Sagrada Família A
1. Llegim el text (Mt
2,13-15.19-23)
13Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del
Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: Lleva’t, pren el nen i la
seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè
Herodes buscarà l’infant per matar-lo.14Josep es llevà, prengué de
nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte 15i s’hi quedà
fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat
pel profeta: D’Egipte he cridat el meu fill. 19Després de la
mort d’Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a
Egipte, 20i li digué: Lleva’t, pren el nen i la seva mare i vés-te’n
al país d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant. 21Josep
es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d’Israel.22Però
quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes,
tingué por d’anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea 23i
se n’anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que
havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»
2. Comprenem i contemplem el text
Mateu presenta la doble reacció
davant el naixement del Messies en dos quadres. El primer (2,1-12) mostra l’acolliment
pels mags d’Orient, representant els estrangers. El segon (2,13-23) mostra el
refús per les autoritats jueves i les seves conseqüències: la persecució de
Jesús (2,13-23). Aquest segon quadre té tres escenes: 1) la fugida de
Josep amb el nen i la seva mare a Egipte, des d’on neix el poble de Déu
(2,13-15); 2) la matança dels nens de Betlem per ordre d’Herodes
(2,16-18; que no llegim avui); 3) el retorn de Josep amb el nen i la
seva mare, no pas a Betlem de Judea, enmig del món jueu, sinó a Nazaret de
Galilea, a la frontera amb el món pagà (2,19-23). Cada escena acaba amb una
citació d’acompliment lligada a un lloc, així respectivament: Egipte,
que recorda Os 11,1; Betlem, Jr 31,15; i Natzaret, sense cap
citació perquè suposa l’acompliment de tota l’Escriptura.
La primera escena ve il·luminada
per la profecia d’Os 11,1: He cridat d’Egipte el meu fill. Egipte és
lloc de refugi per als perseguits (ressò de l’anada d’Israel/Jacob des
de Canaan fins a l’Egipte en temps del patriarca Josep, representat ara per un
altre Josep, el pare legal de Jesús) i alhora és punt de partida de l’èxode, on
s’estableix la relació d’Israel amb Déu com a fill seu. Ara i aquí, com
a Fill de Déu que és, Jesús s’identifica amb Israel, tant en els orígens
com, i d’una manera única, en el seu estatut de fill en relació amb Déu.
I a l’última escena d’avui, veiem
Déu que pren la iniciativa de moure Josep amb el nen i la seva mare d’un lloc a
un altre (2,20.22.23). Al primer moviment, l’àngel diu a Josep que se’n vagi al
país d’Israel i se n’hi va; on Jesús reviu l’experiència d'Israel cap a la
terra promesa, una vegada alliberat del Faraó (ara Herodes). Al segon moviment,
l’àngel encamina Josep a Galilea, la terra dels pagans (4,14-16),
convertits en els destinataris de la salvació de Déu que porta el nen. Al tercer
moviment, Josep se’n va a viure a Natzaret. Noteu, però, que la
residència a Natzaret no parteix d’un mandat de l’àngel, ja que se sabia que
els profetes ja ho havien anunciat. Així, el relat de la infància acaba en el
lloc des d’on Jesús sortirà per a la seva missió (4,13). Ara i aquí, el nen que
torna d’Egipte (pasqua jueva) és Déu amb nosaltres (1,23); i l’home que
torna d'entre els morts (pasqua cristiana) és Déu amb nosaltres per sempre
(28,20).
Mateu ha convertit Josep en un teixidor
fidel al pla de Déu: ha posat Jesús al fill de Maria, perquè tothom
reconegui en ell la salvació de Déu; i ha portat el nen a Natzaret,
perquè tothom li pugui dir Natzaré, el consagrat a Déu (Is 4,3;
també Jt 16,17), el plançó del casal de David (Is 11,1). El fill de
David, el fill d’Abraham, el Fill de Déu és Jesús de
Natzaret.
Al darrera d’aquest quadre, hi ha
l’experiència que Mateu ha viscut al si de la seva comunitat judeocristiana:
els jueus que han estat fidels a la Llei i als Profetes (representats per
Josep) han acollit Jesús i han desafiat les seves autoritats portant Crist
als no jueus.
3. Pensem-hi
·
Estic atent/a a la iniciativa de
Déu que en mou cap a l’acció, sempre cercant que pugui donar el millor?
·
M’identifico amb Josep, que acull
Jesús i el porta als de fora del propi cercle?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada