturades

Què feu!!! Són fills i filles de Déu!!!



A tota persona de bona voluntat!!!

Cal cridar amb tantes persones que són tractades com a objectes!!! Malgrat que creiem que no fem res, deixem que un sistema econòmic, que moltes vegades genera injusticia i opressió, continuï deshumanitzant. Perquè, en el fons, no hi ha la suficient creativitat per a recrear estructures humanes que ajudin a humanitzar, a construir ponts d'alliberament entre els éssers humans...

Des de la Pastoral Obrera de Terrassa denunciem l'explotació a tants immigrants, germans i germanes nostres.

En especial, fem un crit de protesta davant l'actuació confusa i incoherent a Ceuta que va produir morts d'una manera injusta. Ja hi ha prou de tanta maldat!!! Jesús de Nazaret va patir a la seva vida la gran ferida dels homes i les dones: el voler davant els altres ser déus quan realment són fills i filles de Déu. El no als qui tenim al costat és un gest d'autosufiència egoista. I així algun dia ens podran dir: Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
»Llavors ells li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
»Ell els contestarà:
»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi. (Mateu 25, 42-45)

Si us plau, no podem continuar així... Què no ens passi algun dia a nosaltres el que està passant a d'altres, perquè quan arribi aquell dia pot ser massa tard.

Primer s'endugueren els negres,
Però a mi no em va importar, perquè jo no ho era.
Tot seguit s'endugueren als jueus,
Però a mi no em va importar, perquè jo no ho era.
Després varen detenir als capellans,
Però com que no sóc religiós, tampoc em va importar.
Finalment varen apressar a uns comunistes,
Però com que no sóc comunista, tampoc em va importar.
Ara se m'enduen a mi... però ja és massa tard.

Bertolt Brecht



Moltes gràcies!!!

Una abraçada en el Crist Obrer,
Pepe Baena, delegat de Pastoral Obrera de la Diòcesi de Terrassa

El perill de romandre's amb el Tot!!!


dissabte, 22 de febrer de 2014

Més sobre la marxa!!!

 

COMUNICAT RODA DE PREMSA MARXES CONTRA L'ATUR 22-27 FEBRER BAIX - VALLES - BCN 

Representants de les coordinadores de Catalunya, Baix Llobregat i Vallès d'Assemblees de treballadors/es en atur, PAH de Barcelona i sindicats que donen suport a la marxa han presentat els objectius de lluita contra l’atur, la pobresa energètica i en defensa de la Renda Garantida de Ciutadania així com el desenvolupament de les marxes. La Marxa s'iniciarà el dissabte 22 de febrer a les 9 hores a la Plaça de l'ajuntament de Castelldefels i després de recórrer les principals localitats de la comarca del Baix durant els següents dies confluirà el dia 27 a Plaça Catalunya amb la marxa del Vallès que s'iniciarà aquest mateix dia a Montcada i Reixach. A partir de les 17:30 hores s'iniciarà la manifestació que arribarà al Parlament de Catalunya. S'ha sol·licitat entrevista amb la presidenta del Parlament la MH Núria de Gispert i amb les representacions dels grups parlamentaris als quals es lliurarà un document amb quatre peticions així com còpia de la carta reivindicativa. Al llarg de la marxa estan previstes múltiples activitats de solidaritat amb les empreses en lluita i en defensa dels drets socials bàsics, assemblees i actes informatius, reunions amb els representants municipals als que es faran entrega de les principals reivindicacions. Aquesta marxa compta amb un ampli suport de la majoria de sindicats, entitats socials i ciutadanes, partits polítics, i de la Comissió Promotora de la ILP per una Renda Ciutadana Garantida. A les preguntes dels mitjans sobre les novetats en la tramitació de la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania s'ha informat que la Mesa del Parlament ha aprovat la tramitació per la Via d'urgència establint el 28 de febrer com a data límit per a la presentació de esmenes a la totalitat. Des de la representació de la Coordinadora s'ha requerit a tots els grups parlamentaris a que desisteixin de presentar o votar a favor d'esmenes a la totalitat, i que impulsin el procediment normal de comissió d'esmenes, participació d'experts, etc, que permeti un ampli i participatiu debat parlamentari. També se'ls ha requerit a que aprovin aquest projecte amb les aportacions que el millorin. S'ha advertit que en cas de tancament en falso d'aquest debat es prosseguirà la mobilització en defensa de la renda garantida de ciutadania a través d'altres vies i iniciatives. Finalment s'ha cridat a la ciutadania solidària a participar al llarg de les marxes, especialment en la recta final el dijous 27 de febrer. 

