dimecres, 7 d’agost de 2019

Cal crear xarxes d'acolliment


Fotografia: Calella Acull

 

La parròquia de Calella acull menors estrangers no acompanyats


(Laura Mor –CR) “La petició va sorgir de l’Ajuntament, però nosaltres de seguida vam fer aquest petit signe de solidaritat”. Cinto Busquet, rector de la Parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella explica que fa dos mesos la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència va assignar seixanta infants i joves al municipi de Calella. Han arribat sols, sense les seves famílies, de diversos països del Magreb i de l’Àfrica subsahariana. Des de la parròquia són conscients de les dificultats associades als processos migratoris. Però no es plantegen cap escenari fora de l’acollida.
“Ens vam veure amb aquesta urgència i vam oferir els locals parroquials per a les activitats de formació”, explica Busquet. Són els programes d’inserció que ha previst l’ajuntament per als adolescents nouvinguts. El rector aprecia “la bona feina” que fa l’administració en matèria de protecció de la infància “amb els pocs recursos que tenen”. I reconeix que els locals els han posat a la seva disposició “de bon grat”. En part perquè fa temps que hi ha una col·laboració mútua entre Càritas parroquial i serveis socials de l’ajuntament.
Durant l’estiu, l’activitat d’aquesta comunitat cristiana disminueix. No hi ha determinats serveis, com la catequesi, i les sales parroquials queden disponibles. Ara mateix l’Ajuntament hi ofereix activitats d’inserció social de dilluns a divendres, en franja de matí o tarda, als seixanta infants i adolescents que acaben d’arribar. Què faran quan comenci el curs? “Depèn de les necessitats, mirarem de combinar-ho”. Busquet valora aquest projecte com “un treball complex i apassionant, una font d’enriquiment”.

Un contacte vital directe

El rector, que també és membre del Moviment dels Focolars, ha pogut parlar amb aquests nois. Una mostra concreta d’escolta i de respecte. “Hem tingut un contacte vital directe: són nanos de quinze, setze, disset anys, que se senten indefensos, són adolescents com els nostres, alguns amb situacions dramàtiques i molt tristes”. En la conversa informal, li han reconegut que senten les mirades de desonfiança a peu de carrer. Són nens i tenen por. Però Busquets assenyala que es troben “amb totes potencialitats de la vida” i que “el mínim és mostrar-los braços oberts i compassió”.
En la mateixa línia s’expressava a l’article ‘Mirem-los de cara’ publicat en el seu blog personal. Un text breu que trenca amb la dinàmica de les veus que mostren públicament un rebuig cap a aquests infants i joves. “Ens poden acusar d’ingenus, però ens adonem de com estan les coses”. Busquet és conscient que “si aquests nois queden al carrer el més probable és que siguin captats per la delinqüència i pel consum”. Explica també que en la vida parroquial tenen presents i denuncien “les causes que fan que aquests infants i joves hagin de venir aquí”.

Un projecte complex, apassionant i enriquidor

Aquest mateix diumenge a la tarda des de la parròquia van participar a la festa de benvinguda que ha organitzat la cooperativa ‘Calella acull’, al passeig de Mar. En un ambient festiu, diverses persones van compartir el seu relat personal i les dones marroquís van oferir postres típics en actitud d’hospitalitat cap aquests infants i joves vulnerables.
Alguns veïns els diuen que no han de fomentar l’acollida perquè provoca un efecte crida. “Les causes formen part de la macropolítica i també les hem de tenir en compte, però un cop els tenim aquí, s’ha d’acollir”, hi respon. Amb tot, insisteix que la iniciativa no ha estat seva i considera que com “com a parròquia fem poc”. Per això no es cansa de repetir-ho als feligresos a missa de diumenge: “Com a comunitat cristiana hem d’estar a l’avantguarda, tenim els mateixos drets com a poble que aquests col·lectius que estan criminatitzats”.

