Aclariments...

Guia ràpida sobre l'islamisme, no sobre l'islam

Dc, 14/01/2015

(David Casals i Vila –CR) Durant aquests darrers dies, després dels atemptats islamistes contra la publicació satírica francesa 'Charlie Hebdo', es posen sobre la taula tot un seguit de conceptes, noms d'organitzacions i denominacions que en cap cas són sinònims: islamisme, wahhabisme, la gihad, el salafisme, entre altres. A CatalunyaReligio.cat hem volgut aclarir dubtes mitjançant aquesta 'guia ràpida'.

Primer de tot, s'ha de tenir clar que, malgrat que molts ho confonguin, en absolut volen dir el mateix: els termes 'islamista', 'musulmà' i 'àrab'. Els musulmans són els creients que professen la religió islàmica. 

Un àrab és una persona procedent de la península aràbiga i entorn (com l'Iraq), però van començar a expandir-se a partir del segle VII, i que no té perquè ser exclusivament de religió musulmana: l'exemple més clar que es pot trobar és al Líban, on hi conviuen en un territori minúscul ètnies i religions, entre elles una important comunitat comunitat cristiana.

Ni un musulmà ni un àrab són per sistema islamistes, concepte que tot just analitzem.

Islamisme

Sota aquest concepte s'agrupen tot un seguit de moviments integristes i fonamentalistes que preconitzen el retorn als principis autèntics de l'islam i demanen l'abandonament de les legislacions laiques.

L'islamisme inclou grups amb diferents orientacions: des d'organitzacions que rebutgen la violència i defensen una democràcia on hi hagi diferents partits, fins altres grups que defensen un model més teocràtic. 

De fet, s'ha de tenir present que hi ha moviments islamistes il·legals durament perseguits pels governs, com passa al Marroc amb l'organització moderada Al-Adl wa al-Ihsan (Justícia i espiritualitat).

Salafisme

Moviment reformista islàmic que va aparèixer al segle XIX a Egipte, i que demanava el retorn al que considera l'islam original. 

El mot 'salaf' evoca als avantpassats piadosos, o sigui, als companys del profeta Muhàamad ('sahab'). Posa el seu èmfasi en el respecte a les lleis alcoràniques, la lluita contra el politeisme i té una posició conservadora respecte els drets de les dones.

Aquesta corrent ha experimentat un creixement als darrers quinze anys entre els musulmans europeus, com a conseqüència de les seves difícils condicions de vida: precarietat social, islamofòbia i el sentiment de sentir-se tractat de forma desigual respecte a les altres religions. 

Per tot això, alguns experts creuen que tot plegat fa que entre els fills joves d'immigrants vegin el fonamentalisme com una porta al desarrelament davant d'una societat que ells creuen que els rebutja.

Wahhabisme

Doctrina islàmica fonamentalista nascuda a l'Aràbia del segle XVIII, que defensa una visió rigorista i puritana de la tradició. 

Un dels primers predicadors del moviment i que li dóna nom fou Muhàmmad ibn Abd Al-Wahhab que demanava tornar a la puresa original de l'islam, i per això rebutjava pràctiques com el culte als 'marabut' (sants de l'Islam) i el peregrinatge a les seves tombes.

Gihad

Avui dia, aquest concepte s'associa a l'anomenada 'guerra santa', que es fa per defensar o estendre el domini de l'islam.

Ara bé, en el seu origen és un terme alcorànic que significa lluita i esforç i se'n distingeixen entre dues dimensions: la major (lluita o esforç individual o col·lectiu a favor de la veritat i del bé) i la menor (lluita armada contra els enemics).

A Occident, els mitjans de comunicació solen recollir la paraula gihad en informacions relacionades amb el segon vessant, que està lligat a la interpretació bel·licista d'aquest concepte. S'ha de tenir present que l'islam utilitza la lluita armada en només dos caos: l'autodefensa contra un enemic exterior o per difondre l'islam als que no creuen (no monoteistes).

Al-Qaeda

Xarxa islamista paramilitar i internacional, el nom de la qual significa en àrab 'la base', i que fou fundada per Osama Bin Laden (1957-2011).

Al-Qaeda s'ha responsabilitzat d'un bon nombre d'atemptats, entre ells els de l'Onze de Setembre (11S) de 2001 als Estats Units contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon, i també de la cadena d'atemptats que va tenir lloc a Madrid a l'11 de març de 2004 (11M).

Compta amb diferents cèl·lules escampades per diferents territoris, com ara Al-Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI), entitat que va reivindicar el segrest de tres cooperants internacionals catalans a Mauritània el desembre de 2009, alliberats al llarg de 2010.

Talibans

Tot i que la paraula significa etimològicament 'estudiants', serveix per designar el moviment islamista present a l'Afganistan, que el 1996 va conquerir la capital del país, Kabul, i que va imposar un islamisme estricte que prohibia la televisió i la música i també que les dones estudiessin, treballessin i sortissin al carrer sense dur el burca.

Després dels atemptats del 11 de setembre de 2001, els Estats Units van iniciar una guerra a l'Afganistan, amb l'objectiu de localitzar a Osama Bin Laden, operació militar que en l'actualitat manté, tot i que el llavors líder d'Al-Qaeda va morir durant una acció militar dels EUA el maig de 2011.

Estat Islàmic (EI)

Organització islamista. També coneguda internacionalment amb la sigla ISIL (Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant), tot i que recentment ha adoptat el nom d'Estat Islàmic, fent palesa així la seva pretensió de transcendir aquest àmbit regional.

La consolidació de l'EI ha suposat un canvi qualitatiu respecte a Al-Qaeda: a diferència d'aquesta, no es limita a ser una xarxa de terroristes internacional, sinó que pretén ser un califat, un concepte que en el món islàmic té connotacions teòriques i històriques, ja que precisament, fou un califat el primer sistema de govern establert en l'islam.

Hezbol·là

En àrab 'Partit de Déu', és una organització islamista libanesa fundada el 1982, després de la invasió israeliana. És la principal organització política i militar de la comunitat xiïta libanesa, el grup religiós més nombrós d'aquest país. La Unió Europea i els EUA el consideren una organització terrorista.

Hamas

Partit islamista palestí, abreviació del Harakat Al-Muqawama Al-Islamia (Moviment de Resistència Islàmica), fundat al 1987 en el context de la primera intifada (revolució palestina).

El moviment controla la Franja de Gaza, i ha rivalitzat amb l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (Fatah), de caràcter laic, i defensa la construcció d'un estat islàmic. El moviment ha anat acompanyat d'una obra social, i ha promogut centres sanitaris, educatius i mesquites.

Aquest 2014 s'ha fet un punt d'inflexió amb el llarg conflicte entre Hamas i Fatah, amb un acord de reconciliació que permet que les dues organitzacions governin juntes l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), en un executiu presidit per Mahmud Abbas.

Germans musulmans

Moviment islàmic fonamentalista fundat el 1928 que defensava la reislamització de la societat egípcia davant del colonialisme anglès. Malgrat els esforços de diferents presidents de l'Egipte modern per combatre'l, el moviment s'ha mantingut viu.

En el marc de la 'primavera àrab', a Egipte el 2011 va tenir lloc una revolució, que va derrocar al president Hosni Mubarak. Després, es van convocar unes eleccions, on amb més de la meitat dels vots va resultar guanyador Mohamed Morsi, candidat del partit Llibertat i Justícia, fundat pels Germans Musulmans. 

Després d'un cop d'Estat el 2013, les noves autoritats militars van reprimir el moviment i n'ordenà la dissolució.

Fonts emprades: AA.DD. Vocabulari de les religions per a mitjans de comunicació. Barcelona: Angle Editorial, 2004; PRADO, A. El retorn de l'islam a Catalunya. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2008; Arxius 'on-line' de El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya.

Només llàgrimes...

 

"Atemptar usant el nom dels musulmans no té res a veure amb l'islam"

(David Casals i Vila –CR) L'islam català i de la resta l'Estat ha condemnat sense pal·liatius l'atac que un grup d'islamistes van fer ahir a París, a la redacció de la revista satírica francesa 'Charlie Hedbo' i que se salda amb 12 assassinats i 11 ferits, dels quals quatre greus.

El balanç és molt contundent: no al terrorisme, però també no a la islamofòbia: “Atemptar usant el nostre nom no té res a veure amb l’islam”, ha assegurat en declaracions a CatalunyaReligió.cat el portaveu del centre islàmic Camí de la Pau una entitat que agrupa majoritàriament fidels pakistanesos.

Muhammad Iqbal, compromès amb el diàleg interreligiós, ha destacat que totes les tradicions tenen compartit un missatge de “pau i respecte cap a totes les persones” que fa impossible que qualsevol persona creient pugui justificar un fet com aquest. “Com un creient pot matar en nom de Déu?”, s’ha preguntat. “No hi ha cap justificació possible, no hi ha prou paraules” que permetin descriure el dolor que ha causat la matança.

Iqbal confia que, a Catalunya, es mantingui el clima de concòrdia entre religions, “construït diàriament en el veïnat, el barri, el poble, la ciutat” i que s’ha consolidat en aquests darrers anys.

Per això, fa una crida a tota la ciutadania a no tenir por ni a rebutjar els musulmans, pel sol fet de ser-ho, ja que fer-ho, suposaria donar la raó als autors de la matança. La mateixa petició fa extensiva a Suècia, amb l’increment d’expectativa electoral de l’Extrema Dreta sueca; a Alemanya, amb el sorgiment del moviment islamofòbic Pèrgida d’aquets darrers dies, i ara amb l’atemptat a París.

CICC: "macabra acció criminal i terrorista". Ucide: "Rebuig i condemna"

Les principals federacions islàmiques amb presència a Catalunya també ha fet comunicats de condemna. El Consell Islàmic de Catalunya condemna "amb la més gran determinació l'atac terrorista i bàrbar" que defineix com "un acte violent i aquesta macabra acció criminal i terrorista és un atac a la democràcia i a la llibertat de premsa".

A més d'expressar el suport i condol a les famílies de les víctimes fa "una crida a tots els que creiem en la justícia i en la democràcia a estar més units per continuar treballant per la pau, rebutjant els radicalismes i els extremismes violents".

"Condemnem enèrgicament aquesta acció assassina, i ens sentim solidaris amb el poble francès, amb qui ens sentim consternats, sentint el seu dolor com el nostre", indica el comunicat d'Ucide, una de les grans federacions espanyoles que engloba a comunitats musulmanes, entre elles a Catalunya, mitjançant Ucidecat.

"Ens hem sobresaltat i enfereix davant la cruel massacre que han fet els terroristes (...), en un acció criminal sense ànima, amb total menyspreu a la vida humana", i per això, rebutgen els fets de forma "enèrgica" i els condemnen, i diuen que volen sentir-se agermanats amb totes les persones que rebutgen els fets, amb independència de les seves conviccions religioses i humanistes.

CIE: Contra els terroristes que fan “germinar” la islamofòbia

La Comissió Islàmica d'Espanya (CIE) rebutja qualsevol tipus de terrorisme, que s'ha convertit en "un instrument generador d'islamofòbia". La CIE és l'òrgan que representa tots els musulmans davant de l'Estat i cal tenir present que a Catalunya no hi ha un òrgan d'aquesta naturalesa, tot i que alguns partits ho havien portat en el seu programa electoral.

La CIE deixa clar que els autors de l'atemptat "no representen res ni per a l'islam ni per a la comunitat musulmana ja que els seus actes i actuacions són enemics declarats" d’aquesta tradició.

També apel·la els europeus al sentit comú, i posa com exemple la societat espanyola, que malgrat el 11M, es va evitar que s’estengués en la opinió pública un missatge d'odi contra l'islam.

"Islam i terrorisme són termes incompatibles, ja que l'islam no tolera ni justifica cap tipus de terrorisme, amb independència de qui el faci", ha agregat el comunicat, tot recordant una fàtua contra el terrorisme internacional emesa l'any 2005.

La CIE també ha anunciat que convocarà un acte públic durant aquest primer trimestre de l'any amb experts musulmans de diferents països europeus on s'aprovarà una declaració oficial per tornarà a deixar clar la seva rotunda oposició al terrorisme.

Webislam: "Estem de dol”

Webislam és un diari digital vinculat a la Junta Islàmica, i condemna els fets rotundament: "Estem de dol", i a més de solidaritzar-se amb amb afectats, familiars, amics i companys de morts i ferits de l'atemptat, que també colpeix a "a tota la societat francesa", ha destacat que la llibertat d'expressió és fonamental "en la construcció de societats sanes i lliures".

La publicació conclou el seu comunicat fent referència a dos fragments de l'Alcorà (en castellà): “Quién mata a una persona sin que ésta haya cometido un crimen o sembrado la corrupción en la Tierra es como si matase a toda la humanidad. Y quien salva una vida es como si salvase a toda la humanidad" (Alcorà 5:32). "Haz el bien a los demás como Dios ha hecho el bien contigo; y no quieras sembrar la corrupción en la tierra, pues, ciertamente, Dios no ama a los que siembran la corrupción" (Alcorà 28:77).

Els autors de la matança “fan el joc” a l'extrema dreta

La Plataforma contra la Islamofòbia i el Moviment contra la Intolerància han assegurat que els autors de l’atemptat “li han fet el joc a l’ultradreta del Front Nacional”.

Vetlla de pregària i de denúncia

Germans tots i totes...

 

Missatge del Sant pare Francesc per a la 

Jornada Mundial de l'Emigrant i el Refugiat 2015

UNA ESGLÉSIA SENSE FRONTERES, 
MARE DE TOTS 

Estimats germans i germanes:

Jesús és «l'evangelitzador per excel·lència i l'Evangeli en persona» (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 209). La seva sol·licitud especial pels més vulnerables i exclosos ens convida a tots a tenir cura de les persones més fràgils i a reconèixer el seu rostre sofrent, sobretot en les víctimes de les noves formes de pobresa i esclavitud. El Senyor diu: «Vaig tenir fam i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir, anava despullat i em vau vestir, estava malalt i em vau visitar, a la presó i vinguéreu a veure» (Mt 25, 35-36). Missió de l'Església, pelegrina a la terra i mare de tots, és per tant estimar Jesucrist, adorar i estimar-lo, especialment en els més pobres i desemparats; entre aquests, estan certament els emigrants i els refugiats, que intenten deixar enrere difícils condicions de vida i tot tipus de perills. Per això, el lema de la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat d'aquest any és: Una Església sense fronteres, mare de tots.

En efectivament, l'Església obre els seus braços per acollir a tots els pobles, sense discriminacions i sense límits, i per anunciar a tots que «Déu és amor» (1Jn 4,8.16). Després de la seva mort i resurrecció, Jesús va confiar als seus deixebles la missió de ser els seus testimonis i de proclamar l'Evangeli de l'alegria i de la misericòrdia. Ells, el dia de Pentecosta, van sortir del Cenacle amb valentia i entusiasme; la força de l'Esperit Sant va vèncer els seus dubtes i vacil·lacions, i va fer que cadascú escoltés el seu anunci en la seva pròpia llengua; així des del començament, l'Església és mare amb el cor obert al món sencer, sense fronteres. Aquest mandat abasta una història de dos mil·lennis, però ja des dels primers segles l'anunci missioner va fer visible la maternitat universal de l'Església, explicitada després als escrits dels Pares i represa pel Concili Ecumènic Vaticà II. Els Pares conciliars van parlar de Ecclesia mater per explicar la seva naturalesa. Efectivament, l'Església engendra fills i filles i els incorpora i «els abraça amb amor i sol·licitud com seus» (Const. Dogmàtica. Sobre l'Església Lumen gentium, 14).

L'Església sense fronteres, mare de tots, s'estén pel món la cultura de l'acollida i de la solidaritat, segons la qual ningú pot ser considerat inútil, fora de lloc o descartable. Si viu realment la seva maternitat, la comunitat cristiana alimenta, orienta i indica el camí, acompanya amb paciència, es fa propera amb la pregària i amb les obres de misericòrdia.

Tot això adquireix avui un significat especial. De fet, en una època de tan vastes migracions, un gran nombre de persones deixa els seus llocs d'origen i emprèn el arriscat viatge de l'esperança, amb l'equipatge ple de desitjos i de temors, a la recerca de condicions de vida més humanes. No és estrany, però, que aquests moviments migratoris suscitin desconfiança i rebuig, també en les comunitats eclesials, abans fins i tot de conèixer les circumstàncies de persecució o de misèria de les persones afectades. Aquests recels i prejudicis s'oposen al manament bíblic d'acollir amb respecte i solidaritat a l'estranger necessitat.

D'una banda, sentim en el sagrari de la consciència la crida a tocar la misèria humana i a posar en pràctica el manament de l'amor que Jesús ens va deixar quan es va identificar amb l'estranger, amb qui pateix, amb quants són víctimes innocents de la violència i l'explotació. D'altra banda, però, a causa de la debilitat de la nostra naturalesa, "sentim la temptació de ser cristians mantenint una prudent distància de les nafres del Senyor" (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 270).

La força de la fe, de l'esperança i de la caritat permet reduir les distàncies que ens separen dels drames humans. Jesucrist espera sempre que ho reconeguem en els emigrants i en els desplaçats, en els refugiats i en els exiliats, i així mateix ens crida a compartir els nostres recursos, i en ocasions a renunciar al nostre benestar. Ho recordava el Papa Pau VI, dient que «els més afavorits han de renunciar a alguns dels seus drets per posar amb més liberalitat seus béns al servei dels altres» (Carta ap. Octogesima adveniens, 14 maig 1971, 23).

D'altra banda, el caràcter multicultural de les societats actuals convida a l'Església a assumir nous compromisos de solidaritat, de comunió i d'evangelització. Els moviments migratoris, de fet, requereixen aprofundir i reforçar els valors necessaris per garantir una convivència harmònica entre les persones i les cultures. Per això no n'hi ha prou la simple tolerància, que fa possible el respecte de la diversitat i dóna pas a diverses formes de solidaritat entre les persones de procedències i cultures diferents. Aquí se situa la vocació de l'Església a superar les fronteres ia afavorir «el pas d'una actitud defensiva i recelosa, de desinterès o de marginació a una actitud que posi com a fonament la" cultura de la trobada ", l'única capaç de construir un món més just i fratern »(Missatge per a la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat 2014).

No obstant això, els moviments migratoris han assumit tals dimensions que només una col·laboració sistemàtica i efectiva que impliqui els estats i les organitzacions internacionals pot regular eficaçment i fer-los front. En efecte, les migracions interpel·len a tots, no només per les dimensions del fenomen, sinó també «pels problemes socials, econòmics, polítics, culturals i religiosos que suscita, i pels dramàtics desafiaments que planteja a les comunitats nacionals ia la comunitat internacional »(Benet XVI, Carta enc. Caritas in veritate 29 juny 2009, 62).

A l'agenda internacional tenen lloc freqüents debats sobre les possibilitats, els mètodes i les normatives per afrontar el fenomen de les migracions. Hi ha organismes i institucions, en l'àmbit internacional, nacional i local, que posen el seu treball i les seves energies al servei de tots emigren a la recerca d'una vida millor. Malgrat els seus generosos i lloables esforços, cal una acció més eficaç i incisiva, que serveixi d'una xarxa universal de col·laboració, fundada en la protecció de la dignitat i centralitat de la persona humana. D'aquesta manera, serà més efectiva la lluita contra el tràfic vergonyós i delictiu d'éssers humans, contra la vulneració dels drets fonamentals, contra qualsevol forma de violència, vexació i esclavitud. Treballar junts requereix reciprocitat i sinergia, disponibilitat i confiança, sabent que «cap país pot afrontar per si sol les dificultats unides a aquest fenomen que, sent tan ampli, afecta en aquest moment a tots els continents en el doble moviment d'immigració i emigració» (Missatge per a la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat 2014).

A la globalització del fenomen migratori cal respondre amb la globalització de la caritat i de la cooperació, perquè s'humanitzin les condicions dels emigrants. Alhora, cal intensificar els esforços per crear les condicions adequades per garantir una progressiva disminució de les raons que porten a pobles sencers a deixar la seva pàtria a causa de guerres i caresties, que sovint es concatenen unes a les altres.

A la solidaritat amb els emigrants i els refugiats cal afegir la voluntat i la creativitat necessàries per desenvolupar mundialment un ordre econòmic-financer més just i equitatiu, juntament amb un major compromís per la pau, condició indispensable per a un autèntic progrés.

Benvolguts emigrants i refugiats, ocupeu un lloc especial en el cor de l'Església, i la ajudeu a tenir un cor més gran per manifestar la seva maternitat amb tota la família humana. No perdeu la confiança ni l'esperança. Mirem a la Sagrada Família exiliada a Egipte: així com en el cor matern de la Mare de Déu i en el cor sol·lícit de sant Josep es va mantenir la confiança en Déu que mai ens abandona, que no us falti aquesta mateixa confiança en el Senyor. Us encomano a la protecció i us imparteixo de cor la benedicció apostòlica.

Vaticà, 3 setembre 2014

Invitació a fer una enquesta

LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA VOL FER UNA MIRADA A LA SITUACIÓ DE PRECARIETAT LABORAL ACTUAL. ENS HI AJUDES?

Us recordem que des de la Pastoral Obrera de Catalunya (amb les seves delegacions, moviments i col·lectius) volem fer una anàlisis per descobrir el valor que té el treball digne des de l'Evangeli i la Doctrina Social de l'Església.

Amb aquesta enquesta comencem el veure. Volem adonar-nos de com la precarietat laboral ha anat minvant els drets que tenim com a persones, com a treballadors i treballadores. I quines respostes estan donant davant aquesta precarietat laboral.

Caldrà entrar en diàleg amb companys i companyes i recollir així el seu testimoni personal. Podeu oferir directament aquest formulari o bé omplir-ho vosaltres mateixos després d'entrar en diàleg amb ells i elles.

També a les parròquies, congregacions i col·lectius eclesials de les nostres diòcesis poden fer aquest treball de conscienciació i difusió d'aquesta enquesta i animar a que es pugui participar.

Així, fins el 31 de gener, podeu accedir a l'enquesta per mitjà del següent enllaç Una mirada a la situació de precarietat laboral. També us l'adjuntem per si voleu fer-nos-la arribar a la delegació per correu electrònic.

Moltes gràcies!

 

 

Any 2015: Tornar a continuar amb un cor nou amb la Paraula de Déu

Tothom pot ser Mags des dels quatre punts cardinals

 

ecleSALia 5 de enero

de 2015

"PREMIO ALANDAR 2011"

OS PIDO QUE ME AYUDÉIS A TOMAR UNA DECISIÓN RESPONSABLE

Sexta Carta a los Reyes Magos

FAUSTINO VILALABRILLE, sacerdote, faustino.vilabrille@gmail.com

GIJÓN (ASTURIAS).

Ley Mordaza: el poder cuanto más débil se siente más reprime y más dictador se vuelve. A más ambición de poder más miedo a perderlo y más represión.

ECLESALIA, 05/01/15.- Queridos Reyes Magos: Esta es la sexta carta que os escribo. Esta vez voy a pediros algo que no sé si entra en vuestros cálculos, pero muy necesario para este país que llamamos España.

En el año 2015 nos corresponde celebrar elecciones. Os pido que me ayudéis a tomar una decisión responsable, porque no tengo nada claro a quién votar. Lo qué si tengo muy claro es a quien no quiero votar:

Desde luego que no quiero votar, a quienes nos contaron mentiras y más mentiras antes de las correspondientes elecciones, porque hicieron todo lo contrario de lo que prometieron, porque no quiero votar a mentirosos, sean del color que sean.

No quiero votar a quienes nos tiraron de bruces en las garras del neoliberalismo del FMI y el BM.

No quiero votar a quienes llenaron el país de pobres, de parados. Que llenaron de colas los servicios sociales, llenaron las calles de mendicantes y a millones de jóvenes de desesperación.

No quiero votar a quienes obligaron a la juventud a emigrar. Ni a quienes recortaron derechos sociales.

No quiero votar a quienes aumentaron los impuestos a los más pobres. Ni a quienes metieron la tijera en educación y en sanidad. Ni a quienes optan por privatizar la educación y la sanidad.

No quiero votar a quienes aumentan cada año más el gasto militar.

No quiero votar a quienes con el dinero de todos rescataron a los banqueros y sus bancos. Ni a quienes metieron la mano en la caja de Bankia y similares.

No quiero votar a quienes se enriquecieron con el dinero del pueblo. Ni a ladrones de guante blanco. Ni a quienes tienen su dinero en refugios fiscales o en las SICAV.

No quiero votar a corruptos ni a corruptores.

No quiero votar a quienes nos impusieron la ley mordaza en la boca para que callemos y en los pies para que no nos manifestemos, porque quiero libertad y no dictadura: el poder cuanto más débil se siente más reprime y más dictador se vuelve.

No quiero votar a quienes no impidieron los desahucios.

No quiero votar a quienes recortaron la ayuda a cooperación y levantaron vallas contra los inmigrantes.

Tampoco quiero votar a quienes desmantelaron la investigación y gastaron en obras faraónicas innecesarias, además de cobrar comisiones en negro. Ni a quienes pagaron en negro las obras de sus sedes, cobraron en B y gastaron en negro con tarjetas negras.

A todos estos no los quiero votar, sean del color que sean. No los quiero ver en los carteles, en las vallas, en la tele. No los quiero ver en las listas. Os pido por favor que a todos éstos los llevéis a un sitio de donde no puedan volver nunca más a formar parte de una lista electoral.

Pero quiero cumplir mis deberes como ciudadano. Para poder hacerlo os pido un único regalo: que traigáis personas para los gobiernos públicos:

Que opten por los pobres, por los parados, por los jóvenes.

