Una persona senzilla
El
cardenal
Bergoglio és conegut al seu país per portar una vida molt austera.
Vivia sol en un apartament senzill, en el segon pis de l'edifici de la
Cúria, al costat de la Catedral, i va ser un enèrgic defensor dels
argentins durant la crisi econòmica i social que l'any 2001 va derivar
en la renúncia de Fernando de la Rúa. Se sap que acostumava a tenir cura
personalment de sacerdots ancians i malalts de la diòcesi de Buenos
Aires i fins i tot ha passat nits senceres oferint assistència als
hospitals de la seva ciutat i a centres de drogodepenents.
Sempre
va tractar de mantenir-se allunyat de les càmeres i conservar un perfil
baix; a Buenos Aires viatjava en transport públic com qualsevol
sacerdot, sempre vestint sotana. Sovint confessava a la Catedral de
Buenos Aires com un prevere més, i ha tractat de no tenir una gran
presència als mitjans de comunicació.
En els seus viatges a Roma
va mantenir aquest mateix perfil i era freqüent veure'l amb un barret
negre sense lluir la cridanera vestimenta dels purpurats. Quan va ser
creat Cardenal, no es va comprar una vestimenta nova, sinó que va
ordenar arranjar la que usava el seu antecessor l'Arquebisbe Quarracino.
Els seus amics asseguren que és un apassionat lector de
Dostoievski, Borges i autors clàssics, li agrada de l'òpera, el tango i
el futbol. És simpatitzant del Club Atlètic Sant Lorenzo d'Almagro.
Una família humil
Va
néixer a Buenos Aires, capital d'Argentina, el 17 de desembre de 1936.
És un dels cinc fills de Mario Bergoglio, un exempleat ferroviari, i
Regina Sívori, mestressa de casa. Els seus veïns els recorden com una
família de quatre fills, "molt humil", "de molta feina", com la majoria
dels veïns de Flores, una barri de l'àrea centre-oest de la capital
argentina. Destaquen també que el jove Jorge Mario era molt estudiós.
Als
21 anys va caure greument malalt, no li detectaven el mal i va pensar
que es moria. Finalment, li van diagnosticar una pulmonia severa i va
haver de ser sotmès a una ablació de la part superior del pulmó dret.
Tot i així té una bona salut, gràcies al seu estil de vida auster.
Va
estudiar química industrial i, ja diplomat en una escola de
l'Argentina, va ingressar al seminari arxidiocesà de la Immaculada
Concepció, al barri de Vila Devota, d'on al cap de tres anys -el 11 de
març de 1958 - va passar al noviciat de la Companyia de Jesús.
Després
de cursar estudis d'humanitats a Xile el 1960, va tornar a Buenos Aires
i va obtenir la llicenciatura en Filosofia i després la de Teologia al
Col·legi Màxim "Sant Josep", de Sant Miquel, de la Companyia de Jesús.
Entre 1964 i 1965 va ser professor de Literatura i de Psicologia al
Col·legi de la Immaculada, a la província de Santa Fe, i el 1966 va
ensenyar aquesta matèria en el col·legi del Salvador, de Buenos Aires.
Sacerdot jesuita
El
13 de desembre de 1969 va ser ordenat sacerdot de la Companyia de Jesús
per Mons. Ramon José Castellano, arquebisbe emèrit de Còrdova. En el
curs de 1971 va fer la tercera provació a
Alcalá de Henares
(Espanya), i el 22 abril 1973 va fer la professió perpètua. Durant els
anys 1972-1973 va ser mestre de novicis a la residència jesuïta de Vila
Barilari, professor a la Facultat de Teologia i Consultor de la
Província jesuïta, després, rector del Col·legi Màxim Sant Josep, i el
31 juliol 1973 va ser nomenat superior provincial de la Companyia de
Jesús a l'Argentina, càrrec que va exercir durant sis anys. El març de
1986 es va traslladar a Alemanya per concloure la seva tesi doctoral, i
en tornar a l'Argentina els seus superiors el van destinar al Col·legi
de El Salvador, a Buenos Aires, d'on va passar a l'Església de la
Companyia de Jesús, a la ciutat de Còrdova, com a director espiritual i
confessor.
El 1992, Joan Pau II el va nomenar bisbe titular
d'Auca i auxiliar de Buenos Aires. Cinc anys més tard va ser nomenat
arquebisbe coadjutor de Buenos Aires i, en morir el cardenal Quarracino,
va passar a ser
arquebisbe de la capital argentina, un càrrec que ha ocupat fins ara. El
21 de febrer del 2001 el papa Joan Pau II el va ordenar cardenal
i, entre 2005 i 2011, va ser president de la Conferència Episcopal
Argentina. És autor dels llibres "Meditacions per a religiosos",
"Reflexions sobre la vida apostòlica" o "Reflexions d'esperança", entre
d'altres.
A la Santa Seu és membre de les Congregacions per al
Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, per al Clergat i per als
Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, és
membre del Comitè de la Presidència del Pontifici Consell per a la
Família i del Consell Post Sinodal, i conseller de la Pontifícia
Comissió per a Amèrica Llatina.
El seu lema episcopal és: "Miserando atque eligendo".
Un cardenal fort
Va
ser president de la Conferència Episcopal Argentina entre 2005 i 2011.
En diverses ocasions va criticar fortament la corrupció i el tràfic de
persones amb imatges contundents: "Es cuida millor un gos que aquests
esclaus nostres". O "l'esclavitud està a l'ordre del dia, hi ha nois en
situació de carrer des de fa anys, no sé si més o menys, però n'hi ha
molts". Va recordar que "hi ha noies que deixen de jugar a les nines per
entrar a la prostitució, perquè van ser robades, venudes o traïdes" i
va criticar fortament el "limitar i eliminar el valor suprem de la vida i
ignorar els drets dels infants a néixer "i ha afirmat:" l'avortament
mai no és una solució".
En acomiadar-se de la presidència de la
Conferència Episcopal Argentina, el 2011, va fer un repàs a la situació
de l'Església. Sobre els laics, va afirmar que corren perill de
"clericalització" i que és més fàcil ser escolà que protagonista.
http://www.flama.info/modules.php?name=news&idnew=11632&idissue=2835&newlang=spanish
