dissabte, 22 de juny de 2019

Una trobada de capellans obrers

7-10 junio 2019 en Herzogenrath (Alemania)
35 ENCUENTRO DE CURAS OBREROS DE EUROPA

"¿En qué sentido se ha transformado nuestra vida por el mundo del trabajo dentro de la clase obrera?"

JULIO PÉREZ PINILLOS juliopinillo44@yahoo.com  y JOSÉ CENTENO CUEVA centenocueva@hotmail.com
AQUISGRÁN (ALEMANIA).
ECLESALIA, 21/06/19.- Curas-obreros católicos, protestantes y anglicanos y algunas personas laicas de sus comunidades, de siete países nos hemos dado cita en el centro “Neel Breuning Haus” de la JOC y ACO de Herzogenrath (Aquisgrán). Estamos en el cruce de fronteras de Alemania-Holanda-Bélgica, que fue un muy importante núcleo minero del carbón hoy desaparecido por las reconversiones.
"¿En qué sentido se ha transformado nuestra vida por el mundo del trabajo dentro de la clase obrera?" fue el eje del intercambio de nuestras experiencias y de nuestras celebraciones. Ofrecemos los testimonios desgranados en los pequeños grupos y asambleas agrupados en cuatro dimensiones, con el propósito de respetar lo más posible el sabor y la fuerza: Espiritual, encarnación, Iglesia y pastoral.
DIMENSIÓN ESPIRITUAL. Pasa por compartir la vida real en la que te mueves especialmente con los empobrecidos por las decisiones que dimanan de los poderes económicos e ideológicos (el mundo le los falsos valores que se inculcan sibilinamente) y por apelar a lo más fundamental de la opción evangélica: "Seréis testigos de Mi”. Esto está a la base de todos testimonios, en la comunicación de los grupos y en las Celebraciones.
«Somos llamados a guardar y recuperar la mística de la fe, lo más independiente posible de la Institución de la Iglesia. Esto puede recrear nuestro acceso personal a la interreligiosidad... Todo está unido a todo: oración, trabajo, fatiga, alegría, relaciones, soledad, todo es presencia…» (María. Alemania).
«La experiencia de trabajo me ha llevado a comprender la espiritualidad cristiana no como un alejamiento de lo humano, sino como un ahondamiento e iluminación de lo que es realmente humano –a menudo oculto- vivido en “el espesor de la realidad”, como lo llama un teólogo español» (Pepe. Barcelona).
DIMENSIÓN DE LA ENCARNACIÓN. Es clásico en el lenguaje de los curas obreros, el “estar con" o el "como uno de tantos” de San Pablo a los Filipenses. Transformar la realidad obrera desde el corazón de ella misma, las estructuras de producción, con frecuencia injustas, y en las barriadas obreras.
«Lo que me ha cambiado día a día y poco a poco es el hecho de fichar todas las mañanas, como todo el mundo. Es una escuela de realismo y de fidelidad a la vida tal cual es. A veces me siento agotado pero le digo al Señor: Yo sé que me amas y aquí sigo…» (Cahtalá. Francia).
«La vocación es la llamada de Dios través de los de abajo, no de los de arriba, de los trabajadores y no solo del obispo; aquellos que te llaman al sindicato, a plataformas ciudadanas, a organizaciones...para hacer la vida más justa y fraterna hacia el Reino de Dios, la misión evangélica. En la experiencia del trabajo el abajarme fue la arcilla y el mundo obrero que me transformó fue el alfarero» (Luis. España).
«El oficio de carpintero ha cambiado totalmente. Antes era un trabajo "humano" en el que la creatividad manual llenaba toda la jornada. Pero hoy el oficio de trabajador manual o de agricultor tiende a desaparecer. La explotación de la tierra está tocando su fin. ¿Qué futuro para la tierra? El trabajo está unido a esta cuestión, la explotación de la tierra y de sus recursos Nosotros no podemos continuar consumiendo de esta manera por un imperativo de consumo seductor e inútil. Hay que retornar a la simplicidad de la vida y del consumo» (Mario. Italia).
DIMENSIÓN DE IGLESIA con todas las contradicciones, ambivalencias que en ella hay.
«Es la misma experiencia del trabajo la que me ha conducido al realismo de amar a la Iglesia como sacramento de la humanidad. En positivo es signo e instrumento del amor salvífico de Dios y en negativo es también signo y a veces instrumento doloroso de lo que hay de oscuro en la humanidad. Ambivalencia muy presente también en el mundo obrero y en mí mismo» (Pep. Cataluña).
«Hemos vivido desde hace años - y aún hoy lo comprobamos- una suerte de “fidelidad conflictiva” en un intento de ser fieles a la Iglesia... Por otra parte no nos sentimos identificados con ciertos compañeros y compañeras que promueven una especie de “resistencia activa" intentando cambiar con hechos consumados criterios doctrinales y pastorales sobre temas como la secularidad del mundo, el rol de la mujer en la Iglesia, la sexualidad, etc, cara a una Iglesia que hay que reconocer se muestra atrasada y, a veces, "extraterrestre"» (Ramiro. Cataluña).
«Deseamos compartir la vida obrera y compartir así nuestra solidaridad con las clases explotadas de la sociedad. En el espíritu de la Encarnación hacemos a la Iglesia presente en el mundo obrero… Ser sacerdote no es un problema para ellos desde el momento en que cumplimos nuestra tarea honestamente con espíritu de solidaridad» (Jack. Bélgica).
DIMENSIÓN PASTORAL. Los curas-obreros son conscientes de ir más allá, hacia una trascendencia de lo puramente sociológico y descubrir la noticia de Jesús de Nazaret
«Hay muchos cambios en la historia de la vida industrial con la llegada de las nuevas tecnologías, los trabajadores quedan muy afectados y pueden perder la esperanza ¿qué podemos hacer nosotros para darle la esperanza?» (Phill. Inglaterra).
«Creyentes y no creyentes, no sólo las confesiones religiosas, aceptan a Jesús de Nazaret como Patrimonio de la Humanidad. Su mensaje de fraternidad es un viento fresco en las luchas, en la cooperación, en los movimientos sociales por la justicia, la paz, la ecología o el feminismo, para conseguir un mundo de hermanos» (Luis. España).
«En las Bienaventuranzas de San Lucas se dice: ‘Felices los pobres, los que tienen hambre y sed’. Los pobres, los desheredados, los que aparentemente son descartados son los más queridos por el corazón de Dios. Yo me siento atraído para vivir a su lado en el trabajo y en sus viviendas» (Jean-Marie. Francia).
A lo largo del encuentro celebramos la festividad de Pentecostés en nuestros propios idiomas y con un corazón común. Compartieron con nosotros diversos momentos el obispo de Aquisgrán, Helmut Dieser, el Vicario de Pastoral y la responsable de la presencia de la Iglesia en el mundo obrero.
Finalmente los compañeros franceses nos invitaron al encuentro de 2020 que ellos organizarán  (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