Que opten por la educación universal, popular, pública, gratuita, liberadora, crítica, transformadora y asequible para todos.

Que opten por una igualdad de oportunidades total y absoluta para todos.

Que opten por la equidad de género.

Que opten por el trabajo para todos como forma normal de vida.

Que opten por la sanidad pública, gratuita y universal, y favorezcan la medicina preventiva y natural.

Que opten por una política de austeridad, por el servicio a la comunidad, por el bien común, con opción preferencial por los más débiles.

Que opten por reducir cada año más y más el gasto militar y aumentar cada año más y más el gasto en educación, sanidad e investigación.

Que opten por la transparencia total y absoluta y asequible para todos, desde la más pequeña alcaldía hasta la misma Jefatura del Estado.

Que opten por recortar a los que les sobra para compartir con los que les falta.

Que opten por la libertad plena de expresión, manifestación y reunión.

Que opten por la solidaridad y la cooperación internacional.

Que opten por el control de las multinacionales.

Que opten por parlamentos y parlamentarios austeros, eficaces, incorruptos y revocables por el pueblo por mal cumplimiento, y nunca alcahuetes del FMI, el BM y la OMC.

Que vuelvan a ejercer el control público de los carburantes, la electricidad, los alimentos básicos y el agua.

Que opten por alimentos naturales, ecológicos y de cercanía, y prohíban en todo el territorio nacional el cultivo y uso de alimentos transgénicos.

Que opten por el deporte popular, universal y gratuito para todos.

Que tengan predilección por los niños, los ancianos, los discapacitados, los inmigrantes y los privados injustamente de libertad.

Que opten por el medio ambiente, la ecología y el máximo respeto y cuidado de la naturaleza, como factor transversal a toda la actividad humana, tanto pública como privada.

Que opten por una justicia independiente, igual, universal, real y asequible para todos.

Que opten por un sistema penitenciario absolutamente igual para todos, humano, rehabilitador y de plena inserción social.

Tengo fe en la capacidad de reacción de la naturaleza para reponerse de todos los desastres naturales y también en la del ser humano para construir un mundo más justo, fraternal y humano. Por eso tengo confianza en que nos ayudaréis a discernir y encontrar personas dispuestas a amar al pueblo, a luchar por la justicia, la igualdad, la salud, el trabajo, la educación integral, la amistad, la solidaridad, la esperanza, la ilusión, la alegría, la vida, la hermandad entre las personas y la naturaleza. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

Muchas gracias. Que tengáis un feliz viaje.

Faustino

Felicitació obrera

Paraules nadalenques

 

MENSAJE DE NAVIDAD

"La Navidad suele ser una fiesta ruidosa: nos vendria bien un poco de silencio, para oir la voz del Amor."

Navidad eres tú, cuando decides nacer de nuevo cada día y dejar entrar a Dios en tu alma. El pino de Navidad eres tú, cuando resistes vigoroso a los vientos y dificultades de la vida. Los adornos de Navidad eres tú, cuando tus virtudes son colores que adornan tu vida. La campana de Navidad eres tú, cuando llamas, congregas y buscas unir. Eres también luz de Navidad, cuando iluminas con tu vida el camino de los demás con la bondad, la paciencia, alegría y la generosidad. Los ángeles de Navidad eres tú, cuando cantas al mundo un mensaje de paz, de justicia y de amor. La estrella de Navidad eres tú, cuando conduces a alguien al encuentro con el Señor. Eres también los reyes Magos, cuando das lo mejor que tienes sin importar a quien. La música de Navidad eres tú cuando conquistas la armonía dentro de ti. El regalo de Navidad eres tú, cuando eres de verdad amigo y hermano de todo ser humano. La tarjeta de Navidad eres tú, cuando la bondad está escrita en tus manos. La felicitación de Navidad eres tú, cuando perdonas y reestableces la paz, aun cuando sufras. La cena de Navidad eres tú, cuando sacias de pan y de esperanza al pobre que está a tu lado. Tú eres, sí, la noche de Navidad, cuando humilde y consciente, recibes en el silencio de la noche al Salvador del mundo sin ruidos ni grandes celebraciones; tú eres sonrisa  de confianza y de ternura, en la paz interior de una Navidad perenne que establece el Reino dentro de ti. Una muy Feliz Navidad para todos los que se parecen a la Navidad.

Deixarem néixer Jesús als nostres cors?