diumenge, 7 d’abril del 2013
dissabte, 6 d’abril del 2013
Una pregària per un acte diocesà de Pastoral Obrera
ORACION DE FELISA FERNÁNDEZ
PARA JORNADA DE PASTORAL OBRERA DE TERRASSA
DEL
6 DE ABRIL 2013
Padre, a
través del Espíritu Santo te pido luz, y sabiduría para poder dar testimonio de
TI, y saber anunciarte en esta sociedad que entre todos hemos construido, sociedad
consumista, donde solo unos pocos, tienen el derecho a vivir bien, derrochando
y explotando a los más débiles, mientras otra parte de la misma, se muere de
hambre, estando en la miseria, sin tener lo necesario para vivir con dignidad.
Esto me hace
pensar en quien pongo yo la mirada en mí día a día y en mi vida y que sentido
la doy, y si de verdad lo miro desde las perspectivas del Reino de Dios, para
que mi vida pueda cambiar completamente de sentido.
Padre te doy
gracias por el universo, que tú generosamente has creado, y nos regalas, a
todos al calor del Espíritu, para que naciera un mundo de luz y de vida, que
pudiera albergar a los hombres.
Te doy gracias
por que mediante tu Espíritu lo sigues creando, conservando y embelleciendo.
Gracias, por haber puesto tu Espíritu en el hombre y por el don continuo que de
Él has hecho en la historia humana.
Te doy gracias
sobre todo por Jesús, nuestro maestro, qué es lo mejor de nuestro mundo.
Te doy gracia
por todo el Amor y la comprensión que tienes con nosotros, por estar dispuesto
siempre a perdonar, olvidando todos nuestros errores, dándonos la oportunidad
de empezar de nuevo.
Te pido que tu
Espíritu nos de fuerza para luchar por la verdad, la justicia y el amo; luz para
comprender a todos, ayuda para servir, generosidad para amar, y paciencia para
esperar.
PADRE NUESTRO
QUE ESTAS EN EL CIELO
SANTIFICADO
SEA TU NOMBRE,
VENGA A NOSOTROS TU REINO,
HAGASE TU
VOLUNTAD ASÍ EN LA TIERRA
COMO EN EL CIELO,
EL PAN NUESTRO
DE CADA DIA, DANOSLE HOY
Y PERDONA
NUESTRAS OFENSAS,
ASÍ COMO NOSOTROS PERDONAMOS A QUIEN NOS OFENDE,
Y NO OS DEJES
CAER EN TENTACIÓN
AMEN
dilluns, 1 d’abril del 2013
Quan la sanitat pública es precaritza
Hospitales públicos catalanes cobran por dar habitación individual
La coordinadora de pacientes habla de “ciudadanos de primera y de segunda”
Otros centros cobran para poder reclinar la butaca del acompañante del enfermo
Los duros recortes aplicados en la sanidad pública catalana por el
Gobierno de Artur Mas (CiU) —que redujeron el gasto por paciente el
11,3% en 2012— han llevado a los hospitales de esta comunidad a buscar
nuevas vías de financiación que están rompiendo el acceso universal en
condiciones de equidad a los servicios públicos sanitarios. Algunos
hospitales ofrecen al paciente una habitación privada si pagan por ello y
cobran a los familiares por el uso de sillones reclinables para
pernoctar al cuidado del ingresado.
El Hospital Clínic, en Barcelona, es uno de estos centros. Defiende
que la medida es “voluntaria” y está supeditada a que haya “camas
libres”. La tarifa es variable: si el familiar duerme en una butaca, el
precio es de 40 euros, mientras que si lo hace en una cama, el precio
sube hasta los 70. La dirección del centro asegura que la mayoría de
habitaciones que se ofrecen para este servicio son de maternidad.
Fuentes sindicales del centro afirman que la oferta se extiende a otras
especialidades y critican estas prácticas por “discriminatorias”. Se
trata, dicen, de tener servicios “solo para los que se lo pueden
permitir”.
El peculiar sistema sanitario catalán, muy distinto al del resto de
comunidades, posibilita la adopción de estas decisiones en los
hospitales. Solo ocho de los 62 centros hospitalarios de agudos públicos
son directamente gestionados por la Generalitat. El resto, aunque
financiados casi enteramente por el Departamento de Salud, dependen de
otras Administraciones o entidades —municipios, entes públicos,
fundaciones y empresas privadas— y cuentan con una gran autonomía de
gestión. “Estos hospitales tienen libertad para organizarse según su
criterio. Nosotros no podemos entrar en si cobran por servicios
hoteleros”; así los denominó en su declaración una portavoz de Salud.
La presidenta de la Coordinadora de Usuarios de la Sanidad,
Carme Sabater, lamentó la medida: “Volvemos a hablar de ciudadanos de
primera y de segunda”. A su parecer, esta búsqueda de financiación
emprendida por los hospitales catalanes es “otro copago más”. Sabe que
no todos los hospitales cobran por estos servicios, pero responsabiliza a
la Generalitat por permitir un sistema de gestión tan laxo entre los
centros sanitarios.
Un caso extremo de esta autonomía de gestión, destapado por EL PAÍS
la semana pasada, es el del hospital de Sant Pau, que ha abierto una vía
para que los pacientes de cirugía vascular —principalmente los
afectados por varices— puedan operarse previo pago sin tener en cuenta la lista de espera de la sanidad pública.
El gasto sanitario, desde 2010, año en que comenzó a gobernar CiU, no
ha parado de reducirse. El Departamento de Salud redujo en 2011 un 8,5%
el presupuesto destinado a los hospitales, cifra a la que hay que sumar
el 11,3% por paciente del año pasado. Los recortes se han cebado
especialmente en los ocho grandes hospitales, los del Instituto Catalán
de la Salud (ICS), que gestiona directamente la Generalitat. A pesar de
estos recortes, fuentes sindicales desdeñan las nuevas medidas de
financiación porque entienden que el dinero que se puede conseguir por
el cobro de esos servicios es “insignificante” en relación con la
factura sanitaria.
Además de las habitaciones privadas, los centros han puesto en marcha
otras vías de ingresos. En enero, el hospital de L’Esperança, en
Barcelona, inició una prueba piloto: cobrar por pernoctar reclinando el
respaldo de las butacas que hay en las habitaciones para los
acompañantes que quieran dormir junto a los pacientes. Una fórmula que
ya han instaurado otros siete hospitales de Cataluña, como los de Vic y
Berga (Barcelona), Campdevànol y Blanes (Girona) y La Seu d’Urgell
(Lleida). Este último hospital también ha llevado a cabo operaciones por
la vía privada alternativas a las de la sanidad pública para aumentar
sus ingresos.
En el hospital de L’Esperança se han dispuesto 20 butacas para “ver
la acogida que tienen entre la gente”, asegura una portavoz del centro.
El precio es de cinco euros por 20 horas de uso ininterrumpido, aunque
si se compra una tarjeta para cinco días, el precio es de 20 euros.
Desde el centro explican que la medida está destinada a comprar nuevas
butacas sin tener que abonar su “alto precio” —1.800 euros—, y asegura
que el hospital no se queda “prácticamente nada” del dinero que pagan
los usuarios. A pesar de no poder dar datos, la portavoz revela que la
acogida de esta medida ha sido “más bien mala”.
Con las del hospital de L’Esperança, en Cataluña ya hay más de 500
butacas de pago. Decam es la empresa que provee a estos hospitales.
Miquel Lobato, gerente de la compañía y exalcalde por CiU de Sant Feliu
de Guíxols, un municipio de 21.961 habitantes de la Costa Brava, explica
que las butacas tienen “muchos más usos que el de dar descanso a los
acompañantes”. Lobato asegura que sirven también como “silla de ruedas y
mejoran la movilidad de los pacientes dentro del hospital”. El contrato
que tiene Decam con los hospitales es de cinco años. Durante este
tiempo, la empresa se quedará una parte del dinero que paguen los
ciudadanos para amortizar el coste de las butacas.
