Guia ràpida sobre l'islamisme, no sobre l'islam
(David Casals i Vila –CR) Durant aquests darrers dies, després dels atemptats islamistes
contra la publicació satírica francesa 'Charlie Hebdo', es posen sobre
la taula tot un seguit de conceptes, noms d'organitzacions i
denominacions que en cap cas són sinònims: islamisme, wahhabisme, la
gihad, el salafisme, entre altres. A CatalunyaReligio.cat hem volgut aclarir dubtes mitjançant aquesta 'guia ràpida'.
Primer de tot, s'ha de tenir clar que, malgrat que molts ho
confonguin, en absolut volen dir el mateix: els termes 'islamista',
'musulmà' i 'àrab'. Els musulmans són els creients que professen la religió islàmica.
Un àrab
és una persona procedent de la península aràbiga i entorn (com l'Iraq),
però van començar a expandir-se a partir del segle VII, i que no té
perquè ser exclusivament de religió musulmana: l'exemple més clar que es
pot trobar és al Líban, on hi conviuen en un territori minúscul ètnies i
religions, entre elles una important comunitat comunitat cristiana.
Ni un musulmà ni un àrab són per sistema islamistes, concepte que tot just analitzem.
Islamisme
Sota aquest concepte s'agrupen tot un seguit de moviments integristes
i fonamentalistes que preconitzen el retorn als principis autèntics de
l'islam i demanen l'abandonament de les legislacions laiques.
L'islamisme inclou grups amb diferents orientacions: des
d'organitzacions que rebutgen la violència i defensen una democràcia on
hi hagi diferents partits, fins altres grups que defensen un model més
teocràtic.
De fet, s'ha de tenir present que hi ha moviments islamistes
il·legals durament perseguits pels governs, com passa al Marroc amb
l'organització moderada Al-Adl wa al-Ihsan (Justícia i espiritualitat).
Salafisme
Moviment reformista islàmic que va aparèixer al segle XIX a Egipte, i que demanava el retorn al que considera l'islam original.
El mot 'salaf' evoca als avantpassats piadosos, o sigui, als companys
del profeta Muhàamad ('sahab'). Posa el seu èmfasi en el respecte a les
lleis alcoràniques, la lluita contra el politeisme i té una posició
conservadora respecte els drets de les dones.
Aquesta corrent ha experimentat un creixement als darrers quinze anys
entre els musulmans europeus, com a conseqüència de les seves difícils
condicions de vida: precarietat social, islamofòbia i el sentiment de
sentir-se tractat de forma desigual respecte a les altres religions.
Per tot això, alguns experts creuen que tot plegat fa que entre els
fills joves d'immigrants vegin el fonamentalisme com una porta al
desarrelament davant d'una societat que ells creuen que els rebutja.
Wahhabisme
Doctrina islàmica fonamentalista nascuda a l'Aràbia del segle XVIII, que defensa una visió rigorista i puritana de la tradició.
Un dels primers predicadors del moviment i que li dóna nom fou Muhàmmad ibn Abd Al-Wahhab
que demanava tornar a la puresa original de l'islam, i per això
rebutjava pràctiques com el culte als 'marabut' (sants de l'Islam) i el
peregrinatge a les seves tombes.
Gihad
Avui dia, aquest concepte s'associa a l'anomenada 'guerra santa', que es fa per defensar o estendre el domini de l'islam.
Ara bé, en el seu origen és un terme alcorànic que significa lluita i
esforç i se'n distingeixen entre dues dimensions: la major (lluita o
esforç individual o col·lectiu a favor de la veritat i del bé) i la
menor (lluita armada contra els enemics).
A Occident, els mitjans de comunicació solen recollir la paraula
gihad en informacions relacionades amb el segon vessant, que està lligat
a la interpretació bel·licista d'aquest concepte. S'ha de tenir present
que l'islam utilitza la lluita armada en només dos caos: l'autodefensa
contra un enemic exterior o per difondre l'islam als que no creuen (no
monoteistes).
Al-Qaeda
Xarxa islamista paramilitar i internacional, el nom de la qual significa en àrab 'la base', i que fou fundada per Osama Bin Laden (1957-2011).
Al-Qaeda s'ha responsabilitzat d'un bon nombre d'atemptats, entre
ells els de l'Onze de Setembre (11S) de 2001 als Estats Units contra les
Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon, i també de la cadena
d'atemptats que va tenir lloc a Madrid a l'11 de març de 2004 (11M).
Compta amb diferents cèl·lules escampades per diferents territoris,
com ara Al-Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI), entitat que va reivindicar
el segrest de tres cooperants internacionals catalans a Mauritània el desembre de 2009, alliberats al llarg de 2010.
Talibans
Tot i que la paraula significa etimològicament 'estudiants', serveix
per designar el moviment islamista present a l'Afganistan, que el 1996
va conquerir la capital del país, Kabul, i que va imposar un islamisme
estricte que prohibia la televisió i la música i també que les dones
estudiessin, treballessin i sortissin al carrer sense dur el burca.
Després dels atemptats del 11 de setembre de 2001, els Estats Units
van iniciar una guerra a l'Afganistan, amb l'objectiu de localitzar a
Osama Bin Laden, operació militar que en l'actualitat manté, tot i que
el llavors líder d'Al-Qaeda va morir durant una acció militar dels EUA
el maig de 2011.
Estat Islàmic (EI)
Organització islamista. També coneguda internacionalment amb la sigla
ISIL (Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant), tot i que recentment ha
adoptat el nom d'Estat Islàmic, fent palesa així la seva pretensió de
transcendir aquest àmbit regional.
La consolidació de l'EI ha suposat un canvi qualitatiu respecte a
Al-Qaeda: a diferència d'aquesta, no es limita a ser una xarxa de
terroristes internacional, sinó que pretén ser un califat, un concepte
que en el món islàmic té connotacions teòriques i històriques, ja que
precisament, fou un califat el primer sistema de govern establert en
l'islam.
Hezbol·là
En àrab 'Partit de Déu', és una organització islamista libanesa
fundada el 1982, després de la invasió israeliana. És la principal
organització política i militar de la comunitat xiïta libanesa, el grup
religiós més nombrós d'aquest país. La Unió Europea i els EUA el
consideren una organització terrorista.
Hamas
Partit islamista palestí, abreviació del Harakat Al-Muqawama
Al-Islamia (Moviment de Resistència Islàmica), fundat al 1987 en el
context de la primera intifada (revolució palestina).
El moviment controla la Franja de Gaza, i ha rivalitzat amb
l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (Fatah), de caràcter
laic, i defensa la construcció d'un estat islàmic. El moviment ha anat
acompanyat d'una obra social, i ha promogut centres sanitaris, educatius
i mesquites.
Aquest 2014 s'ha fet un punt d'inflexió amb el llarg conflicte entre
Hamas i Fatah, amb un acord de reconciliació que permet que les dues
organitzacions governin juntes l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), en
un executiu presidit per Mahmud Abbas.
Germans musulmans
Moviment islàmic fonamentalista fundat el 1928 que defensava la
reislamització de la societat egípcia davant del colonialisme anglès.
Malgrat els esforços de diferents presidents de l'Egipte modern per
combatre'l, el moviment s'ha mantingut viu.
En el marc de la 'primavera àrab', a Egipte el 2011 va tenir lloc una
revolució, que va derrocar al president Hosni Mubarak. Després, es van
convocar unes eleccions, on amb més de la meitat dels vots va resultar
guanyador Mohamed Morsi, candidat del partit Llibertat i Justícia, fundat pels Germans Musulmans.
Després d'un cop d'Estat el 2013, les noves autoritats militars van reprimir el moviment i n'ordenà la dissolució.
Fonts emprades: AA.DD. Vocabulari de les religions per a mitjans de comunicació. Barcelona: Angle Editorial, 2004; PRADO, A. El retorn de l'islam a Catalunya. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2008; Arxius 'on-line' de El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya.
