divendres, 21 de gener de 2011

Amb dues vaques...



Economia mundial explicada amb dues vaques. 

 Socialisme:
 Tu tens 2 vaques. 
 L'estat t'obliga a donar-ne 1 al teu veí. 
 Comunisme: 
 Tu tens 2 vaques. 
 L'estat se les queda i et dóna llet. 
 Feixisme: 
 Tu tens 2 vaques. 
 L'estat te les pren i et VEN la llet. 
 Nazisme:
 Tu tens 2 vaques. 
 L'estat te les pren i et dispara un tret al cap. 
 Burocratisme:
 Tu tens 2 vaques. 
 L'estat en perd una, muny l'altra i després se li vessa la llet per terra. 
 Capitalisme tradicional:
 Tu tens 2 vaques. 
 En vens una i et compres un brau. 
 Fas més vaques. 
 Vens les vaques i guanyes diners. 
 Capitalisme modern: 
 Tu tens 2 vaques. 
 Vens 3 de les teves vaques a la teva empresa que cotitza en borsa mitjançant lletres de crèdit obertes per el teu cunyat al banc. 
 Després executes un intercanvi de participació de deute amb una oferta general associada amb lo qual ja tens les 4 vaques de tornada, amb l'exempció d'impostos per 5 vaques. 
 La llet que fan les teves 6 vaques és transferida mitjançant un intermediari a una empresa amb seu a les Illes Cayman que torna a vendre els drets de les 7 vaques a la teva companyia. 
 L'informe anual afirma que tu tens 8 vaques amb opció a una més. 
 Agafes les teves 9 vaques i les talles a trossets. Després vens a la gent les teves 10 vaques trossejades. 
 Curiosament durant tot el procés ningú sembla adonar-se que, en realitat, tu només tens 2 vaques. 
 Economia japonesa: 
 Tu tens 2 vaques. 
 Les redissenyes a escala 1:10 i que et produeixin el doble de llet. Però no et fas ric. 
 Després rodes tot el procés en dibuixos animats. Els anomenes 'Vakimon' i incomprensiblement, et fas milionari. 
 Economia Alemanya: 
 Tu tens 2 vaques. 
 Mitjançant un procés de reenginyeria aconsegueixes que visquin 100 anys, mengin un cop al mes i que és munyin soles. 
 Ningú creu que tingui cap mèrit. 
 Economia Russa: 
 Tu tens 2 vaques. 
 Comptes i tens 5 vaques. 
 Tornes a comptar i et surten 257 vaques 
 Tornes a comptar i et surten 3 vaques. 
 Deixes de comptar vaques i obres una altra ampolla de vodka. 
 Economia Xinesa: 
 Tu tens 2 vaques. 
 Tens a 300 individus munyint-les. 
 Expliques al món la teva increïble ràtio de productivitat lletera. 
 Dispares a un periodista que es disposa a explicar la veritat. 
 Economia Iraquiana:
 Tu no tens vaques. 
 Ningú creu que no tinguis vaques, et bombardegen i t'envaeixen el país. 
 Tu segueixes sense tenir vaques. 
 Economia suïssa: 
 Hi ha 5.000.000.000 de vaques. És obvi que tenen amo però sembla que ningú sàpiga qui és.  
 Economia francesa:
 Tu tens 2 vaques. 
 Llavors et declares en vaga, organitzes una revolta violenta i talles totes les carreteres del país, perquè tu el que vols són 3 vaques. 
 Economia neozelandesa: 
 Tu tens 2 vaques. 
 La de l'esquerra et sembla cada dia més atractiva. 
 Economia espanyola: 
 Tu tens 2 vaques, però no tens ni idea d'on són. 
 Però com ja és divendres, baixes a esmorzar al bar que tenen l'Esport. 
 Si de cas, ja et posaràs a buscar-les dimecres després del pont de Sant Josep. 
 Economia catalana:
 Tu tens 2 vaques i l'estat s'encarrega de repartir tal riquesa entre les autonomies més pobres. 
 Per això, al final l'estat et lliura un cartró de llet del DIA i si protestes et diuen insolidari. 
 Mentrestant, les autonomies pobres és mengen a la brasa les vaques i després protesten perquè no tenen llet i necessiten tenir vaques.
 I és que els catalans ho volen tot per a ells.
 

dimecres, 19 de gener de 2011

Una bona iniciativa per compartir feina


HOLA GENT MACA!!!

Com esteu?? Espero i destijo que bé, tot  i la realitat que corre. Avui m'ha donat unail·luminació molt i molt grossa!!
M'ha donat per parar i pensar...tan buscar  i buscar feina, també cursos i intentar que siguin coses que tinguin cara  i ulls. Doncs mira he pensat que potser estaria bé crear un espai/comunitat per tenir un lloc on poder expressar-nos i comunicar-nos en l'àmbit laboral.

Si esteu pensant si algú m'ha ajudat a fer això,  què sapigueu que ho he fet jo tota soleta!

Bueno la comunitat Ning és una red social com faceboook, twter, o d'altres, però de caràcter social. Que fa la competència a d'altres comunitats més grosses. Ning en xinès vol dir PAU.

Així si podem expressar-nos  i tenir uuna mica més de pau amb nosaltres mateixos/xes, ja està bé!

I si de pas podem passar-nos ofertes de feina  i ajudar-nos entre nosaltres serà GENIAL!

Us passo la invitació perquè podeu accedir-hi. Vinga animeu-vos que a nivell tècnic és molt sencill,  ho sé,  fer servir fins i tot jo...Imagineu-vos!! Vinga animeu-vos!!!

Petons,

Pili, militant de la JOC del Vallès i animadora del MIJAC de Can Bassa


http://kompartimfeina.ning.com/?xgi=1cb8hQFtEemf9s

dilluns, 10 de gener de 2011

Un conte per una bona obra


 
Assemblea d'eines d'una fusteria

Diuen que una vegada hi va haver una estranya assemblea a la fusteria. Va ser una reunió de totes les eines... per a arreglar les seves diferències. El martell va exercir la presidència, però l’assemblea li va notificar que hi havia de renunciar. La causa? Feia massa soroll! I, a més, es passava el temps colpejant. El martell va acceptar la seva culpa, però va demanar que també fos expulsat el cargol; va dir que calia donar-li moltes voltes perquè servís de quelcom.
Davant de l’atac, el cargol també ho va acceptar, però al seu torn va demanar l’expulsió de la llima. Va fer veure que era molt aspra en el seu tracte i sempre tenia friccions amb els altres. I la llima hi va estar d’acord, a condició que fos expulsat també el metre que sempre es passava mesurant els altres segons la seva mesura, com si fos l’únic perfecte.
En això que va entrar el fuster, es va posar el davantal i va iniciar el seu treball. Va utilitzar el martell, la llima, el metre i el cargol. Finalment, la tosca fusta inicial es va convertir en un moble la mar de bonic.
Quan el taller va quedar un altre cop sol, l’assemblea va reprendre la deliberació. Va ser llavors quan la serra va prendre la paraula i va dir: "Senyors, senyores: ha quedat demostrat que tenim defectes, però també ha quedat clar que el fuster treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa valuosos.
Així que no pensem ja en els nostres punts febles i concentrem-nos en la utilitat del millor de cadascú". L’assemblea va trobar llavors que el martell era fort, el cargol unia i donava força, la llima era especial per a afinar i perfilar asprors i van observar que el metre era necessari i exacte. Es van sentir llavors un equip capaç de produir mobles de qualitat. Es van sentir orgullosos de les seves fortaleses i de treballar junts.