Dia Internacional pel Diumenge Lliure de Treball

Declaración con motivo del Día para el Domingo Libre de Trabajo

El Movimiento de Trabajadores Cristianos de Europa (MTCE) expresa su pleno apoyo a las iniciativas que se realizan con ocasión del día 3 de marzo, Día Internacional para el Domingo Libre de Trabajo. En este año 2020, el MTCE ofrece la siguiente reflexión.

En el mundo del trabajo estamos en una situación nueva que nos pide abrir nuevos caminos a la fraternidad, la solidaridad y la sensibilidad ante el sufrimiento y la injusticia para que sea posible el ser y el vivir de las personas. El modelo social en el que vivimos, configurado principalmente por la forma en que es concebido y tratado el trabajo humano, es un gran obstáculo para que la organización social y las relaciones e instituciones sociales favorezcan aquello a lo que siempre deberían servir: que las personas podamos realizar nuestro ser y podamos vivir de acuerdo a nuestra dignidad, que podamos realizar nuestra humanidad a imagen y semejanza de Dios. Esto es lo que está radicalmente en juego hoy y de cara al futuro: que las personas podamos realizar nuestro ser y vivir de acuerdo a nuestra dignidad, y es muy importante que nos hagamos realmente cargo de esta situación en la que nos coloca el modelo social que se ha configurado:

• Se ha roto la relación entre empleo y familia, en el sentido de que, cada vez más, la inestabilidad en el empleo desestructura y desestabiliza la familia. El empleo como sostén familiar es cada vez más débil.

• Se ha roto la relación entre empleo y tiempos de vida, entre empleo y un modelo estable de vida en el que los tiempos de vida laboral, familiar, personal, social…, estén relativamente delimitados y en los que el trabajador pueda compaginar los tiempos para el trabajo, la familia y el descanso y ejercer un cierto control sobre ellos. En el actual modelo la profunda flexibilidad y variabilidad del tiempo de empleo (incluido el de los desempleados que buscan empleo) se convierte en la práctica en disponibilidad permanente, en constante inestabilidad, en cambios continuos… que invaden y dificultan cada vez más los tiempos de vida familiar, personal, social…

No se trata solo de trabajar menos para trabajar todos. La reducción de la jornada de trabajo es condición imprescindible para hacer frente al enorme problema socioambiental: el descarte de personas y el maltrato a la casa común, al planeta, y para liberar un tiempo para recuperar fuerzas y consumir, y para permitir desarrollar otros tiempos necesarios para nuestro crecimiento humano: la familia, las relaciones con los demás, la cultura, el espíritu, el deporte, el compromiso político… Sin tiempo liberado para el trabajo conscientemente socializado, el trabajo dependiente, que con frecuencia es “trabajo inhumano, trabajo esclavo”¹ seguirá siendo la principal fuente de alienación y empobrecimiento físico y cultural para cada vez más personas.

“La persona «no es solo trabajo»; hay otras necesidades humanas que necesitamos cultivar y atender, como la familia, los amigos y el descanso. Es importante, pues, recordar que cualquier tarea debe estar al servicio de la persona, y no la persona al servicio de esta, lo cual implica que debemos cuestionar las estructuras que dañan o explotan a personas, familias, sociedades o a nuestra madre tierra.”²

—

¹ Papa Francisco. Visita pastoral a Cagliari, Italia. Encuentro con el mundo laboral. Discurso del 22 septiembre 2013.

² Papa Francisco. Carta al cardenal Peter K. A. Turkson con motivo de la Conferencia Internacional «De Populorum progressio a Laudato si’». 23 de noviembre de 2017.

Comunicat del 8 de Març de 2021 de la Pastoral Obrera de Catalunya

 

 

COMUNICAT 8 DE MARÇ DE 2021

PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA

 

De nou aquest any, tenim motius per denunciar, reivindicar i celebrar el Dia de la Dona Treballadora. Dones de tot el món patim desigualtats en molts àmbits: laboral, socio-polític, eclesial... i la pandèmia ha fet més palès aquestes diferències davant els ulls del món. Vivim un canvi d’etapa, som en un món canviant, i les dones hi juguem un paper important.