Barcelona 20 febrer de 2014 Coordinadora Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya

dilluns, 17 de febrer de 2014

Estimar malgrat tot


Una carta profètica



 
Carta del arzobispo de Tánger 
sobre el problema de la emigración

Santiago Agrelo Martínez obispo de Tanger: “Llevo días sin conexión a Internet. Sólo ahora puedo colgar en el muro la circular que escribí para la Iglesia de Tánger como toma de conciencia ante los muertos en la frontera de Ceuta.

Tánger, 7 de febrero de 2014. A los fieles laicos, a las personas consagradas y a los presbíteros de la Iglesia de Tánger: Paz y Bien. No te cierres a tu propia carne:
«No hace falta que nadie lo interprete, pues está dicho para que lo entiendan incluso los niños: “Parte tu pan con el hambriento, hospeda a los pobres sin techo, viste al que va desnudo”.Y después del mandato al alcance de todos, por si hiciese falta, se añade la razón que lo sostiene: “No te cierres a tu propia carne”. ¡El hambriento, el pobre sin techo, el desnudo, son “nuestra propia carne”!
“No te cierres a tu propia carne”: Este único conocimiento bastaría para que fuese otra la política de las fronteras, otra la lógica de nuestros razonamientos, otra el motivo de nuestras manifestaciones, otra la matriz de nuestras preocupaciones, de nuestras aspiraciones, de nuestras quejas, de nuestras opciones.
“No te cierres a tu propia carne”: Si entras por el camino de esta sabiduría, “romperá tu luz como la aurora”, delante de ti irá la justicia, detrás irá la gloria del Señor, brillará tu luz en las tinieblas, tu oscuridad se volverá mediodía”. “No te cierres a tu propia carne”, y el pan que compartes con el hambriento, te hará luz para el indigente, como es luz para ti el que, con su vida en las manos como un pan, dijo: “Esto es mi cuerpo, que se entrega por vosotros”.
“No te cierres a tu propia carne”: Sienta a los pobres a la mesa de tu vida, y tú serás para ellos la luz con que Dios los ilumina. Y a cuantos una y otra vez me recuerdan que la Iglesia no es una ONG, una y otra vez recordaré que los pobres son “nuestra propia carne”, y que mi pan es su propio pan, y que la Iglesia es su propia casa.»
Ése era, queridos, el mensaje que había preparado para acercarme con vosotros al misterio de la palabra que oiremos proclamada en la liturgia del V domingo del tiempo ordinario; pero los acontecimientos reclaman transformar la suavidad de la exhortación en denuncia de lo que es inaceptable.
Lo inaceptable:
Es inaceptable que la vida de un ser humano tenga menos valor que una supuesta seguridad o impermeabilidad de las fronteras de un estado. Es inaceptable que una decisión política vaya llenando de sepulturas un camino que los pobres recorren con la fuerza de una esperanza. Es inaceptable que mercancías y capitales gocen de más derechos que los pobres para entrar en un país.
Es inaceptable que las políticas migratorias de los llamados países desarrollados, ignoren a los empobrecidos de la tierra, vulneren sus derechos fundamentales, y se conviertan en el caldo de cultivo necesario para que se multiplique en los caminos de los emigrantes el poder de las mafias que los explotan. Es inaceptable que se reclamen fronteras impermeables para los pacíficos de la tierra, y se toleren permeables para el dinero de la corrupción, para el turismo sexual, para la trata de personas, para el comercio de armas.
Es inaceptable que una política inhumana de fronteras obligue a las fuerzas del orden a cargar la vida entera con la memoria de muertes que nunca quisieron causar.
Es inaceptable que el mundo político no tenga una palabra creíble que dar y una mano firme que ofrecer a los excluidos de una vida digna. Es inaceptable que a los fallecidos en las fronteras se les haga culpables, primero de su miseria, y luego de su muerte. Ellos no son agresores: han sido agredidos desde que sus corazones empezaron a latir al sur del Sahara, hasta que se paran para siempre, antes en nuestra indiferencia que en nuestras fronteras.
Es inaceptable que el negrero de ayer perviva en los gobiernos que hoy vuelven a encadenar la libertad de los africanos, supeditándola a los mismos intereses y al mismo poder opresor.
Desde la impotencia a la esperanza:
Queridos: ante el drama de sufrimientos y muerte en que el poder ha convertido los caminos de los emigrantes, es difícil que apartemos de nuestro corazón sentimientos de frustración, de impotencia, de tristeza, de indignación. Pero nuestro compromiso con la vida de los pobres no nace de esos sentimientos, sino de un amor incondicional, un amor fiel, que a todos se nos ha manifestado, y que a todos nos ha reunido para siempre en el único cuerpo de Cristo.
“No te cierres a tu propia carne”: no te cierres al sufrimiento de Cristo.
En este camino el poder no puede seguirnos. A él sólo le pedimos que sea justo. A nosotros el amor nos pide dar incluso la vida por el bien de los demás.
Y son muchas las cosas que, hasta dar la vida, podemos hacer: Tenemos la fuerza del amor y de la oración, una fuerza que es capaz de mover el mundo. Podemos hacer que los emigrantes no estén solos en su camino, y podemos dejar solos a quienes, gobiernos o mafias, les están robando la vida.
Podemos compartir con el emigrante nuestro poco de leña, nuestro poco de agua, la última harina de nuestra vasija, el último aceite de nuestra alcuza. Podemos darles voz para que se escuche su grito, podemos llamar a las puertas de cada conciencia para que la sociedad reclame una nueva política de fronteras, y, con terquedad de discípulos de Jesús, podemos recordar a cada hombre que es su propia carne, también la de Cristo, la que, día a día, es condenada a muerte en las fronteras del sur de Europa.
Queridos: no me dejéis sin vuestra oración.
+ Fr. Santiago Agrelo. Arzobispo de Tánger”

