dimecres, 23 de setembre de 2020

Per un treball decent des de la diòcesi de Barcelona

ACTES TREBALL DECENT DE LA DIÒCESI DE BARCELONA 2020

6 d'octubre, de 19:00h a 21:00h, a la sala d'actes de Cristianisme i Justícia

Acte reflexió i debat 
Feina i Covid: triem un altre camí!
L’acte el farem presencial, amb ponents i la capacitat que ens permetin les normatives del
Govern. Es retransmetrà en directe via streaming, i així poder penjar-lo posteriorment a les nostres webs.
Ponents:
- Moderador: Antón Costas
- Aportació del context sòcio-laboral per la COVID: Míriam Feu (Càritas)
- Aportació sobre propostes i prioritats per encarar la situació laboral:
  • PIMEC (pendent confirmació ponent)
  • Sindicats CCOO-UGT-USOC (aportació conjunta dels tres sindicats i l'exposarà en Toni Mora, CCOO)
  • Departament de Treball (Conseller Chakir El Homrani)

7 d'octubre, de 19:00h a 19,30h. al Pla de la Catedral
Acte públic 
- Presentació i benvinguda
- Dinàmica del laberint del treball fins al Treball Decent. En un laberint al terra es farà una representació de 5 situacions significatives: mare amb fills, immigrant, jove, home de més de 50 anys, i home “triomfador” que seguiran un camí diferent cada un fins arribar al treball decent. Durant cada camí els aniran apareixent diferents dificultats en funció de cada situació.
- Lectura final del Comunicat

dissabte, 19 de setembre de 2020

Continua la lluita...

 


En la roda de premsa convocada per la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) el divendres 18 de setembre davant de Parlament de Catalunya han intervingut el representant de la Comissió Promotora de la RGC Diosdado Toledano, el portaveu de la Coordinadora d'Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya Joan Mestres, el representant de Marea Pensionista i la COESPE Ramon Franquesa, i han aportat el seu testimoni Joan Llambrich i Farida Harrak.

Després de donar les gràcies als mitjans de comunicació presents, als representants de diversos moviments socials i sindicats, i a el diputat present de la CUP Vidal Aragonés, s'ha iniciat la roda de premsa amb un breu repàs a la pèssima praxis de la Direcció General de Economia Social (DGES) en la implementació de el dret a la RGC. Amb les últimes dades publicades de 126.000 persones beneficiàries de prestacions d'RGC i complements de RGC només es dóna cobertura a menys de l'30% de les persones amb privació material severa a Catalunya, 5,7% de la població (431.000 persones), dades de IDESCAT de 2019, i només es dóna cobertura a l'8,6% de la població en risc de pobresa (1.475.000 persones).

La gran majoria les sol·licituds de prestació de Renda Garantida de Ciutadania són denegades, o declarades desistides, de manera injusta.

Després d'analitzar el Decret 55/2020 de el Reglament de la llei RGC s'han constatat greus vulneracions de la llei RGC (veure Dossier Roda de Premsa) en un clar intent de blindar la pèssima praxis de la DGES en la implementació de la RGC. Davant el previsible agreujament de la pobresa com a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19 i les seves conseqüències econòmiques i socials, és urgent l'aplicació efectiva de el dret a la RGC.

El passat 10 de juliol es va registrar l'anunci de el recurs contenciós administratiu, s'han tramitat els poders a la procuradora, i el TSJC ha requerit recentment la corresponent documentació a la DGES, després de la qual cosa es registrarà el recurs íntegrament.

També s'informa de l'registre el 2 de març de 2020 de l'requeriment a la DGES perquè respongui als punts de la Resolució de la GAIP 114/2019 que va ometre en la seva resposta. Requeriment que fins a la data la DGES no ha contestat. També s'expliquen les dues esmenes de lectura única per millorar la llei de la RGC el contingut es troba al Dossier de la roda de premsa, es denuncia l'opacitat de la DGES i per extensió de la Conselleria de Treball que fins a la data no ha complert la disposició addicional sisena de la llei RGC que obliga a el govern de la Generalitat a presentar un informe general d'avaluació i taxa de cobertura de la RGC, tot i les reiterades sol·licituds.

S'agraeix a la majoria de la Diputació Permanent de Parlament l'haver tombat el Decret llei 28/2020 que dificultava la tramitació i terminis per a l'accés de les persones a la RGC, etc.

Finalment s'anuncia que es tornarà a exigir l'actualització de l'IRSC en els pròxims pressupostos de la Generalitat, en compliment de la moció aprovada pel Parlament. Es reitera davant els grups parlamentaris la necessitat d'impulsar una auditoria independent sobre la gestió de la DGES en la implementació de la RGC. I es demana obrir el diàleg amb els grups parlamentaris per tramitar les esmenes de lectura única registrades.

Joan Mestres, portaveu de la Coordinadora d'Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya: Informa dels greus problemes observats en la tramitació de les diverses prestacions socials de les persones sense ocupació a les oficines de l'SEPE, conseqüència de les retallades de personal i privatització de la gestió de l'ocupació. Aquests problemes també s'estenen a la tramitació de la RGC i de l'IMV. Anuncia una campanya de sensibilització i de mobilitzacions per fer efectius els drets de les persones aturades.

Ramon Franquesa, portaveu de COESPE i Marea Pensionista:

Denuncia la pèssima gestió de la DGES en la implementació dels complements de pensions no contributives amb el llindar de la RGC, i presenta la Carta enviada el president de el govern d'Espanya Sr. Pedro Sanchez on se sol·licita la derogació dels apartats 2 i 3 de l'article 364 de la Llei de la Seguretat Social, utilitzats fraudulentament per la DGES per retallar aquests complements.

Joan Llambrich, demandant d'un recurs a l'contenciós administratiu:

Denúncia l'extrema lentitud en el procés de la justícia, agreujada per la suspensió de la feina judicial durant l'estat d'alarma, la qual cosa ocasiona greus problemes en les persones vulnerables a l'espera de la corresponent sentència.

Farida Harrak (activista RGC a Blanes):

Denúncia la situació d'indefensió de nombroses persones vulnerables que sol·liciten la prestació de RGC, i critica als responsables municipals per no atendre i defensar degudament aquests drets.

Barcelona 18 setembre 2020

 

Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadanía

Email: ilprcg@gmail.com

Web: http://www.rendagarantidaciutadana.net/index.php/es/

dimarts, 25 d’agost de 2020

Educar adequadament per fruir del treball del demà

 

 

Entrevista a José María Toro

Es profesor de enseñanza primaria y actualmente centra su labor investigadora y divulgadora de aspectos tales como el desarrollo de actitudes creativas en el quehacer de la vida cotidiana, la formación personal de padres, maestros y otros colectivos profesionales, la educación desde los valores, la pedagogía emocional y la meditación.Especialista en distintos ámbitos de la Expresión (Escuela de Expresión de Barcelona) es también profesor del Sistema Consciente para la Técnica del Movimiento. Ha sido colaborador o director en diferentes proyectos de innovación educativa y experimentación pedagógica, seminarios permanentes y grupos de trabajo reconocidos por la Junta de Andalucía. Ha dictado numerosas conferencias y seminarios e impartido cursos en la mayor parte de las comunidades autónomas del Estado y México así como en los procesos de formación continua del Hospital Virgen del Rocío de Sevilla y de otras instituciones sociales, sanitarias y educativas. Ha publicado una gran variedad de artículos de temática diversa vinculados con la educación y el desarrollo personal. 

Es autor, entre otros, de los libros El pulso del cotidiano (Sal Terrae, 1993 y Desclée 2017); La Vida Maestra (2ª ed.) (Desclée, 2001); “Educar con Co-razón”(19ª edic.) (Desclée, 2005), La sabiduría de vivir (4ª ed) (Desclée 2008); Descanser. Descansar para ser (Propuestas para liberarnos del secuestro del descanso). (3ª ed) (Desclée 2010); Mi alegría sobre el puente. Mirando la vida con los ojos del corazón (Desclée, 2015). Coautor del libro, Maestros del Corazón. Hacia una pedagogía de la interioridad (Ed. Walters Kluwer 2013)

Testament de vida d'en Pere Casaldàliga després de la seva mort als 92 anys

Josep Miquel Bausset: "Pere Casaldàliga ha defendido que la paz ...

