divendres, 9 de gener de 2015

Germans tots i totes...

 
Missatge del Sant pare Francesc per a la 
Jornada Mundial de l'Emigrant i el Refugiat 2015

UNA ESGLÉSIA SENSE FRONTERES, 
MARE DE TOTS 

Estimats germans i germanes:

Jesús és «l'evangelitzador per excel·lència i l'Evangeli en persona» (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 209). La seva sol·licitud especial pels més vulnerables i exclosos ens convida a tots a tenir cura de les persones més fràgils i a reconèixer el seu rostre sofrent, sobretot en les víctimes de les noves formes de pobresa i esclavitud. El Senyor diu: «Vaig tenir fam i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir, anava despullat i em vau vestir, estava malalt i em vau visitar, a la presó i vinguéreu a veure» (Mt 25, 35-36). Missió de l'Església, pelegrina a la terra i mare de tots, és per tant estimar Jesucrist, adorar i estimar-lo, especialment en els més pobres i desemparats; entre aquests, estan certament els emigrants i els refugiats, que intenten deixar enrere difícils condicions de vida i tot tipus de perills. Per això, el lema de la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat d'aquest any és: Una Església sense fronteres, mare de tots.

En efectivament, l'Església obre els seus braços per acollir a tots els pobles, sense discriminacions i sense límits, i per anunciar a tots que «Déu és amor» (1Jn 4,8.16). Després de la seva mort i resurrecció, Jesús va confiar als seus deixebles la missió de ser els seus testimonis i de proclamar l'Evangeli de l'alegria i de la misericòrdia. Ells, el dia de Pentecosta, van sortir del Cenacle amb valentia i entusiasme; la força de l'Esperit Sant va vèncer els seus dubtes i vacil·lacions, i va fer que cadascú escoltés el seu anunci en la seva pròpia llengua; així des del començament, l'Església és mare amb el cor obert al món sencer, sense fronteres. Aquest mandat abasta una història de dos mil·lennis, però ja des dels primers segles l'anunci missioner va fer visible la maternitat universal de l'Església, explicitada després als escrits dels Pares i represa pel Concili Ecumènic Vaticà II. Els Pares conciliars van parlar de Ecclesia mater per explicar la seva naturalesa. Efectivament, l'Església engendra fills i filles i els incorpora i «els abraça amb amor i sol·licitud com seus» (Const. Dogmàtica. Sobre l'Església Lumen gentium, 14).

L'Església sense fronteres, mare de tots, s'estén pel món la cultura de l'acollida i de la solidaritat, segons la qual ningú pot ser considerat inútil, fora de lloc o descartable. Si viu realment la seva maternitat, la comunitat cristiana alimenta, orienta i indica el camí, acompanya amb paciència, es fa propera amb la pregària i amb les obres de misericòrdia.

Tot això adquireix avui un significat especial. De fet, en una època de tan vastes migracions, un gran nombre de persones deixa els seus llocs d'origen i emprèn el arriscat viatge de l'esperança, amb l'equipatge ple de desitjos i de temors, a la recerca de condicions de vida més humanes. No és estrany, però, que aquests moviments migratoris suscitin desconfiança i rebuig, també en les comunitats eclesials, abans fins i tot de conèixer les circumstàncies de persecució o de misèria de les persones afectades. Aquests recels i prejudicis s'oposen al manament bíblic d'acollir amb respecte i solidaritat a l'estranger necessitat.

D'una banda, sentim en el sagrari de la consciència la crida a tocar la misèria humana i a posar en pràctica el manament de l'amor que Jesús ens va deixar quan es va identificar amb l'estranger, amb qui pateix, amb quants són víctimes innocents de la violència i l'explotació. D'altra banda, però, a causa de la debilitat de la nostra naturalesa, "sentim la temptació de ser cristians mantenint una prudent distància de les nafres del Senyor" (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 270).