A Fermín Fuentes, barcelonés afincado en Zaragoza, este servicio le
parece una barbaridad: “Yo no pienso pagar ni un euro por reclinar un
asiento que en cualquier sitio es gratis”. Fuentes visita a su padre
aquejado de una insuficiencia cardiaca en el hospital de L’Esperança. Si
todo va bien, estará hospitalizado cuatro días. Fuentes elude la oferta
del centro y opta por dormir en casa de su pareja, en Sant Andreu de la
Barca, a 25 kilómetros de distancia. “¿Dónde vamos a llegar con todo
esto?”, se pregunta. “A la privatización de toda la sanidad”, se
responde a sí mismo.
Pero no todos lo ven igual. Elisenda Almirall dio a luz el pasado
diciembre en el hospital público de Igualada (Barcelona) a su hija Lola.
“Pagamos 55 euros para poder disfrutar solos de una habitación con dos
camas”, explica. Era su segundo parto y lo ocurrido la primera vez la
animó, junto a su pareja, Xavi García, a pagar por esta opción. “Con el
primero compartimos habitación. Todo fue bien, pero en algunos momentos
del día en la habitación se apelotonaban familiares y amigos, nuestros y
de la otra pareja. Esta vez queríamos algo más de intimidad y
comodidad. Además, claro, nos lo podíamos permitir”, argumenta la
pareja. “Mereció la pena. El sistema nos parece perfecto siempre y
cuando el servicio no perjudique a otros pacientes”.
dilluns, 25 de març del 2013
dilluns, 18 de març del 2013
dissabte, 16 de març del 2013
divendres, 15 de març del 2013
Una primera anàlisi de la Sentència del TJUE
Avui
el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha acordat que el
procés d’execució hipotecària a l’Estat espanyol és il·legal i no
ofereix a les persones físiques mitjans per defensar-se de les clàusules
abusives incloses a les hipoteques.
La Sentència del Tribunal de la Unió Europea no pot ser més clara:
“La
Directiva 93/13/CEE del Consejo, de 5 de abril de 1993, sobre las
cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores, debe
interpretarse en el sentido de que se opone a una normativa de un Estado
miembro, como la controvertida en el litigio principal, que, al mismo
tiempo que no prevé, en el marco del procedimiento de ejecución
hipotecaria, la posibilidad de formular motivos de oposición basados en
el carácter abusivo de una cláusula contractual que constituye el
fundamento del título ejecutivo, no permite que el juez que conozca del
proceso declarativo, competente para apreciar el carácter abusivo de esa
cláusula, adopte medidas cautelares, entre ellas, en particular, la
suspensión del procedimiento de ejecución hipotecaria, cuando acordar
tales medidas sea necesario para garantizar la plena eficacia de su
decisión final”
Conseqüències que hauria de tenir la Sentència:
- una primera conseqüència necessària hauria de ser la paralització dels procediments hipotecaris que es trobin actualment en marxa per tal que els consumidors puguin plantejar la seva oposició
-
una segona conseqüència hauria de ser que els ja executats, els que ho han perdut tot i que, a més a més, segueixen devent quantitats absolutament desproporcionades al banc o caixa (ja sigui perquè els interessos de demora siguin abusius, o bé per exemple que es tractés d’una hipoteca multidivisa) tinguin el dret d’interposar una demandada contra el Banc/Caixa sol·licitant la nul·litat de les clàusules abusives i aconseguir així reduir el deute
-
Una tercera conseqüència afecta a la clàusula de venciment anticipat del crèdit hipotecari quan es produeix l’impagament de les quotes. En aquest cas, el Jutge haurà de determinar i comprovar especialment la legalitat i la proporcionalitat d’aquesta facultat del Banc o Caixa de poder exigir la totalitat del crèdit quan hi ha hagut un incompliment de l’obligació per part del consumidor. Aquest incompliment ha de tenir un caràcter essencial en el marc de la relació contractual de que es tracti, i el jutge ha de comprovar que aquesta facultat estigui prevista en els casos en què l’incompliment tingui un caràcter suficientment greu, prenent en consideració les característiques del préstec: durada, quantia ….On es troba la legalitat en què es pugui donar per vençut un préstec per comprar un habitatge per manca de pagament de dues o tres quotes? És aquest un cas habitual, totalment injust i desproporcionat. Ha estat necessari, però, que fos el TJUE qui ho digués a l’Estat espanyol.
