dijous, 27 de març del 2014

Alimentar-se de Crist per ser "pa" pels pobres del món obrer


Cal alternatives socials més enllà de la denúncia profètica

 

 

 Javier Elzo: “Ja no n’hi ha prou amb denunciar les injustícies”

(Jordi Llisterri – CatalunyaReligio, 23.03.2014) “Ja no n’hi ha prou amb ajudar. Ja no n’hi ha prou amb criticar sense proposar alternatives. Cal proposar alternatives però que siguin viables i sostenibles”. És la demanda que va fer el sociòleg Javier Elzo a les entitats cristianes que treballen en l’àmbit de l’acció social. Per Elzo “ja no n’hi ha prou amb denunciar les injustícies. Les postures merament reivindicatives i condemnatòries de l’ultraliberalisme financer que ens domina no són suficients. Fins i tot poden adormir consciències inquietes i mandroses”.
És la reflexió que va exposar aquest dijous en la presentació de l'estudi sobre l'acció social des de les entitats d’Església. El seu paper en la cohesió social a Catalunya”. Elzo va destacar que “L’Església és la única potència mundial espiritual en un món globalitzat que pot oferir una alternativa al mercat”. I per oferir alternatives cal innovació, però una innovació que sobretot tingui un objectiu: “una societat més justa i solidària”.
A nivell més personal, el sociòleg basc, va remarcar que “és més fàcil dir-se cristià que ser-ho” i que “el repte avui és ser cristià en el nostre temps sense acomodar-se al nostre temps”. Per Elzo, el contingut del document és un exemple de com ha ser l’acció social d’un cristià, “que en aquest món els cristians siguin testimonis visibles d’allò invisible”.
“No es tracta de cristianitzar el món, es tracta d’evangelitzar-lo, que vol dir mostrar a Jesús”, i en aquesta tasca Mateu, 25 és el referent. Elzo també va posar com a referència el que ja deia el 1985 Arrels Cristianes de Catalunya: “L'assoliment d'una societat justa, que elimini contrastos odiosos i permeti a tota la població de sentir-se ciutadans lliures d'aquest país, ha de ser un objectiu absolutament prioritari de la Catalunya d'avui”.
Aquesta demanda d’alternatives que proposava Elzo, va emmarcar la presentació al Caixa Fòrum de l'informe que ha promogut la Xarxa d’Entitats Socials d’Església. Un estudi dirigit per la Fundació Pere Tarrés amb la col·laboració del Campus Docent Sant Joan de Déu (Universitat de Barcelona) i la Càtedra d’Inclusió Social (Universitat Rovira i Virgili).
En nom de la Xarxa, Lluís Serra, marista i secretari de la Unió de Religiosos, va remarcar que l’acció social d’aquestes entitats “prové de l’Evangeli”, entitats que saben que “se’ns demanaran comptes quan no donem de menjar a qui té gana”. També va intervenir Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos, entitat que ha contribuït al finançament de l’elaboració de l’informe. Vendrell va lamentar que actualment a Catalunya “tenim una religiositat poc visible i tenim una acció social de l’Església que també és poc visible”.
En la sessió van presentar els resultats de l'in'forme dos dels responsables del treball, Enric Benavent i Marina Aguilar. Després de concloure la primera part de l’informe que relata els aspectes qualitatius d’aquesta tasca, esperen poder realitzar una segona part centrat amb l’anàlisi qualitatiu. L’objectiu seria estudiar el treball d’unes 300 entitats, que representen una tercera part del miler d’entitats socials d’Església que s’estima que hi ha a Catalunya. Aquest informe completa el que ja es va presentar el 2009 i que detallava les més de 700 activitats d’acció social que realitzen els religiosos a Catalunya.
L’acte es va tancar amb un debat amb el públic moderat per la periodista Maria Paz López. La necessitat de mantenir la identitat cristiana d’aquestes entitats d’acció social i alhora estar oberts a tothom va ser un dels temes del diàleg. A l’acte també hi van assistir, entre altres, la presidenta de Càritas de Catalunya, Carme Borbonès; el provincial dels jesuïtes, Lluís Magriñà; el director de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol; el secretari general de l’Escola Cristiana, Enric Puig; i l’exdirector general d’Afers Religiosos, Xavier Puigdollers.
Els resultats d’aquesta recerca han estat recollits en un llibre que ha publicat l’Editorial Claret i que també es presentarà aquest dilluns 24 de març a Girona, i el 3 d’abril a Lleida.
La Xarxa d’entitats socials d’Església que l’ha promogut està formada per 27 organitzacions entre les quals hi ha Càritas, Jesuïtes, Fundació Pere Tarrés, Maristes, la URC, Salesians, Oblates, Filles de la Caritat, Centros Sociosanitarios Católicos, Sant Joan de Déu, o el secretariat de Marginació de Barcelona.

Francisco Javier Elzo (Beasain, 1942) és Catedràtic Emèrit de Sociologia de la Universitat de Deusto i investigador social.

Proposta de la Renda Garantida de Ciutadania: quan arriba al Parlament de Catalunya...

