dijous, 26 de desembre de 2019

Decàleg per gaudir d'un Nadal més responsable i sostenible




(Fundació Pere Tarrés) Nadal és una època per compartir però, malauradament, també sol estar associat al consum. Qualsevol compra té un impacte i és important recordar la responsabilitat que implica. Allò que consumim i com ho consumim té diverses conseqüències, des de la cadena de producció fins el seu ús i petjada ambiental.
Com l’entitat d’educació en el lleure més gran de Catalunya, la Fundació Pere Tarrés ha volgut contribuir a l’experiència d’unes celebracions nadalenques amb consciència de la responsabilitat que tenim tots plegats en aconseguir un món millor. En aquest sentit, un equip de docents i experts en temes socials, mediambientals i jocs de l’entitat ha elaborat un decàleg amb recomanacions i consells adreçades al equips educatius i famílies per aconseguir viure Nadal de manera més responsable i sostenible.
1. Productes de comerç just: cada vegada més tenim a la nostra disposició eines que permeten conèixer productes valorats pel seu impacte social. El mapa d'economia solidària ‘Pam a pam’, que ofereix fins a quinze criteris relacionats amb les condicions laborals dels treballadors o les característiques de sostenibilitat. Un altre exemple és la plataforma ‘Ethical Time’. A través d’aquesta aplicació, els usuaris poden adquirir roba elaborada segons criteris de sostenibilitat ecològica i de respecte pels drets humans. No podem oblidar que la indústria de la moda és la segona més contaminant.
2. Optar pel comerç de proximitat: consumir a les botigues de barri no només fomenta les relacions veïnals a través de la relació interpersonal entre veïns i la consolidació de la idea de pertinença a la comunitat, sinó que també dona una empenta a l’economia local. Escollir el comerç de proximitat té beneficis econòmics, socials i de sostenibilitat.
3. Compres amb banca ètica: la popularització de les targetes bancàries contactless contribueix a perdre la consciència de pagament a les nostres compres. Les entitats financeres, que assumeixen la despesa de la producció de la targeta de crèdit, reben una compensació cada cop que es fa servir. Una opció pot ser invertir aquesta bonificació en un impacte social, tal com promou l’associació FETS de banca ètica. Alguns possibles intermediaris en el pagament són Coop57, Fiare, Oikocrèdit o Triodos Bank.
4. Regalar joguines no sexistes: els models que perceben els infants poden marcar els seus patrons de comportament quan siguin adults. Per tant, és imprescindible evitar les joguines sexistes i que incloguin estereotips de gènere, com ara cotxes per als nens i cuines per a les nenes. El joc ha de promoure els talents sense distinció de gènere i és per això que s’ha de posar atenció en no regalar joguines que cosifiquin les dones ni que distorsionin la pluralitat de la societat.
5. Evitar les joguines bèl·liques: hem d’evitar comprar joguets que incitin a la violència perquè fomenten la competència, el concepte de superioritat i l’enfrontament entre infants. Normalitzar aquest tipus de joguines suposa facilitar que els infants assumeixen la violència com a part de la seva relació amb els altres. Regalar jocs tradicionals i senzills com unes cordes, uns guixos o unes baldufes de fusta és econòmic i engresca a compartir, sortir al carrer i jugar plegats.
6. Fer regals immaterials: les experiències o presents amb valor immaterial i simbòlic poden tenir un significat especial i profund per a qui els rep. Posar el nom a un estel, regalar temps, fer una aportació a una entitat solidària en nom del destinatari, comprar entrades pel cinema o un concert, apadrinar una mascota o compartir una activitat només són algunes idees de regals que no generen residus però sí que enforteixen les relacions interpersonals.
7. Mobilitat sostenible: mantenir uns bon hàbits quotidians inclou també evitar l’ús del transport privat. A més d’aportar beneficis per a la salut, viatjar en transport públic col·lectiu, anar en bicicleta o caminar redueix la producció de gasos tòxics a l’atmosfera, a banda de reduir la congestió viària, el consum de combustible i els nivells de soroll ambiental.
8. Felicitacions electròniques: es poden desitjar unes bones festes sense abusar del paper. Any rere any s’envien milers de targetes de Nadal que suposen un malbaratament de recursos econòmics i de paper. Les felicitacions electròniques són una molt bona alternativa. A Internet existeixen moltes pàgines on crear-les de manera gratuïta i arriben de manera immediata al destinatari.
9. Planificació a la cuina per no llençar menjar: la previsió a l’hora de dissenyar els menús de Nadal ajuda a racionalitzar les compres i evitar que es llenci menjar. És aconsellable defugir del consum compulsiu i fora de la llista de la compra perquè afavoreix el malbaratament dels aliments. També suposa un encert optar per menús elaborats amb menjar saludable i productes de proximitat.
10. Reutilitzar i reduir: a l’hora de muntar el pessebre, fer servir serradures enlloc de molsa, muntar l’arbre de Nadal amb cartrons o tornar a decorar amb els guarniments d’anys anteriors disminueix l’impacte mediambiental. Reduir el consum compulsiu de productes nocius per al medi ambient i la salut també passa per evitar l’ús de plàstic. A l’hora d’anar a comprar, es poden fer servir el carretó de la compra o el cistell, usar bosses de roba o comprar productes a l’engròs. Quan es fan regals, és preferible triar aquells que portin pocs embolcalls, perquè es converteixen en residus difícils de tractar. La separació correcte de les deixalles és clau per facilitar que alguns materials tornin a formar part de la roda de consum. Per resoldre dubtes sobre què va a cada contenidor, hi ha manuals que es poden trobar a biblioteques, papereries o a Internet.
Aquests consells posen de relleu que és una responsabilitat de tots tenir una visió de futur i ser conscients de com les nostres accions tenen una repercussió en el món. Està en les nostres mans contribuir a la creació d’un món més just, sostenible i inclusiu, no només per Nadal, sinó durant tot l’any.