diumenge, 16 de febrer de 2014

Sense paraules... amb molta vida!!!

 
 
Niña iraquí de un orfanato que extrañaba tanto a su mamá que la dibujó en el piso para poder dormir con ella...

dimarts, 4 de febrer de 2014

Una enquesta esperançadora

Més acollida pastoral a tot tipus de famílies i canvis doctrinals


Dues parròquies contesten el qüestionari del Sínode de la família amb una enquesta a tots els fidels

(Jordi Llisterri – CR) El qüestionari preparatori del Sínode sobre la Família ha obert el debat de temes que fins ara difícilment trobaven canals eclesiàstics per parlar-ne. Tot i que el termini perquè les diòcesis aportessin les respostes a la Secretaria del Sínode era breu, dues parròquies de Barcelona es van espavilar per tenir a finals de gener el resultat d’una enquesta. L’enquesta realitzada conjuntament a les parròquies de Sant Eugeni I, Papa i de la Mare de Déu del Pilar de l’Eixample de Barcelona, l’han contestada el 80% dels feligresos habituals als oficis i més implicats en la vida parroquial.
El Consell Pastoral conjunt d’aquestes parròquies va optar per aquesta fórmula perquè amb el format del qüestionari del Sínode enviat als capellans era impossible la participació de tots els fidels de la parròquia. Se’n va encarregar un equip dirigit per Àngel Jesús Navarro, rector de la Mare de Déu del Pilar i professor de l’àrea d’Humanitat de Blanquerna, amb un equip d’enquestadors i tècnics de màrqueting d’estudis de mercat format per Josep Prats i Estefania Dorado.
Canvis i acollida a tothom
Els resultats, que podeu trobar íntegrament en aquest document, són molt amplis i diversos. En primer lloc es pot destacar que més de la meitat de respostes expressen reserves als ensenyaments de l’Església sobre sexualitat i matrimoni. En canvi, un terç el valoren positivament. També la majoria considera que “només és matrimoni autèntic la unió entre un home i una dona”.
Però en els casos concrets només un 13% valora negativament les unions civils i les parelles de fet. Aquest percentatge negatiu s’amplia a un 20% per les parelles del mateix sexe. També en aquests temes hi ha un considerable salt generacional. Per exemple, un 61% dels menors de 30 anys valoren positivament les parelles del mateix sexe, mentre que en els majors de 60 anys només ho fan un 11%.
En el que hi ha una unanimitat més clara és en la necessitat “d’acollir pastoralment” tot tipus de famílies, i més encara als fills de les parelles en situacions irregulars segons la doctrina de l’Església. Fins i tot en el cas de les parelles homosexuals s’arriba al 80% de respostes afirmatives i només un 11% d’oposició radical a la seva acollida a les parròquies.
D’altra banda, també es fa evident un desajust entre la postura de l’Església sobre l’ús d’anticonceptius i les respostes de l’enquesta. Un 25% creuen que “s’ha de revisar radicalment” i un 50% més creu que “l’Església ha de ser més flexible i permissiva”. En una altra pregunta, només el 8% es mostra d’acord en que “sexualitat i natalitat van íntimament lligades i no poden separar-se”. També hi ha una majoria que creu que Jesús adaptaria el model de família a les circumstàncies actuals o que posaria “l’amor per sobre de qualsevol circumstància”.
Finalment, en la llista d’altres temes que es creu que l’Església hauria d’afrontar, per aquest ordre apareixen el paper de la dona, el celibat dels capellans, i el paper dels laics. Només un 9% dels enquestats diu que cap d’aquests temes és rellevant.

Una proposta per a altres parròquies

En les conclusions els autors són “molt prudents”, ja que arribar a un nombre ampli de persones “elimina els matisos” que hi pugui haver. Però el nombre de respostes li dóna “un grau de fiabilitat elevadíssim, i fa molt creïbles i verídiques les dades recollides”.
Per aconseguir els resultats, el desembre es va fer una enquesta reduïda amb respostes obertes per determinar quines possibles qüestions podria inclouere una enquesta amb respostes tancades que es pogués adreçar a un públic més nombrós. Aquesta segona enquesta es repartir a totes les misses del primer cap de setmana de gener i es van recollir respostes fins el 17 de gener. 690 persones van contestar l’enquesta. En els conclusions de l’estudi consideren que aquesta mostra vàlida els resultats de l’enquestes i malgrat “la complexitat i profunditat del qüestionari facilitat per la Santa Seu” permeten oferir una “aproximació de l’opinió que els feligresos de dues comunitats parroquials concretes”.
Després de l’experiència, Àngel Jesús Navarro explica que “juntament amb el Consell Pastoral, creiem que és una iniciativa pastoral bona, que aporta una valuosa informació, i que és una manera senzilla i efectiva de fer participar al Poble de Déu, en la reflexió pastoral que ens demana el papa Francesc”. També pot ser un format vàlid perquè es treballi en altres parròquies. Les dades i la metodologia de l’estudi, s’han facilitat a la Secretaria del Sínode, a més de l’Arquebisbat de Barcelona i la Conferència Episcopal Espanyola.

