diumenge, 4 de novembre de 2018

Treball i futur

Estos serán los diez mejores y peores trabajos para el futuro próximo

La vertiginosa aceleración de la tecnología y la automatización de un gran número de procesos laborales ha provocado que muchos trabajos se encuentren en vías de extinción. Al mismo tiempo, han surgido profesiones que hasta hace algunos años parecía imposible imaginar como piloto de drones, especialista en big data o impresor 3D. Pero, ¿cuáles serán las más demandadas en los próximos años?
Huelga decir que es imposible predecir el futuro, pero las tasas de crecimiento aportan pistas sobre los empleos en alza. Tomando datos de la Oficina de Estadísticas Laborales estadounidense, 'Kiplinger' y el grupo especializado en previsiones económicas EMSI analizaron casi 800 puestos de trabajo más populares para medir su impacto en los próximos diez años.
Posteriormente, los autores del estudio cruzaron las cifras con el salario medio de cada profesión —que superan en más del doble a la mediana de otros puestos— y añadieron a la ecuación la cantidad de dinero invertido en educación para cada especialidad. Este fue el resultado:

Los diez mejores trabajos para el futuro

  1. Desarrollador de aplicaciones
  2. Analista de sistemas informáticos
  3. Enfermero
  4. Fisioterapeuta
  5. Gerente de servicios sanitarios
  6. Asistente médico
  7. Higienista dental
  8. Analista de Investigación de Mercado
  9. Asesor financiero personal
  10. Logopeda
La informática es el presente, no el futuro. En cualquier caso, los indicadores económicos prevén que seguirá creciendo y, con ella, la necesidad de expertos en tareas digitales. Pero no todo serán profesiones nuevas: los trabajos relacionados con el ámbito sanitario serán cada vez más demandados a medida que la población envejece y la natalidad baja en los países desarrollados.

Los diez peores trabajos para el futuro

  1. Trabajador textil
  2. Procesador de fotos
  3. Diseñador de muebles
  4. Locutor de radio
  5. Diseñador floral
  6. Vendedor de videojuegos
  7. Redactor jurídico
  8. Operador de máquinas industriales
  9. Vendedor a domicilio
  10. Encuadernador
El principal criterio de Kiplinger en cuanto a la elección de los peores trabajos se basa en que estos empleen, al menos a 20.000 personas. En la mayoría de casos, se trata de profesiones manuales y artesanales que ya han empezado a automizarse y con gran probabilidad de acabar siendo desempeñadas por herramientas equipadas con inteligencia artificial.

Font:El Confidencial

Explicacions sobre les immatriculacions dels béns de l'Església

 Resultat d'imatges de catedral de terrassa

La propietat dels béns immatriculats per l’Església garanteix la conservació d’aquests edificis i temples

L'Arquebisbat de Barcelona explica quin ha estat el procés d’immatriculacions dels béns de l’Església. Ho ha fet el passat dimecres 24 d'octubre en una trobada informativa on s’ha explicat el com i el perquè.