divendres, 6 de desembre de 2019

Per tenir-lo en compte...

COMUNICAT:

CONSTITUCIÓ DE LA "ALIANÇA DE MAREES I MOVIMENTS SOCIALS A CATALUNYA"

El passat divendres 29 de novembre a les 17 hores, a la sala d'actes de Centre Cívic Cotxeres de Sants, va tenir lloc l'assemblea de representants de Marees i moviments socials de Catalunya.
La taula moderadora formada per representants de la Plataforma SAD, Residències 5 + 1, Marea Blanca i Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania van obrir l'assemblea amb la proposta d'ordre del dia.
A continuació van prendre la paraula per a expressar la posició de suport a la proposta de constituir la "Aliança de marees i moviments socials" i per informar dels seus objectius immediats i properes convocatòries: Lucía Enriquez per l'Aliança contra la pobresa energètica; Xavier Duacastilla per l'Assemblea diversitat funcional de Barcelona; Domiciano Sandoval per Marea Pensionista; Toni Barbarà per Marea Blanca; Diosdado Toledano per la Comissió Promotora RGC; María José Carcelen per Residències 5 + 1; Antonio Fuertes per ATTAC Acordem; Fina Salazar per Plataforma SAD; Joan Mestres per la Coordinadora d'Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, José Manuel Prieto per NO+Precarietat; Roberto Martínez per "Afectats BB Serveis"; Ana González per l'Associació Hondurenya de Barcelona. Van disculpar la seva absència per coincidir l'assemblea amb altres activitats Lucía Delgado de la PAH de Barcelona, Vania Arana de Les Kelly 's de Barcelona, Dones abolicionistes. El representant de OEPB Sebas Huguet, que per raons de treball va arribar a la fi de l'assemblea va comunicar l'adhesió a l'Aliança.
El representant de Marea Pensionista Domiciano Sandoval, a més d'explicar les raons per constituir l'Aliança de Marees i moviments socials, ha informat de la convocatòria estatal del pròxim 16 de desembre de concentracions davant tots els parlaments autonòmics en defensa de les pensions públiques i la plataforma reivindicativa . Va convidar als moviments socials presents a aportar les seves propostes reivindicatives que puguin complementar les reivindicacions de Marea Pensionista i a participar a la mobilització. Per la seva banda Toni Barbarà va argumentar contra l'anomenada "Llei Aragonés" que obre les portes de bat a bat a la privatització dels serveis públics a Catalunya.
Després de la ronda d'intervencions, Ramon Franquesa de Marea Pensionista presentar a consideració i votació la proposta de Protocol de funcionament de l'Aliança, prèviament consensuada amb les aportacions realitzades per diferents moviments socials.
Tot seguit es va sotmetre a votació el Protocol, que va obtenir el suport unànime de 41 representants dels moviments socials presents, i també es va ratificar la denominació "Aliança de Maras i Moviments socials" amb 38 vots a favor i 3 abstencions.
Finalment es va convidar els moviments socials a nomenar els seus representants per conformar la Comissió de treball que implementarà els acords de les coordinadores i assemblees generals, i gestionarà el suport a les iniciatives i convocatòries dels diversos moviments socials.
La primera reunió de la Comissió de treball de la "Aliança de Marees i moviments socials" ser convoca per al dilluns 9 de desembre, a les 17:30 hores, al local de FAVB, carrer Obradors 8-10.
Es va aixecar l'Assemblea a les 19 hores
Taula Moderadora de l'Assemblea de constitució de la "Aliança de Marees i moviments socials"