(Catalunya Religió) El bisbe claretià Pere Casaldàliga ha deixat una extensa bibliografia, a base de cartes, poemes, pregàries i dietaris que desgranen el seu pensament social i eclesial. N’oferim una tria, un vocabulari senzill, de la A la Z, que recull bona part dels eixos que van moure aquest profeta de l’esperança:

Alliberament. “És mentida afirmar que la teologia de l’alliberament s’inspira en el marxisme: la teologia de l’alliberament s’inspira en l’Evangeli i en la pobresa. Però evidentment utilitzem categories marxistes i gràcies a Marx hem entès millor el capitalisme. Jo dic sempre que Marx a més de tenir una bona barba tenia també un bon cap que li va donar Déu”.

Bellesa. “Tant de bo hi hagués una mica més de romanticisme avui, en aquesta postmodernitat, pragmatista, immediatista i crematística. Seria bo. Si no hi ha un cert romanticisme no hi ha bellesa a la vida, no hi ha sentiment”.

Celibat. “Mai no he condemnat el celibat. Ben al contrari: jo, personalment, he optat pel celibat i fins ara m’hi mantinc sense penediment. Ja he format molts seminaristes i religiosos en aquesta opció. M’agradaria, això sí, que es desvinculés el celibat del sacerdoci, per tal que el celibat sigui sempre una vocació, un testimoni lliure d’oblació evangèlica”.

Diàleg amb els laics. Som rabiosament clericalistes, jeràrquics; ens enganyem amb una sorprenent facilitat pel que fa a les nostres benèvoles concessions. ¿Què més volen ‘ells’? Som nosaltres, els bisbes, i en part també els ‘pares’, els que la sabem llarga... És difícil fer-se a la idea viscuda que el carisma del servei reclama una actitud real d’escolta i de diàleg i de caminar de costat.

Esperança. “És Quaresma. La Pasqua arriba de nou, dura i gloriosa. Cal ser pobre, impotent. Cal esperar contra tota esperança. Si bé no és gens fàcil compaginar les urgents exigències de la supervivència d’aquest poble meu amb la veritat o el miratge de l’esperança que portem a dins d’una ‘fe’ tradicionalment considerada cristiana. La radicalitat no es controla com aquell qui res. I l’amor és radical.

Fe. “Déu és bo, més del que pensem o creiem, més del que diuen les nostres interpretacions de la Bíblia i de la Moral. (...) És necessari reobrir sempre l’horitzó de la confiança i refermar cada dia la fe en aquest amor esplèndid en Déu. Ens acostumem fàcilment a mesurar el cor de Déu per les estretors del nostre cor humà”.

Guerrilles. “Lamento l’existència de les guerrilles, admiro la ¿utòpica? Generositat de molts guerrillers, però, sobretot, condemno inexorablement les causes que provoquen les guerrilles. I en principi, em sembla més digne un guerriller que un dictador”.

Humanitzar-se. “La tasca més essencial de la humanitat és la tasca d’humanitzar-se. Humanitzar la humanitat és la missió de tots, de totes, de cadascun i cadascuna de nosaltres. La ciència, la tècnica, el progrés només són dignes del nostre pensament i les nostres mans si ens humanitzen més”.

Identificació amb l’Església. Totes les meves rebel·lies i llibertats han estat fruit de la meva identificació amb l’Església. M’ha fet mal, me’n fa, perquè l’estimo. Perquè l’estimo, la vull diferent. Puc criticar-la i fins i tot violentar-la, perquè és també meva.

Justícia i pau. La pau només és vàlida en la veritat i en la justícia. Qualsevol altra pau és mentida, hipòcrita explotació (o covarda connivència). Quan Crist donava la seva Pau, accentuant que no era ‘com el món la dona’, volia sens dubte dir alguna cosa…”

Kaiabi. “Un matrimoni kaiabi, que no és cristià, em demana una reza, una benedicció, per a la seva nena –d’un any potser– que ha estat a les portes de la mort per una pulmonia. Beneeixo la petita amb tota la seva ànima. Perquè es curi, perquè sigui una índia feliç”.