PRESENTACIÓN PROYECTO DE LEY POR UNA RENTA GARANTIZADA DE CIUDADANIA

 Pleno Parlament de Catalunya 26/03/2014 

Muy Honorables Presidenta y Presidente de la Generalitat Honorables consellers i conselleres Señores y señoras Diputados y Diputadas Señores y señoras Invitados/as 

En primer lugar expresar nuestro reconocimiento a todas las personas y entidades que han hecho posible que este proyecto de ley se presente al Parlamento, los 121.191 firmantes, fedatarios y fedatarias, a las personas sin trabajo que realizaron las marchas en febrero de 2013 y 2014, a quienes recientemente participaron en las marchas a Madrid y el 22 de marzo se manifestaron por el pan, trabajo y techo, en una jornada memorable. 

Con el proyecto de ley que presentamos se abre una esperanza de dignidad para la ciudadanía de Cataluña, para los más de dos millones que viven bajo el umbral de la pobreza, especialmente para los más de 600.000 en situación de pobreza severa y en particular para las 95.000 familias donde todos sus miembros no tienen empleo ni ingresos.

 "La pobreza no puede esperar", ha dicho el Papa Francisco, palabras de sentido común que comparte la gran mayoría de una sociedad solidaria como la catalana. Pero el gobierno hizo lo contrario y agravó la pobreza al recortar la renta mínima de inserción en agosto de 2011, excluyendo de este subsidio a miles de familias e impidiendo su acceso a muchas más. 

En verdad se llega con mucho retraso. Desde que se aprobó el Nuevo Estatuto el art º 24.3 ha estado en el cajón. ¿Cuanto sufrimiento, desahucios, cortes de agua, luz y gas, y actos desesperados se habrían evitado a cientos de miles de personas si este proyecto de ley se hubiera aprobado hace años? 

Es hora de la reparación. Hay que evitar que esta tragedia humana continúe y se extienda, debatiendo, enriqueciendo y aprobando este proyecto de ley que desarrolla el enunciado del arte 24.3 que dice "Todas las personas y familias en situación de pobreza tienen derecho a acceder a una renta garantizada de ciudadanía que les asegure los mínimos de una vida digna". 

En resumen, en este proyecto de ley: 
- La renta garantizada es un derecho subjetivo e individual de todas las personas que cumplen los requisitos que se establecen, no sólo de un titular de la familia como la Renta Mínima, sino de todos los miembros que tengan derecho. 
- Aborda la dimensión de la nueva pobreza consecuencia de la crisis económica, agravada por el "dogma" de las políticas fracasadas de ajuste y austeridad. No está condicionado de manera general, como en la RMI, a la obligación a participar en la inserción laboral o social, pero mantiene las responsabilidades de las administraciones para garantizar estas actividades a las personas que necesiten dicha inserción. 
- Se propone asegurar los mínimos de una vida digna aplicando la misma cantidad económica que la propia administración establece en el indicador de suficiencia de renta, por cierto congelado en los últimos años, es decir, 569 euros por 14 pagas, o bien 664 euros por 12 pagas, cantidad claramente inferior a la cifra vergonzante del salario mínimo en España. En justicia, los 426 euros de la RMI son claramente insuficientes. ¡Pónganse en la piel de las familias que lo perciben!. Escuchen al Comité Europeo de los Derechos Sociales cuando en sus conclusiones de enero de 2014 para España y Cataluña, excepto País Vasco y Navarra, denuncia que los sistemas de Renta Mínima no son conformes a lo dispuesto en la Carta Social Europea, ni en cuanto al nivel de prestación, muy por debajo del suelo de pobreza fijado por Eurostat, ni por las restricciones en sus condiciones de aplicación.
 - La Renta Garantizada de Ciudadanía es un derecho, que entre sus deberes, tiene la obligación de aceptar una oferta de trabajo en condiciones legales, so pena en caso contrario de perder la prestación. Por lo tanto es falso que esta renta desactive la búsqueda de trabajo. En las manos del gobierno está cambiar las políticas fracasadas de ajuste y austeridad e impulsar políticas que creen empleo. Porque la principal reivindicación del conjunto de personas sin empleo es tener un trabajo digno. 

La democracia no consiste en votar cada cuatro años, es muchísimo más, tener los derechos para vivir dignamente. No hay libertad sometidos a la miseria y la desigualdad. No puede haber una Cataluña libre y democrática sin cohesión social. Por ello la aplicación de este proyecto de ley debe ser una de las prioridades, junto a la salud y la educación. Su carácter de prioridad debería ser suficiente a la hora de establecer su viabilidad, pero tenemos muchos argumentos que avalan también su viabilidad económica y que iremos aportando a lo largo del debate: Ahorrar los costes de la pobreza y estimular la demanda, ahorrar los gastos prescindibles, simplificar y racionalizar el gasto de la ayuda social, combatir el fraude fiscal y la usura de los bancos y fondos a la propia Generalitat, impuestos a las grandes fortunas y grandes empresas, etc. 

Desde luego la pobreza tiene solución si se respetan los derechos básicos de la ciudadanía. Pero no la tiene si la pobreza se utiliza como instrumento para forzar la devaluación salarial, y una competitividad basada en la ausencia de derechos. Por una Catalunya sin pobreza y desigualdad, de ciudadanos y ciudadanas libres, emancipada de una economía que mata como denuncia también el papa Francisco. Buen trabajo señores y señoras diputados/as. ¡No defrauden esta esperanza! 

Diosdado Toledano Gonzalez, representante Comisión Promotora ILP Renta Garantizada de Ciudadanía