divendres, 9 de gener de 2015

Només llàgrimes...

 

"Atemptar usant el nom dels musulmans no té res a veure amb l'islam"


(David Casals i Vila –CR) L'islam català i de la resta l'Estat ha condemnat sense pal·liatius l'atac que un grup d'islamistes van fer ahir a París, a la redacció de la revista satírica francesa 'Charlie Hedbo' i que se salda amb 12 assassinats i 11 ferits, dels quals quatre greus.
El balanç és molt contundent: no al terrorisme, però també no a la islamofòbia: “Atemptar usant el nostre nom no té res a veure amb l’islam”, ha assegurat en declaracions a CatalunyaReligió.cat el portaveu del centre islàmic Camí de la Pau una entitat que agrupa majoritàriament fidels pakistanesos.

Muhammad Iqbal, compromès amb el diàleg interreligiós, ha destacat que totes les tradicions tenen compartit un missatge de “pau i respecte cap a totes les persones” que fa impossible que qualsevol persona creient pugui justificar un fet com aquest. “Com un creient pot matar en nom de Déu?”, s’ha preguntat. “No hi ha cap justificació possible, no hi ha prou paraules” que permetin descriure el dolor que ha causat la matança.
Iqbal confia que, a Catalunya, es mantingui el clima de concòrdia entre religions, “construït diàriament en el veïnat, el barri, el poble, la ciutat” i que s’ha consolidat en aquests darrers anys.
Per això, fa una crida a tota la ciutadania a no tenir por ni a rebutjar els musulmans, pel sol fet de ser-ho, ja que fer-ho, suposaria donar la raó als autors de la matança. La mateixa petició fa extensiva a Suècia, amb l’increment d’expectativa electoral de l’Extrema Dreta sueca; a Alemanya, amb el sorgiment del moviment islamofòbic Pèrgida d’aquets darrers dies, i ara amb l’atemptat a París.

CICC: "macabra acció criminal i terrorista". Ucide: "Rebuig i condemna"

Les principals federacions islàmiques amb presència a Catalunya també ha fet comunicats de condemna. El Consell Islàmic de Catalunya condemna "amb la més gran determinació l'atac terrorista i bàrbar" que defineix com "un acte violent i aquesta macabra acció criminal i terrorista és un atac a la democràcia i a la llibertat de premsa".
A més d'expressar el suport i condol a les famílies de les víctimes fa "una crida a tots els que creiem en la justícia i en la democràcia a estar més units per continuar treballant per la pau, rebutjant els radicalismes i els extremismes violents".
"Condemnem enèrgicament aquesta acció assassina, i ens sentim solidaris amb el poble francès, amb qui ens sentim consternats, sentint el seu dolor com el nostre", indica el comunicat d'Ucide, una de les grans federacions espanyoles que engloba a comunitats musulmanes, entre elles a Catalunya, mitjançant Ucidecat.
"Ens hem sobresaltat i enfereix davant la cruel massacre que han fet els terroristes (...), en un acció criminal sense ànima, amb total menyspreu a la vida humana", i per això, rebutgen els fets de forma "enèrgica" i els condemnen, i diuen que volen sentir-se agermanats amb totes les persones que rebutgen els fets, amb independència de les seves conviccions religioses i humanistes.

CIE: Contra els terroristes que fan “germinar” la islamofòbia

La Comissió Islàmica d'Espanya (CIE) rebutja qualsevol tipus de terrorisme, que s'ha convertit en "un instrument generador d'islamofòbia". La CIE és l'òrgan que representa tots els musulmans davant de l'Estat i cal tenir present que a Catalunya no hi ha un òrgan d'aquesta naturalesa, tot i que alguns partits ho havien portat en el seu programa electoral.
La CIE deixa clar que els autors de l'atemptat "no representen res ni per a l'islam ni per a la comunitat musulmana ja que els seus actes i actuacions són enemics declarats" d’aquesta tradició.
També apel·la els europeus al sentit comú, i posa com exemple la societat espanyola, que malgrat el 11M, es va evitar que s’estengués en la opinió pública un missatge d'odi contra l'islam.
"Islam i terrorisme són termes incompatibles, ja que l'islam no tolera ni justifica cap tipus de terrorisme, amb independència de qui el faci", ha agregat el comunicat, tot recordant una fàtua contra el terrorisme internacional emesa l'any 2005.
La CIE també ha anunciat que convocarà un acte públic durant aquest primer trimestre de l'any amb experts musulmans de diferents països europeus on s'aprovarà una declaració oficial per tornarà a deixar clar la seva rotunda oposició al terrorisme.

