Paraules de l'Ada Colau al Congrés dels Diputats

Taula rodona molt social

Molt a prop de la Quaresma

Re-crear els camins de l'experiència cristiana

 

Des del CENTRE D’ESTUDIS PASTORALS us participem la JORNADA DE TEOLOGIA PASTORAL que tindrà lloc al Seminari Conciliar de Barcelona el proper dia 28 de febrer sobre el tema:

Re-crear els camins de l’experiència cristiana

segons programa adjunt.

La jornada, organitzada pel Seminari de Teologia Pastoral de la Facultat de Teologia de Catalunya, vol posar a l’abast de tots el treball que ha anat realitzant al llarg de tres anys i avançar, ensems, en la recerca de noves fites al servei de l’anunci de la fe, en l’esperit conciliar i amb les eines del Catecisme.

El Seminari de TP és participat per diversos membres del Centre d’Estudis Pastorals. N’ha estat director i fundador Mn. Ramon Prat (Lleida) i actualment el dirigeix Mn. Josep M. Domingo (St. Feliu. CEP). En son membres: Alfons Busto (Solsona), Anna Gimeno (Institut Eric From), Antoni Serramona (CEP), Josep Casellas (Girona), Joaquim Cervera, (CEP), Ramon Rosal (Inst. Eric From), Toni Torrelles (Secr. Escola Cristiana), Mar Galceran ( Barcelona), Josep Torrente (St. Feliu).

L’Any de la Fe és una bona avinentesa per a rellegir i reviure el «Concili Vaticà II» (Cinquantè aniversari) com a  doctrina i com a esdeveniment, i fer-nos amb les orientacions del «Catecisme de l’Església Catòlica» (Vintè Aniversari).

Feu coneixedors d’aquesta proposta al vostre entorn.

Us hi esperem i restem, com sempre, a la vostra disposició.

CEP

Horari de la Trobada Nacional d'Iniciació de la JOC a Rubí

Dissabte, 2 de febrer de 2013 
Rambla del Ferrocarril (Rubí)

Aquest és l'horari del dia:

10.00h Acollida

10.30h Jocs de presentació

11.00h Treball de la campanya

13.00h Eucaristia a la parròquia de Santa Maria

14.00h Dinar (a la Rambla del Ferrocarril)

16.00h Acte Reivindicatiu

18.00h Karaoke

Esperem veure-us a tots i totes

Signes del nostre temps

 

PENSAMENTS ECLESIALS CONCRETS sobre  alguns SIGNES DEL NOSTRE TEMPS

Des de fa un temps,cada cop que es mora algun capellà sobtadament; quan m’adono que alguns capellans van perdent el cap paulatinament; cada vegada que algun capellà major de 75 anys accepta la pressió dels responsables d’algun bisbat per seguir exercint de rector de la parròquia; quan alguns capellans, a mesura que es van fent grans, se’ls hi dóna més responsabilitats parroquials, de dues o tres parròquies..., tinc els mateixos pensaments.

En primer lloc, torno a verificar, i em sap greu,  la poca cura que tenim de nosaltres mateixos forces (massa) capellans, homes sols i sovint solitaris que tenim moltes dificultats per atendre la nostra salut i les nostres necessitats. La poca cura que tenen de la nostra vida quotidiana i domèstica, els responsables diocesans.

En segon lloc, m’adonc de la intempèrie en què els capellans diocesans estem econòmicament, en quant al lloc on viure, i en altres precarietats, que ens condicionen de tal manera que no ens permeten jubilar-nos de responsabilitats pastorals a una edat com la gent normal i corrent.

En tercer lloc, interpreto les morts (sobre tot de repent), les malalties físiques i psíquiques dels capellans, les acceptacions d’allargament de la jubilació, com uns signes dels temps, com uns crides, com unes ocasions en les que la realitat viscuda ens encamina a respondre, a canviar profundament els nostres esquemes mentals i les nostres estructures parroquials i eclesials.