Més informació: Catalunya Religió

divendres, 26 de juliol de 2019

El mobbing a la Xispa


LA XISPA
Jesús Renau, sj
 
La “XISPA”, des de fa tres o quatre setmanes, fa mala cara, i respon d’una manera estranya. Precisament li diem la XISPA perquè és una noia dinàmica, oberta, que va per feina i arriba una mica abans del que toca. Al departament hi ha una mena de pregunta flotant: què li passa a la XISPA?
Avui, a la sortida, n’hem parlat. Fins la Tere creu que pot tenir una depressió, per molt que la vulgui amagar. Però el qui segurament més l’encerta és el noi que repassa l’electrònica: ”Des de dalt l’estan estrenyent”. “Mobbing”?
És a dir: més feina de la que pot fer, condicions insuportables, poques paraules del cap del departament, exigències, males cares fins que peti. Si ho aguanta, l’empaitaran fins a la depressió o la marxa voluntària del treball.
Qui no coneix gent que, en més o menys grau, no hagi patit un  “mobbing”? Sempre enfeinats, mai surten a l’hora, l’ordinador ple de treballs que es van sumant, fan mala cara, no s’atreveixen a dir res, descarreguen els mals humors a casa, o en la parella, si tenen fills mai els veuen, han d’anar al psicòleg, si són creients no hi ha temps ni de pregar ni d’anar a cap celebració... En fi, “el mercat” els ha marcat.
Aquesta tarda ens hem trobat tres dels que fa més temps que treballem en aquesta empresa per parlar de la XISPA. Tots coincidim en la constatació del que passa, però la pregunta és: com ajudar-la? Es fa un silenci carregat d’interrogants. Volem ajudar-la, però tal com avui van les coses, hi ha poca empara. El que diem al final és que tu, Glòria, miris de parlar amb ella, i li facis arribar que en som conscients i estem al seu costat.
La Glòria, que és de la JOC, anant cap a casa ha entrat a l’església del barri. Primer, certa confusió, després pau interior, a la fi una decisió: el divendres, a la trobada del grup, proposarà el tema com a fet de vida. VEURE, JUTJAR I ACTUAR (no han passat de moda).

diumenge, 7 de juliol de 2019

Continuem amb el no contra la precarietat


NO A L'AVANTPROJECTE "LLEI DE CONTRACTES DE SERVEIS A LES PERSONES"
 (LLEI ARAGONÉS)

La plataforma NO+PRECARIETAT que agrupa moviments, col·lectius i entitats socials en lluita contra les diverses dimensions de la Precarietat, ha analitzat i debatut l'impacte que suposaria l'esmentada Llei de "contractes de serveis a les persones" promoguda des del Departament d'Economia del Govern de la Generalitat, i que actualment es troba en fase de tramitació al Parlament de Catalunya
En primer lloc entén que l'expressa extensió d'aquesta llei ens afectaria de ple, ja que el mateix text de text ofereix fórmules de contractació i cita a més de 150 serveis "a les persones" de manera explicita amb els seus noms i funcions. L'oferta de blindatge jurídic i de cobertura legal és una greu amenaça sense dissimular, que obre la porta de bat a bat al que eufemísticament qualifiquen com "externalització" i més pròpiament coneixem com privatització.
Afecten a tota mena de serveis, en l'àmbit de la salut, sanitat, l'educació, els serveis socials i comunitaris, fins i tot en penals, en un llistat que no amaga el seu objectiu del major espectre. I si queda algun dubte s'afegeix la perversa afegitó de "i altres". En la nostra experiència plural coneixem en carn pròpia el que subjau darrere d'aquests llenguatges ambigus que prometen avenços però que executen negocis, i mai a favor de les persones.
Des del punt de vista legislatiu es recolza (que no se sosté) en una interpretació injusta i interessada de dues directives europees de 2014 (23 i 24) que interpreta al seu gust en el més pur i dur neoliberalisme i al servei dels mercats, encara a costa de les persones. I des d'aquest text de la UE, fa un salt (aquí literalment mortal) a l'Estatut de Catalunya a les competències de la Generalitat en l'articulat 160 a 168. Crida l'atenció la omissió flagrant d'altres Legislacions competents i en vigor a les que ni atén el Sr. Aragonès, "i altres", en aquesta construcció mercantil del seu projecte.
Però la nostra oposició frontal a aquesta nova agressió als drets socials i als serveis públics rau en l'expressa voluntat de contractar tot allò que sigui, o pugui ser, objecte de interès per a l'externalització, des d'una Competència de servei públic destinat al sector negoci, ja sigui manifestament "onerós", o hàbilment camuflat en un altre tipus de concepció però fet i fet lucratiu en una o altra espècie.
Si la Llei Aragonès s'arribés a promulgar podria representar l'instrument final per a la liquidació pràctica dels Serveis públics i essencials en el que es coneixia com "estat del benestar". I aquesta SÍ vegada no tenim dubtes que s'implementaria en el seu més ampla, llarga i crua accepció (no com en la Renda Garantida de Ciutadanía...), en una veritable epidèmia de mercantilització i de retrocessos en drets de tota mena per liquidar l'espai dels drets socials, també laborals i qualsevol tipus de possible alternativa amb voluntat de servei de provisió públic.
El Govern en el seu estratègia, fins aquí, ha anat progressant en el tràmit de forma silent, gairebé opaca. Ara quan alguns moviments socials, polítics i marees ciutadanes han donat la veu d'alarma, la campanya de la Generalitat se centra a usar i abusar dels (potents) mitjans de comunicació al seu servei per desinformar la població amb fal·làcies i enganys sobre unes preteses bondats de la Llei. És molt el que aspiren a guanyar. És molt més el que la ciutadania podríem perdre.
Estem davant d'una Llei que és urgent denunciar, imprescindible parar i rebutjar, i que per enorme de la seva amenaça requereix unir totes les forces socials en la lluita contra aquesta nova agressió neoliberal i austericida a ultrança.
NO A LA LLEI ARAGONÈS !!
Barcelona, 30 juny 2019
NO + PRECARIETAT