Els darrers temps les immatriculacions de béns eclesiàstics portades a terme en els registres de la propietat han generat alguns dubtes en la societat. Davant d'això l'Arquebisbat de Barcelona aposta per la màxima transparència tenint molt clar que, en tot aquest procés, s'ha complert escrupolosament la legalitat, regularitzant uns béns que ja eren del poble de Déu.
En aquest sentit s'han immatriculat els béns que sempre han estat de l'arxidiòcesi de Barcelona, béns que va crear, que ha conservat i cuidat amb diligència, i que sempre han estat a disposició de tots, creients i no creients i també per a la difusió cultural del nostre patrimoni. Els temples no es van immatricular abans perquè, des de la creació del Registre de la Propietat (1861), amb la normativa de 1863 i fins a l'any 1998, estava prohibida la inscripció en els Registres de la Propietat dels temples destinats al culte catòlic, ja que es considerava notori que pertanyien a l'Església (no així els de la resta de confessions).
Ho va permetre (per resoldre aquesta discriminació i garantir la seguretat jurídica) el govern del Partit Popular (1998) a través d'una modificació de la legislació hipotecària de 1946 (que reafirmava les disposicions des de 1863), que fins llavors ho prohibia. Autoritzava a l'Església a registrar els seus edificis, aquest cop inclosos els temples, seguint per a això el procediment previst en l'article 206 de la Llei Hipotecària i els articles concordants del seu Reglament.
Aquesta possibilitat va finalitzar l'any 2015. Mentrestant, en les dues legislatures de governs del PSOE (2004 a 2011), el règim jurídic de les immatriculacions dels immobles eclesiàstics roman vigent. A l'empara d'aquest, l'arxidiòcesi de Barcelona va immatricular alguns béns.
El debat actual sobre aquest tema només es refereix als béns eclesials que no estan suportats per un títol escrit de domini (herència, donació, compra...).
En aquests casos, com marca la llei, el bisbe va ser fedatari i presentà un certificat on consta la documentació necessària per demostrar la propietat, com ara permisos d'obres, arxius històrics de l'arquebisbat o ajuntaments, visites pastorals, constar en el llistat acordat entre la Santa Seu i el Govern espanyol (1861), i la corresponent inscripció en el cadastre. Si durant la investigació sorgia un interessat amb el títol de propietat degudament acreditat el procediment s'abandonava. Si es detectés qualsevol error, sempre es pot esmenar.
Immatricular un bé no concedeix la propietat, que pot ser molt antiga; només dóna seguretat jurídica. Som poble i estem al seu servei. Les esglésies, cases parroquials, locals de Càritas, etc. han estat, són i seran llocs sempre oberts a tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva condició o creença, per donar-los servei espiritual però també assistencial, social o educatiu. El manteniment d'aquests edificis i de totes les seves activitats a favor de la societat a la qual pertany s'ha encarat per part de l'Església amb esperit cristià i sense demanar res a canvi. I així ha estat des de sempre.
Els ajuntaments, l'Estat o les comunitats autònomes són institucions elegides per la ciutadania, amb l'obligació d'oferir uns serveis que paguem entre tots. Moltes vegades aquests serveis són deficitaris i, tradicionalment, l'Església ha portat el pes dels serveis de caràcter assistencial i, també, de socials i educatius. En l'actualitat continuem amb el mateix esperit de servei.
La propietat de l'Església garanteix la cura i la conservació dels béns. A més s'està al corrent de pagament dels impostos corresponents, com no pot ser d'una altra manera. Segons la legislació vigent (recolzada per la sentència del Tribunal Constitucional 98 a 2013) els béns immobles de les ONG, o bé de l'Església, estan exempts de pagar l'IBI. També estan exemptes les propietats de l'Estat, de les comunitats autònomes i els ajuntaments; els edificis històrics; els locals de la Policia, els de serveis educatius, els de serveis penitenciaris, els de l'exèrcit, els béns comunals i veïnals; els de la Creu Roja; la SGAE; les ambaixades, les estacions de tren i les fundacions i associacions.



Unes Jornades de Pastoral Obrera per a acompanyar la precarietat

 

Jornadas Generales de Pastoral Obrera 2018

 

“Acompañar en la precariedad” es el tema que propone el departamento de Pastoral Obrera, dentro de la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar, para sus jornadas de este año. Tendrán lugar en Ávila del 23 al 25 de noviembre. Su objetivo: profundizar en cómo acompañar a las personas empobrecidas del mundo obrero. Para ello se presentarán experiencias que ya se están llevando a cabo, como en Andalucía donde se hace acompañamiento en barrios olvidados.
  • Organiza: Departamento de Pastoral Obrera, dentro de la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar.
  • Fecha: del 23 al 25 de noviembre de 2018.
  • Lugar: Colegio Mayor “Magistral Antonio de Honcala” (Seminario) (Av. de la Inmaculada 9,  05005 Ávila).

Per més informació:
https://www.conferenciaepiscopal.es/jornadas-generales-de-pastoral-obrera-2018/