I em pregunto: per què els nostres responsables diocesans, bisbes, vicaris i consells episcopals, sembla que no acaben de captar aquests signes?. Per què no afronten la realitat amb objectivitat, realisme i donant alternatives de present i de futur?. Com és que no es promou un pla global per zones (barris i comarques) que precisi el nombre de parròquies necessàries i quines funcions pastorals , socials o culturals, es donen als locals de les actuals existents?. Per què no es planifica la distribució dels espais eclesials i dels efectius humans, d’una manera racional, a partir de les necessitats pastorals reals, i a través de les decisions democràtiques dels propis interessats dins de les comunitats cristianes?. Així ho han fet molta part dels Bisbats francesos. Així també molts d’aquests  bisbats  i els dels altres països han anat preparant amb anys, el desenvolupament d’equips de laics, laiques, religiosos, religioses, diaques i capellans que coordinen i animen la pastoral d’unes unitats pastorals que integren tota la realitat cristiana de la zona: Parròquies, moviments, escoles cristianes, grups, comunitats, etc. Què passa que en les nostres diòcesis no es realitza el mateix, imitant el que fa prop de 90 anys ja fan els moviments d’ Acció catòlica en la seva manera d’organitzar-se, on els capellans no “manen” sinó que acompanyen i formen equip?. Per què no es troben diferents alternatives de vivenda (canvis profunds en les residències de capellans, pisos tutelats, ...) adequades a cada cas, pels capellans grans, que permetin que el capellà quan tingui ja els 65 tingui lloc apte i no li faci basarda anar-hi?.

Potser fan por tots aquests canvis?. Potser es preveuen com desequilibradors i que afectaran tot el conjunt de l’església?. Potser no es té prou confiança en els laics i laiques?. Potser es vol deixar que ho facin els responsables diocesans que vindran darrera, quan s’ho trobaran encara més difícil, per no dir poc preparat i impossible? . O és que hi ha altres plans, altres alternatives que s’estan treballant i desconeixem?. Si és així caldria conèixer-les per debatre-les entre tots. Si no és així, seguirem demanant al Senyor que ens doni més fe i confiança, que al cap i a la fi són el contrari de la por.

Quim Cervera

Capellà i sociòleg

Formació a ACO

Trobada Nacional Iniciació de la JOC a Rubí

 
TROBADA NACIONAL D'INICIACIÓ DE LA JOC

Dissabte, 2 de febrer de 2013 

Des de les 10:00 fins a les 19:00 

Rambla del Ferrocarril (Rubí)

Com cada any, els joves d'Iniciació de la JOC ens trobem per mostrar a tothom on som i el que estem fent com a moviment.
Vols conèixer què és la JOC?
Vols conèixer gent amb qui reivindicar els teus drets?
Vine a la TNI i trobaràs tot això i més!

Un jove treballador val més que tot l'or del món!!

La JOC, que va ser fundat el 1925 pel capellà belga Joseph Cardijn, és un moviment organitzat per joves i dirigit als joves, especialment a joves relacionats amb el món obrer, que viuen en barris humils o que vénen de famílies amb pocs recursos.

La JOC (Joventut Obrera Cristiana) ens proposem ser portadors del missatge de Jesucrist als joves del món obrer, als quals volem comunicar que són fills de Déu, que són protagonistes de la pròpia vida, que són capaços d’organitzar-se i que poden evangelitzar altres joves.

Som un moviment portat i dirigit pels joves. Nosaltres som qui decidim què fem i com.

Som un moviment educatiu: volem educar les possibilitats de cada jove i ajudar-lo a veure la realitat, per tal que es posi en acció i la trasformi, tot transformant-se ell mateix. Volem educar, prioritàriament, a través de l’acció, planificada en grup i revisada.

Som un moviment apostòlic obrer: ens sentim units a la història del moviment obrer i formant part de tot el col.lectiu de joves que viu en la pròpia pell les conseqüències de totes les crisis, la discriminació i la precarietat econòmica, cultural i social.

Ens definim com a moviment cristià: celebrem la nostra fe i oferim Jesucrist com aquell que dóna sentit a la nostra vida. Un Jesús que, essent Fill de Déu, va néixer pobre i va optar pels pobres. Volem comunicar aquesta experiència a altres joves treballadors en el nostre lloc de treball, en l’estudi, en l’atur i a tot arreu on som.

Els mitjans principals per dur a terme els nostres objectius són: la Revisió de Vida, la Formació, el Pla de Curs, on treballem un aspecte important del moviment, i la Campanya, o gran acció del moviment, amb la qual intentem respondre a alguna situació que afecta als joves del nostre entorn.

Si vols saber més entra aquí: http://www.facebook.com/JocValles?ref=ts&fref=ts 

Una cançó educativa de la JOC General

Més bancs dolents?