Discurs del papa Francesc als bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola
Discurs del papa Francesc als bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola. Ciutat del Vaticà, 3 de març de 2014.
Estimats germans,
agraeixo les paraules que m'ha dirigit en nom de tots el President de
la Conferència Episcopal Espanyola, i que expressen el vostre ferm
propòsit de servir fidelment el Poble de Déu que peregrina a Espanya, on
molt aviat va arrelar la Paraula de Déu, que ha donat fruits de
concòrdia, cultura i santedat. Ho voleu ressaltar de manera particular
amb la celebració del ja pròxim V Centenari del naixement de Santa
Teresa de Jesús, primera doctora de l'Església.
Ara que esteu patint la dura experiència de la indiferència de molts
batejats i heu de fer front a una cultura mundana, que arracona Déu a la
vida privada i l'exclou de l'àmbit públic, convé no oblidar la vostra
història. D'ella aprenem que la gràcia divina mai s'extingeix i que
l'Esperit Sant continua obrant en la realitat actual amb generositat.
Fiem-nos sempre d'Ell i de tot el que sembra en els cors dels qui estan
encomanats a les nostres cures pastorals (f. Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 68).
Als bisbes se'ls confia la tasca de fer germinar aquestes llavors amb
l'anunci valent i veraç de l'evangeli, de cuidar amb atenció el seu
creixement amb l'exemple, l'educació i la proximitat, d'harmonitzar-les
en el conjunt de la «vinya del Senyor», de la qual ningú no en pot
quedar exclòs. Per això, estimats germans, no estalvieu esforços per
obrir nous camins a l'evangeli, que arribin al cor de tots, perquè
descobreixin el que ja nia en el seu interior: Crist com a amic i germà.
No serà difícil trobar aquests camins si anem rere les petjades del
Senyor, que «no ha vingut a ser servit, sinó a servir» (Mc 10,45); que
va saber respectar amb humilitat els temps de Déu i, amb paciència, el
procés de maduració de cada persona, sense por a fer el primer pas per
anar al seu encontre. Ell ens ensenya a escoltar a tots de cor a cor,
amb tendresa i misericòrdia, i a buscar el que veritablement uneix i
serveix a la mútua edificació.
En aquesta recerca, és important que el bisbe no se senti sol, ni
cregui estar sol, que sigui conscient que també el ramat que li ha estat
encomanat té olfacte per a les coses de Déu. Especialment els seus
col·laboradors més directes, els sacerdots, pel seu estret contacte amb
els fidels, amb les seves necessitats i ocupacions quotidianes. També
les persones consagrades, per la seva rica experiència espiritual i el
seu lliurament missioner i apostòlic en nombrosos camps. I els laics,
que des de les més variades condicions de vida i respectives
competències porten endavant el testimoni i la missió de l'Església (cf.
Conc. Ecum. Vat II, Const . Lumen gentium, 33).
Així mateix, el moment actual, en què les mediacions de la fe són
cada vegada més escasses i no falten dificultats per a la seva
transmissió, exigeix posar les vostres Esglésies en un veritable estat
de missió permanent, per trucar a qui s'ha allunyat i enfortir la fe,
especialment dels infants. Per a això no deixeu de prestar una atenció
particular al procés d'iniciació a la vida cristiana. La fe no és una
mera herència cultural, sinó un regal, un do que neix de la trobada
personal amb Jesús i de l'acceptació lliure i joiosa de la nova vida que
ens ofereix. Això requereix anunci incessant i animació constant,
perquè el creient sigui coherent amb la condició de fill de Déu que ha
rebut en el baptisme.
Despertar i avivar una fe sincera, afavoreix la preparació al
matrimoni i l'acompanyament de les famílies, la vocació de les quals és
ser lloc natiu de convivència en l'amor, cèl·lula originària de la
societat, transmissora de vida i església domèstica on es forja i es viu
la fe. Una família evangelitzada és un valuós agent d'evangelització,
especialment irradiant les meravelles que Déu ha obrat en ella. A més,
en ser per la seva naturalesa àmbit de generositat, promourà el
naixement de vocacions al seguiment del Senyor en el sacerdoci o la vida
consagrada.
L'any passat vau publicar el document «Vocacions sacerdotals per al
segle XXI», assenyalant així l'interès de les vostres Esglésies
particulars en la pastoral vocacional. És un aspecte que un bisbe ha de
posar en el seu cor com absolutament prioritari, portant-ho a l'oració,
insistint en la selecció dels candidats i preparant equips de bons
formadors i professors competents.
Finalment, voldria subratllar que l'amor i el servei als pobres és
signe del Regne de Déu que Jesús va venir a portar (cf. Exhort. Ap. Evangelii gaudium,
48). Sé bé que, en aquests últims anys, precisament la vostra Caritas
-i també altres obres benèfiques de l'Església- han merescut gran
reconeixement, de creients i no creients. M'alegra molt, i demano al
Senyor que això sigui motiu d'acostament a la font de la caritat, a
Crist que «va passar fent el bé i guarint tots els oprimits» (Ac 10,38),
i també a la seva Església, que és mare i mai no pot oblidar els seus
fills més desfavorits. Us convido, doncs, a manifestar estima i a
mostrar-vos propers a tots els qui posen els seus talents i les seves
mans al servei del «programa del Bon Samarità, el programa de Jesús»
(Benet XVI, Deus caritas est, 31b).
Estimats germans, ara que esteu reunits en la Visita ad limina per
manifestar els llaços de comunió amb el Bisbe de Roma (cf. Conc Ecum Vat
II, Const. Lumen gentium, 22), desitjo agrair de tot cor el
vostre servei al poble sant fidel de Déu. Seguiu endavant amb esperança.
Poseu-vos al capdavant de la renovació espiritual i missionera de les
vostres Esglésies particulars, com a germans i pastors dels vostres
fidels, i també dels que no ho són, o ho han oblidat. Per a això, us
serà de gran ajuda la col·laboració franca i fraterna en el si de la
Conferència Episcopal, així com el suport recíproc i sol·lícit en la
recerca de les formes més adequades d'actuar.
Us demano, per favor, que porteu als estimats fills d'Espanya una
especial salutació del Papa, que els confia a la cura maternal de la
Santíssima Mare de Déu, els suplica que resin per ell i els imparteix la
seva Benedicció.
Traducció: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya.
Queridos hermanos:
Agradezco las palabras que me ha dirigido en nombre de todos el
presidente de la Conferencia Episcopal Española, y que expresan vuestro
firme propósito de servir fielmente al Pueblo de Dios que peregrina en
España, donde arraigó muy pronto la Palabra de Dios, que ha dado frutos
de concordia, cultura y santidad. Lo queréis resaltar de manera
particular con la celebración del ya cercano V Centenario del nacimiento
de Santa Teresa de Jesús, primera doctora de la Iglesia.
Ahora que estáis sufriendo la dura experiencia de la indiferencia de
muchos bautizados y tenéis que hacer frente a una cultura mundana, que
arrincona a Dios en la vida privada y lo excluye del ámbito público,
conviene no olvidar vuestra historia. De ella aprendemos que la gracia
divina nunca se extingue y que el Espíritu Santo continúa obrando en la
realidad actual con generosidad. Fiémonos siempre de Él y de lo mucho
que siembra en los corazones de quienes están encomendados a nuestros
cuidados pastorales (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 68).
A los obispos se les confía la tarea de hacer germinar estas semillas
con el anuncio valiente y veraz del evangelio, de cuidar con esmero su
crecimiento con el ejemplo, la educación y la cercanía, de armonizarlas
en el conjunto de la «viña del Señor», de la que nadie puede quedar
excluido. Por eso, queridos hermanos, no ahorréis esfuerzos para abrir
nuevos caminos al evangelio, que lleguen al corazón de todos, para que
descubran lo que ya anida en su interior: a Cristo como amigo y hermano.
No será difícil encontrar estos caminos si vamos tras las huellas del
Señor, que «no ha venido para que le sirvan, sino para servir» (Mc 10,45);
que supo respetar con humildad los tiempos de Dios y, con paciencia, el
proceso de maduración de cada persona, sin miedo a dar el primer paso
para ir a su encuentro. Él nos enseña a escuchar a todos de corazón a
corazón, con ternura y misericordia, y a buscar lo que verdaderamente
une y sirve a la mutua edificación.