La força de la fe, de l'esperança i de la caritat permet reduir les distàncies que ens separen dels drames humans. Jesucrist espera sempre que ho reconeguem en els emigrants i en els desplaçats, en els refugiats i en els exiliats, i així mateix ens crida a compartir els nostres recursos, i en ocasions a renunciar al nostre benestar. Ho recordava el Papa Pau VI, dient que «els més afavorits han de renunciar a alguns dels seus drets per posar amb més liberalitat seus béns al servei dels altres» (Carta ap. Octogesima adveniens, 14 maig 1971, 23).

D'altra banda, el caràcter multicultural de les societats actuals convida a l'Església a assumir nous compromisos de solidaritat, de comunió i d'evangelització. Els moviments migratoris, de fet, requereixen aprofundir i reforçar els valors necessaris per garantir una convivència harmònica entre les persones i les cultures. Per això no n'hi ha prou la simple tolerància, que fa possible el respecte de la diversitat i dóna pas a diverses formes de solidaritat entre les persones de procedències i cultures diferents. Aquí se situa la vocació de l'Església a superar les fronteres ia afavorir «el pas d'una actitud defensiva i recelosa, de desinterès o de marginació a una actitud que posi com a fonament la" cultura de la trobada ", l'única capaç de construir un món més just i fratern »(Missatge per a la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat 2014).

No obstant això, els moviments migratoris han assumit tals dimensions que només una col·laboració sistemàtica i efectiva que impliqui els estats i les organitzacions internacionals pot regular eficaçment i fer-los front. En efecte, les migracions interpel·len a tots, no només per les dimensions del fenomen, sinó també «pels problemes socials, econòmics, polítics, culturals i religiosos que suscita, i pels dramàtics desafiaments que planteja a les comunitats nacionals ia la comunitat internacional »(Benet XVI, Carta enc. Caritas in veritate 29 juny 2009, 62).

A l'agenda internacional tenen lloc freqüents debats sobre les possibilitats, els mètodes i les normatives per afrontar el fenomen de les migracions. Hi ha organismes i institucions, en l'àmbit internacional, nacional i local, que posen el seu treball i les seves energies al servei de tots emigren a la recerca d'una vida millor. Malgrat els seus generosos i lloables esforços, cal una acció més eficaç i incisiva, que serveixi d'una xarxa universal de col·laboració, fundada en la protecció de la dignitat i centralitat de la persona humana. D'aquesta manera, serà més efectiva la lluita contra el tràfic vergonyós i delictiu d'éssers humans, contra la vulneració dels drets fonamentals, contra qualsevol forma de violència, vexació i esclavitud. Treballar junts requereix reciprocitat i sinergia, disponibilitat i confiança, sabent que «cap país pot afrontar per si sol les dificultats unides a aquest fenomen que, sent tan ampli, afecta en aquest moment a tots els continents en el doble moviment d'immigració i emigració» (Missatge per a la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat 2014).

A la globalització del fenomen migratori cal respondre amb la globalització de la caritat i de la cooperació, perquè s'humanitzin les condicions dels emigrants. Alhora, cal intensificar els esforços per crear les condicions adequades per garantir una progressiva disminució de les raons que porten a pobles sencers a deixar la seva pàtria a causa de guerres i caresties, que sovint es concatenen unes a les altres.

A la solidaritat amb els emigrants i els refugiats cal afegir la voluntat i la creativitat necessàries per desenvolupar mundialment un ordre econòmic-financer més just i equitatiu, juntament amb un major compromís per la pau, condició indispensable per a un autèntic progrés.

Benvolguts emigrants i refugiats, ocupeu un lloc especial en el cor de l'Església, i la ajudeu a tenir un cor més gran per manifestar la seva maternitat amb tota la família humana. No perdeu la confiança ni l'esperança. Mirem a la Sagrada Família exiliada a Egipte: així com en el cor matern de la Mare de Déu i en el cor sol·lícit de sant Josep es va mantenir la confiança en Déu que mai ens abandona, que no us falti aquesta mateixa confiança en el Senyor. Us encomano a la protecció i us imparteixo de cor la benedicció apostòlica.


Vaticà, 3 setembre 2014