Documents adjunts

AdjuntMida
EnquestaFamiliaRESULTATS.pdf2.55 MB
EnquestaFamiliaQUESTIONARI.pdf24.45 KB

Era foraster, i em vau acollir (Mateu 25, 35)


dilluns, 3 de febrer de 2014



 LA UTILIDAD DE LO INÚTIL

De vez en cuando, hago el ejercicio de purificación en mis cajones. Con el paso del tiempo voy guardando objetos y papeles que, poco a poco, se van olvidando hasta que vuelves a realizar la limpieza correspondiente. Y, como por arte de magia, aparecen dichos “tesoros” que, en su momento, creías esenciales, y, que ahora, los envías al contenedor de reciclaje a pesar de los pesares. Descubro que la memoria del corazón siempre hace de filtro de lo que realmente, en el fondo, le das importancia. Porque “donde esté tu riqueza, allí estará también tu corazón”  (Mateo 6, 21), me recuerda el Evangelio de Jesucristo.

Actualmente me estoy leyendo un libro que tiene el mismo título “La utilidad de lo inútil. Manifiesto”, del autor italiano Nuccio Ordine. En sus páginas atractivas me encuentro con lo siguiente: “En este brutal contexto, la utilidad de los saberes inútiles se contrapone radicalmente a la utilidad dominante que, en nombre de un exclusivo interés económico, mata de forma progresiva la memoria del pasado, las disciplinas humanísticas, las lenguas clásicas, la enseñanza, la libre investigación, la fantasía, el arte, el pensamiento crítico y el horizonte civil que debería inspirar toda actividad humana. En el universo del utilitarismo, en efecto, un martillo vale más que una sinfonía, un cuchillo más que una poesía, una llave inglesa más que un cuadro: porque es fácil hacerse cargo de la eficacia de un

utensilio mientras que resulta cada vez más difícil entender para qué pueden servir la música, la literatura o el arte.
Ya Rousseau había notado que los “antiguos políticos hablaban incesantemente de costumbres y de virtud; los nuestros sólo hablan de comercio y 

dinero”. La cosas que no comportan beneficio se consideran, pues, como un lujo superfluo, como un peligroso obstáculo. “Se desdeña todo aquello que no es útil”, observa Diderot, porque “el tiempo es demasiado precioso para perderlo en especulaciones ociosas”.

Es lo que hace tiempo observo aplicado a las personas. Las que no son productivas para la maquinaria neoliberal quedan marginadas o invisibles.  Personas ancianas olvidadas en residencias, inválidos que hace tiempo que dejaron de caminar, enfermos a los que le han obligado a vivir la salud como un lujo, trabajadores a los que han empujado a precarizar su derecho al trabajo… Inútiles que no sirven para nada, cuando Dios les sirve amando, amándonos, para siempre. Incluso, ante tantas personas que manifiestan sin tapujos que para ellas Dios es un inútil, una simple ilusión de los inservibles, los desechables, los caducados… Tanto hombres como mujeres.

Como canela fina se me presentan las palabras de san Pablo. Ante tanta locura. Como el hecho de dar mayor importancia a la construcción de un bulevar en un barrio de Burgos, que a personas heridas que gritan: ¡Existimos, somos hombres y mujeres, no objetos manipulables para llenar los bolsillos de unos sinvergüenzas! Un puñado de considerados inútiles han hecho posible el milagro de la fuerza de lo débil. Los judíos quieren ver señales milagrosas y los griegos buscan sabiduría; pero nosotros anunciamos a un Mesías crucificado. Esto resulta ofensivo a los judíos, y a los no judíos les parece una tontería; pero para los que Dios ha llamado, sean judíos o griegos, ese Mesías es el poder y la sabiduría de Dios. Pues lo que en Dios puede parecer una tontería es mucho más sabio que toda sabiduría humana; y lo que en Dios puede parecer debilidad es más fuerte que toda fuerza humana. (1 Corintios 1, 22-25)

Pepe Baena