(castellano)
COMUNICADO:
CONSTITUCIÓN DE LA “ALIANZA DE MAREAS Y MOVIMIENTOS SOCIALES EN CATALUÑA”
El pasado viernes 29 de noviembre a las 17 horas, en la sala de actos del Centro Cívico Cocheras de Sants, tuvo lugar la asamblea de representantes de Mareas y movimientos sociales de Cataluña.
La mesa moderadora formada por representantes de la Plataforma SAD, Residencias 5+1, Marea Blanca y Comisión Promotora de la Renta Garantizada de Ciudadanía abrieron la asamblea con la propuesta de orden del día.
A continuación tomaron la palabra para expresar la posición de apoyo a la propuesta de constituir la “Alianza de mareas y movimientos sociales” y para informar de sus objetivos inmediatos y próximas convocatorias: Lucía Enriquez por la Alianza contra la pobreza energética; Xavier Duacastilla por la Asamblea diversidad funcional de Barcelona; Domiciano Sandoval por Marea Pensionista; Toni Barbarà por Marea Blanca; Diosdado Toledano por la Comisión Promotora RGC; María José Carcelen por Residencias 5+1; Antonio Fuertes por ATTAC Acordem; Fina Salazar por Plataforma SAD; Joan Mestres por la Coordinadora de Asambleas de trabajadores/as en paro de Cataluña, José Manuel Prieto por NO+Precariedad; Roberto Martínez por “Afectats BB Serveis”; Ana González por la Asociación Hondureña de Barcelona. Disculparon su ausencia por coincidir la asamblea con otras actividades Lucía Delgado e la PAH de Barcelona, Vania Arana de Las Kelly’s de Barcelona, Dones abolicionistas. El representante de OEPB Sebas Huguet, que por razones de trabajo llegó al final de la asamblea comunicó la adhesión a la Alianza.
El representante de Marea Pensionista Domiciano Sandoval, además de explicar las razones para constituir la Alianza de Mareas y movimientos sociales, informó de la convocatoria estatal del próximo 16 de diciembre de concentraciones ante todos los parlamentos autonómicos en defensa de las pensiones públicas y la plataforma reivindicativa. Invitó a los movimientos sociales presentes a aportar sus propuestas reivindicativas que puedan complementar las reivindicaciones de Marea Pensionista y a participar en la movilización. Por su parte Toni Barbarà argumentó contra la llamada “Ley Aragonés” que abre las puertas de par en par a la privatización de los servicios públicos en Cataluña.
Tras la ronda de intervenciones, Ramón Franquesa de Marea Pensionista presentó a consideración y votación la propuesta de Protocolo de funcionamiento de la Alianza, previamente consensuada con las aportaciones realizadas por diferentes movimientos sociales.
Acto seguido se sometió a votación el Protocolo, que obtuvo el apoyo unánime de 41 representantes de los movimientos sociales presentes, y también se ratificó la denominación “Alianza de Maras y Movimientos sociales” con 38 votos a favor y 3 abstenciones.
Finalmente se invitó a los movimientos sociales a nombrar sus representantes para conformar la Comisión de trabajo que implementará los acuerdos de las coordinadoras y asambleas generales, y gestionará el apoyo a las iniciativas y convocatorias de los diversos movimientos sociales.
La primera reunión de la Comisión de trabajo de la “Alianza de Mareas y movimientos sociales” ser convoca para el lunes 9 de diciembre, a las 17:30 horas, en el local de FAVB, calle Obradors 8-10.
Se levantó la Asamblea a las 19 horas
Mesa Moderadora de la Asamblea de constitución de la “Alianza de Mareas y movimientos sociales”