Potser
algú es preguntarà: com és que el que digui un Jutge des de Luxemburg
pot ser tant influent i transcendent? Això no és nou, però sembla que el
legislador espanyol ho desconegui : LES DECISIONS DEL TRIBUNAL SUPERIOR
DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA SÓN VINCULANTS, amb les seves Sentències
el que fan és donar instruccions als Jutges nacionals de com s’ha
d’aplicar el Dret Comunitari i en aquest cas més clar no podia ser: el
procediment d’execució hipotecari espanyol vulnera la Directiva
93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules
abusives en els contractes celebrats amb consumidors.
Aquesta
Sentència no dóna massa marge al legislador espanyol, que sense esperar
ni un dia més ha de posar-se a treballar i reformar la Llei Hipotecària,
reformar la LEC i, ara ja sense excuses de mal pagador, donar llum
verda a la Dació en Pagament.
En recomano a tothom la seva lectura: Sentència TJUE
advocada del Col·lectiu Ronda
dijous, 14 de març del 2013
El nou bisbe de Roma Francesc I

Una persona senzilla
El cardenal Bergoglio és conegut al seu país per portar una vida molt austera. Vivia sol en un apartament senzill, en el segon pis de l'edifici de la Cúria, al costat de la Catedral, i va ser un enèrgic defensor dels argentins durant la crisi econòmica i social que l'any 2001 va derivar en la renúncia de Fernando de la Rúa. Se sap que acostumava a tenir cura personalment de sacerdots ancians i malalts de la diòcesi de Buenos Aires i fins i tot ha passat nits senceres oferint assistència als hospitals de la seva ciutat i a centres de drogodepenents.
Sempre va tractar de mantenir-se allunyat de les càmeres i conservar un perfil baix; a Buenos Aires viatjava en transport públic com qualsevol sacerdot, sempre vestint sotana. Sovint confessava a la Catedral de Buenos Aires com un prevere més, i ha tractat de no tenir una gran presència als mitjans de comunicació.
En els seus viatges a Roma va mantenir aquest mateix perfil i era freqüent veure'l amb un barret negre sense lluir la cridanera vestimenta dels purpurats. Quan va ser creat Cardenal, no es va comprar una vestimenta nova, sinó que va ordenar arranjar la que usava el seu antecessor l'Arquebisbe Quarracino.
Els seus amics asseguren que és un apassionat lector de Dostoievski, Borges i autors clàssics, li agrada de l'òpera, el tango i el futbol. És simpatitzant del Club Atlètic Sant Lorenzo d'Almagro.
Una família humil
Va néixer a Buenos Aires, capital d'Argentina, el 17 de desembre de 1936. És un dels cinc fills de Mario Bergoglio, un exempleat ferroviari, i Regina Sívori, mestressa de casa. Els seus veïns els recorden com una família de quatre fills, "molt humil", "de molta feina", com la majoria dels veïns de Flores, una barri de l'àrea centre-oest de la capital argentina. Destaquen també que el jove Jorge Mario era molt estudiós.
Als 21 anys va caure greument malalt, no li detectaven el mal i va pensar que es moria. Finalment, li van diagnosticar una pulmonia severa i va haver de ser sotmès a una ablació de la part superior del pulmó dret. Tot i així té una bona salut, gràcies al seu estil de vida auster.
Va estudiar química industrial i, ja diplomat en una escola de l'Argentina, va ingressar al seminari arxidiocesà de la Immaculada Concepció, al barri de Vila Devota, d'on al cap de tres anys -el 11 de març de 1958 - va passar al noviciat de la Companyia de Jesús.
Després de cursar estudis d'humanitats a Xile el 1960, va tornar a Buenos Aires i va obtenir la llicenciatura en Filosofia i després la de Teologia al Col·legi Màxim "Sant Josep", de Sant Miquel, de la Companyia de Jesús. Entre 1964 i 1965 va ser professor de Literatura i de Psicologia al Col·legi de la Immaculada, a la província de Santa Fe, i el 1966 va ensenyar aquesta matèria en el col·legi del Salvador, de Buenos Aires.
Sacerdot jesuita
El 13 de desembre de 1969 va ser ordenat sacerdot de la Companyia de Jesús per Mons. Ramon José Castellano, arquebisbe emèrit de Còrdova. En el curs de 1971 va fer la tercera provació a Alcalá de Henares (Espanya), i el 22 abril 1973 va fer la professió perpètua. Durant els anys 1972-1973 va ser mestre de novicis a la residència jesuïta de Vila Barilari, professor a la Facultat de Teologia i Consultor de la Província jesuïta, després, rector del Col·legi Màxim Sant Josep, i el 31 juliol 1973 va ser nomenat superior provincial de la Companyia de Jesús a l'Argentina, càrrec que va exercir durant sis anys. El març de 1986 es va traslladar a Alemanya per concloure la seva tesi doctoral, i en tornar a l'Argentina els seus superiors el van destinar al Col·legi de El Salvador, a Buenos Aires, d'on va passar a l'Església de la Companyia de Jesús, a la ciutat de Còrdova, com a director espiritual i confessor.
El 1992, Joan Pau II el va nomenar bisbe titular d'Auca i auxiliar de Buenos Aires. Cinc anys més tard va ser nomenat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires i, en morir el cardenal Quarracino, va passar a ser arquebisbe de la capital argentina, un càrrec que ha ocupat fins ara. El 21 de febrer del 2001 el papa Joan Pau II el va ordenar cardenal i, entre 2005 i 2011, va ser president de la Conferència Episcopal Argentina. És autor dels llibres "Meditacions per a religiosos", "Reflexions sobre la vida apostòlica" o "Reflexions d'esperança", entre d'altres.
A la Santa Seu és membre de les Congregacions per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, per al Clergat i per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, és membre del Comitè de la Presidència del Pontifici Consell per a la Família i del Consell Post Sinodal, i conseller de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina.
El seu lema episcopal és: "Miserando atque eligendo".
Un cardenal fort
Va ser president de la Conferència Episcopal Argentina entre 2005 i 2011. En diverses ocasions va criticar fortament la corrupció i el tràfic de persones amb imatges contundents: "Es cuida millor un gos que aquests esclaus nostres". O "l'esclavitud està a l'ordre del dia, hi ha nois en situació de carrer des de fa anys, no sé si més o menys, però n'hi ha molts". Va recordar que "hi ha noies que deixen de jugar a les nines per entrar a la prostitució, perquè van ser robades, venudes o traïdes" i va criticar fortament el "limitar i eliminar el valor suprem de la vida i ignorar els drets dels infants a néixer "i ha afirmat:" l'avortament mai no és una solució".
En acomiadar-se de la presidència de la Conferència Episcopal Argentina, el 2011, va fer un repàs a la situació de l'Església. Sobre els laics, va afirmar que corren perill de "clericalització" i que és més fàcil ser escolà que protagonista.
http://www.flama.info/modules.php?name=news&idnew=11632&idissue=2835&newlang=spanish
dimecres, 6 de març del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