Lideratge. “Potser estic descobrint millor la meva missió d’escolta i diàleg, d’estímul i companyia. Estar una mica, sempre, amb tothom i a tot arreu. Donant suport sense manar. Assumint sense imposar”.

Lluitar sense odi. “Cal lluitar sense odi, estimar l’enemic, fer la guerra en Pau, diu el Senyor. Les ires, les armes fins i tot, la sang, les repressions i agressions d’aquests dies, ens criden a una més gran comprensió, a una caritat-malgrat-tot, a la Pau de Crist, al capdavall”.

Missioner claretià. “La definició que del missioner claretià ens havia llegat el fundador demanava això: ‘un home inflamat de caritat, que abrusava per allà on passava’”.

No-violència. “Confesso que no m’agrada parlar ni de violència ni de no-violència. M’agradaria més que es parlés, com a programa, de Justícia, de Llibertat, d’Amor. I que quan es parlés de violència o no-violència, es fulminés abans – conseqüentment- la violència més gran que és aquí, institucionalitzada, oficialment justificada, diplomàticament tolerada i dialogada, i que provoca, per reacció, tantes altres violències molt menors”.

Ordenació episcopal. “La teva mitra serà un barret de palla sertanejo; el sol i el clar de lluna; la pluja i la serena; la mirada dels pobres amb els quals camines i la mirada gloriosa de Crist, el Senyor. El teu bàcul serà la Veritat de l’Evangeli i la confiança del poble en tu. El teu anell serà la fidelitat a la Nova Aliança de Déu Alliberador i la fidelitat al poble d’aquesta terra. No tindràs altre escut que la força de l’Esperança i la Llibertat dels fills de Déu, ni faràs servir altres guants que el servei de l’Amor”.

Política. S’ha de fer política, sí senyor, i no es pot fer religió veritable, sobretot religió cristiana, si no es fa també política. (...) Si no em preocupo de la terra, de la salut, de l’educació, de les comunicacions, fins i tot de les vacances per descansar, no m’estic preocupant de la vida humana. Perquè jo m’he de preocupar de la vida en aquest món; la vida en l’altre món és un assumpte de Déu que Ell resoldrà molt bé, perquè allà hi haurà la vida i vida en abundància per a tots.

Qüestionar. “Vam comprovar tots que hi ha una certa por en l’Església ‘oficial’ a l’hora de manifestar-se en problemes socials coneguts. Hi ha molta ‘política’ anomenada prudència; potser sincera, potser ingènua, potser covarda i massa compromesa…”

Resurrecció. “Crec en la Resurrecció amb un concretíssim realisme per exigència de la mateixa realitat, deshumanitzada i cruel”.

Socialització. “En aquest continent, si no s’aconsegueix una certa socialització de la terra, i també de l’educació, de la sanitat, de les comunicacions... no hi haurà democràcia ni pau. Tota acumulació suposa exclusió”.

Terra. “Anem descobrint que la terra és la gran criatura de Déu i que per això mateix, pel fet de ser criatura, és limitada. Penso que aquest sentit de la coresponsabilitat de la creació és la moralitat de la història humana. Som corresponsables no sols de la pròpia vida personal i de la vida dels altres, sinó també de les aigües, de la terra, de la fauna, de la flora i de l’univers”.

Utopia. “La Utopia ens obliga a anar trencant esquemes (...) Hauríem de trencar una sèrie d’esquemes que tenim al cap i al cor que no corresponen al Déu de la vida. Perquè Déu no va fer motllos, ens va fer lliures d’esperit.

Vellesa. “Em sembla que la vellesa és una espècie de sagrament. Tot i que perds oïda, hi sents més, perquè escoltes la vida, no els sorolls… I compares, saps relativitzar més. A la llum de la mort, la vida adquireix un pes específic, més definitiu”.