Notícia d'interès


dimecres, 4 de desembre de 2019

Un comunicat de la Pastoral Obrera de tota l'Església


Comunicado de las XXV Jornadas Generales de Pastoral Obrera

Con el objetivo de conmemorar el XXV aniversario de la publicación del documento de la Conferencia Episcopal Española La Pastoral Obrera de toda la Iglesia, hacer balance del camino que se ha recorrido, y concretar el proceso a seguir en la misión de la Pastoral Obrera en el mundo del trabajo y en la Iglesia hoy, se han celebrado las XXV Jornadas Generales, en El Escorial, del 29 de noviembre al 1 de diciembre de 2019, presididos por Monseñor Antonio Algora, obispo responsable del Departamento de Pastoral Obrera, con asistencia de Luis Manuel Romero, director del Secretariado de la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar (CEAS) y participación de más de 150 personas de más de 34 diócesis.

Acogemos con agradecimiento esta historia de fidelidad evangélica y presencia samaritana en el mundo del trabajo. Nuestra celebración y nuestra misión quieren ser, como dice el papa Francisco, “memoriosa”, por eso lo primero ha de ser el agradecimiento a hombres y mujeres que desde su compromiso de fe han decidido a lo largo de estos años acompañar la vida del mundo obrero. Este es el punto de partida. En las vidas entregadas de tantos militantes junto a sacerdotes, religiosos, obispos, reconocemos agradecidos el don del amor y  la misericordia de Dios para todos, especialmente para quienes son víctimas de la precariedad, el empobrecimiento y la deshumanización que sigue sufriendo, también hoy, el mundo obrero y del trabajo.

Hoy se ha intensificado y se recrudece esta situación de inhumanidad. Los retos de la nueva revolución industrial y de la robotización del empleo, siguen reclamando la presencia de la Iglesia. Reconocemos el trabajo como lugar humano, como lugar eclesial, como lugar teologal, y por eso el trabajo humano como principio de vida ha de seguir estando en el centro de la misión de toda la Iglesia. La iniciativa “Iglesia por el Trabajo Decente” fruto de este camino recorrido, manifiesta la necesidad de seguir siendo Iglesia en el mundo obrero, y nos pide una apuesta decidida por el trabajo decente, también al interior de la Iglesia, como exigencia de la fe.

Para poder realizar nuestra misión eclesial, es necesario afrontar el reto que la individualización en la vida personal y social, supone para la dignidad de la persona. Es necesario construir un proyecto de humanización con todos los trabajadores y trabajadoras que plante cara a la desigualdad y el empobrecimiento creciente, aportando el valor y el sentido del trabajo como principio de vida:

Somos urgidos a vivir una nueva etapa evangelizadora, que proclame que el trabajo es para la vida, que reclame un trabajo decente que permita construir una sociedad humana; que denuncie las agresiones normalizadas e invisibilizadas de la siniestralidad laboral; que plante cara a la inequidad que genera violencia, y para ello hemos de posibilitar el nacimiento de un nuevo orden económico y social, donde junto a la lucha contra la pobreza y sus causas, contra la precariedad vital, seamos capaces de cambiar personal y globalmente nuestra relación con la creación, porque convertimos nuestras prácticas cotidianas y nuestros estilos de vida.

Para ello hemos acordado poner en marcha un proceso sinodal de mirada a la realidad, que ponga rostro a esta situación, desde el que habremos de concretar, junto a nuestros obispos, las respuestas pastorales que como Iglesia estamos llamados a ofrecer.

Somos urgidos por el amor de Cristo, a acompañar como Iglesia la vida las trabajadoras y trabajadores empobrecidos, a generar una nueva manera de pensar, sentir y vivir; una nueva mentalidad que haga que las instituciones vuelvan a estar al servicio de las personas y de sus necesidades humanas y, para ello, somos enviados a construir otra manera de vivir con nuestro testimonio.

El Escorial, 1 de diciembre de 2019. Primer domingo de Adviento