Webislam: "Estem de dol”

Webislam és un diari digital vinculat a la Junta Islàmica, i condemna els fets rotundament: "Estem de dol", i a més de solidaritzar-se amb amb afectats, familiars, amics i companys de morts i ferits de l'atemptat, que també colpeix a "a tota la societat francesa", ha destacat que la llibertat d'expressió és fonamental "en la construcció de societats sanes i lliures".
La publicació conclou el seu comunicat fent referència a dos fragments de l'Alcorà (en castellà): “Quién mata a una persona sin que ésta haya cometido un crimen o sembrado la corrupción en la Tierra es como si matase a toda la humanidad. Y quien salva una vida es como si salvase a toda la humanidad" (Alcorà 5:32). "Haz el bien a los demás como Dios ha hecho el bien contigo; y no quieras sembrar la corrupción en la tierra, pues, ciertamente, Dios no ama a los que siembran la corrupción" (Alcorà 28:77).

Els autors de la matança “fan el joc” a l'extrema dreta

La Plataforma contra la Islamofòbia i el Moviment contra la Intolerància han assegurat que els autors de l’atemptat “li han fet el joc a l’ultradreta del Front Nacional”.

Vetlla de pregària i de denúncia

Germans tots i totes...

 
Missatge del Sant pare Francesc per a la 
Jornada Mundial de l'Emigrant i el Refugiat 2015

UNA ESGLÉSIA SENSE FRONTERES, 
MARE DE TOTS 

Estimats germans i germanes:

Jesús és «l'evangelitzador per excel·lència i l'Evangeli en persona» (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 209). La seva sol·licitud especial pels més vulnerables i exclosos ens convida a tots a tenir cura de les persones més fràgils i a reconèixer el seu rostre sofrent, sobretot en les víctimes de les noves formes de pobresa i esclavitud. El Senyor diu: «Vaig tenir fam i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir, anava despullat i em vau vestir, estava malalt i em vau visitar, a la presó i vinguéreu a veure» (Mt 25, 35-36). Missió de l'Església, pelegrina a la terra i mare de tots, és per tant estimar Jesucrist, adorar i estimar-lo, especialment en els més pobres i desemparats; entre aquests, estan certament els emigrants i els refugiats, que intenten deixar enrere difícils condicions de vida i tot tipus de perills. Per això, el lema de la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat d'aquest any és: Una Església sense fronteres, mare de tots.

En efectivament, l'Església obre els seus braços per acollir a tots els pobles, sense discriminacions i sense límits, i per anunciar a tots que «Déu és amor» (1Jn 4,8.16). Després de la seva mort i resurrecció, Jesús va confiar als seus deixebles la missió de ser els seus testimonis i de proclamar l'Evangeli de l'alegria i de la misericòrdia. Ells, el dia de Pentecosta, van sortir del Cenacle amb valentia i entusiasme; la força de l'Esperit Sant va vèncer els seus dubtes i vacil·lacions, i va fer que cadascú escoltés el seu anunci en la seva pròpia llengua; així des del començament, l'Església és mare amb el cor obert al món sencer, sense fronteres. Aquest mandat abasta una història de dos mil·lennis, però ja des dels primers segles l'anunci missioner va fer visible la maternitat universal de l'Església, explicitada després als escrits dels Pares i represa pel Concili Ecumènic Vaticà II. Els Pares conciliars van parlar de Ecclesia mater per explicar la seva naturalesa. Efectivament, l'Església engendra fills i filles i els incorpora i «els abraça amb amor i sol·licitud com seus» (Const. Dogmàtica. Sobre l'Església Lumen gentium, 14).

L'Església sense fronteres, mare de tots, s'estén pel món la cultura de l'acollida i de la solidaritat, segons la qual ningú pot ser considerat inútil, fora de lloc o descartable. Si viu realment la seva maternitat, la comunitat cristiana alimenta, orienta i indica el camí, acompanya amb paciència, es fa propera amb la pregària i amb les obres de misericòrdia.

Tot això adquireix avui un significat especial. De fet, en una època de tan vastes migracions, un gran nombre de persones deixa els seus llocs d'origen i emprèn el arriscat viatge de l'esperança, amb l'equipatge ple de desitjos i de temors, a la recerca de condicions de vida més humanes. No és estrany, però, que aquests moviments migratoris suscitin desconfiança i rebuig, també en les comunitats eclesials, abans fins i tot de conèixer les circumstàncies de persecució o de misèria de les persones afectades. Aquests recels i prejudicis s'oposen al manament bíblic d'acollir amb respecte i solidaritat a l'estranger necessitat.

