dimecres, 3 d’octubre del 2018

Per un treball digne i decent

 

Un trabajo digno y decente

El próximo domingo, día 7 de octubre, celebraremos la Jornada Mundial por el Trabajo Digno y Decente. Recuerdo que san Juan Pablo II, el año 2000, pronunció un discurso en la celebración del Jubileo de los Trabajadores en el que hizo una llamada a “globalizar la solidaridad”. Más recientemente, en la instrucción pastoral Iglesia, servidora de los pobres, los obispos recordábamos algunos principios de la Doctrina Social, y señalábamos que el trabajo no ha de convertirse en una especie de castigo, al contrario, ha de ser un camino de realización de la persona, y para eso, “además de satisfacer sus necesidades básicas, ha de ser un trabajo digno y estable. La apuesta por esta clase de trabajo es el empeño social por que todos puedan poner sus capacidades al servicio de los demás. Un empleo digno nos permite desarrollar los propios talentos, nos facilita su encuentro con otros y nos aporta autoestima y reconocimiento social”.
La centralidad de la economía ha de estar ocupada por las personas, no por los beneficios, y además, los beneficios no deben desvincularse de las exigencias éticas; por consiguiente la política económica ha de estar al servicio de la persona y del trabajo digno y decente. En la Instrucción pastoral destacábamos también una realidad que es lógica y obvia, pero que no por ello resulta fácil, al contrario, en la práctica viene a ser enormemente compleja y difícil: “Es imprescindible la colaboración de todos, especialmente de empresarios, sindicatos y políticos, para generar ese empleo digno y estable, y contribuir con él al desarrollo de las personas y de la sociedad. Es una destacada forma de caridad y justicia social”. Se trata de construir una sociedad que ofrezca trabajo a todos, que reparta el trabajo y el beneficio, que propicie la realización de proyectos personales y familiares. Creemos que técnicamente no es tan difícil de alcanzar ese ideal, aunque eso sí, se requieren acuerdos globales en los más altos niveles por parte de las administraciones, los sindicatos y las empresas.
Un Grupo de Entidades de Iglesia por el trabajo digno y decente me ha hecho llegar un manifiesto con motivo de la celebración de este año. Quiero resaltar algunas de las medidas que proponen y que ciertamente están en clara sintonía con la Doctrina Social de la Iglesia y con la Instrucción pastoral a la que he aludido.
Proponen que se implementen políticas activas de ocupación, personalizadas y formativas, y hacerlo sin menosprecio de los subsidios y los seguros de paro, apostando claramente por el trabajo. Reivindican el sueldo mínimo interprofesional al menos de 1.000 €/mes y una reducción de la jornada laboral para que pueden trabajar más personas, pasando de las 40 horas semanales a las 30; de esta manera podrían trabajar 25 millones de personas en lugar de los 19 millones actuales. De paso esto ayudaría a la conciliación laboral tan deseada. Junto a estas medidas unen también la renta garantizada de la ciudadanía para todas las familias que lo necesiten, y que esté acompañada de actividades formativas o culturales.
Asímismo urgen a la erradicación del fraude y la evasión fiscal, para que todas las empresas contribuyan y paguen en el país lo que les corresponde, trabajando al mismo tiempo para la eliminación de los paraísos fiscales en todo el mundo. Un tema también importante es el de la solidaridad con las personas venidas que llegan a nuestro país, garantizando una buena acogida humana y al mismo tiempo toda la ayuda para su plena integración social. Finalmente solicitan el reconocimiento y todo el apoyo a la tarea que realizan tantas entidades del tercer sector social con numerosas iniciativas respecto a la economía social, solidaria y cooperativa.
Que la celebración de la Jornada Mundial por el Trabajo Digno y Decente nos ayude a ser más conscientes de estas realidades y más comprometidos en la búsqueda de soluciones.

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Obispo de Terrassa

Un seminari que val la pena

 Resultat d'imatges de Treballar per viure

Treballar per viure o viure per treballar? Una proposta des de l'evangeli

100 anys després d'instaurar la jornada laboral de 8h, amb la vaga de la Canadenca, la precarització del treball és una de les principals problemàtiques de la classe treballadora. Analitzem el món del treball actual per caminar cap a un horitzó de justícia. Seguint els passos de veure, jutjar i actuar, farem una mirada al món del treball per prendre consciència del valor i la dignitat dels treballadors/es i del món del treball en general, tot analitzant els canvis que s’estan produint en el món del treball i els reptes i desafiaments que provoquen, entre ells la necessitat de la reducció de la jornada de treball perquè tothom pugui tenir una vida digna. Aprofundir en els criteris evangèlics i en les orientacions de la doctrina social de l'església avui, en relació al treball, cercant mobilitzar-nos i mobilitzar la gent del nostre entorn en la lluita per aconseguir un treball digne i decent per a tothom.

Informació general

Professors

  • 1a sessió - 16 d'octubre - Rafael Allepuz
  • 2a sessió -  25 d'octubre - Júlia López 
  • 3a sessió - 30 d'octubre - Dolors Oller
  • 4a sessió - 6 de novembre - Josep Sols
  • 5a sessió - 13 de novembre - Ramir Pàmpols
  • 6a sessió - 20 de novembre - Taula rodona. 
*NOTA IMPORTANT: les sessions són en dimarts menys la segona, que imparteix la Júlia López, que es realitzarà en dijous

Calendari

  • Sessions en dimarts, de 19 a 20.30h
  • 16, 25 i 30 d'octubre i 6, 13 i 20 de novembre de 2018

Preu

  • Tarifa normal: 55€
  • Persones en situació d’atur i estudiants: 45€
  • No es deixarà d'admetre ningú per motius econòmics

Taula rodona pel treball decent


dilluns, 1 d’octubre del 2018

La Jornada d'ACO per sentir-nos seguidors i seguidores de Jesucrist




«Aneu per tot arreu i doneu fruit» és el lema de la Jornada i del curs, una citació de l’Evangeli de Joan que hem triat per tenir especialment present la iniciació.
Comptarem amb la ponència de Mar Albajar, abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat.
Acomiadarem Josep Jiménez Montejo, que els darrers quatre anys ha estat el consiliari general de l’ACO, i donarem la benvinguda al seu relleu, Pepe Baena. Us presentarem el coordinador general, Joaquim Villanueva.
I, també ens constituirem en Consell Extraordinari per a, després d’un any amb el càrrec vacant, poder escollir i donar la benvinguda al nou president.

Teniu més informació al programa de la Jornada: http://acocat.org/sites/default/files/programa_12o_cat_2018-19_e_0.pdf.

Quan el bisbe Josep Àngel ho deixa ben clar...


dissabte, 29 de setembre del 2018

Quan els i les obreres canten


La Badalonense fa anys! Felicitats!

Enguany fa 160 anys que aquesta emblemàtica entitat fa cultura, ciutat i país. Molts anys en el món de l’associacionisme, molts anys treballant per les persones.
I per cloure la celebració d’aquest aniversari, presenten El cant dels obrers, un musical de creació situat a la Badalona de mitjans del segle XIX, quan els artesans i obrers es reunien als cafès de la ciutat per parlar de les precàries condicions laborals que patien.
En un d’aquells cafès, el cafè de Can Clarós, els homes acaben sempre cantant cançons populars. I això els durà no només a organitzar el moviment obrer a la ciutat, sinó a fer néixer en tots ells, una inquietud per la música i la cultura. D’aquelles trobades sorgirà l’embrió de la futura Societat Coral La Badalonense, l’any 1858.
Badalona a Escena
Dramatúrgia_Albert López Vivancos Música_Juan Carlos Márquez Intèrprets_ Guillem Campillo, Dolors Castellví, Àlex Chaler, Glòria Miralles, Josep Muñoz, Cèsar Núñez, Júlia Ribot i Mario Solsona Música_Cor Mixte La Badalonense, Cor Jove En Clau De Veu, Coral Infantil, Coral Rock’n’choir i Orquestra De La Badalonense Direcció Musical_Juan Carlos Márquez Direcció Escènica _Albert López Vivancos

Per més informació: https://teatrezorrilla.cat/espectacle/el-cant-dels-obrers/

Cal insistir en el treball decent




dijous, 27 de setembre del 2018

Notícia sobre les pensions...

Resultat d'imatges de les pensiones

El Pacte de Toledo decideix que les pensions tornin a augmentar segons l’IPC

La comissió del Pacte de Toledo, on estan representats tots els partits, va tancar ahir un acord majoritari perquè les pensions es tornin a revalorar segons l’IPC “real” tot i que es permet tenir en compte altres indicadors, però la inflació serà el factor de referència. Així, se seguirà la recomanació aprovada el 2011 i l’IPC serà l’únic índex que es tindrà en compte a l’hora de calcular les prestacions per jubilació i qualsevol altra modificació també haurà de ser acordada pel Pacte de Toledo.

El Punt Avui, 27 setembre 18

Aquesta mesura no serà immediata i formarà part d’un conjunt de mesures que el Pacte de Toledo redactarà per garantir la sostenibilitat i suficiència del sistema, i que hauran de ser debatudes i votades posteriorment al Congrés.
Els partits que han tancat aquest acord son el PP, el PSOE, Podem, Ciutadans, el PDeCAT, el PNB, i Compromís. És a dir, tots els grups representats, a excepció d’ERC.
En declaracions als mitjans, el portaveu del grup del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, va assenyalar que l’acord assolit és de “mínims” i considera que deixa en mans de l’actual govern “si decideix posar en marxa una modificació respecte al 2013”, quan el PP va aprovar una pujada de les pensions del 0,25% anual mentre la Seguretat Social estigués en dèficit, un dels principals motius de protesta del col·lectiu de pensionistes i dels sindicats. Per això va coincidir amb els altres grups que la referència seria recuperar la base de les recomanacions del 2011, que preveia incloure més factors per a la revaloració de les pensions. “Cal posar l’accent en els consensos”, ha assenyalat Campuzano citant que tot es remet a “tornar al 2011”.
El portaveu del Partit Nacionalista Basc en el Pacte de Toledo, Iñigo Bandarián, va dir ahir que l’acord per tancar la recomanació que revalora la pensió conforme a l’IPC “real” ha estat “molt treballat i difícil” i va valorar molt positivament que finalment s’hagi arribar a una redacció amb un ampli consens.

Manifestacions

Les pujades mínimes de les pensions havien fet sortir al carrer milers de pensionistes els últims mesos arreu del territori de l’Estat, amb nombroses concentracions i manifestacions.
Els jubilats es queixaven que, amb els augments “ridículs” que rebien, no podien afrontar l’augment del cost de la vida i reclamaven que s’establís el que, finalment, ahir va acordar el Pacte de Toledo. El dia 19 passat van protagonitzar una protesta sonada davant del Congrés a Madrid on van desbordar el cordó policial, amb moments de tensió.