dilluns, 17 de novembre de 2008

Pregària davant la crisi

Què ens diu la Paraula de Déu?

17 Recomana als rics d'aquest món que no siguin orgullosos i que no confiïn en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm; 18 digues-los que facin el bé, que s'enriqueixin de bones obres, que donin generosament, que sàpiguen compartir. 19 Així aniran acumulant per al futur un tresor magnífic i segur, i podran assolir la vida veritable.

(1 Tm 6, 17-19)


Què ens diu un cristià de fa anys?

Resta clar que no tracto pas ara d’aixecar-vos fins el cim més alt del despreniment. Per ara només demano que retalleu allò superflu i us acontenteu amb el suficient. I el suficient es defineix per la necessitat d’aquelles coses sense les que no és possible viure. Ningú pretén treu-te el sosteniment necessari; però estic parlant de sosteniment, no de delectacions; estic parlant de vestir-se, no del luxe en el vestir. O millor dir: si mirem les coses fins al fons, el millor plaer està en la sobrietat.

(Sant Joan Crisòstom, 344?-407, en una de les seves homílies)


Què ens diu un cristià d’ara?

(...) Estem en una situació d’un canvi radical de lo que està passant en el món obrer i del treball. Jo crec que tenim que entendre que fa vint anys no passava el que ara passa. Les coses estan canviant molt i molt de pressa. Estan canviant moltíssim, i una cosa que ha canviat són les condicions de treball, que són importantíssimes per a la vida de les persones. Està canviant un model laboral que tenia els seus problemes, que era el model del treball fixe, a on un feia una carrera professional, i a on un feia un treball vinculat a tot a uns drets socials, a uns drets laborals, tenia un model de treball, que per cert en gran mesura va ser fruit de la lluita de molts treballadors que van conquerir drets, seguretats en el treball, per a ficar barreres a eixa tendència que té el sistema econòmic capitalista a envair-ho tot. Les persones han estat capaces de ficar unes barreres, que són els drets laborals, socials, polítics... Però bé, teníem un model de treball que es basava en la capacitat del treball, d’assegurar una vida mínimament en condicions humanes, i sobretot una característica molt important d’eixe model laboral, era que els treballadors tenien una certa capacitat d’organitzar la nostra vida, perquè estava molt debilitat, n’hi ha una jornada laboral, i després n’hi ha un temps en què un té la capacitat de decisió i un se pot organitzar la seva vida. Eixe model laboral està desapareixent, i està estenent-se cada vegada més un model laboral, que se’n diu de la flexibilitat laboral, que té una conseqüència que és la precarietat laboral. És un altre model distint. (...)

(Paco Porcar, militant de la HOAC, a una ponència de l’acte de la presentació del llibre “El trabajo humano, principio de vida” a Granollers)


Què diem nosaltres que formem els moviments apostòlics de Pastoral Obrera? Fem pregàries espontànies...

Preguem al Senyor…


Una pregària per a continuar...

Pregària a Jesús Obrer

Senyor Jesús, t’oferim tot el dia:
el nostre treball, les nostres lluites,
les nostres alegries i les nostres penes.
Concedeix-nos, a nosaltres
i a tots els germans i germanes de treball,
pensar com Tu,
treballar amb Tu
i viure en Tu.
Fes-nos la gràcia d’estimar-te de cor
i servir-te amb totes les forces.
Que el teu Regne sigui un fet
a les fàbriques, als tallers,
a les mines, als camps,
a la mar, a les escoles, als despatxos
i a casa nostra.
Que els militants que sofreixen desànim
romanguin en el teu amor.
I que els obrers morts
al camp d’honor del treball i de la lluita
reposin en pau.
Mare dels pobres,
pregueu per nosaltres.