dijous, 28 de maig de 2015

Escales de vaga...



El col·lectiu de tècnics i tècniques de Telefònica-Movistar va començar una vaga indefinida arreu de l’Estat el 7 d’abril, uns dies després que s’iniciés a Madrid (28 de març de 2015). El desencadenant va ser la intenció de la multinacional de les telecomunicacions de rebaixar el preu del treball a les empreses subcontractistes en un moment en què aquest personal ja es troba en una situació límit. El personal tècnic depèn de contractes, subcontractes o és obligat a fer-se autònom, quan en realitat efectua les mateixes tasques que el poc personal que encara forma part de la plantilla. Aquest col·lectiu altament precaritzat percep salaris de 500 a 800 € bruts mensuals per treballar fins a 10 hores diàries. Aquestes retribucions es poden acabar convertint en uns 400 € perquè han de sufragar-se la seguretat social, impostos, vehicle i benzina, entre altres despeses. 

Per la seva banda, Telefònica-Movistar s’acull a les lleis neoliberals per dir que aquesta vaga no té res a veure amb l’empresa i no reconeix el col·lectiu en vaga com a interlocutor vàlid. En realitat, els tècnics i tècniques són la cara visible de Movistar, són les persones que van a les llars a instal·lar o arreglar les línies en nom de Telefònica, les quals treballen en condicions que anomenen d’esclavatge. Després d’un mes de vaga, les avaries s’acumulen per manca de personal, les portabilitats i noves altes estan aturades i, malgrat tot, Telefònica-Movistar encara insisteix que “el conflicte és aliè a l'empresa”. 

Sabíeu que... 
Recentment, Telefònica ha apujat el preu del seus serveis a tots els usuaris/es argumentant millores en la qualitat del servei? 

El personal tècnic percep salaris de 500 a 800 € mensuals per treballar fins a 10 hores diàries mentre que el president de l’empresa, César Alierta, guanya més de mig milió d’euros al mes? 

Els membres del consell d'administració de la multinacional, els mateixos que van aprovar un ERO que afectava 6.830 treballadores (2011-2013), es van apujar un 20% el sou l’any passat? 

La vaga de tècnics i tècniques – en un sector estratègic com el de les telecomunicacions – pot suposar un punt d’inflexió en la lluita contra la precarietat laboral que s’estendrà a d’altres sectors. Es tracta d’un col·lectiu fragmentat en centenars d’empreses i amb milers de contractes de falsos autònoms. Malgrat tot, durant les últimes setmanes s’han unit per defensar la seva dignitat i reclamar una millora de les condicions laborals. 


El col·lectiu de tècnics i tècniques en vaga indefinida reclama a Telefònica-Movistar: 

  • Que reconegui la responsabilitat que té amb el seu personal tècnic i es digni a reconèixer el comitè de vaga com a interlocutor vàlid en una taula de negociació. Telefònica ha d’actuar de forma responsable per solucionar un conflicte laboral que afecta tant a treballadors/es com a clients/es 
  • Un nou contracte mercantil entre Telefònica i les empreses contractistes que garanteixi uns sous dignes, una jornada de 40 hores setmanals i poder descansar dos dies a la setmana 
  • Que s’ofereixi als autònoms la possibilitat de tornar formar part de la plantilla de les contractes directes 
  • Que no hi hagi cap repressió contra els i les vaguistes i que s'aturi la campanya de criminalització de la protesta que porta a terme Telefónica-Movistar 
  • La configuració d’un conveni de les telecomunicacions i la millora de les condicions de seguretat laboral 

Les entitats sotasignants, conscients de la situació de pèrdua creixent de drets econòmics i laborals i de precarietat en què es troben col·lectius cada cop més grans de la nostra societat, amb les retallades i la desregulació, creiem que la lluita i les reivindicacions del col·lectiu de tècnics i tècniques en vaga de Telefònica Movistar implica i ens apel·la a totes les persones que treballem per la justícia social i una vida digna per a tothom. Per aquest motiu, us convidem a adherir-vos al manifest de suport enviant un email a teleafonica@ymail.com


SI VOLEU SEGUIR DE PROP AQUESTA LLUITA....  http://teleafonica.blogspot.com.es/

Una trobada familiar

7è APLEC DE FAMÍLIES de la Diòcesi, al Santuari de La Salut de Sabadell, el diumenge 14 de Juny de 2015

Us convidem a participar-hi, el programa de l’Aplec serà el següent:

11.30     Acollida i Gimcana Familiar
                    Hi haurà una mostra dels Moviments Familiars de la Diòcesi
13.00     Pregària a la Mare de Déu de la Salut i Ofrena floral
14.00     Dinar en famílies (cal portar el pic-nic)
16.00     * Animació infantil, pel grup Bufanúvols
               * Taller per a adolescents i joves, per Mn Emili Marlés i equip
               * Adults, un tema de la Trobada Mundial de Famílies a Filadèlfia (setembre 2015)
18.00     Celebració de l’Eucaristia, presidida per Mons. Saiz Meneses

**Us demanem que ens ajudeu a fer-ne difusió. Moltes gràcies per endavant!

Una salutació cordial,

P. Gaspar Borda, Miquel i Montse Creus-Prats. Delegats de Família

 

Capellans obrers



   
   

                     

dissabte, 23 de maig de 2015

Anem de festa...

 

La beatificació d’Óscar Romero es podrà seguir en directe des de Santa Anna


(CR/Signis) La parròquia de Santa Anna de Barcelona instal·larà dissabte una pantalla a la Sala Capitular per seguir en directe la beatificació d’Óscar Romero. És una de les activitats amb què aquests dies l’església catalana seguirà la proclamació del nou beat i recordarà el valor del seu llegat. També de la Casa de l'Església-Acadèmia Mariana de Lleida s'ha organitzat la jornada 'Monsenyor Romero és viu! També a Lleida' amb l'objectiu de fer una immersió en el missatge de Romero.
L’arquebisbe Óscar-Arnulfo Romero, assassinat el 24 de març de 1980 per odi a la fe mentre celebrava l’Eucaristia en un hospital de San Salvador (El Salvador), serà beatificat aquest dissabte, 23 de maig, a les 18.00 (hora catalana) en una celebració a la capital del país centreamericà.
Dimecres el director de la Setmana i la Mostra de Cinema Espiritual, mossèn Peio Sánchez, presentarà una projecció de la pel·lícula Óscar Romero, de John Duigan, i Albert Salvadó Usach hi aportarà un comentari. L’acte està organitzat pel Comitè Oscar Romero i tindrà lloc al vrespre a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia.
Dijous a les 12.30 h., a la sala capitular de la Parròquia de Santa Anna de Barcelona, es farà una taula rodona sota el títol 'Óscar Romero com a comunicador en sintonia amb el Papa Francesc'. Moderada pel periodista Ignasi Miranda, hi intervindran Francisco Mena Sandoval, cònsol d’El Salvador a Barcelona; Francesc Romeu, capellà i periodista; Francesc Xammar, jesuïta i cofundador del Comitè Óscar Romero de Tarragona; i Àngel Miret, gerent de l’Àrea de Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona. L’acte està organitzat per Signis Catalunya i el Consolat d’El Salvador a Barcelona.
I dissabte la Parròquia de Santa Anna de Barcelona convida a celebrar una vetlla coincidint amb la seva beatificació. Després de la projecció de la proclamació, cap a les set del vespre, està programada una benedicció de la imatge del nou beat. I a continuació el cardenal Lluís Martínez Sistach presidirà l’Eucaristia, que donarà pas a l’estrena de la cançó Volar contigo, a càrrec del grup Kairoi, un tema dedicat a Óscar Romero. Des del mes de febrer la parròquia de Santa Anna, coincidint amb el 35è aniversari del seu assassinat, compta amb una relíquia del màrtir.
A Lleida, la Casa de l’Església-Acadèmia Mariana proposa per dissabte la  jornada 'Monsenyor Romero és viu! També a Lleida'. Se celebrarà unamissa presidida per mossèn Ramon Prat, vicari general, i tot seguit es presentaran uns testimonis que parlaran de qui ha estat per ells aquest arquebisbe defensor dels drets humans, que va ser assassinat mentre oficiava l’eucaristia. Al vespre hi haurà una lectura de poemes i ball de danses d’Amèrica Llatina en honor de Romero i tot finalitzarà amb un sopar de germanor.

