EL REPARTIMENT DEL PA

La Bíblia ens explica sovint històries on la generositat, el fet de repartir, són els protagonistes. D’aquesta manera ens ensenya que és en el gest de donar que Déu es manifesta.
El miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos comença quan Jesús, compadit de la gent que el seguia, diu als seus deixebles: Doneu-los vosaltres de menjar. I després d’atipar-se més de cinc mil persones amb la insignificança de cinc pans i dos peixos, encara van omplir dotze cistelles amb els trossets que havien sobrat.
(Veure Evangeli de Joan, 6, 1-5)

Jesús, anunciant la Bona Nova del Regne, utilitza el aquest mateix gest per tornar-nos a parlar de la generositat, remarcant que amb allò que sembla petit, insuficient, es poden fer meravelles. Al final d’aquesta narració diu que van recollir dotze coves amb les sobres. De vegades penso: On són? Què se n’ha fet d’aquell pa? S’ha fet malbé?

Si contemplo el món d’avui, i la història, veig per tot arreu signes com aquest que explica l’Evangeli. La gent espera miracles espectaculars. Però, és que no els estem veient cada dia? Un exemple és la Fundació Vicenç Ferrer. Quan va començar, amb totes les dificultats que va tenir, molts devien dir: “Estàs boig?, no te’n sortiràs, et mataran. A més, no veus que són centenars de milers, els pobres?” I tots coneixem ara els bons resultats. Aniria bé que poguéssim conèixer els fruits de totes les tasques de reconstrucció social i personal que es porten a terme arreu del món.

I no parlem tan sols de les grans obres. La vida quotidiana està plena de petits gestos: les associacions, els moviments, les ONG, s’aguanten gràcies a les petites donacions de molta gent, que, ben mirat, són les engrunes que ens sobren als que vivim a la societat del benestar. I, sobretot, funcionen perquè hi ha gent que hi treballa amb convenciment, lliurant-hi la vida.
A prop d’aquí tenim “El Xiprer”, Càritas, Dimas, i moltes entitats dedicades als més desfavorits. A Bellavista mateix, tenim els testimonis de persones que estan disposades a donar un cop de mà, a fer companyia a qui passa un mal moment, a compartir amb el veí o la veïna allò que tenen, encara que sigui poca cosa; persones que regalen part del seu temps escoltant a l’altre, les que porten endavant una associació per buscar la manera de millorar la convivència, d’organitzar el lleure, o la festa; pares i mares que col.laboren a l’escola dels seus fills; homes i dones, joves o grans que s’ofereixen com a voluntaris en tasques de servei a la comunitat cristiana, com ara el taller de mares, Càritas, la catequesi o el Moviment d’infants i joves; o aquelles persones que de manera gratuïta aporten allò que saben fer per tal de passar una bona estona plegats, com ara al dinar de Germanor i la Festa de Sant Francesc d’Assís. Són petits gestos que Déu retorna convertits en els miracles d’un somriure, d’un sentir-se recolzat, dignificat i estimat.

Hem d’aprendre a mirar aquests gestos. Si ho sabem fer, veurem que és en ells que Déu es manifesta, ens parla i ens invita a repartir-nos com va fer Jesús.
Després d’aquesta reflexió puc afirmar que el miracle dels pans i dels peixos encara continua, i que d’aquells dotze coves recollits encara en queda pa que es va repartint de mica en mica cada dia.

Fidel Membrive (militant de l'ACO de Terrassa)