Xerrada sobre un futur sense precarietat laboral

Nou curs a l'ACO (Acció Catòlica Obrera)

Membres del Comitè Català de l'ACO, 14-IX-2019

Jornada de Formació de la Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona

Continua la lluita...

Cicle 'Els dilluns dels drets humans' sobre la Jornada pel Treball Decent

 

30 setembre de 2019 a les 19:00h
A la seu de Cristianisme i Justícia 
(C. Roger de Llúria, 13 Barcelona)
 

Fa 100 anys del naixement de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Volem conèixer i fer-nos ressò els debats i estudis sobre el futur del treball realitzats per aquesta organització amb motiu del centenari. També escoltarem el testimoni de dos col·lectius que representen la realitat de precarietat laboral. Debatrem sobre el futur laboral, especialment per a les persones i col·lectius més vulnerables de la societat.

Ponents:

• Judith Carreras, consellera de la OIT.
• Carmen Juares, coordinadora de l’Asociación Mujeres Migrantes Diversas.
• Núria Soto, representant de Riders x Derechos.

Moderació:

• Laura Mor, periodista i escriptora.

 «Llevat dins la pasta», nou programa de la Pastoral Obrera a Ràdio Estel

L’espai, de 25 minuts, s’emetrà tots els divendres a les 17.30 h, a partir del 20 de setembre proper

[Pastoral Obrera de Catalunya] Un espai setmanal de 25 minuts per explicar la realitat, les experiències i les vivències a l’entorn de la Pastoral Obrera i el món del treball. Aquesta és la proposta que es concreta en el nou programa setmanal a Ràdio Estel, Llevat dins la pasta, que s’emetrà a partir del proper divendres 20 de setembre a les 17.30 h de la tarda.

El programa, que impulsa el Secretariat interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, té com a primer convidat el catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, Antón Costas, que analitzarà l’empobriment dels joves, les dificultats d’accés al treball i a l’habitatge, el consegüent retard de l’edat d’emancipació…

En el programa, conduït per la periodista Àngela Rodríguez, també hi haurà espais específics com ara recursos i activitats per ampliar informació sobre els temes abordats o la lectura d’enunciats de la Doctrina Social de l’Església: «Un petit tresor poc conegut i que és el resultat de la reflexió que l’Església ha anat fent des de les realitats humanes i socials on està present, contrastada amb l’Evangeli. Des del programa volem ajudar a donar-ho a conèixer», explica el director del Secretariat interdiocesà de Pastoral Obrera, Pepe Rodado.

El nom del programa Llevat dins la pasta prové «d’una expressió de Jesús, en una de les seves paràboles sobre el Regne de Déu, que podem trobar a l’evangeli de Mateu (13,33) i de Lluc (13,20-21). És també una expressió que defineix una manera de ser en el món: la manera de ser dels laics i laiques cristianes en el món seguint Jesús», aclareix Pepe Rodado.

El programa compta amb un equip de producció format per membres de moviments apostòlics especialitzats que formen part de la Pastoral Obrera com ara l’ACO (Acció Catòlica Obrera), la GOAC (Germandat Obrera d’Acció Catòlica), la JOC (Joventut Obrera Cristiana) o el MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica).

Font: Acció Catòlica Obrera

Un missatge davant la desigualtat en el món

 

MENSAJE DEL 38 CONGRESO DE TEOLOGÍA SOBRE “JUSTICIA Y COMPASIÓN EN UN MUNDO DESIGUAL”
Celebrado en Madrid del 6 al 8 de septiembre de 2019MADRID.
 

ECLESALIA, 09/09/19. Del 6 al 8 de septiembre de 2019 hemos celebrado el 39 Congreso de Teología en torno al tema “Justicia y compasión en un mundo desigual” con la colaboración de sociólogos, sociólogas, teólogas, teólogos y activistas sociales, que han orientado nuestras reflexiones, la participación de 400 personas de todos los continentes, el Concierto Intercultural del grupo musical Voces de Ida y Vuelta, la Eucaristía del compartir el pan y la palabra, dirigida por el colectivo Fe y Espiritualidad del FEFGTB, y una colecta solidaria destinada a los colectivos más desfavorecidos.

