dimecres, 24 d’octubre de 2012

La crisi a Europa amb els ulls d'un consiliari

 


Extracte de la ponència de Guy, consiliari del Moviment Mundial de Treballadors cristians a la trobada del Moviment Europeu de Treballadors cristians a Bratislava, del 18 al 21 d’octubre del 2012.

La Crisi a Europa

1. El Veure: Mirant el detall i el fons de les persones i famílies trobem que:
·         Es perd el gust de viure en el que és essencial: guanyar-se la vida, educar els fills...
·         El treball o no es té  i això crea angoixa, incertesa i depressió, i si es té no és garantia de guanyar-se la vida, és precari, i productor dóna satisfacció i de sofriment.
·         Tot està compromès el futur personal, familiar i com a poble.
·         La competitivitat està per sobre de la solidaritat
·         La soledat: l’altre és un competidor en els estudis, en el treball, en els serveis sanitaris, serveis socials (racismes, xenofòbies,...)
·         Es trenca la sociabilitat, la xarxa relacional, la vida convivencial i comunitària, amb l’individualisme, i en esdevenir individus aïllats ens trobem amb menys possibilitats per afrontar les circumstàncies difícils, que solament amb ajudes mútues, i solidaritat ens en podrem sortir, o com a mínim sobreviure...
·         El diner per sobre de les persones.
·         Estem en un a societat de desconfiances, on els altres els veiem hostils, i no com a germans...
·         Fem culpables als altres propers: família, immigrants, catalans, ens enemistem...projectem els nostres problemes produïts per la crisi, en aquells que podrien ser els nostres ajudants...
·         Expressem poc el que ens passa, i necessitem d’espais con parlar, on tenir veu, on ens escoltin, ens esbravem i ens valorin com  a persones...
·         Necessitem espais on ens ajudin a descobrir les habilitats i capacitats bondadoses i sanes, que són abundoses de nosaltres mateixos per confiar en nosaltres, refer els confiances amb els altres i en el fons amb la Vida, l’ Amor, Déu...
·         Ens falta una visió i un projecte col·lectiu per imaginar el futur i que ens il·lusioni.
·         Desafecció envers els polítics (mediocres, no estan al cas molts d’ells, corrupció, incapacitats, dominats per l’economia...), Això és perillós i més si part de la població del quart món esdevé violenta, intolerant, racista, se la provoca i manipula contra la democràcia (ja ha passat altres vegades).
·         Necessitem esperança, davant de la desorientació, perplexitat, incertesa, por, ...
  1. Interpretació a la llum de la fe cristiana (“Jutjar”)
        a) Punt de partida
·         Tots coneixem, si fem un  discerniment, iniciatives solidàries, creatives, noves, que s’han desenvolupat més o s’han creat en aquests darrers temps tant en el camp de l’atenció personal, física (alternatives medicinals, mèdiques, alimentàries...), psicològica, espiritual (recessos, propostes espirituals que combinen diferents tradicions religioses i espirituals...), empresarials, energètiques, bancàries (banca ètica) ,de consum responsable, de comerç just, de fundacions, associacions en favor dels més necessitats...Les nostres entitats en són un exemple.
·         També hi ha molta solidaritat i ajuda veïnal, amical i familiar que es produeix arreu més del que ens pensem. Això també és obra de Déu.
·         Com Jesús assumim la realitat  del quart món i implicant-nos-hi la coneixem més i podem analitzar el que passa a la nostra societat.
b) Il·luminació des de la Paraula viva de Déu  (“Jutjar”)
·         La glòria de Déu és que la persona, la humanitat visqui, sigui feliç, tingui una vida digna
·         Totes les persones tenen capacitats i recursos poc valorats. Si se’ls dóna confiança les reconeixen, descobreixen i les poden desenvolupar i fins i tot així es poden curar dels seus mals físics, psíquics i espirituals...
·         Entre elles, per elles, i per a elles, les persones poden trobar les solucions (alliberament personal, la fe que un té és una força i una llum)
·         Els profetes i l’evangeli insisteixen en la dignitat de les persones, en la igualtat i en la fraternitat com allò que ens fa persones lliures i ens ajuda a madurar, i estar pels altres, el que ens fa realment feliços.
·         Crist ens invita a refusar la fatalitat i el pessimisme inactiu.
·         El nostre Déu té interès per la vida i la felicitat de tothom.
3. Apunts procedents de la Paraula de Déu pel nostre “Actuar”
·         Advertits, avisats, il·luminats, exhortats, aconsellats per l’evangeli del Crist ens cal passar de la por a la confiança: “Per què teniu por?” “No tinguis por”, “La teva fe (confiança) t’ha salvat”...Ens cal reforçar la part sana, bona, les capacitats personals...
·         Ens cal ser portadors d’esperança : esperar malgrat tot.
·         Ens cal crear espais de conversa, de diàleg, d’escolta, d’acollida...
·         Ens cal reforçar i augmentar la xarxa relacional.
·         Ens cal participar en plataformes socials reivindicatives, col·laborar amb altres entitats socials de la societat civil.
·         Ens cal valorar la vida comunitària  crear espais comunitaris, de sociabilitat, de solidaritat...
·         Estem cridats a la pau i a la justícia.
·         Ens cal denunciar doncs les injustícies, els opressions sobre tot les que pressionen més als més pobres.
·         Som anunciadors d’una vida nova , de la fraternitat i hem de construir-la.
·         Som desvetlladors i interpretadors del que ens passa, de les deshumanitzacions que patim, i hem d’oferir als altres el que veiem, sentim, creiem... L’acció social de l’Església és el mitja privilegiat per descobrir al Crist ressuscitat i el Déu vivent enmig dels pobres, i poder-ho compartir amb ells.
·         Ens cal sensibilitzar sobre la situació del quart món a la societat civil i a les comunitats cristianes i a tots els estaments de l’església.
·         Tots som “pastors” els uns dels altres, ens fem, refem, restaurant esdevenint acompanyants mutus en la vida de cada dia
·         Ens cal ser com els profetes “indignats, en còlera” i persones de “coratge” que s’impliquen i actuen.
·         Ens cal relligar formació, espiritualitat i acció.