35 Encuentro de curas obreros de Europa

por Blogger

dimarts, 11 de juny de 2019

Més activitat sobre la Renda Garantida de Ciutadania

RECORDATORIO CONVOCATORIA CONCENTRACIÓN 12 DE JUNIO 2019:

¡QUE NO ROBEN TUS DERECHOS!

¡PLENA IMPLEMENTACIÓN DEL DERECHO A LA RENTA GARANTIZADA DE CIUDADANÍA!

Ante el grave incumplimiento por el Departamento de Trabajo, Asuntos Sociales y familias de la ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía (RGC), así como la transgresión de la Ley de Transparencia puesta en evidencia por la resolución 114/2019 de la Comisión de Garantía del derecho al Acceso de la Información Pública (GAIP), la burla a la Moción del Parlamento de Cataluña de 22 de noviembre 2018 que obliga a revisar todas las solicitudes rechazadas hasta le fecha, y el dolor, sufrimiento y desesperanza causado decenas de miles de personas y familias a las que se ha rechazado injustamente la solicitud de la prestación de la RGC, la Comisión Promotora de la RGC, con el apoyo de otros movimientos sociales contra la Precariedad, de Marea Pensionista, la Coordinadora de asambleas de trabajadores / as en paro de Cataluña, etc., os convocamos a la concentración para exigir el pleno cumplimiento de la ley RGC:

Próximo miércoles 12 de junio, a las 19 horas en Pçza. Sant Jaume de Barcelona.

Rogamos su apoyo y difusión a esta convocatoria.




Gracias

Comisión Promotora Renta Garantizada de Ciudadanía
--------------------------------------------------------------------------------------------------
(CATALÀ)

 RECORDATORI CONVOCATORIA CONCENTRACIÓ 12 DE JUNY 2019:

¡QUE NO ROBIN TEUS DRETS!

¡PLENA IMPLEMENTACIÓ DEL DRET A LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA!

Davant el greu incompliment pel Departament de Treball, Afers Socials i families de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), així com la transgressió de la Llei de Transparència posada en evidència per la resolució 114/2019 de la Comissió de Garantia del Dret a l'Accés de la Informació Pública (GAIP), la burla a la Moció del Parlament de Catalunya de 22 de novembre 2018 que obliga a revisar totes les sol·licituds rebutjades fins a li data, i el dolor, patiment i desesperança causat desenes de milers de persones i famílies a qui s'ha rebutjat injustament la sol·licitud de la prestació de la RGC, la Comissió Promotora de la RGC, amb el suport d'altres moviments socials contra la Precarietat, de Marea Pensionista, la Coordinadora d'assemblees de treballadors / es en atur de Catalunya, etc., hem convocat una concentració per exigir el ple compliment de la llei RGC el dimecres 12 de juny, a les 19 hores a Pçza. Sant Jaume de Barcelona.

Preguem el vostre suport i difusió a aquesta convocatòria.



Gràcies

Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadania

Presentació del llibre i el documental d'una parròquia al servei del barri de Bellavista





Sant Francesc d'Assís a Bellavista,
una parròquia al servei del barri


La parròquia presenta diumenge 16 de juny un llibre i un documental
sobre l'origen i el tarannà d'aquesta comunitat cristiana

Aquest curs 2018-2019 la parròquia de Sant Francesc d'Assís de Bellavista (Les Franqueses del Vallès) ha celebrat el cinquè aniversari de la seva fundació. Coincidint amb l'efemèride, el consell pastoral parroquial ha recollit la memòria viva de la primera comunitat cristiana al territori. A finals dels anys vuitanta, Bellavista és un barri de perifèria, format per famílies treballadores d'origen migrant. En aquest entorn es gesta una experiència creient singular.
Sota el títol Sant Francesc d'Assís a Bellavista. Una parròquia al servei del barri, la periodista i editora Laura Mor ha recollit la veu dels protagonistes d'aquesta experiència comunitària de fe en format de llibre i de documental. El proper diumenge 16 de juny es presentarà el llibre i es projectarà el documental al Teatre Auditori de Bellavista (c. d'Astúries, 1. Bellavista – Les Franqueses del Vallès). L'acte comptarà amb la participació del rector Pepe Baena i de l'autora.
Fora del circuit comercial, el material editat mostra una comunitat viva i serveix a la mateixa finalitat pastoral que va motivar els primers cristians de Bellavista. És a dir, és una eina d'evangelització: per reforçar el vincle comunitari i per anunciar l’esperança als més pobres. El relat mostra l'actitud d'obertura i el compromís d'un grup heterogeni de cristians. I reforça la idea que Sant Francesc d'Assís és una parròquia que neix i viu al servei de les necessitats del barri de Bellavista. El projecte pren l’accent dels moviments d’acció catòlica i l’Evangeli de Jesús els fa de guia.
En són un exemple el grup de dones reunides en un primer moment a l'entorn de la comunitat, on comparteixen el patiment de conviure amb familiars drogaddictes; les experiències de pregària senzilla a la capella; la catequesi per als infants; els grups del Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica de Catalunya (MIJAC) i els grups de revisió de vida de l'ACO (Acció Catòlica Obrera); i l'acollida que fan desenes de voluntaris de Càritas parroquial, amb projectes de suport a l'habitatge, de reforç escolar i tallers de cuina, entre molts d'altres.

UNA PARRÒQUIA FORJADA DE BAIX CAP A DALT

La història de la comunitat cristiana al barri de Bellavista ens remet als anys vuitanta, quan un grup de veïns i veïnes impulsen la construcció d'una capella al carrer Ponent. De seguida creix la dinàmica pastoral al voltant d'aquest centre de culte i l'espai els queda petit. Els mou la tenacitat i la convicció que cal atendre necessitats bàsiques al barri. Necessitats de caire educatiu, d'acompanyament i d'escolta, d'aliment o d'habitatge. Això els porta el 2004 a comprar i arranjar uns locals al carrer Barcelona. Finalment, el 2013, esdevenen parròquia amb el nomenament de Pepe Baena com a nou rector.
Parlem d'un entorn humil, a la perifèria de Granollers, format per famílies treballadores d’origen migrant. El 1986 Bellavista passa a formar part de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua, gestionada pels frares franciscans. I un primer grup de creients del barri hi celebren la fe. D'altres, ho fan a la parròquia de la Mare de Déu de Fàtima, totes dues a Granollers. De seguida entenen la necessitat de celebrar la fe a prop de casa. I aquí trobem l'embrió de la futura parròquia. 
Tant el llibre com el documental Sant Francesc d'Assís a Bellavista. Una parròquia al servei del barri recullen el testimoni de 18 persones vinculades a la parròquia. Hi trobem l'experiència de Pepe Baena, Conxita Borell, Maria Fernández, Joan Fernández, Adriana Giacobbe, Andrés Ginés, Paca Granado, Joel Jiménez, Carme Membrive, Fidel Membrive, Pere Pérez, Miguel Rodríguez, María Rubio, Encarna Rueda, Francisca Toro, Oriol Martínez, Maribel Martínez, Juan Ramón Martos i Dèlia Viedma. El relat descriu, de forma transversal, l'experiència personal de fe en Jesús dels seus protagonistes.
El llibre inclou un breu apunt cronològic i fotografies històriques del període descrit, des de finals dels anys vuitanta fins a l'actualitat. Però no es tracta d'una visió històrica amb vocació documental, sinó més aviat pastoral. De manera que  recull també la realitat dels grups que conformen avui la comunitat cristiana de Bellavista.

L'AUTORA

Laura Mor Iriarte (Barcelona, 1983) és periodista i editora. Amb arrels a la comunitat cristiana de Sant Pere Claver del Clot, a Barcelona, actualment viu a Llerona. És mare de dos fills i està vinculada a la parròquia del seu poble, on fa de catequista. Forma part de Justícia i Pau i del Grup Sant Jordi de promoció i defensa dels Drets Humans. En l’àmbit professional col·labora en diferents projectes comunicatius amb vocació cristiana i humanista, com són el portal Catalunya Religió, el programa Signes dels temps de TV3 i la productora Animaset.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL

Diumenge 16 de juny de 2019 a les 18 h al Teatre Auditori de Bellavista
(c. d'Astúries, 1. Bellavista – Les Franqueses del Vallès)
18 h Benvinguda a càrrec del rector, Pepe Baena
18:15 h Presentació del llibre i del documental a càrrec de l'autora, Laura Mor
18:45 h Visionat del documental Sant Francesc d’Assís a Bellavista. Una parròquia al servei del barri
19:15 h Diàleg i piscolabis











Per a més informació i entrevistes, podeu contactar amb l'autora: Laura Mor / 628 31 83 40
https://www.facebook.com/santfrancescbellavista

Els papers dels ciutadans després de les eleccions


dijous, 23 de maig de 2019

Una bona nota de cara a les eleccions municipals i al Parlament Europeu

Nota de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants davant les properes eleccions municipals i al Parlament Europeu


“Era foraster i em vau acollir” (Mt. 25,35)



RESUM

Davant la propera convocatòria d’eleccions al Parlament Europeu i als ajuntaments, la Plataforma d’Entitats Cristianes expressa la seva preocupació pel fet que el fenomen migratori ha produït a Europa en els darrers anys l’extensió de la narrativa de la immigració com a amenaça al benestar o la identitat. Hem de treballar per revertir aquesta situació. Europa té el gran repte de transformar radicalment la seva mirada sobre el fet migratori. Ha de passar del domini del paradigma de l’hostilitat davant les persones migrades al de l’hospitalitat i la solidaritat. Estem convençuts que les polítiques migratòries més intel·ligents i més justes han de passar de l’obsessió per fronteres més hermètiques, a l’obertura de vies regulars i segures a la immigració. De prioritzar les polítiques de control de fluxos a enfortir de manera conjunta les polítiques d’acollida, protecció i integració de les persones migrades.
Els nostres municipis són una peça absolutament clau en l’acollida i la integració social de les persones que han arribat i seguiran arribant en els propers anys. En els darrers anys s’han fet enormes esforços en les polítiques d’acollida, atenció social, mediació i sensibilització. Els nostres ajuntaments i consells comarcals necessiten els recursos suficients per seguir desenvolupant aquestes polítiques.
Finalment, volem subratllar la necessitat de treballar de forma permanent en favor del màxim consens i coordinació política en relació a totes aquestes qüestions i en tots els nivells institucionals.


*****


Davant la convocatòria d’eleccions al Parlament Europeu i ajuntaments del proper dia 26 de maig, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants fa una crida a la participació ciutadana, atesa la magnitud dels reptes socials que ha d’afrontar Europa en els propers anys, com també el paper clau dels nostres municipis per a la cohesió social. Amb aquesta intenció, des del nostre compromís com a ciutadans i com a cristians amb els valors democràtics, volem compartir públicament les següents consideracions:

1. Vivim novament un moment important d’entrada de persones migrades, tant al conjunt d’Europa com al nostre país. Això es deu a les circumstàncies d’inseguretat, violència, pobresa o desigualtat que pateixen moltes regions veïnes i de tot el món, així com a les oportunitats que ofereix la nostra societat. Mentre aquestes circumstàncies no canviïn, i no ho faran a curt ni mitjà termini, continuaran arribant moltes persones cercant un futur millor. Cal ser-ne conscients i acceptar la realitat tal com és.

Europa: la necessitat d’un canvi de paradigma

2. Ens preocupa profundament que aquest fenomen ha produït a Europa en els darrers anys l’extensió de la narrativa de la immigració com a amenaça al benestar o la identitat. Han crescut les actituds de por, recel o hostilitat respecte a la immigració, així com les forces polítiques que alimenten i utilitzen aquestes actituds. Es tracta de forces polítiques que tenen cada cop més influència i la tindran previsiblement en el nou Parlament Europeu. Segons les enquestes, el fet migratori ja és la primera preocupació dels europeus. Com a conseqüència, en els darrers anys s’han reforçat les polítiques governamentals que prioritzen el tancament i l’externalització de les fronteres exteriors de la Unió, amb la conseqüència d’una inseguretat afegida en els trajectes migratoris, causant d’una terrible i insuportable mortaldat en el mar. Així mateix, el fenomen migratori ha multiplicat les tensions entre països, ha afavorit les tendències contràries a la construcció europea (sobretot el Brexit, però no únicament) i ha disparat la insolidaritat entre governs. Tot això ha contribuït enormement a la greu crisi que pateix el projecte europeu, la més greu de la seva història.

3. Hem de treballar per revertir aquesta situació. Europa té el gran repte de transformar radicalment la seva mirada sobre el fet migratori, per tal de ser fidel als seus valors fundacionals, essencials precisament en la seva identitat, com la solidaritat, la pau, la democràcia i el respecte als drets humans i, en últim terme, a les seves profundes arrels cristianes. Europa ha de passar del domini del paradigma de l’hostilitat davant les persones migrades al de l’hospitalitat i la solidaritat. De la immigració com a amenaça a la immigració com a oportunitat. Això vol dir preparar-se per gestionar societats homogènies a complexes societats pluriculturals i plurirreligioses. Prendre consciència que la immigració no és ni ha estat mai un fre econòmic enlloc, sinó just al contrari. Que no és una amenaça a la identitat, sinó una oportunitat per eixamplar-la i enriquir-la. Tot això implica un canvi profund, lent i difícil, a molts nivells i amb moltes implicacions. Però és un canvi inevitable.

4. Estem convençuts que les polítiques migratòries més intel·ligents i també humanament més justes dels països europeus han de passar de l’obsessió per fronteres més hermètiques, generadores d’exclusió, a l’obertura de vies regulars i segures a la immigració, harmonitzant les legislacions sobre entrada, residència i reagrupament. Passar de la temptació de servir-se o fer-se esclaus de les pors, al treball valent per sensibilitzar, preparar i col·laborar amb la societat en favor de l’hospitalitat amb la immigració. De prioritzar les polítiques de control de fluxos a enfortir i multiplicar de manera conjunta les polítiques d’acollida, protecció i integració de les persones migrades. D’una política exterior tancada sobre els seus propis interessos geopolítics immediats, incloent-hi la inacceptable exportació d’armes, a una veritable i sincera política de promoció del desenvolupament, la democràcia i la pau en les regions veïnes i en el món en general.


Les administracions locals, peça clau en l’acollida i la cohesió social

5. Els nostres municipis són una peça absolutament clau en l’acollida i la integració social de les persones que han arribat i seguiran arribant en els propers anys. Constatem que en els darrers anys s’han fet enormes esforços en programes d’acollida. A més de la necessària atenció social, inclouen iniciatives per l’aprenentatge de les llengües així com en serveis de traducció i mediació, serveis encara necessaris quan ja no es tracta de persones nouvingudes. S’han posat en marxa iniciatives que fomenten el coneixement de l’entorn i la cultura local. D’altres que es preocupen de la sensibilització, conscients que la relació veïnal es dificulta amb els estereotips i rumors sense fonament. Totes aquestes actuacions són i continuaran sent necessàries. Un altre repte urgent en aquests moments són les polítiques per garantir habitatge social a les famílies que tenen dificultats per accedir un  habitatge digne. També continuar fomentant les relacions de veïnatge i coneixement mutu, així com la participació social de les persones nouvingudes i els corresponents col·lectius. Els nostres ajuntaments i consells comarcals necessiten els recursos suficients per seguir desenvolupant aquestes polítiques.