1. Hemos llevado a cabo un análisis crítico de la realidad, en el que hemos descubierto los siguientes fenómenos: la guerra contra la vida, contra los recursos naturales, los derechos sociales laborales y los vínculos sociales; la crisis económica por mor del neoliberalismo; la crisis de cuidados, que solo recaen sobre las mujeres; la corrupción como forma estructural de gobierno; la lógica sacrificial del capitalismo; el fascismo territorial y social; la crisis ecológica, que es el principal desafío de la humanidad, cuya máxima expresión es la destrucción de la Amazonía.
2. Hemos constatado igualmente el racismo y la xenofobia hacia las personas que vienen a los países más favorecidos, huyendo de la guerra, de la miseria y de regímenes dictatoriales; las crecientes desigualdades por razones de género, etnia, cultura, religión, identidad sexual y clase social; las agresiones contra la dignidad de la personas más vulnerables de la sociedad, como la pederastia dentro de las instituciones eclesiásticas con el silencio, el encubrimiento y la complicidad de las altas jerarquías; la legtbiqfobia, fomentada con frecuencia por discursos religiosos homófobos; el sexismo, alentado por las condenas eclesiásticas contra la llamada “ideología de género”; el deterioro del sentido de lo colectivo.
3. Hemos escuchado experiencias esperanzadoras que intentan responder al mundo desigual y estructuralmente injusto con propuestas alternativas como la inclusión social de otras capacidades, el movimiento de los jóvenes europeos contra el cambio climático y la comunidad solidaria de San Carlos Borromeo con personas migrantes, refugiadas, buscadoras de asilo, personas sin hogar, mujeres marginadas.
4. Hemos ofrecido la respuesta ético-política de los movimientos sociales que ponen la ética en el centro, se mueven en el horizonte de la lucha por la justicia y la práctica de la compasión y defienden el eco-socialismo feminista como alternativa a la catástrofe ecológica global capitalista y patriarcal.
5. Valoramos muy positivamente la crítica del papa Francisco al modelo económico actual injusto en su raíz y generador de población sobrante, la defensa del cuidado de la Casa Común en la encíclica "Laudato Sí" y la convocatoria del Sínodo sobre la Amazonía.
6. La compasión es principio de humanidad. Sin ella no hay vida humana, sino guerra de todos contra todos. Es necesario tener compasión con la naturaleza y con nuestros congéneres para combatir el sufrimiento eco-humano.
7. La compasión es la opción fundamental de Dios ante el sufrimiento humano y la explotación de la naturaleza, la opción fundamental de Jesús de Nazaret que se solidariza con las víctimas y el principio de toda teología solidaria con el dolor de las personas inocentes. Constituye uno de los principios fundamentales de todas las religiones y espiritualidades: proféticas, místicas, sapienciales, indígenas, afrodescendientes.
8. La compasión no puede quedarse en un sentimiento de pena o de lástima, sino que ha de traducirse en medidas políticas y sociales generadoras de justicia en sus diferentes dimensiones: justicia social, cordial, de género, ecofeminista, cognitiva, descolonizadora y estructural.
9. Creemos necesario leer la Biblia desde la perspectiva feminista, descubrir su carácter intercultural, buscar sus raíces afro-asiáticas, deconstruir la violencia sexista presente en ella, recuperar la genealogía de las mujeres, reconocer su papel como protagonistas de luchas y resistencias, aprender de las mujeres compasivas, que son portadoras de luz y utopía y ejemplo de ternura y de justicia.
10. Hemos de aprender a vivir bien con poco; mirar más allá de las apariencias con ojos inclusivos; compartir el dolor del mundo desde el silencio y la justicia; globalizar la solidaridad; acoger vidas perdidas; recuperar la ternura como categoría política; llevar a cabo una auténtica revolución espiritual; vivir una interespiritualidad a favor de la justicia, la paz y el cuidado de la vida humana y de la naturaleza; “democratizar la democracia”; revisar el concepto de libertad liberal, que debe ser modelado por los conceptos de igualdad y justicia; el de seguridad, que consiste en asegurar condiciones saludables eco-humanas; el de heroicidad, que consiste en defender la vida; el del cuidado para ser compartido por hombres y mujeres; superar la lógica patriarcal de la guerra; crear hábitos cooperativos; fundar “parlamentos ciudadanos”; crear espacios sociales donde estemos a gusto; defender las causas indígena, campesina y afrodescendiente como propias.
11. Nos solidarizamos con el campamento de personas sin hogar que viven en tiendas de campaña en el Paseo del Prado y el de la Castellana.
12. Nos consideramos continuadores del cristianismo de liberación como un acontecimiento de especial relevancia histórica, que ha creado una nueva eco-fraternidad-sororidad entre la Madre Tierra, las personas revolucionarias cristianas y las ateas o agnósticas. Fieles a dicho cristianismo nos comprometemos a llevar a cabo una rebelión ético-evangélica global, política, económica y cultural contra los diferentes sistemas de dominación: capitalismo, colonialismo, patriarcado, fundamentalismo, xenofobia y antropocentrismo depredador de la naturaleza con la mirada puesta en la Utopía de Otro Mundo Posible, donde la justicia y la compasión sean los principios morales que guíen nuestra vida.

