Una nota episcopal a quatre rodes

NOTA DE LA CONFERENCIA EPISCOPAL TARRACONENSE ANTE LA CRISIS INDUSTRIAL Y LABORAL EN CATALUÑA

Jun 9, 2020

Al sufrimiento personal y familiar que nos está provocando la pandemia del Covid-19 se ha añadido una nueva crisis de gran importancia social y económica, provocada por el cierre de empresas y plantas de producción, como es el caso de la empresa Nissan en Cataluña.

La empresa automovilística cerrará sus factorías de Zona Franca en Barcelona, ​​de Montcada i Reixac, y de Sant Andreu de la Barca. Este cierre afecta a muchas personas de nuestro entorno: con el despido de más de 3.000 lugares de trabajo directos y una previsión de más de 20.000 indirectos.

Ante el sufrimiento provocado por esta crisis, la Iglesia no puede permanecer insensible al dolor que sufre la sociedad, personas y familias, a consecuencia de coyunturas económicas y sociales. Los Obispos deseamos transmitir este mensaje para mirar el futuro con esperanza:

1. A juicio de personas cualificadas, la decisión de esta deslocalización ha sido el resultado de todo un entramado de movimientos económicos, políticos y sociales en el ámbito internacional. Consta que la crisis se ha ido forjando tiempo atrás y que, a pesar de haber buscado soluciones, el efecto de la pandemia del Covid-19, ha acelerado las decisiones empresariales.

2. No ignoramos la complejidad del problema, pero sí expresamos nuestra solidaridad con las personas afectadas y confiamos en el éxito de los esfuerzos realizados conjuntamente. Secundamos todas las acciones que, respetando los derechos de todos y por medios pacíficos, se lleven a cabo con el fin de buscar soluciones justas en el marco del bien común.

3. La Doctrina Social de la Iglesia defiende una economía al servicio de la persona humana. Una economía que garantice a las personas un trabajo digno, con un salario digno que permita el acceso a una vivienda digna y al sostenimiento familiar.

4. Se debe hacer, pues, un esfuerzo por parte de todos para mantener las fábricas allí donde están y buscar nuevas oportunidades para que éstas puedan consolidarse y sostenerse.

5. La repercusión social de esta crisis ha reclamado la atención de organizaciones civiles y de instituciones políticas. Hasta ahora ha resultado del todo insuficiente y los intentos de solución han llegado muy tarde. Las fuerzas sociales se han movilizado. En todo caso, las posibles salidas de la crisis no podrán realizarse sin el diálogo, el acuerdo y la colaboración de los tres ámbitos implicados en el fenómeno productivo: el trabajo, el capital y el poder político.

6. Los obispos hacemos una llamada a la esperanza fundamentada en la capacidad creativa de las personas. Todo el conjunto de la sociedad debe mirar el futuro con confianza, debe favorecer la creatividad y debe luchar con firmeza para que se creen las condiciones adecuadas para la inversión y el desarrollo de nuevas iniciativas industriales respetuosas con el medio ambiente o de nuevos servicios con valor añadido, capaces de crear economía real y generar nuevos puestos de trabajo dignos.

7. Los Obispos hacemos también un llamamiento a un cambio de paradigma para que toda la sociedad participe activamente en el desarrollo y la realización de proyectos de futuro que tengan como base una industria más potente y con liderazgo, con la creación de sinergias internacionales. Hacemos una llamada, pues, al trabajo conjunto de los investigadores, economistas, técnicos de todo tipo, etc., para que junto con las administraciones, los empresarios, las universidades, el mundo civil y el sector público sean capaces de crear un tejido industrial que genere puestos de trabajo dignos y oportunidades para los más jóvenes.

8. Para hacerlo posible es necesario construir puentes para que sean superados los recelos y las visiones excluyentes. Hoy es más necesario que nunca que la iniciativa privada y la pública vayan de la mano para hacer posible un nuevo resurgimiento económico y social en el que todos puedan encontrar sus oportunidades.

9. Instamos a todos los católicos y personas de buena voluntad, particularmente aquellos con más capacidades y responsabilidades, a colaborar en una reflexión más profunda y creativa y a poner los recursos al alcance de la sociedad para construir una economía más justa y equitativa. El Evangelio de Jesús nos inspirará para llevar a cabo una transformación radical de vida, con su mensaje de justicia, esperanza y fraternidad.

Ante la crisis industrial y laboral en Cataluña, pedimos la bendición de Dios para que podamos encontrar las respuestas justas a las exigencias legítimas de todas las personas y familias que hoy la están sufriendo dolorosamente. Invoquemos al Espíritu Santo, que hace posible la creatividad y la perseverancia, para que derrame sobre nosotros todos sus dones.

NOTA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE DAVANT LA CRISI INDUSTRIAL I LABORAL A CATALUNYA

juny 9, 2020

Al sofriment personal i familiar que ens està provocant la pandèmia del Covid-19 s’hi ha afegit una nova crisi de gran importància social i econòmica, provocada pel tancament d’empreses i plantes de producció, com és el cas de l’empresa Nissan a Catalunya.

L’empresa automobilística tancarà les seves factories de Zona Franca a Barcelona, de Montcada i Reixac, i de Sant Andreu de la Barca. Aquest tancament afecta moltes persones del nostre entorn: amb l’acomiadament de més de 3.000 llocs de treball directes i una previsió de més de 20.000 d’indirectes.

Davant el patiment provocat per aquesta crisi, l’Església no pot romandre insensible al dolor que pateix la societat, persones i famílies, a conseqüència de conjuntures econòmiques i socials. Els Bisbes desitgem transmetre aquest missatge per mirar el futur amb esperança:

1. Segons el parer de persones qualificades, la decisió d’aquesta deslocalització ha estat el resultat de tot un entramat de moviments econòmics, polítics i socials en l’àmbit internacional. Consta que la crisi s’ha anat forjant temps enrere i que, tot i haver buscat solucions, l’efecte de la pandèmia del Covid-19, ha accelerat les decisions empresarials. 

2. No ignorem la complexitat del problema, però sí que expressem la nostra solidaritat amb les persones afectades i confiem en l’èxit dels esforços realitzats conjuntament. Secundem totes les accions que, respectant els drets de tots i per mitjans pacífics, es duguin a terme a fi de buscar solucions justes en el marc del bé comú.

3. La Doctrina Social de l’Església defensa una economia al servei de la persona humana. Una economia que garanteixi a les persones un treball digne, amb un salari digne que permeti l’accés a un habitatge digne i al sosteniment familiar.

4. Cal fer, doncs, un esforç per part de tots per mantenir les fàbriques allà on són i buscar noves oportunitats perquè aquestes puguin consolidar-se i sostenir-se.

5. La repercussió social d’aquesta crisi ha reclamat l’atenció d’organitzacions civils i d’institucions polítiques. Fins ara ha resultat del tot insuficient i els intents de solució han arribat molt tard. Les forces socials s’han mobilitzat. En tot cas, les possibles sortides de la crisi no podran realitzar-se sense el diàleg, l’acord i la col·laboració dels tres àmbits implicats en el fenomen productiu: el treball, el capital i el poder polític.

6. Els bisbes fem una crida a l’esperança fonamentada en la capacitat creativa de les persones. Tot el conjunt de la societat ha de mirar el futur amb confiança, ha d’afavorir la creativitat i ha de lluitar amb fermesa perquè es creïn les condicions adients per a la inversió i el desenvolupament de noves iniciatives industrials respectuoses amb el medi ambient o de nous serveis amb valor afegit, capaços de crear economia real i generar nous llocs de treball dignes.

7. Els Bisbes fem també una crida a un canvi de paradigma per tal que tota la societat participi activament en el desenvolupament i la realització de projectes de futur que tinguin com a base una indústria més potent i capdavantera, amb la creació de sinergies internacionals. Cridem, doncs, al treball conjunt dels investigadors, economistes, tècnics de tota mena, etc., perquè juntament amb les administracions, els empresaris, les universitats, el món civil i el sector públic siguin capaços de crear un teixit industrial que generi llocs de treball dignes i oportunitats per als més joves.

8. Per fer-ho possible és necessari construir ponts per tal que siguin superats els recels i les visions excloents. Avui és més necessari que mai que la iniciativa privada i la pública vagin de la mà per fer possible un nou ressorgiment econòmic i social en què tothom pugui trobar les seves oportunitats.

9. Instem tots els catòlics i persones de bona voluntat, particularment aquells amb més capacitats i responsabilitats, a col·laborar en una reflexió més aprofundida i creativa i a posar els recursos a l’abast de la societat per construir una economia més justa i equitativa. L’Evangeli de Jesús ens inspirarà per dur a terme una transformació radical de vida, amb el seu missatge de justícia, esperança i fraternitat.

Davant la crisi industrial i laboral a Catalunya, demanem la benedicció de Déu perquè puguem trobar les respostes justes a les exigències legítimes de totes les persones i famílies que avui l’estan sofrint dolorosament. Invoquem l’Esperit Sant, que fa possible la creativitat i la perseverança, perquè vessi sobre nosaltres tots els seus dons.