D'una banda, sentim en el sagrari de la consciència la crida a tocar la misèria humana i a posar en pràctica el manament de l'amor que Jesús ens va deixar quan es va identificar amb l'estranger, amb qui pateix, amb quants són víctimes innocents de la violència i l'explotació. D'altra banda, però, a causa de la debilitat de la nostra naturalesa, "sentim la temptació de ser cristians mantenint una prudent distància de les nafres del Senyor" (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 270).

La força de la fe, de l'esperança i de la caritat permet reduir les distàncies que ens separen dels drames humans. Jesucrist espera sempre que ho reconeguem en els emigrants i en els desplaçats, en els refugiats i en els exiliats, i així mateix ens crida a compartir els nostres recursos, i en ocasions a renunciar al nostre benestar. Ho recordava el Papa Pau VI, dient que «els més afavorits han de renunciar a alguns dels seus drets per posar amb més liberalitat seus béns al servei dels altres» (Carta ap. Octogesima adveniens, 14 maig 1971, 23).

D'altra banda, el caràcter multicultural de les societats actuals convida a l'Església a assumir nous compromisos de solidaritat, de comunió i d'evangelització. Els moviments migratoris, de fet, requereixen aprofundir i reforçar els valors necessaris per garantir una convivència harmònica entre les persones i les cultures. Per això no n'hi ha prou la simple tolerància, que fa possible el respecte de la diversitat i dóna pas a diverses formes de solidaritat entre les persones de procedències i cultures diferents. Aquí se situa la vocació de l'Església a superar les fronteres ia afavorir «el pas d'una actitud defensiva i recelosa, de desinterès o de marginació a una actitud que posi com a fonament la" cultura de la trobada ", l'única capaç de construir un món més just i fratern »(Missatge per a la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat 2014).

No obstant això, els moviments migratoris han assumit tals dimensions que només una col·laboració sistemàtica i efectiva que impliqui els estats i les organitzacions internacionals pot regular eficaçment i fer-los front. En efecte, les migracions interpel·len a tots, no només per les dimensions del fenomen, sinó també «pels problemes socials, econòmics, polítics, culturals i religiosos que suscita, i pels dramàtics desafiaments que planteja a les comunitats nacionals ia la comunitat internacional »(Benet XVI, Carta enc. Caritas in veritate 29 juny 2009, 62).

A l'agenda internacional tenen lloc freqüents debats sobre les possibilitats, els mètodes i les normatives per afrontar el fenomen de les migracions. Hi ha organismes i institucions, en l'àmbit internacional, nacional i local, que posen el seu treball i les seves energies al servei de tots emigren a la recerca d'una vida millor. Malgrat els seus generosos i lloables esforços, cal una acció més eficaç i incisiva, que serveixi d'una xarxa universal de col·laboració, fundada en la protecció de la dignitat i centralitat de la persona humana. D'aquesta manera, serà més efectiva la lluita contra el tràfic vergonyós i delictiu d'éssers humans, contra la vulneració dels drets fonamentals, contra qualsevol forma de violència, vexació i esclavitud. Treballar junts requereix reciprocitat i sinergia, disponibilitat i confiança, sabent que «cap país pot afrontar per si sol les dificultats unides a aquest fenomen que, sent tan ampli, afecta en aquest moment a tots els continents en el doble moviment d'immigració i emigració» (Missatge per a la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat 2014).

A la globalització del fenomen migratori cal respondre amb la globalització de la caritat i de la cooperació, perquè s'humanitzin les condicions dels emigrants. Alhora, cal intensificar els esforços per crear les condicions adequades per garantir una progressiva disminució de les raons que porten a pobles sencers a deixar la seva pàtria a causa de guerres i caresties, que sovint es concatenen unes a les altres.

A la solidaritat amb els emigrants i els refugiats cal afegir la voluntat i la creativitat necessàries per desenvolupar mundialment un ordre econòmic-financer més just i equitatiu, juntament amb un major compromís per la pau, condició indispensable per a un autèntic progrés.

Benvolguts emigrants i refugiats, ocupeu un lloc especial en el cor de l'Església, i la ajudeu a tenir un cor més gran per manifestar la seva maternitat amb tota la família humana. No perdeu la confiança ni l'esperança. Mirem a la Sagrada Família exiliada a Egipte: així com en el cor matern de la Mare de Déu i en el cor sol·lícit de sant Josep es va mantenir la confiança en Déu que mai ens abandona, que no us falti aquesta mateixa confiança en el Senyor. Us encomano a la protecció i us imparteixo de cor la benedicció apostòlica.


Vaticà, 3 setembre 2014