6. L’acollida i la integració, disposem d’una eina molt important i molt pròpia del nostre país, com és el padró, que facilita els processos d’inclusió. Tal i com estableix la normativa vigent (R.16/03/2015), tots els Ajuntaments han d’inscriure a totes les persones que viuen en el seu municipi, amb independència de la seva situació administrava i de si acrediten o no un domicili, fins i tot si es troben sense sostre.

7. L’educació ha estat sempre i és una altra eina clau per a la cohesió. Encara resulta més important en societats amb gran diversitat cultural i fortes desigualtats. L’educació té un impacte directe en la inserció laboral, imprescindible per la integració social. En aquest sentit ens preocupa profundament el fenomen del fracàs escolar. Totes les iniciatives i programes d’inclusió social seran insuficients mentre es donin les proporcions actuals de fracàs, que afecten més greument als fills i filles de les famílies nouvingudes, amb especial impacte en la població d’origen marroquí i subsaharià.

8. Com ja vàrem expressar en el nostre comunicat del passat mes de febrer, ens preocupa la situació dels menors immigrants sense acompanyament familiar, que pateixen una greu vulnerabilitat. Cal consolidar una estructura de recursos i equipaments que doni una resposta integral i específica, que garanteixi l’acompanyament més enllà de la majoria d’edat i que coordini el procés d’integració social amb la regularització administrativa. Per assolir aquests reptes, considerem necessari un pacte global d’àmbit estatal i una visió europea compartida, així com la implicació de tota la societat davant del repte de protegir i integrar aquests infants i joves.

9. L’acollida i la integració social en el nostre país compten amb una altra eina indispensable, que és l’immens treball que fan les entitats socials, ONG, associacions, esglésies i societat civil en general.L’Administració no ho pot fer tot, ni ho ha de fer tot. Cal continuar donant suport i facilitar la imprescindible tasca de les entitats i potenciar-ne la coordinació entre elles i l’Administració. També és necessari que les entitats siguin capaces d’avaluar de forma permanent la seva actuació i de fer l’autocrítica necessària per millorar constantment i adaptar-se a les circumstàncies sempre canviants.

10. Per últim, volem subratllar la necessitat de treballar de forma permanent en favor del màxim consens i coordinació política en relació a totes aquestes qüestions i en tots els nivells institucionals (europeu, estatal, regional, local..). El fet migratori és d’enorme complexitat i impacta directament en tot el territori. Les decisions de qualsevol institució afecten a la resta. Certament, és útil la discussió seriosa en qüestions difícils i les discrepàncies de vegades són persistents, però el que resulta completament erroni i perillós és fomentar el discurs de la confrontació partidista en aquesta delicada matèria.



Barcelona, 20 de maig de 2019


Acció dels Cristians per l’abolició de la Tortura (ACAT), Acció Catòlica Obrera (ACO), Bayt-al-Thaqafa, Càritas Diocesana de Barcelona, Cintra–Benallar, Fundació Viarany- Centre Comvivim, Comunitats de vida cristiana a Catalunya, Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal), Secretariat de Pastoral Obrera de l’Arquebisbat de Barcelona, Secretariat de Pastoral  amb migrants de l’Arquebisbat de Barcelona, Ekumene (Centre Social Domingo Solà), ACAT-Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, Equip de pastoral obrera de Badalona, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Fundació Migra-Studium, Fundació Salut Alta, Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC-HOAC), Grup de Juristes Roda Ventura, Iniciatives Solidàries, Interculturalitat i Convivència, Joventut Obrera Cristiana (JOC),  Justícia i Pau de Barcelona, Mans Unides de Barcelona, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, ACO Catalunya, Religioses en Barris Obrers, Unió de Religiosos de Catalunya (URC), Comunitats Adsis de Barcelona, Capellans Obrers, AIDIR, Església Protestant de Barcelona Centre, Fundació Ortodòxia, Parròquia de Santa Anna-Hospital de Campanya