dissabte, 28 de març del 2020

Al costat de les treballadores vulnerables



APOYO A LAS ASOCIACIONES DE TRABAJADORAS DE HOGAR Y CUIDADOS
Cristina Ruíz Fernández

En el contexto de la pandemia del COVID-19, ante el anuncio realizado por el Gobierno de España sobre la posible aprobación de un subsidio extraordinario para las trabajadoras de hogar y cuidados, desde distintas asociaciones del sector han elaborado un comunicado para defender esa medida y para exigir que tenga cobertura para todas las trabajadoras, en igualdad de condiciones a otras medidas de protección aprobadas para otros colectivos y, sin excluir a las más de 200.000 personas que trabajan sin contrato.

Las asociaciones que promueven esta iniciativa están recabando el apoyo de organizaciones sociales e individualidades para empujar juntas por el reconocimiento de derechos, especialmente para los colectivos que se verán más golpeados por esta crisis.

Para recoger estás adhesiones han creado un formulario abierto para toda persona o colectivo que quiera sumarse. Se está debatiendo este asunto en estos momentos en los órganos de decisión y, a juicio de estas organizaciones es fundamental que haya presión desde la sociedad civil para acabar con una discriminación injustificable.

Formulario

dijous, 26 de març del 2020

Una pregària obrera davant la pandèmia del coronavirus

Señor,
a ti venimos en estos momentos oscuros y duros.
A ti venimos a explicarte el dolor y la muerte
que causa la pandemia que diezma a nuestros pueblos.
Y ponemos en nuestra boca las palabras del salmista:
“Di al Señor: Tú eres mi refugio,
mi baluarte, mi Dios en quien confío.
Él te librará… de la peste asoladora… bajo sus alas te dará cobijo…
No temerás el terror de la noche… ni la peste que surca la niebla,
ni la plaga que devasta a pleno día” (Sal 91,2-6).
 
Señor,
en ti confiamos en estos momentos
en que tantos hermanos y hermanas nuestros,
tan débiles, viven en sus carnes
el dolor de la Pasión y Muerte de Jesucristo, tu Hijo.

Señor,
a ti venimos para darte gracias
por tantos hermanos y hermanas nuestros
que ponen al día la Resurrección de tu Hijo amado,
entregándose con todas sus fuerzas para aliviar tanto dolor.
Te damos gracias por todos los profesionales de la medicina,
por todos los que trabajan en los hospitales,
por los que cuidan a sus ancianos enfermos en los hogares,
por los padres y abuelos que, con paciencia,
explican a sus hijos pequeños esta situación.
Por los jóvenes que maduran asumiendo esta experiencia,
y sacan de ella consecuencias de futuro.
Te damos gracias por todos los empleados públicos
y funcionarios de nuestros países y ciudades
que nos hacen más llevadera la vida y la convivencia.
Te damos gracias por los trabajadores que hacen
que funcionen los transportes públicos,
que haya medicamentos en las farmacias
y alimentos en las tiendas y en los mercados.
Y te damos gracias por los trabajadores y trabajadoras
que nos facilitan la vida en estos tiempos de reclusión,
y por los que siguen trabajando desde sus casas.  
Sí, te damos gracias por tantas muestras de solidaridad
y por la responsabilidad y seriedad
con la que tantos ciudadanos afrontan esta realidad tan difícil.  
 
Señor,
nos da miedo el futuro, y las consecuencias económicas
que se van a derivar de esta pandemia
que está afectando a tantos y tantos países.  
Nos preocupan los puestos de trabajo que se van a perder,
los trabajadores y trabajadoras
que verán conculcados sus derechos laborales,
o que verán reducido su poder adquisitivo,
los pobres y empobrecidos
que tendrán que recurrir a los servicios sociales,
los pequeños empresarios que tendrán que empezar de nuevo.
 
Señor,
también nos preocupa
la situación económica mundial de los próximos años.
Ayuda a los expertos en economía a encontrar salidas
viables y solidarias para el conjunto de nuestros pueblos,
especialmente de los pueblos más pobres
y con menos medios para superar esta situación.
También te presentamos los campos de refugiados,
y todos los que malviven en ellos.
Señor, tu conoces sus precariedades.
No permitas que esta pandemia pueda llegar a cebarse
en ellos, los más pobres y abandonados,
ni en los sin techo que viven en nuestras calles,
ni en los presos confinados en nuestras cárceles.  
 
Señor,
te pedimos por nuestros gobernantes.
Haz que tengan la sabiduría que viene de ti
para que acierten en las decisiones que tomen,
y que sean sensibles al dolor de tantas familias
que sufren la enfermedad o la muerte
de sus seres más queridos.
Que no tengan intereses espurios
y que solo los mueva el servicio desinteresado.  
 
Padre,
te pedimos por todos los difuntos de esta pandemia.
Acógelos en tu abrazo amoroso y tierno
de madre cariñosa con entrañas de misericordia.
Que descansen en tu paz
y que gocen de tu presencia para siempre.
También te pedimos por sus familiares:
dales tu consuelo y tu cariño para que,
después de esta prueba tan dura,
vuelvan a mirar la vida con esperanza.
 
Padre,
finalmente te pedimos por nosotros.
Haz que esta experiencia tan difícil
por la que ahora pasamos la sepamos aprovechar
para que en el futuro vivamos la vida con sentido,
para que sepamos rechazar todo lo que es superfluo,
para que hagamos nuestra
la experiencia salvadora de tu Hijo Jesucristo
y así, conociéndolo, amándolo y siguiéndolo
como discípulos que quieren vivir su Evangelio,
cumplamos tu voluntad de que nuestro mundo
sea de verdad el Reino que tú has soñado para nosotros.
Amén.
 
Josep Jiménez Montejo
Consiliario del MTCE



 
Senyor,
a tu venim en aquests moments foscos i durs.
A tu venim a explicar-te el dolor i la mort
que causa la pandèmia que delma als nostres pobles.
I posem en la nostra boca les paraules del salmista:
“Digues al Senyor: Ets la muralla on m’emparo,
el meu Déu, en qui confio. Ell et guardarà...
del flagell de la pesta... trobaràs refugi sota les seves ales...
No et farà por la basarda de la nit...
ni la pesta que ronda en la fosca,
o l’epidèmia que a migdia fa estralls” (Sal 91,2-6).
 
Senyor,
en tu confiem en aquests moments
en què tants germans i germanes nostres,
tan febles, viuen en la seva carn
el dolor de la Passió i Mort de Jesucrist, el teu Fill.
 
Senyor,
a tu venim per a donar-te gràcies
per tants germans i germanes nostres
que posen al dia la Resurrecció del teu Fill estimat,
lliurant-se amb totes les seves forces per a alleujar tant de dolor.
Et donem gràcies per tots els professionals de la medicina,
per tots els que treballen als hospitals,
pels qui cuiden la gent gran malalta a la llar,
pels pares i avis que, amb paciència,
expliquen als seus fills petits aquesta situació.
Pels joves que maduren assumint aquesta experiència,
i treuen d'ella conseqüències de futur.
Et donem gràcies per tots els empleats públics
i funcionaris dels nostres països i ciutats
que ens fan més suportable la vida i la convivència.
Et donem gràcies pels treballadors que fan
que funcionin els transports públics,
que hi hagi medicaments en les farmàcies
i aliments a les botigues i en els mercats.
I et donem gràcies pels treballadors i treballadores
que ens faciliten la vida en aquests temps de reclusió,
i pels qui continuen treballant des de casa seva.
Sí, et donem gràcies per tantes mostres de solidaritat
i per la responsabilitat i serietat
amb la qual tants ciutadans afronten aquesta realitat tan difícil.
 
Senyor,
ens fa por el futur, i les conseqüències econòmiques
que es derivaran d'aquesta pandèmia
que està afectant tants i tants països.
Ens preocupen els llocs de treball que es perdran,
els treballadors i treballadores
que veuran conculcats els seus drets laborals,
o que veuran reduït el seu poder adquisitiu,
els pobres i empobrits
que hauran de recórrer als serveis socials,
els petits empresaris que hauran de començar de nou.
 
Senyor,
també ens preocupa
la situació econòmica mundial dels pròxims anys.
Ajuda als experts en economia a trobar sortides
viables i solidàries per al conjunt dels nostres pobles,
especialment dels pobles més pobres
i amb menys mitjans per a superar aquesta situació.
També et presentem els camps de refugiats,
i tots els que malviuen en ells.
Senyor, tu coneixes les seves precarietats.
No permetis que aquesta pandèmia s’acarnissi amb ells,
els més pobres i abandonats,
ni en els sense sostre que viuen als nostres carrers,
ni en els presos tancats en les nostres presons.
 
Senyor,
et demanem pels nostres governants.
Fes que tinguin la saviesa que ve de tu
perquè encertin en les decisions que prenguin,
i que siguin sensibles al dolor de tantes famílies
que sofreixen la malaltia o la mort
dels seus éssers més estimats.
Que no tinguin interessos espuris
i que només els mogui el servei desinteressat.
 
Pare,
et demanem per tots els difunts d'aquesta pandèmia.
Acull-los en la teva abraçada amorosa i tendra
de mare afectuosa amb entranyes de misericòrdia.
Que descansin en la teva pau
i que gaudeixin de la teva presència per sempre.
També et demanem pels seus familiars:
dona'ls el teu consol i el teu afecte perquè,
després d'aquesta prova tan dura,
tornin a mirar la vida amb esperança.
 
Pare,
finalment et demanem per nosaltres.
Fes que aquesta experiència tan difícil
per la qual ara passem la sapiguem aprofitar
perquè en el futur visquem la vida amb sentit,
perquè sapiguem rebutjar tot el que és superflu,
perquè fem nostra
l'experiència salvadora del teu Fill Jesucrist
i així, coneixent-lo, estimant-lo i seguint-lo
com a deixebles que volen viure el seu Evangeli,
complim la teva voluntat que el nostre món
sigui de debò el Regne que tu has somiat per a nosaltres.
Amén.
 
Josep Jiménez Montejo
Consiliari del MTCE

Per si alguna persona es vol adherir

Primavera confinada



   La pandèmia del coronavirus va desbocada. Als tres mesos sembla que comença a baixar a la Xina. Tanmateix Itàlia la supera en defuncions. Des d’ahir l’Estat espanyol se situa en segon lloc en aquest podi macabre amb 3.434 persones mortes i 47.610 infectades oficials. El Decret governamental està resultant insuficient, el confinament parcial, a les mesures els hi manca la contundència d’un pla de xoc d’emergència social amb renda bàsica i Banca pública.

Les veus d’alerta són l’altaveu del clam del confinament asimètric. Els aplaudiments dels balcons són un homenatge al personal sanitari i a tots els serveis vitals, així com de crítica a la corrupció i fortuna de la Casa reial el dia de la intervenció del Rei.

Benvinguts siguin els milions d’euros d’alguns futbolistes insignes. Aquestes donacions fan més punyent que les grans fortunes i el Rei, les empreses i els Bancs, forcin amb avarícia al govern estatal a ajornar un confinament coherent, evitin prioritzar els recursos per la sanitat pública, aplicar una renda bàsica de quarantena, la moratòria de lloguers, electricitat, aigua, gas, préstecs, impostos i intervenir les empreses que convinguin per disposar d’eines mínimes.

De diners n’hi ha, es necessita una fiscalitat d’emergència i canalitzar les finances a través d’instaurar una Banca pública.

La militarització i la limitació o suspensió dels drets fonamentals va en direcció contrària a la solidaritat i responsabilitat col·lectiva.

Es necessita una autoritat competent constituïda per la coordinació i corresponsabilitat del govern estatal, autonòmics i municipals, junt amb els sindicats i entitats de la societat civil.

Convé sensibilitat per les infermeres, la neteja, l’alimentació, les persones infectades sense test del virus, les persones treballadores que han de circular sense mascaretes i gels, exposant la seva pell i roba a l’extensió de la pandèmia.

CCOO proposa mesures d’ampliació del decret estatal. El Manifest impulsat per Yayo Herrero desgrana un decàleg de pla de xoc social. Hi ha manca de visió de gènere per les professions feminitzades més exposades o per les famílies monomarentals.

El dimarts el govern va fer ulls clucs i oïdes sordes al clam de les necessitats vitals socials.

El virus COVID-19 és un element de la natura, innocent i sense intencionalitat, es converteix en mortífer per mitjà del sistema econòmic, social i polític existent que es revela insostenible. El capitalisme i el patriarcat no són un valor de futur pel s XXI.

No es tornarà a la casella de sortida d’aquesta crisi (31 de desembre de 2019), com tampoc a la de 2008. Aprofitem per capgirar valors, realitats de poder i propietat vers un món comú, social, col·lectiu, lliure, republicà i feminista. Un món en igualtat i sense violències, on prevalguin les cures a les persones i natura.
 
26 de març de 2020
share on Twitter Like Primavera confinada on Facebook
CCOO reclama mesures addicionals que complementin a les que ja han pres els governs i que seran insuficients per salvar llocs de treball i la capacitat econòmica de moltes persones

Guia d'autodefensa laboral en temps del coronavirus

Deu apunts sobre l'impacte de gènere del coronavirus
Suggereix a les teves amistats rebre la carta

dimarts, 17 de març del 2020

Mesures econòmiques contra les conseqüències del coronavirus 17 de març de 2020


Gráfico del reparto de los 200.000 millones de euros que ha anunciado el Gobierno.


L'oportunitat de viure la quaresma

Coronavirus: una oportunidad para secularizar la Cuaresma

CORONAVIRUS: UNA OPORTUNIDAD PARA SECULARIZAR LA CUARESMA


Xavier CasanovasHace tiempo que trato de hacer apología de la necesidad de secularizar la Cuaresma. Por razones evidentes, nuestras sociedades occidentales han ido tomando cada una de las celebraciones religiosas y adaptándolas al calendario secular: la Navidad se ha convertido en la adoración al dios del consumo; la Pascua en una rendición al pecado de la gula; las Fiestas Mayores, consagradas históricamente a la devoción piadosa de los patrones de los pueblos, en la entrega a una fiesta sin fin. Y en algunos casos, podemos llegar a afirmar que no se ha perdido el sentido del todo.
Ahora bien, es evidente que una sociedad capitalista como la nuestra llenará de nuevos significados sólo lo que la beneficia -fiesta, desmesura, crecimiento- y rechazará y reducirá a la insignificancia todo lo que pueda llegar a cuestionarla. No nos engañemos, la Cuaresma, ni es sexy ni hará ganar dinero a nadie. Por eso podría convertirse en una poderosa arma de combate.
Como nos recuerdan a menudo profetas contemporáneos como Jorge Riechmann, el decrecimiento llegará, sea voluntariamente o por la fuerza. Y puestos a elegir, y por el bien de los que siempre acaban pagando los platos rotos, mejor que sea por las buenas. Pero es aquí donde surge la gran pregunta: ¿qué pulsión podrá acompañar la necesaria transición que se impone hacia un estilo de vida desacelerado y no compulsivo? ¿Qué voluntad será capaz de negarse a querer más, tener más, correr más y no ser percibida como una extravagancia? ¿Qué sentido ascético no será vivido como una limitación impuesta de un deseo insaciable? En sociedades secularizadas, donde la Cuaresma, que no es ni más ni menos que la preparación del cuerpo y el espíritu para poder hacerse consciente de lo que es una vida auténtica, tiene cada vez menos adeptos, ¿encontraremos una versión secular que nos impulse a opciones de vida (aunque sea durante una temporadita al año) no autodestructivas?
Pues como parece que esta reflexión llega tarde o no ha querido ser oída antes, lo que podría haber sido voluntariamente, ahora será por la fuerza. La situación creada por el coronavirus es el ejemplo paradigmático. Está obligando a los gobiernos a medidas drásticas de confinamiento. Quisiera imaginar que de manera necesaria, aunque hay quien legítimamente especula con doctrinas del shock y estados de excepción permanentes. Interrupción de la vida laboral y escolar, cancelación de vuelos y viajes, y como consecuencia de ello una economía en caída libre, actividad productiva estancada,… ¿No es exactamente eso lo que vendría a ser una Cuaresma inevitable?
Ahora que nos hemos visto obligados, hagamos de la necesidad virtud y pensemos de qué manera, vivir con menos, buscar el silencio, detenernos, querer el decrecimiento (con el consiguiente impacto positivo a nivel ambiental) podría ser también una opción vital válida, y probablemente la única posible. Podríamos, a partir del próximo año, recordando el aprendizaje que habrá significado esta crisis del coronavirus, y que tarde o temprano terminará, reconocer que por unas semanas abrimos los ojos y se nos hizo evidente -porque lo habíamos olvidado, y sin memoria el progreso no son más que escombros que dejamos atrás que diría Benjamin- que nuestro horizonte es finito, que no somos realidad virtual sino cuerpo físico que sufre y se agota, que no hay futuro sin un presente consciente de sus límites y que la peor de las tentaciones que tenemos como seres humanos son la desmesura y el espejismo del dominio total. Porque recordemos: somos polvo, y en polvo nos convertiremos.
Si la Cuaresma cristiana culmina con la alegría de la Pascua, esta cuaresma secular y forzada nos llevará, claramente, hacia el gozo de la vida solidaria y austera, respetuosa con la naturaleza, una vida humilde y sobria que es condición de posibilidad y garantía de una vida plena.


CORONAVIRUS: UNA OPORTUNITAT PER A SECULARITZAR LA QUARESMA


Xavier CasanovasFa temps que miro de fer apologia de la necessitat de secularitzar la Quaresma. Per raons evidents, les nostres societats occidentals han anat agafant cadascuna de les celebracions religioses i adaptant-les al calendari secular: el Nadal s’ha convertit en l’adoració al déu del consum; la Pasqua en una rendició al pecat de la gola; les Festes Majors, consagrades històricament a la devoció pietosa dels patrons dels pobles, en l’entrega a una festa sense fi. I en alguns casos, podem arribar a afirmar que no se n’ha perdut el sentit del tot.
Ara bé, és evident que una societat capitalista com la nostra omplirà de nous significats només allò que la beneficia -festa, desmesura, creixement- i rebutjarà i reduirà a la insignificança tot allò que pugui arribar a qüestionar-la. No ens enganyem, la Quaresma, ni és sexy ni farà guanyar diners a ningú. Per això podria convertir-se en una poderosa arma de combat.
Com ens recorden sovint profetes contemporanis com Jorge Riechmann, el decreixement arribarà, sigui voluntàriament o a la força. I posats a escollir, i pel bé dels que sempre acaben pagant-ne els plats trencats, millor que sigui per les bones. Però és aquí on sorgeix la gran pregunta: ¿quina pulsió podrà acompanyar la necessària transició que s’imposa cap a un estil de vida desaccelerat i no compulsiu? ¿Quina voluntat serà capaç de negar-se a voler més, tenir més, córrer més i no ser percebuda com una extravagància? ¿Quin sentit ascètic no serà viscut com una limitació imposada d’un desig insaciable? En societats secularitzades, on la Quaresma, que no és ni més ni menys que la preparació del cos i l’esperit per a poder fer-se conscient del que és una vida autèntica, té cada cop menys adeptes, ¿trobarem una versió secular que ens impulsi a opcions de vida (ni que sigui durant una temporadeta a l’any) no autodestructives?
Doncs com sembla que aquesta reflexió arriba tard o no ha volgut ser escoltada abans, el que podria haver estat voluntàriament, ara serà per la força. La situació creada pel coronavirus n’és l’exemple paradigmàtic. Està obligant als governs a mesures dràstiques de confinament. Voldria imaginar que de manera necessària, tot i que hi ha qui legítimament especula amb doctrines del xoc i estats d’excepció permanents. Aturada de la vida laboral i escolar, cancel·lació de vols i viatges, i com a conseqüència d’això una economia en caiguda lliure, activitat productiva estancada,… No és exactament això el que vindria a ser una Quaresma inevitable?
Ara que ens hi hem vist obligats, fem de la necessitat virtut i pensem de quina manera, viure amb menys, buscar el silenci, l’aturada, el decreixement (amb el consegüent impacte positiu a nivell ambiental) podria ser també una opció vital vàlida, i probablement la única possible. Podríem, a partir de l’any vinent, tot recordant l’aprenentatge que haurà significat aquesta crisi del coronavirus, i que tard o d’hora acabarà, reconèixer que per unes setmanes vam obrir els ulls i se’ns va fer evident -perquè ho havíem oblidat, i sense memòria el progrés no són més que runes que deixem enrere que diria Benjamin- que el nostre horitzó és finit, que no som realitat virtual sinó cos físic que pateix i s’esgotà, que no hi ha futur sense un present conscient dels seus límits i que la pitjor de les temptacions que tenim com a éssers humans són la desmesura i el miratge del domini total. Perquè recordem-ho: som pols, i en pols ens convertirem.
Si la Quaresma cristiana culmina amb l’alegria de la Pasqua, aquesta quaresma secular i forçada ens portarà, clarament, cap al goig de la vida solidària i austera, respectuosa amb la natura, una vida humil i sòbria que és condició de possibilitat i garantia d’una vida plena.