LES DONES EN EL MÓN DEL TREBALL

“Mi contrato laboral es fijo discontinuo y en verano, cuando las escuelas ya no funcionan, acaba mi contrato y me acojo al paro. Este año por culpa de la COVID y la mala gestión de la administración hemos estado sin cobrar el paro tres meses. Ya sabéis lo difícil que era contactar con el SEPE para que te asesoraran o te informaran. En septiembre la empresa nos mandó a trabajar sin informarnos de nada. Fuimos las trabajadoras las que nos tuvimos que espabilar con los pocos materiales que nos dieron anti-COVID: una mascarilla para todo el año. Ahora seguimos luchando y afrontando esta epidemia solas, sin ningún apoyo de nuestra empresa”. 

 

Les dones hem patit i patim un risc major enfront la COVID-19. Algunes de les professions que han estat fonamentals per la contenció d’aquesta crisi són majoritàriament feminitzades i precaritzades.

També ha tingut efectes directes en la distribució i gestió del temps invertit en el treball domèstic i de les cures no remunerat: era del tot desigual i ara ho és encara més. I s’hi ha sumat el tancament de les escoles i el confinament, de manera que aquestes feines han recaigut més que mai en nosaltres, les dones.

Altrament, continuem patint la precarietat de les contractacions parcials, la temporalitat, la bretxa salarial en tots els sectors... Les dones seguim sent les més exposades a la pobresa, sobretot si som mares soles amb fills i filles menors a càrrec, migrades o dones grans amb pensions minses.

Totes aquestes desigualtats de gènere, se sustenten en la societat capitalista i, alhora, masclista i patriarcal i s’agreugen més durant els contextos de crisi, en què les dones, com a població vulnerabilitzada i desprotegida socialment, veiem minvats els nostres drets i empitjorades les nostres condicions de vida.

 

LES DONES EN EL MÓN DE L’ESGLÉSIA 

Algunes dones acompanyen Jesús

Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes, Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns.

Llc 8, 1-3 

 

La societat actual té una estructura patriarcal i l’Església, com a part de la societat, també la té.

Hi ha una invisibilització de les dones en l’estructura i organització eclesial, una manca de reconeixement de la tasca de moltes dones que hem treballat silenciosament i humil, dones que hem creat comunitat, que hem fet Església. 

Les tasques, compromisos i accions no són les mateixes. Per exemple, se’ns encarreguen les feines de neteja, suport i acompanyament dins de l'Església. Hi som admeses per “ajudar”, “col·laborar”, fer “voluntariat”, “cooperar”... però quasi mai per ocupar llocs de responsabilitats importants on es prenen les decisions. Amb agraïments, però no pas amb un reconeixement ni igualtat.

 

PER TOT AIXÒ, AVUI ENS MOVEM I REIVINDIQUEM:

• La presència de la perspectiva de gènere i els valors de cura i atenció estigui present en totes les mesures, accions i polítiques públiques que sorgeixin.
• La promoció de polítiques per a la igualtat d’oportunitats, de participació i re-distribució en els àmbits laboral, polític, social i familiar que afavoreixin a dones i a homes per igual.
• El paper de la dona dins l’Església, als espais de responsabilitat, lideratge i representació de la institució. Treballem per una Església diversa i plural, que incorpori i valori la veu, la mirada, l’experiència i l’expertesa de les dones, tot sent així una Església més acollidora, inclusiva, democràtica, justa i coherent. 
• El suport a col·lectius com el de Dones en l’Església i Alcem la Veu, que posem en valor la tasca de totes les dones creients de moviments i comunitats, que denuncien la discriminació de la dona dins l’Església i lluiten per la igualtat dins la institució. Agraïm també la sororitat de moltes altres dones que han fet possible, amb la seva lluita per la igualtat entre dones i homes i la lluita feminista, que avui siguem més fortes i lliures.

 

L’alliberament de la dona és també l’alliberament de la societat;

I això serà possible amb una lluita compartida de dones i homes.

 

Moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Baleares: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, Capellans Obrers, Religioses/os en Barris Obrers i Populars i delegacions de pastoral obrera de les diòcesis de Catalunya

Una Jornada d'ACO amb molta cura cristiana