Madrid, 8 de septiembre de 2019

Pregària mediterrània

ORACIÓ PELS MIGRANTS OFEGATS EN EL MEDITERRANI

Jesús Renau, sj

Tu que t'estàs ofegant
en el mar del nostre egoisme,
tu que cercaves la llar
on refer la teva vida
i has caigut al fons de la nostra impietat.

Màfies, diners, venta d'éssers humans,
estafes, robatoris, abusos i crims sexuals.

Europa de falses imatges,
vella, cansada i caduca
i amb la boca ben tancada.

Sento vergonya
i em tapo la cara.

Ajuda el nostre cor, Senyor
a protestar, lluitar i desfer
aquesta crua realitat,
Que el nostre mediterrani sigui... d'arribada.

Traducció al castellà:

ORACIÓN POR LOS EMIGRANTES

AHOGADOS EN EL MEDITERRANEO

Tú, que estàs ahogándote

en el mar de nuestro egoísmo,

tú que buscabas el hogar

donde rehacer tu vida

y has caido al fondo de nuestra impiedad.

Mafias, dineros, venta de seres humanos,

estafes, robos, abusos y crímenes sexuales.

Europa de falsas imágenes

vieja, cansada y caduca,

y con la boca bien cerrada.

Siento verguenza

y me tapo la cara.

Ayuda nuestro corazón, Señor,

para protestar, luchar y deshacer

esta sucia realidad.

Que nuestro Mediterráneo sea

un mar de llegada

 

Cal crear xarxes d'acolliment

Fotografia: Calella Acull

 

La parròquia de Calella acull menors estrangers no acompanyats

(Laura Mor –CR) “La petició va sorgir de l’Ajuntament, però nosaltres de seguida vam fer aquest petit signe de solidaritat”. Cinto Busquet, rector de la Parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella explica que fa dos mesos la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència va assignar seixanta infants i joves al municipi de Calella. Han arribat sols, sense les seves famílies, de diversos països del Magreb i de l’Àfrica subsahariana. Des de la parròquia són conscients de les dificultats associades als processos migratoris. Però no es plantegen cap escenari fora de l’acollida.

“Ens vam veure amb aquesta urgència i vam oferir els locals parroquials per a les activitats de formació”, explica Busquet. Són els programes d’inserció que ha previst l’ajuntament per als adolescents nouvinguts. El rector aprecia “la bona feina” que fa l’administració en matèria de protecció de la infància “amb els pocs recursos que tenen”. I reconeix que els locals els han posat a la seva disposició “de bon grat”. En part perquè fa temps que hi ha una col·laboració mútua entre Càritas parroquial i serveis socials de l’ajuntament.

Durant l’estiu, l’activitat d’aquesta comunitat cristiana disminueix. No hi ha determinats serveis, com la catequesi, i les sales parroquials queden disponibles. Ara mateix l’Ajuntament hi ofereix activitats d’inserció social de dilluns a divendres, en franja de matí o tarda, als seixanta infants i adolescents que acaben d’arribar. Què faran quan comenci el curs? “Depèn de les necessitats, mirarem de combinar-ho”. Busquet valora aquest projecte com “un treball complex i apassionant, una font d’enriquiment”.

Un contacte vital directe

El rector, que també és membre del Moviment dels Focolars, ha pogut parlar amb aquests nois. Una mostra concreta d’escolta i de respecte. “Hem tingut un contacte vital directe: són nanos de quinze, setze, disset anys, que se senten indefensos, són adolescents com els nostres, alguns amb situacions dramàtiques i molt tristes”. En la conversa informal, li han reconegut que senten les mirades de desonfiança a peu de carrer. Són nens i tenen por. Però Busquets assenyala que es troben “amb totes potencialitats de la vida” i que “el mínim és mostrar-los braços oberts i compassió”.

En la mateixa línia s’expressava a l’article ‘Mirem-los de cara’ publicat en el seu blog personal. Un text breu que trenca amb la dinàmica de les veus que mostren públicament un rebuig cap a aquests infants i joves. “Ens poden acusar d’ingenus, però ens adonem de com estan les coses”. Busquet és conscient que “si aquests nois queden al carrer el més probable és que siguin captats per la delinqüència i pel consum”. Explica també que en la vida parroquial tenen presents i denuncien “les causes que fan que aquests infants i joves hagin de venir aquí”.

Un projecte complex, apassionant i enriquidor

Aquest mateix diumenge a la tarda des de la parròquia van participar a la festa de benvinguda que ha organitzat la cooperativa ‘Calella acull’, al passeig de Mar. En un ambient festiu, diverses persones van compartir el seu relat personal i les dones marroquís van oferir postres típics en actitud d’hospitalitat cap aquests infants i joves vulnerables.

Alguns veïns els diuen que no han de fomentar l’acollida perquè provoca un efecte crida. “Les causes formen part de la macropolítica i també les hem de tenir en compte, però un cop els tenim aquí, s’ha d’acollir”, hi respon. Amb tot, insisteix que la iniciativa no ha estat seva i considera que com “com a parròquia fem poc”. Per això no es cansa de repetir-ho als feligresos a missa de diumenge: “Com a comunitat cristiana hem d’estar a l’avantguarda, tenim els mateixos drets com a poble que aquests col·lectius que estan criminatitzats”.

Més informació: Catalunya Religió

El mobbing a la Xispa

LA XISPA

Jesús Renau, sj

 

La “XISPA”, des de fa tres o quatre setmanes, fa mala cara, i respon d’una manera estranya. Precisament li diem la XISPA perquè és una noia dinàmica, oberta, que va per feina i arriba una mica abans del que toca. Al departament hi ha una mena de pregunta flotant: què li passa a la XISPA?

Avui, a la sortida, n’hem parlat. Fins la Tere creu que pot tenir una depressió, per molt que la vulgui amagar. Però el qui segurament més l’encerta és el noi que repassa l’electrònica: ”Des de dalt l’estan estrenyent”. “Mobbing”?

És a dir: més feina de la que pot fer, condicions insuportables, poques paraules del cap del departament, exigències, males cares fins que peti. Si ho aguanta, l’empaitaran fins a la depressió o la marxa voluntària del treball.

Qui no coneix gent que, en més o menys grau, no hagi patit un  “mobbing”? Sempre enfeinats, mai surten a l’hora, l’ordinador ple de treballs que es van sumant, fan mala cara, no s’atreveixen a dir res, descarreguen els mals humors a casa, o en la parella, si tenen fills mai els veuen, han d’anar al psicòleg, si són creients no hi ha temps ni de pregar ni d’anar a cap celebració... En fi, “el mercat” els ha marcat.

Aquesta tarda ens hem trobat tres dels que fa més temps que treballem en aquesta empresa per parlar de la XISPA. Tots coincidim en la constatació del que passa, però la pregunta és: com ajudar-la? Es fa un silenci carregat d’interrogants. Volem ajudar-la, però tal com avui van les coses, hi ha poca empara. El que diem al final és que tu, Glòria, miris de parlar amb ella, i li facis arribar que en som conscients i estem al seu costat.

La Glòria, que és de la JOC, anant cap a casa ha entrat a l’església del barri. Primer, certa confusió, després pau interior, a la fi una decisió: el divendres, a la trobada del grup, proposarà el tema com a fet de vida. VEURE, JUTJAR I ACTUAR (no han passat de moda).