En esta búsqueda, es importante que el obispo no se sienta solo, ni
crea estar solo, que sea consciente de que también la grey que le ha
sido encomendada tiene olfato para las cosas de Dios. Especialmente sus
colaboradores más directos, los sacerdotes, por su estrecho contacto con
los fieles, con sus necesidades y desvelos cotidianos. También las
personas consagradas, por su rica experiencia espiritual y su entrega
misionera y apostólica en numerosos campos. Y los laicos, que desde las
más variadas condiciones de vida y respectivas competencias llevan
adelante el testimonio y la misión de la Iglesia (cf. Conc. Ecum. Vat.
II, Const. Lumen gentium, 33).
Asimismo, el momento actual, en el que las mediaciones de la fe son
cada vez más escasas y no faltan dificultades para su transmisión, exige
poner a vuestras Iglesias en un verdadero estado de misión permanente,
para llamar a quienes se han alejado y fortalecer la fe, especialmente
en los niños. Para ello no dejéis de prestar una atención particular al
proceso de iniciación a la vida cristiana. La fe no es una mera herencia
cultural, sino un regalo, un don que nace del encuentro personal con
Jesús y de la aceptación libre y gozosa de la nueva vida que nos ofrece.
Esto requiere anuncio incesante y animación constante, para que el
creyente sea coherente con la condición de hijo de Dios que ha recibido
en el bautismo.
Despertar y avivar una fe sincera, favorece la preparación al
matrimonio y el acompañamiento de las familias, cuya vocación es ser
lugar nativo de convivencia en el amor, célula originaria de la
sociedad, transmisora de vida e iglesia doméstica donde se fragua y se
vive la fe. Una familia evangelizada es un valioso agente de
evangelización, especialmente irradiando las maravillas que Dios ha
obrado en ella. Además, al ser por su naturaleza ámbito de generosidad,
promoverá el nacimiento de vocaciones al seguimiento del Señor en el
sacerdocio o la vida consagrada.
El año pasado publicasteis el documento “Vocaciones sacerdotales para
el siglo XXI”, señalando así el interés de vuestras Iglesias
particulares en la pastoral vocacional. Es un aspecto que un obispo debe
poner en su corazón como absolutamente prioritario, llevándolo a la
oración, insistiendo en la selección de los candidatos y preparando
equipos de buenos formadores y profesores competentes.
Finalmente, quisiera subrayar que el amor y el servicio a los pobres
es signo del Reino de Dios que Jesús vino a traer (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 48). Sé bien que, en estos últimos años, precisamente vuestra Caritas –
y también otras obras benéficas de la Iglesia – han merecido gran
reconocimiento, de creyentes y no creyentes. Me alegra mucho, y pido al
Señor que esto sea motivo de acercamiento a la fuente de la caridad, a
Cristo que «pasó haciendo el bien y curando a todos los oprimidos» (Hch 10,38);
y también a su Iglesia, que es madre y nunca puede olvidar a sus hijos
más desfavorecidos. Os invito, pues, a manifestar aprecio y a mostraros
cercanos a cuantos ponen sus talentos y sus manos al servicio del
«programa del Buen Samaritano, el programa de Jesús» (Benedicto XVI,
Enc. Deus caritas est, 31b).
Queridos hermanos, ahora que estáis reunidos en la Visita ad limina para manifestar los lazos de comunión con el Obispo de Roma (cf. Conc. Ecum. Vat. II, Const. Lumen gentium,
22), deseo agradeceros de todo corazón vuestro servicio al santo pueblo
fiel de Dios. Seguid adelante con esperanza. Poneos al frente de la
renovación espiritual y misionera de vuestras Iglesias particulares,
como hermanos y pastores de vuestros fieles, y también de los que no lo
son, o lo han olvidado. Para ello, os será de gran ayuda la colaboración
franca y fraterna en el seno de la Conferencia Episcopal, así como el
apoyo recíproco y solícito en la búsqueda de las formas más adecuadas de
actuar.
Os pido, por favor, que llevéis a los queridos hijos de España un
especial saludo del Papa, que los confía a los maternos cuidados de la
Santísima Virgen María, les suplica que recen por él y les imparte su
Bendición.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada