"El cas Hasél és l'espurna que fa cremar la resignació dels joves"
(Valentina Laferrara –CR) Les manifestacions per l’empresonament del raper Pablo Hasél han convocat les últimes setmanes milers de persones a diferents ciutats de Catalunya. I han col·locat la joventut en el centre del debat públic. En aquest escenari Catalunya Religió ha organitzat una taula rodona amb cinc joves implicats en diferents moviments i en entitats socials i educatives d’Església. L’objectiu: conèixer de primera mà què pensen d’aquestes mobilitzacions, i quins són els seus sentiments, necessitats, pors i desitjos sobre el futur.
Tots han coincidit amb què les manifestacions no només són una eina per reclamar l’alliberament del raper, sinó també per l’exercici de la llibertat d’expressió. “És un dret que tots hauríem de respectar, no ha d’haver-hi excusa per limitar-lo”, sosté la Carme, de 20 anys, que estudia Filosofia i es planteja ser professora per transmetre als alumnes la importància de tenir un punt de vista crític. Ha preferit mantenir l’anonimat, així com el de l’entitat a la que està vinculada.
“Està bé que cadascú expressi el que vol i el que sent”, indica en Kevin, de 18 anys, que s’està preparant per l’accés a un curs formatiu de grau mig, en un projecte dels Salesians Sant Jordi - PES Lleida. “El que no em sembla bé és que s’hagin posat a cremar coses perquè crec que la ciutat, les motos i els policies no en tenen cap culpa”, hi afegeix el jove. En Kevin vol ser bomber per ajudar les persones i estar present sempre que ho necessitin.
L’Alberto, estudiant d’Arquitectura de 23 anys i responsable d’un centre d’esplai a El Prat de Llobregat, tampoc està d’acord amb els enfrontaments violents dels últims dies. Però insisteix amb què no cal generalitzar perquè els disturbis no representen la majoria de la protesta. I critica que, com va passar amb la segona onada de la pandèmia, s’hagi tornat a culpabilitzar la gent jove d’una crisi que depassa el col·lectiu.
“No se’ns considera part fonamental de la societat”
“Em fa ràbia que es criminalitzin aquestes manifestacions en lloc de reflexionar per què estan passant”, diu en la mateixa línia la Mar, criminòloga de 24 anys i tècnica de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes, on fomenta el vincle entre diferents col·lectius de joves de Catalunya.
Tots ells concorden que la participació dels joves en les mobilitzacions representen el malestar que viu el col·lectiu amb relació a l’actuació de la policia i la classe política, a més de la crisi social i econòmica accentuada per la pandèmia de la Covid-19. “El cas de Pablo Hasél és l’espurna que fa cremar el sentiment de resignació dels joves”, explica l’Arnau que, amb 23 anys, és responsable de l’Esplai Estel, vinculat als claretians i situat a l’Eixample de Barcelona, i cursa un Màster en Gestió d’Empreses i Economia Social.
La Mar manifesta que els joves “estan enfadats, indignats, tristos i deprimits” perquè “senten que se’ls ha deixat de banda”. Sosté que des de l’inici de la pandèmia per la Covid-19, han vist limitades les seves possibilitats per compartir la seva opinió, els seus sentiments i els seus desitjos a futur i que “això es nota” en les manifestacions dels últims dies.
“No es considera a la gent jove com a part fonamental o imprescindible de la societat”, assevera l’Arnau. “L’empresonament de Pablo Hasél”, resumeix la Carme, “és una excusa per reclamar moltes altres coses” que es troben lligades a “la crisi general que fa molt temps s’està gestant a Barcelona”. Entre d’altres qüestions, destaca els desnonaments i la problemàtica de l’habitatge, i l’atur juvenil.
“Pèssimament” representats pels mitjans de comunicació
La imatge dels joves que en general han transmès els mitjans de comunicació durant els últims dies no ha estat ben rebuda pels integrants d’aquest col·lectiu. La Mar assegura que els mitjans estan representant als joves “pèssimament”, al mateix temps que els tracten “de manera molt punitiva, com si fossin immunes a qualsevol crítica o referència negativa”.
La Carme apunta que els mitjans han difós “la pitjor imatge de totes”, és a dir, “la part violenta de la manifestació”. D’aquesta manera, “han pres al jove i l’han criminalitzat”. Amb tot, defensa que les consignes de les mobilitzacions són clares i recorda que en determinats casos “la violència és autodefensa” perquè hi ha una altra violència que “ve de molt abans d’aquestes protestes”. I insisteix en el degoteig de desnonaments, que no acostumen a tenir cobertura mediàtica.
Darrerament, els mitjans estan generant “una espècie de lluita generacional”, indica Alberto, perquè “estan centrant el tema de debat en la gent jove”. Segons Arnau, haurien de fer ressò “de la diversitat i de les diferents necessitats” de la joventut “per traslladar-les de manera representativa en els seus continguts”.
Joves organitzats, motor de canvi
La manca de responsabilitat i compromís social és un altre dels temes sobre els quals es va posar el focus durant la reunió. “Els joves, com la resta de la societat, estan desmobilitzats i desorganitzats”, ha apuntat Arnau, qui es proposa intentar canviar aquesta realitat motivant als monitors de l’Esplai Estel perquè s’involucrin més en causes socials i es considerin un motor de canvi.
La Mar es va pronunciar en el mateix sentit. Malgrat la implicació en els barris o en la lluita ecològica, ha indicat que “falten joves organitzats que es vulguin comprometre amb causes socials”. Ella està convençuda que la manera de motivar les persones no organitzades és continuar col·laborant amb organitzacions col·lectives i, d’aquesta manera, aportar el seu “granet de sorra”.
