dimecres, 6 de maig del 2020

Un comunicat per una nova Europa

Movimiento de Trabajadores Cristianos rechazan la criminalización ...

Comunicat del Moviment de Treballadors Cristians d'Europa (MTCE), amb motiu del Dia d'Europa

9 de maig de 2020

Rèquiem per una Europa que ha de morir, oda a una esperada Europa 

1. En aquests dies de Covid-19 estem veient com la societat i les classes populars i treballadores s'estan organitzant en xarxes de solidaritat i de suport mutu. Estem veient el renaixement de l'acció comunitària i una atenció per les persones més desprotegides. Estem veient com es reconeix cada dia el treball agosarat de la comunitat sanitària, la centralitat de les treballadores de la llar i de les treballadores que cuiden dels malalts i els dependents, l'heroisme de tantes i tants sants quotidians, com agrada anomenar-los al papa Francesc, malgrat totes les dificultats i malgrat que el virus de l'individualisme el tenim inoculat des de sempre, i més encara per part d'aquest capitalisme depredador i fratricida que ens ha portat a la vora del precipici. 

2. Per això, si aquest teixit humà s'està refent des d’allò més petit, amb moltes gotes d'amor, humilitat i generositat, aspirem a veure aquestes dinàmiques en les instàncies que ens governen i també en les empreses on treballem. Així, ens dol veure com a Europa i en les institucions comunitàries els governs dels Estats membres reprodueixen en interès propi unes dinàmiques que ja es van donar, sense anar més lluny, en la crisi financera del 2008, i que s’han de superar en aquest moment tan greu. 

3. L'Organització Internacional del Treball ens alerta de l'arribada d'una onada de desocupació en el món i a Europa en particular (un mínim de 12-15 milions de llocs de feina perduts) com no s'havia donat des de fa dècades. Veníem, a més, d'una situació de feblesa amb Estats del benestar infradotats en la seva acció social i en els serveis públics (per l'efecte de les polítiques d'austeritat) i un mercat laboral fortament precaritzat. És moment de fer política pel bé comú i per a això, com indica el papa Francesc, convé aplicar mesures que superin el paradigma tecnocràtic dominant acostumat. 

4. Els Estats han de garantir la màxima ocupació en condicions dignes i, per a aquells que no pugui aconseguir una ocupació, proporcionar rendes vitals suficients, com ja està demanant el Papa. També és moment de demandar als grans actors del sector privat empresarial —que en la història recent s'ha beneficiat de rescat públic, com, per exemple, el sector bancari— un compromís econòmic i ètic i una distribució més equitativa de l'excedent que creïn en aquesta reconstrucció. 

5. Els nostres governants i els qui els elegim hem d'aprendre del que ha passat: cal enfortir els sistemes públics de salut i de protecció social, s’han d'aplicar polítiques de regulació per a protegir als treballadors, cal reconstruir un teixit productiu i industrial de proximitat que proporcioni condicions laborals dignes, que minimitzi el perjudici al medi ambient i en el qual la ciutadania pagui un preu just pels productes èticament elaborats. 

6. Ningú no dubta que, en funció de com Europa afronti la reconstrucció econòmica i social després de la pandèmia, la seva existència tindrà sentit (perquè compleix una funció) o bé s'ensorrarà. Seran necessàries polítiques de finançament comú, preferentment mutualitzada, per a sostenir la despesa pública que es generarà. Aquest és també el moment de la solidaritat, la cooperació mútua i l'acció conjunta i consensuada. La crisi sanitària ha posat en evidència la nostra interdependència i el fet que països anomenats rics visquem una experiència de pobresa i malaltia que ens acosta als països més empobrits, amb la qual cosa s'obre una oportunitat d’escoltar més clarament la crida a canviar personalment i col·lectivament. És moment d'allunyar per sempre d'Europa el populisme, el blindatge de les fronteres, la fabricació i tràfic d'armes, la marginació del diferent i el rebuig de l'immigrant. És moment de deixar de ser creditors de països pobres que han pagat àmpliament el seu deute. 

7. El temps de Pasqua ens dona l'ocasió de convertir-nos i de construir entre tots, i dialogant, un model productiu socialment més inclusiu, baix en carboni i ambientalment més sostenible, en línia amb les mesures que contempla l'Acord Verd Europeu. «Ara més que mai, són les persones, les comunitats, els pobles, els que han d'estar en el centre, units per a curar, cuidar, compartir» (de la carta que el papa Francesc va dirigir als moviments populars el passat diumenge de Resurrecció). 

8. Per tot això anteriorment expressat, el MTCE es reafirma en les seves opcions cristianes viscudes en el si del món obrer i en la seva aposta a favor de les classes populars i treballadores. El MTCE vol posar tot el seu esforç perquè Europa, la nostra Europa, sigui fidel a si mateixa i vulgui que tots els seus fills visquin amb plenitud la seva condició humana i la seva dignitat de filles i fills de Déu. Una Europa amb el cor obert a tots els vents de la justícia, un cor misericordiós per a protegir als seus fills més febles i per a acollir als pobres que truquen a les nostres portes.


