Una primera anàlisi de la Sentència del TJUE

marzo 14, 2013 

 

Avui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha acordat que el procés d’execució hipotecària a l’Estat espanyol és il·legal i no ofereix a les persones físiques mitjans per defensar-se de les clàusules abusives incloses a les hipoteques.

La Sentència del Tribunal de la Unió Europea no pot ser més clara:

“La Directiva 93/13/CEE del Consejo, de 5 de abril de 1993, sobre las cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores, debe interpretarse en el sentido de que se opone a una normativa de un Estado miembro, como la controvertida en el litigio principal, que, al mismo tiempo que no prevé, en el marco del procedimiento de ejecución hipotecaria, la posibilidad de formular motivos de oposición basados en el carácter abusivo de una cláusula contractual que constituye el fundamento del título ejecutivo, no permite que el juez que conozca del proceso declarativo, competente para apreciar el carácter abusivo de esa cláusula, adopte medidas cautelares, entre ellas, en particular, la suspensión del procedimiento de ejecución hipotecaria, cuando acordar tales medidas sea necesario para garantizar la plena eficacia de su decisión final”

 Conseqüències que hauria de tenir la Sentència:

• una primera conseqüència necessària  hauria de ser la paralització dels procediments hipotecaris que es trobin actualment en marxa per tal que els consumidors puguin plantejar la seva oposició

• una segona conseqüència hauria de ser que els ja executats, els que ho han perdut tot i que, a més a més, segueixen devent quantitats absolutament desproporcionades al banc o caixa (ja sigui perquè els interessos de demora siguin abusius, o bé per exemple que es tractés d’una hipoteca multidivisa) tinguin el dret d’interposar una demandada contra el Banc/Caixa sol·licitant la nul·litat de les clàusules abusives i aconseguir així reduir el deute
• Una tercera conseqüència afecta a la clàusula de venciment anticipat del crèdit hipotecari quan es produeix l’impagament de les quotes. En aquest cas, el Jutge haurà de determinar i comprovar especialment la legalitat i la proporcionalitat d’aquesta facultat del Banc o Caixa de poder exigir la totalitat del crèdit quan hi ha hagut un incompliment de l’obligació per part del consumidor. Aquest incompliment ha de tenir un caràcter essencial en el marc de la relació contractual de que es tracti, i el jutge ha de comprovar que aquesta facultat estigui prevista en els casos en què l’incompliment tingui un caràcter suficientment greu, prenent en consideració les característiques del préstec: durada, quantia ….
  On es troba la legalitat en què es pugui donar per vençut un préstec per comprar un habitatge per manca de pagament de dues o tres quotes? És aquest un cas habitual, totalment injust i desproporcionat. Ha estat necessari, però, que fos el TJUE qui ho digués a l’Estat espanyol.
  

 Potser algú es preguntarà: com és que el que digui un Jutge des de Luxemburg pot ser tant influent i transcendent? Això no és nou, però sembla que el legislador espanyol ho desconegui : LES DECISIONS DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA SÓN VINCULANTS, amb les seves Sentències el que fan és donar instruccions als Jutges nacionals de com s’ha d’aplicar el Dret Comunitari i en aquest cas més clar no podia ser: el procediment d’execució hipotecari espanyol vulnera la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors.

Aquesta Sentència no dóna massa marge al legislador espanyol, que sense esperar ni un dia més ha de posar-se a treballar i reformar la Llei Hipotecària, reformar la LEC i, ara ja sense excuses de mal pagador, donar llum verda a la Dació en Pagament.

En recomano a tothom la seva lectura: Sentència TJUE

Núria Vilarnau,
advocada del Col·lectiu Ronda