Manifest CONFAVC- Marea Blanca.-Una sanitat en precari, amb llargues llistes d’espera i un personal esgotat per les males condicions laborals. Un sistema on els recursos públics es destinen a serveis privatitzats de baixa qualitat, i sense mecanismes que aclareixin quin és el destí final dels diners.
Ha arribat el moment de defensar el nostres drets. Necessitem introduïr un canvi de model; que sigui universal, cent per cent públic, de qualitat i basat en l’atenció primària.Però reclamar un nou model no exclou assenyalar mesures concretes que cal implementar, perquè la situació és urgent. Per això cal començar a treballar en mesures de xoc des d’avui mateix. I per això reclamem:
- Reforçar i blindar l’atenció primària.Reclamem un enfortiment real i immediat de l’atenció primària, que ha de pasar necessàriament per l´augment de pressupost mínim del 25%, per garantir els elements que la fan més efectiva en la millora de la nostra salut: l’accessibilitat per a tothom, la relació continuada al llarg del temps amb el o la profesional, l’abordatge integral de les necessitats i la coordinació de tots els serveis i atencions que rebem.Una atenció primària de qualitat implica, a més, un ús racional de les tecnologies, recuperar la presencialitat, i l’adequació dels espais dels centres perquè permetin realitzar amb qualitat els serveis necessaris. Finalment, cal que les usuàries, veïns i veïnes, puguin accedir a fer propostes i expressar necessitats, i per això reclamem la creació de Consells de participació a tots els centres.
- Revertir les privatitzacions: Posar la sanitat pública en mans d’empreses privades està generant uns serveis precaris de mala qualitat. Una situació que comporta el malbaratament de milions d’euros públics i que causa un gran patiment a una població que té el dret a rebre uns serveis sanitaris de qualitat. Exigim que les concessions que finalitzen contracte no es renovin i que les administracions públiques recuperin la seva gestió, el que inclou també els serveis d’atenció domiciliària,entre molts d’altres.
- Transparència al sistema de salut: Posar la sanitat pública en mans d’empreses privades està generant uns serveis precaris de mala qualitat. Una situació que comporta el malbaratament de milions d’euros públics i que causa un gran patiment a una població que té el dret a rebre uns serveis sanitaris de qualitat. Exigim que les concessions que acaben contracte no es renovin — i que les administracions públiques recuperin la seva gestió, el que inclou també els serveis d’atenció domiciliària, entre molts d’altres.
- Acabar amb la precarietat laboral: Moltes de les persones que treballen a l’àmbit de la salut pateixen unes condicions laborals precàries (interinitat, convenis desiguals, eventualitat perpetuada en el temps, etc.), sobre tot aquelles que ho fan en serveis privatitzats.
- La precarietat laboral es tradueix en l’esgotament crònic de les plantilles i en una remuneració que està molt per sota del raonable. En un sector tan essencial, com ha quedat palès durant la pandèmia, s’ha normalitzat una precarietat laboral que perjudica tant la qualitat del servei que rep la ciutadania com la pròpia salut de les persones que fan la seva tasca en l’àmbit sanitari i de les cures.
Aquestes demandes són urgents perquè el moment és crític. Tant les persones que treballen en la salut i les cures com la resta de la ciutadania percebem que el sistema s’enfonsa i que la seva gestió resulta injusta i desigual. Sabem que les administracions són les principals responsables d’aquesta situació d’emergència i que la deriva del sistema és intolerable.
Les desigualtats que patim són, a més a més, una font de malalties i, per tant, les administracions haurien d’assumir la responsabilitat de
garantir una vida digna per a tothom. Viure amb un alt índex de contaminació, patir en carn pròpia una situació de pobresa energètica, un desnonament, tenir un lloc de treball en precari o una llei d’estrangeria injusta afecten negativament la salut de les persones. Perquè gaudir del dret a la salut no només consisteix en tractar malalties, sinó també en garantir unes condicions de vida que assegurin el benestar de tota la població.
Exigim, per tant, el compliment immediat d’aquestes demandes i posar-nos a treballar per aconseguir uns canvis estructurals que garanteixin el dret a la salut i una vida digna per a tothom