dimarts, 19 de maig de 2015

L'EPOT continua treballant...


Avui dimarts 19 de maig de 2015 a les 21:30h a Mollet l'Equip de Pastoral Obrera de la Diòcesi de Terrassa (EPOT) es reunirà per a aprofundir la seva tasca pastoral.
L'ordre de la nit serà el següent:
- Pregària
- Valoració de la Jornada Diocesana de POT (25 d'abril)
- Jornada d'Apostolat Seglar (23 de maig)
- Consell Pastoral Diocesà
- Revisió de vida sobre la relació dels militants a les parròquies
- Reunió de Delegats Episcopals (27 de maig)
- Guió de treball sobre la configuració del treball humà després de 20 anys de la publicació de "La Pastoral Obrera de tota l'Església
- Precs i preguntes
Una abraçada, Pepe

dissabte, 9 de maig de 2015

Treball i fe en Jesucrist



 
El valor cristià del treball  (Homilia del P. Josep de Calassanç Laplana, osb)
La festa del Primer de Maig no va néixer al sí de l’Església, sinó que té el seu origen en la societat laica. El Papa Pius XII va “cristianitzar” la festa del treball, promoguda pel món obrer i sindical, sincronitzant-la amb la de Sant Josep Obrer. L’Església i els cristians ens haurem d’acostumar cada vegada més a assumir valors i propostes que ens vénen de fora i a trobar-hi el fons cristià que tenen al darrere, sovint amagat, i considerar-les com un estímul a fer com aquell escriba savi, de què parla l’evangeli, que treu del seu cofre “coses noves i velles” (Mt 13:52). L’humanisme laic, fill de la Il·lustració del segle XVIII, no és per definició una obra del dimoni, sinó que,des del seu origen, té moltes llavors de veritats cristianes oblidades o menystingues. Tancar-nos-hi fora tan neci i desassenyat com enlluernar-nos-hi sense cap discerniment. 

Els conflictes socials que va provocar la industrialització del segle XIX van ser un detonant perquè l’Església reflexionés a fons i es dotés d’una “doctrina social”. Tanmateix la formació d’una “teologia del treball” va ser una mica posterior, i no la trobem sistematitzada fins als anys 40 i 50 del segle passat. La teologia del treball té clares arrels bíbliques i evangèliques, aplega fragments eximis dels Sants Pares de l’Església. Recordem les grans aportacions dels francesos PP. Chenu i Enric de Lubac després de la Guerra i d’haver “confraternitzat” en la Resistència a l’invasor nazi. Fins a aquella època precursora del Concili, en la predicació i en la formació espiritual dels cristians, el treball era considerat preferentment com un antídot contra l’ociositat, mare de tots els vicis, o com a resultat del càstig diví que pesa sobre l’home com diu el Gènesi (17:19): “La terra serà maleïda per culpa teva, tota la vida passaràs penes per poder menjar d’ella, et produirà espines i cards, menjaràs el pa amb el suor del teu front, fins que tornis a la terra d’on vas ser tret”. El Concili Vaticà II va recollir les millors aportacions de la nova teologia del treball en el capítol III de la Gaudium et Spes, dedicat a l’activitat humana, però les al·lusions a la dignitat del treball, a la seva justa retribució, al bé que representa el treball en la societat, segons el designi de Déu, solquen tots els documents conciliars.

Més que no l’aspecte penal o de càstig pel pecat d’Adam i Eva, cal que llegim amb atenció la pàgina anterior, la del relat de la creació on l’ésser humà apareix com a coronament de tot el cosmos: “I Déu prengué l’home i el posà al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés” (Gn 1:15). El treball, doncs, en el seu origen no és un càstig, una penalitat que cal evitar tant com sigui possible, sinó l’exercici de la potencialitat humana, de la intel·ligència, de la creativitat, del domini de l’home sobre la matèria, de la capacitat de transformar i de millorar tota la creació que Déu li va confiar perquè la perfeccionés i perquè s’hi perfeccionés ell mateix tot treballant, a imatge de Déu creador. “El meu Pare treballa sempre, i Jo també treballo”, diu Jesús a l’evangeli de Joan (5:17). Per a un cristià, la persona que malda per viure bé sense treballar o treballant el mínim no és un espavilat ni un afortunat, sinó una persona que renuncia a la dimensió més important de l’home sobre la terra dominant-la, millorant-la i embellint-la i treient-ne profit. La persona que defuig de treballar retrocedeix en l’ordre creacional al gènere animal o vegetatiu. L’home està fet per a treballar com l’ocell està fet per a volar. La manca de treball sobretot per a la gent jove no solament és un greu fenomen social sinó un autèntic atemptat a la dignitat i al futur d’aquests joves.

Cal insistir molt en aquesta “espiritualitat del treball” i fer que amari la consciència de cada persona i de la societat perquè del treball assumit com a vocació essencial i aportació personal a la comunitat humana depèn l’harmonia de la persona, el desenrotllament del país i la pau social. Hem pecat molt i estem pecant molt quan degradem el treball i el convertim en mercaderia, en explotació de la persona i degradació de la naturalesa en recerca de beneficis sense límits a tort i dret. Assistim amb gran dolor i escàndol a casos flagrants de defraudació pública, de caixes B, d’apropiació indeguda de béns col·lectius, d’abús partidista d’allò que és de tots i que paguem entre tots, i no dubtem de qualificar aquesta plaga menyspreable amb el nom de corrupció. Però cal que ens mentalitzem que també és corrupció l’absentisme laboral, l’afany de fer prevaler els capricis propis sobre el bé col·lectiu del centre de treball, la desgana, la desmotivació sistemàtica, les trampes, el treball barroer. Certament és un peix que es mossega la cua, perquè les causes i els efectes s’encavallen amb conseqüències tràgiques per a tothom de manca de llocs de treball, de lleis regressives que anul·len drets conquerits a vegades heroicament, de serveis socials precaris i fets de mala gana.

Això és molt difícil de solucionar a cop de legislació, des del BOE, a causa de  la gran desconfiança que predomina arreu, perquè la llei sovint ja porta amagada la trampa. Cal arribar a les consciències, cal apel·lar al principi i fonament de les motivacions de viure: què som, què fem en aquest món, quins són els nostres objectius i quin sentit tenen. Els cristians, que veiem i volem viure d’acord amb el projecte creacional de Déu, ho tenim clar, i l’humanisme laic, aquell d’on va sortir la necessitat de celebrar una festa del treball, té molts elements i molts ideals que lliguen amb els nostres. Encara ens cal lluitar molt costat a costat per fer prevaler la dignitat del treball i del treballador davant l’individualisme egoista i d’una cultura que només considera el treball des d’un punt de vista purament utilitari i mercantilista.

Jesús i el seu evangeli no ens donen fórmules o receptes per a resoldre els problemes socials ni pretenen instaurar una ciutat cristiana en oposició a les altres. La gran aportació que l’evangeli de Jesús fa al món és la de transformar el cor i la ment de la persona segons el meravellós designi de Déu que vol la felicitat de l’home. Deixem que Jesús i el seu evangeli amari la nostra vida familiar, laboral i social, perquè aquesta és la nostra vocació com a cristians i la nostra veritable aportació específica a la proposta d’un món més just i fraternal que tots desitgem.    

Josep de C. Laplana, osb
Monestir de Montserrat, 1 maig 2015