Xais.  Els de dalt s’hauran d’acostumar –ens haurem, perquè jo també estic una mica entre els de dalt– a escoltar la veu dels germans de baix. I els de baix hauran d’exercitar, cada dia amb més llibertat i normal freqüència, també amb major responsabilitat i risc, el seu dret i el seu deure de parlar amb els de dalt i amb els del costat. I hauran de reconèixer, els de baix en els de dalt, la seva pròpia llibertat i responsabilitat, i el seu ministeri propi de pasturar el Ramat (un ramat d’humans fills de Déu, no de xais!)”.

Zel apostòlic. “A un rígid mestre dels meus anys de Filosofia, quan se m’esquerdava tot l’arrebossat exterior del Noviciat, li dec el fet d’haver-me trobar amb Pau. Una mica fanàticament, potser –perquè engolíem les Epístoles de memòria, en llatí, i els més agosarats en grec-, de fet vaig trobar sant Pau. I, a partir d’ell, la Bíblia, així en bloc, el Misteri de Crist, la Història de la Salvació...”


divendres, 21 d’agost de 2020

Converses per pensar

 el lenguaje en marketing

CONVERSACIÓN CON UNA AMIGA SOBRE EL (IN)CUMPLIMIENTO DE LAS NORMAS LABORALES


Eduardo Rojo TorrecillaLo que sigue es una conversación mantenida hace pocos días, por supuesto por vía telemática, con una buena amiga, no jurista, interesada desde hace muchos años por los temas sociales, y más ahora durante esta grave situación de crisis sanitaria y las devastadoras consecuencias económicas y sociales que está teniendo.

Mi amiga, manifestaba su preocupación por diversos casos de personas a las que conoce y que le han explicado que están trabajando aunque su empresa está acogida a un Expediente de Regulación Temporal de Empleo (las cuatro letras, ERTE, que se han convertido en trending topic en las redes sociales desde el inicio de la crisis), y me pedía, como quien no quiere la cosa, que le diera respuesta a todas las dudas jurídicas que tenía al respecto.

Pues bien, aquí está, con su permiso, sin citar su nombre (of course) y con el mismo, o al menos lo he intentado, tono coloquial, el texto de dicha conversación.

Amiga: Hola Eduardo, estoy muy cansada de las pantallas pero como soy cumplidora de las normas y el Govern nos ha recomendado que quienes vivimos en Barcelona no salgamos de casa salvo para aquello que sea indispensable (no sé si la gente le hace mucho caso, pero eso nos daría para otra conversación), se me ha ocurrido aprovechar esta vía telemática para hacerte algunas preguntas jurídicas que seguro que sabrás responderme.

Eduardo: Buenos días. Me alegro de hablar contigo y verte, aunque sea en la pantalla. También hago caso al Govern, pero coincido contigo en que se le está haciendo muy poco caso y ojalá esto no suponga un endurecimiento de las medidas de contención de la crisis.

Pero en fin, me decías que querías hacerme algunas preguntas jurídicas. Intentaré responderte y, desde luego, como somos buenos amigos, añadiré todo aquello que me parezca importante de contenido social, ya que ¿sabes? quienes formamos parte del mundo jurídico no vivimos en una “urna de cristal” o en una “torre de marfil” aislados de la realidad, ni desde luego la queremos la gran mayoría.

Amiga: Eduardo, no te enrolles, que siempre te he dicho que los juristas sois muy pesados y no sabéis resumir en pocas palabras vuestras respuestas, y hazme el favor de ser directo, ¿vale?

Bueno, a lo que vamos: tengo varios amigos y amigas, que a su vez también tienen a otros y otras, y no sigo la cadena porque se ampliaría considerablemente, que me dicen que su empresa presentó hace tiempo, poco después de la declaración del estado de alarma, eso que llaman expediente de crisis, pero que desde hace ya bastantes días están trabajando y siguen cobrando de ese expediente. ¿Eso es legal? ¿O es que la empresa actúa de forma ilegal? ¿Se puede sancionar a quien incumple las normas? ¿Y si a mis amigos y amigas no les queda otro remedio que trabajar en la oscuridad porque les dicen que esa es la única manera de salvar sus puestos de trabajo?

Oye, y puestos ya a preguntar ya que siempre dicen en nuestro entorno que eres una persona accesible, que no te creas que todos los juristas lo son, ¿crees que las normas son útiles para dar respuesta a los problemas laborales de tantas y tantas personas que están con contratos suspendidos, o han perdido sus empleos, o no pueden seguir trabajando por cuenta propia por el deterioro de la situación económica? Porque, si es verdad lo que mis amigos y amigas me cuentan, entonces esos expedientes de crisis sirven para potenciar el fraude, ¿no es así?

Eduardo: Vale, ¡y eras tú la que decías que yo me enrollaba! Pero en fin, como eres una buena amiga no voy a minutar el tiempo dedicado a responderte, que de hacerlo reduciría tu ya seguro que menguada cuenta corriente, y paso a dar respuesta, que te guste o no cada una de ellas ya no depende de mí, a tus preguntas, y cuando quieras, si tienes dudas o más preguntas, me interrumpes y las planteas, para que compruebes que es verdad eso que dicen de que soy accesible y, como ves, “no tengo abuela”.

No, no es legal que una persona trabajadora que la empresa ha incorporado a eso que has llamado expediente de crisis, y que es, jurídicamente hablando, un expediente de regulación temporal de empleo, trabaje mientras cobra el paro, es decir, otra vez me pongo en plan jurídico, las prestaciones por desempleo. Justamente aquello que pretende la normativa es que mientras dure la situación de crisis, con muchos matices jurídicos que te voy a ahorrar ahora, la empresa no abone salarios, y puede dejar de pagar su cotización a la Seguridad Social, y las personas trabajadoras perciban una prestación económica (inferior ciertamente a su salario) durante el periodo de tiempo que marca la normativa aplicable.

Amiga: Disculpa Eduardo, que salte de la primera a la última pregunta. ¿Me estás diciendo entonces que la culpa del fraude no es de la norma?

Eduardo: ¡Bingo para la señora! Sí, la norma es buena, y te aseguro que de no haberla tenido, y aplicado, durante esta crisis, la situación hubiera sido mucho peor para gran parte de trabajadores y trabajadoras. Además, medidas semejantes se han aplicado en muchos otros países, y no solo europeos, ya que el objetivo debe ser, nos lo dice la Organización Internacional del Trabajo, proteger a las personas y sus empleos, a la par que tomar medidas para avanzar en la recuperación económica y apoyar para ello a las empresas.

Amiga: Pero vamos a ver, si la norma es buena, o eso es lo que tú dices, y la empresa se beneficia de la misma, y las y los trabajadores también, ¿por qué se incumple? ¿No es eso ilegal como ya te he preguntado antes y ahora te lo repito?

Eduardo: ¡Vaya, ahora me pides que te responda no solo con apoyo jurídico, sino también que te haga una valoración social! Es decir, dos respuestas por el precio de una.

Te respondo a ambas y empiezo por la segunda: sí es ilegal, y hay una norma que quienes nos dedicamos al mundo jurídico laboralista conocemos muy bien, en especial la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, que es la Ley sobre infracciones y sanciones en el Orden Social, la llamamos siempre LISOS por sus siglas, que regula las faltas, leves, graves y muy graves, de conductas contrarias a derecho (¡ojo!, tanto de los empleadores como de los trabajadores!) y que prevé la imposición de sanciones que en el caso de las muy graves no son desde luego “moco de pavo”.

Y mi valoración social es que en el mundo del trabajo, como en botica, hay de todo, desde personas plenamente cumplidoras de las normas a otras que intentan evadirlas o eludirlas y beneficiarse de ellas aunque suponga un perjuicio para el resto de la ciudadanía. Porque a buen seguro que esta pregunta que me has hecho se puede trasladar al ámbito de la evasión o incumplimiento fiscal, ¿no te parece? Y para ello están las normas sancionadoras, y que consigan o no su objetivo eso ciertamente no depende solo de ellas sino de la voluntad de quienes deben aplicarlas y de la fuerza que tengan para conseguirlo, aunque yo creo que puede hacer mucho más la conciencia cívica que una norma perfecta, y fíjate que quien hace esta afirmación es un jurista.

Amiga: Ya, todo lo que me explicas es muy bonito, y como eres, o eso dices, una persona seria, me lo voy a creer. Pero, ¿qué les digo a mis amigos y amigas que hagan ante las situaciones en que se encuentran? Si dejan de trabajar al margen de la ley (no voy a decirte que trabajan “en negro” para no reproducir los tics inconscientemente racistas que tenemos incorporados en nuestro lenguaje habitual), ¿les van a despedir?, ¿se quedarán en la calle sin trabajo y sin sueldo? ¿Tienen alguna vía, y no sólo jurídica, para defender sus derechos?

Eduardo: Veo que estás hoy muy preguntona y no te falta nada de razón en tus últimas dudas… Te voy a insistir en algo que ya te he dicho, pero que por una vez me perdonarás que lo haga ya que es importante: las normas ayudan, pero casi nunca resuelven los problemas, si detrás no hay una clara conciencia, tanto entre todos los poderes públicos como entre toda la ciudadanía, de la importancia de su cumplimiento, y mucho más cuando su coste económico es muy elevado para las arcas públicas.

¿Y qué les puedes responder a tus amigos y amigas? Pues primero explicarles que aquellos que están haciendo -supongo, por lo que me cuentas, de manera totalmente involuntaria- (si no fuera así no echemos la culpa entonces solo a su empleador) es ilegal y que la citada LISOS impone sanciones económicas importantes, además de poder llegar, en el caso de los trabajadoras, a la extinción, como sanción, de la prestación por desempleo.

Segundo, que la respuesta individual a una situación como la que viven es ciertamente arriesgada, aunque siempre útil en el terreno la justicia social, y que debería ser tomada de forma colectiva si ello es posible.

No, no les deberían despedir (que lo hagan, pues sí puede ocurrir ciertamente) por ejercer sus derechos pidiendo que se respete la legalidad, y de acudir entonces a los juzgados a denunciarlo, y probarlo, debería declararse el despido nulo y ordenarse su readmisión, aunque la justicia laboral actualmente no es precisamente rápida, dada la carga de trabajo acumulada, durante la crisis, y a buen seguro que aún será mucho mayor en los meses venideros.

Amiga: Bueno Eduardo, hoy no te voy a dar más la lata. Me has animado algo, no mucho, con tu explicación, ya que sabes que quienes no sabemos de leyes siempre nos acercamos con temor a las mismas, y ojalá que su cumplimiento fuera sencillo y eficaz, pero parece por lo que me has contado que no siempre es así.

Eduardo: En efecto, no siempre es así, pero ningún avance social se ha logrado sin mucho esfuerzo, y los libros de historia, y alguna historia más reciente que hemos conocido en vivo y en directo los que ya somos personas de edad avanzada (me encanta esta terminología que utiliza la OIT), así nos los demuestran.

¡Ah! Y en la próxima ocasión que nos veamos, que mucho me temo que va a seguir siendo por pantalla, seré yo quien te interrogue sobre todas las dudas que tengo, que son muchas, sobre aquello que es tu especialidad, ¿de acuerdo?

Amiga: Pues sí, de acuerdo, pero quiero verte presencialmente, o sea que pon todo lo que puedas de tu parte (y ojalá que también lo hagan todas las personas que aún no son conscientes de la gravedad del problema sanitario que tenemos encima de nuestras cabezas) para que eso sea posible. Un fuerte abrazo y un beso, todo virtual, y hasta pronto.


Font: Cristianisme i Justicia

Una sèrie fresca davant la precarietat laboral


 'Sopa de limón'

Conoce a Montse y Adela, dos amigas que comparten mediocridad y frustación en 27 metros cuadrados. Su continuo y desesperado intento por prosperar solo las llevará a involucrarse en situaciones cada vez más rocambolescas, propias de una generación millenial muy poco agradecida con sus jóvenes.

Fuente: La chavala