ACTE DE DENÚNCIA DE LA LLEI ARAGONÈS, EL PROPER 10 DE JULIOL A LES 18 H, A L'AUDITORI DE CALÀBRIA 66. US ESPEREM





NO AL ANTEPROYECTO “LEY DE CONTRATOS DE SERVICIOS A LAS PERSONAS”
(LEY ARAGONÉS)

La plataforma NO+PRECARIEDAD que agrupa a movimientos, colectivos y entidades sociales en  lucha contra las diversas dimensiones de la Precariedad, ha analizado y debatido el impacto que supondría la mencionada Ley de “contratos de servicios a las personas  promovida desde el Departament de Economía del Gobierno de la Generalitat, y que actualment se encuentra en fase de tramitación en el Parlamento de Cataluña
En primer lugar entiende que la expresa extensión de esa ley nos afectaria de pleno, ya que el propio texto de texto ofrece fórmulas de contratación y cita a más de 150 servicios “ a las personas”  de forma explicita con sus nombres y funciones. La oferta de blindaje jurídico y de cobertura legal es una grave amenaza sin disimulo, que abre la puerta de par en par a lo que eufemisticamente califican como “externalización” y más propiamente  conocemos como privatización.
Atañen a todo tipo de servicios, en el ámbito de la salud, sanidad, la educación, los servicios sociales y comunitarios, incluso en penales, en un listado que no esconde su objetivo del mayor espectro. Y si queda alguna duda se añade la perversa coletilla de “i altres” . En nuestra experiència plural conocemos en carne pròpia lo que subyace detrás de esos lenguajes ambiguos que prometen avances pero que ejecutan negocios, y nunca a favor de las personas. 
Desde el punto de vista legislativo se apoya (que no se sostiene) en una interpretación torticera e interesada de dos directivas europees de 2014 (23 y 24) que interpreta  a su antojo en el más puro y duro neoliberalismo y al servicio de los mercados, aún a costa de las personas.  Y desde ese texto de la UE, da un salto (aquí literalment mortal) al Estatut de Catalunya en las competencias de la Generalitat en el articulado 160 a 168. Resulta llamativa la omisión flagrante de otras Legislaciones competentes y en vigor a las que ni atiende el Sr. Aragonès, “y otros”, en esa construcción mercantil de su proyecto.
Pero nuestra oposición frontal a esa nueva agresión a los derechos sociales y a los servicios públicos radica en la expresa voluntat de contratar todo aquello que sea, o pueda ser, objeto de interès para la externalización, desde una competència de servicio público destinado al sector negocio, ya sea manifiestamente “oneroso”, o habilmente camuflado en otro tipo de concepción pero a la postre  lucrativo en una u otra especie.
Si la Llei Aragonès se llegase a promulgar podria representar el instrumento final para la liquidación pràctica de los Servicios públicos y esenciales en el que se conocía como “estado del benestar”.  Y esta vez no tenemos dudas que se implementaría en su más ancha, larga y cruda  acepción (no como en la Renta Garantizada de Ciudadanía...), en una verdadera epidèmia de mercantilización y de retrocesos en derechos de todo tipo para liquidar el espacio de los derechos sociales, también laborales y cualquier tipo de posible alternativa con voluntad de servicio de provisión público.
El Govern en su estratègia, hasta aquí, ha ido progresando en el trámite de forma silente, casi opaca. Ahora cuando algunos movimientos sociales,  políticos y mareas ciudadanas han dado la voz de alarma, la campaña de la Generalitat se centra en usar y abusar de los (potentes) medios de comunicación a su servicio para desinformar a la población con falacias y engaños sobre unes pretendidas bondades de la Llei. Es mucho lo que aspiran a ganar. Es mucho más lo que la ciudadanía podríamos perder.
Estamos ante una Llei que es urgente denunciar, imprescindible parar y rechazar, y que por lo enorme de su amenaza requiere unir todas las fuerzas sociales en la lucha contra esta nueva agresión neoliberal y austericida a ultranza. 
NO  A LA LEY ARAGONÈS !!
Barcelona, 30 junio 2019
NO+PRECARIEDAD 

ACTO DE DENUNCIA DE LA LLEI ARAGONÉS, EL PRÓXIMO 10  DE JULIO A LAS 18 H, EN EL AUDITORIO DE CALABRIA 66. OS ESPERAMOS