La propietat dels béns immatriculats per l’Església garanteix la conservació d’aquests edificis i temples
L'Arquebisbat de Barcelona explica quin ha estat
el procés d’immatriculacions dels béns de l’Església. Ho ha fet el
passat dimecres 24 d'octubre en una trobada informativa on s’ha explicat
el com
i el perquè.
Els darrers temps les immatriculacions de béns
eclesiàstics portades a terme en els registres de la propietat han
generat alguns dubtes en la societat. Davant d'això l'Arquebisbat de
Barcelona aposta per la màxima transparència tenint molt clar que, en
tot aquest procés, s'ha complert escrupolosament la legalitat,
regularitzant uns béns que ja eren del poble de Déu.
En aquest sentit s'han immatriculat els béns que sempre han estat de
l'arxidiòcesi de Barcelona, béns que va crear, que ha conservat i cuidat
amb diligència, i que sempre han estat a disposició de tots, creients i
no creients i també per a la difusió cultural del nostre patrimoni. Els
temples no es van immatricular abans perquè, des de la creació del
Registre de la Propietat (1861), amb la normativa de 1863 i fins a l'any
1998, estava prohibida la inscripció en els Registres de la Propietat
dels temples destinats al culte catòlic, ja que es considerava notori
que pertanyien a l'Església (no així els de la resta de confessions).
Ho va permetre (per resoldre aquesta discriminació i garantir la
seguretat jurídica) el govern del Partit Popular (1998) a través d'una
modificació de la legislació hipotecària de 1946 (que reafirmava les
disposicions des de 1863), que fins llavors ho prohibia. Autoritzava a
l'Església a registrar els seus edificis, aquest cop inclosos els
temples, seguint per a això el procediment previst en l'article 206 de
la Llei Hipotecària i els articles concordants del seu Reglament.
Aquesta possibilitat va finalitzar l'any 2015. Mentrestant, en les
dues legislatures de governs del PSOE (2004 a 2011), el règim jurídic de
les immatriculacions dels immobles eclesiàstics roman vigent. A
l'empara d'aquest, l'arxidiòcesi de Barcelona va immatricular alguns
béns.
El debat actual sobre aquest tema només es refereix als béns
eclesials que no estan suportats per un títol escrit de domini
(herència, donació, compra...).
En aquests casos, com marca la llei, el bisbe va ser fedatari i
presentà un certificat on consta la documentació necessària per
demostrar la propietat, com ara permisos d'obres, arxius històrics de
l'arquebisbat o ajuntaments, visites pastorals, constar en el llistat
acordat entre la Santa Seu i el Govern espanyol (1861), i la
corresponent inscripció en el cadastre. Si durant la investigació sorgia
un interessat amb el títol de propietat degudament acreditat el
procediment s'abandonava. Si es detectés qualsevol error, sempre es pot
esmenar.
Immatricular un bé no concedeix la propietat, que pot ser molt
antiga; només dóna seguretat jurídica. Som poble i estem al seu servei.
Les esglésies, cases parroquials, locals de Càritas, etc. han estat, són
i seran llocs sempre oberts a tots els ciutadans, sigui quina sigui la
seva condició o creença, per donar-los servei espiritual però també
assistencial, social o educatiu. El manteniment d'aquests edificis i de
totes les seves activitats a favor de la societat a la qual pertany s'ha
encarat per part de l'Església amb esperit cristià i sense demanar res a
canvi. I així ha estat des de sempre.
Els ajuntaments, l'Estat o les comunitats autònomes són institucions
elegides per la ciutadania, amb l'obligació d'oferir uns serveis que
paguem entre tots. Moltes vegades aquests serveis són deficitaris i,
tradicionalment, l'Església ha portat el pes dels serveis de caràcter
assistencial i, també, de socials i educatius. En l'actualitat continuem
amb el mateix esperit de servei.
La propietat de l'Església garanteix la cura i la conservació dels
béns. A més s'està al corrent de pagament dels impostos corresponents,
com no pot ser d'una altra manera. Segons la legislació vigent
(recolzada per la sentència del Tribunal Constitucional 98 a 2013) els
béns immobles de les ONG, o bé de l'Església, estan exempts de pagar
l'IBI. També estan exemptes les propietats de l'Estat, de les comunitats
autònomes i els ajuntaments; els edificis històrics; els locals de la
Policia, els de serveis educatius, els de serveis penitenciaris, els de
l'exèrcit, els béns comunals i veïnals; els de la Creu Roja; la SGAE;
les ambaixades, les estacions de tren i les fundacions i associacions.