Comunicado del Movimiento de Trabajadores Cristianos de Europa (MTCE), con motivo del Día de Europa

9 de mayo 2020 

Réquiem por una Europa que debe morir, oda a una esperada Europa 

1. En estos días de Covid-19 estamos viendo cómo la sociedad y las clases populares y trabajadoras se están organizando en redes de solidaridad y de apoyo mutuo. Estamos viendo el renacimiento de la acción comunitaria y una atención por las personas más desprotegidas. Estamos viendo cómo se reconoce cada día el trabajo denodado de la comunidad sanitaria, la centralidad de las trabajadoras del hogar y de las trabajadoras que cuidan de los enfermos y los dependientes, el heroísmo de tantas y tantos santos cotidianos, como gusta llamar al papa Francisco, pese a todas las dificultades y pese a que el virus del individualismo lo tenemos inoculado desde siempre, y más aún por parte de este capitalismo depredador y fratricida que nos ha llevado al borde del precipicio. 

2. Por ello, si este tejido humano se está rehaciendo desde lo pequeño, con muchas gotas de amor, humildad y generosidad, aspiramos a ver estas dinámicas en las instancias que nos gobiernan y también en las empresas donde trabajamos. Así, nos duele ver cómo en Europa y en las instituciones comunitarias los gobiernos de los Estados miembros reproducen en interés propio unas dinámicas que ya se dieron, sin ir más lejos, en la crisis financiera del 2008, y que deben superarse en este momento tan grave. 

3. La Organización Internacional del Trabajo nos alerta de la llegada de una oleada de desempleo en el mundo y en Europa en particular (un mínimo de 12-15 millones de trabajos perdidos) como no se había dado desde hace décadas. Veníamos, además, de una situación de debilidad con Estados del bienestar infradotados en su acción social y en los servicios públicos (por el efecto de las políticas de austeridad) y un mercado laboral fuertemente precarizado. Es momento de hacer política por el bien común y para ello, como indica el papa Francisco, conviene aplicar medidas que superen el paradigma tecnocrático dominante acostumbrado. 

4. Los Estados deben garantizar la máxima ocupación en condiciones dignas y, para aquellos que no pueda conseguirse un empleo, proporcionar rentas vitales suficientes, como ya está pidiendo el Papa. También es momento de demandar a los grandes actores del sector privado empresarial -que en la historia reciente se ha beneficiado de rescate público, como, por ejemplo, el sector bancario- un compromiso económico y ético y una distribución más equitativa del excedente que crean en esta reconstrucción. 

5. Nuestros gobernantes y quienes los elegimos debemos aprender de lo ocurrido: hay que fortalecer los sistemas públicos de salud y de protección social, deben aplicarse políticas de regulación para proteger a los trabajadores, hay que reconstruir un tejido productivo e industrial de proximidad que proporcione condiciones laborales dignas, que minimice el perjuicio al medio ambiente y en el que la ciudadanía pague un precio justo por estos productos éticamente elaborados. 

6. Nadie duda que, en función de cómo Europa afronte la reconstrucción económica y social después de la pandemia, su existencia tendrá sentido (porque cumple una función) o bien se vendrá abajo. Serán necesarias políticas de financiación común, preferentemente mutualizada, para sostener el gasto público que se generará. Este es también el momento de la solidaridad, la cooperación mutua y la acción conjunta y consensuada. La crisis sanitaria ha puesto en evidencia nuestra interdependencia y el hecho de que países llamados ricos vivamos una experiencia de pobreza y enfermedad que nos acerca a los países más empobrecidos, con lo que se abre una oportunidad a escuchar más claramente la llamada a cambiar personalmente y colectivamente. Es momento de alejar para siempre de Europa el populismo, el blindaje de las fronteras, la fabricación y tráfico de armas, la marginación del diferente y el rechazo del inmigrante. Es momento de dejar de ser acreedores de países pobres que han pagado sobradamente su deuda. 

7. El tiempo de Pascua nos da la ocasión de convertirnos y de construir entre todos, y dialogando, un modelo productivo socialmente más inclusivo, bajo en carbono y ambientalmente más sostenible, en línea con las medidas que contempla el Acuerdo Verde Europeo. «Ahora más que nunca, son las personas, las comunidades, los pueblos los que deben estar en el centro, unidos para curar, cuidar, compartir» (de la carta que el papa Francisco ha dirigido a los movimientos populares el pasado Domingo de Resurrección). 

8. Por todo lo anteriormente expresado, el MTCE se reafirma en sus opciones cristianas vividas en el seno del mundo obrero y en su apuesta a favor de las clases populares y trabajadoras. El MTCE quiere poner todo su esfuerzo para que Europa, nuestra Europa, sea fiel a sí misma y quiera que todos sus hijos vivan con plenitud su condición humana y su dignidad de hijas e hijos de Dios. Una Europa con el corazón abierto a todos los vientos de la justicia, un corazón misericordioso para proteger a sus hijos más débiles y para acoger a los pobres que llaman a nuestras puertas.