dimarts, 27 de novembre del 2018
Las cinco claves de la huelga de los médicos de atención primaria
Unos 5.700 médicos de cabecera, pediatras, odontólogos y ginecólogos de los centros de atención primaria (CAP) del Institut Català de la Salut (ICS) están llamados a cinco días de huelga, entre
este lunes 26 de noviembre y el próximo día 29. En paralelo, el
sindicato convocante, Metges de Catalunya (MC), también llama a la
huelga a los 10.000 facultativos que trabajan en la sanidad concertada: 53
hospitales de agudos, 86 equipos de atención primaria, 50 centros
sociosanitarios y 25 de salud mental gestionados por las patronales. El
paro pretende evidenciar el enojo de los facultativos por la sobrecarga
de trabajo, el colapso de las consultas y por una mejora de la calidad
asistencial. Estos son los principales motivos de queja de los
profesionales.
1. Falta de inversión: El sindicato Metges de Catalunya denuncia que "el presupuesto que se asigna a la atención primaria no para de menguar desde
el 2010". Y pone cifras: esta área ha pasado de recibir el 18,4% de la
cuantía de salud de la Generalitat hace ocho años al 16,9% actual, lejos
del 25% que los profesionales consideran necesario.
2. Déficit de profesionales: Los médicos aseguran
que faltan profesionales en todos los ámbitos de la salud que confluyen
en los centros de atención primaria. Un ejemplo: consideran que hay un déficit del 30% de facultativos en Pediatría.
De ahí que la oferta que hizo Salut el pasado miércoles para intentar
frenar la huelga (incorporar a 200 médicos de familia más) parece
insuficiente.
3. Pérdida de poder adquisitivo: Metges de Catalunya también reprocha la bajada de un 30% del poder adquisitivo de
los facultativos que trabajan en los centros de atención primaria
(CAP). Y advierte del perjuicio doble de esta situación: el sueldo
inadecuado provoca que muchos médicos opten por buscar trabajo en
hospitales en lugar de los ambulatorios. El gremio quiere recuperar las
retribuciones y condiciones de trabajo recortadas en el 2010, percibir
el pago del complemento de carrera profesional desde su concesión, sin
demoras, y hacer voluntarias y no obligatorias las guardias, entre otras
demandas.
4. Listas de espera interminables: Las listas de
espera para obtener cita en un CAP son mucho más largas de lo
aconsejable, solo el 33% de los pacientes consigue cita en el CAP en menos de cinco días, ante
lo que la huelga reclamará el acceso a la consulta ordinaria programada
en 48 horas, 30 días de demora máxima para derivaciones preferentes y
90 días máximo para las ordinarias.
5. Poco tiempo para atender al paciente: El
sindicato avisa de que los profesionales están "agotados" y que la
estructura organizativa actual no les permite dar un servicio correcto,
pues tampoco se dedican los minutos necesarios a cada enfermo. Según sus
cálculos, son necesarios 12 minutos para atender a
cada persona. También reclaman que cada profesional tenga que recibir
un límite de 28 visitas diarias y fijar una ratio de 1.300 pacientes
por médico de familia, 1.000 por pediatra y 8.800 por ginecólogo.
Fuente: El Periódico
Pastoral Obrera davant la precarietat

Posted: 26 Nov 2018 03:25 AM PST
Comunicado de las XXIV Jornadas Generales de Pastoral Obrera.
Con el lema “Acompañar en la precariedad” el Departamento de Pastoral Obrera, de la CEAS de la Conferencia Episcopal Española ha celebrado,
del 23 al 25 de noviembre en Ávila, las XXIV Jornadas generales de
Pastoral Obrera, cuyo objetivo ha sido profundizar en cómo acompañar a
las personas empobrecidas del mundo obrero.
La ponencia presentada por D. José Luis Segovia Bernabé, Vicario de Pastoral Social e Innovación de la Archidiócesis de Madrid,
ha señalado la necesidad de reconocer que la precariedad, fruto de la
injusticia en el trabajo y de la vulneración de los derechos personales
de los trabajadores y los derechos sociales de las familias, es un
elemento de este sistema que deshumaniza; evitable, por tanto.
Ha
invitado a no olvidar que está en la misma naturaleza de la Iglesia
acompañar en la precariedad la vida de tantos trabajadores desde la
encarnación en sus mismas condiciones de vida, haciéndose sacramento de la impotencia compartida.
Desde esta sacramentalidad, que hemos de vivir toda la Iglesia, hemos
de ofrecer a Jesucristo, salvación para todos, en la tarea política de
construir humanidad que sane, reconstruya, y reconcilie la relación
humana, social y con la creación.
Hemos compartido la experiencia de acompañamiento en la precariedad, desde la Asociación de Barrios Ignorados de Andalucía,
que nos ha llamado la atención sobre las fracturas vitales que la
precariedad provoca, la pobreza que genera, el aislamiento y descarte
social de familias enteras, especialmente de los jóvenes que los
habitan, a quienes se aboca a un presente de exclusión, carente de
sentido y un futuro sin esperanza.
La
experiencia del acompañamiento al precariado desde el sindicato, que
hemos escuchado, nos reafirma en la necesidad de pedir a las
organizaciones sindicales que realicen su imprescindible función social,
poniendo en el centro a los trabajadores precarizados, a los
desempleados, a los trabajadores pobres, para, como pide el papa
Francisco, construir justicia juntos.
Desde esas reflexiones y experiencias hemos acogido retos y llamadas:
A
hacernos Sacramento de la impotencia compartida viviendo en la
precariedad, como Iglesia que habita en medio de las casas de sus hijos e
hijas para poder compartir en la esperanza su propio camino de
humanización. La evangelización pasa por el camino de la compasión, de
la pasión compartida, para crecer en comunión con los empobrecidos.
A
recordar a toda la Iglesia el ineludible camino de seguimiento de
Jesucristo en medio de los gozos y las tristezas de toda la humanidad y,
especialmente, del mundo obrero que comporta nuestra fe. El mundo
obrero precarizado y empobrecido sigue existiendo. Solo con los pobres
podremos recorrer los caminos del Evangelio.
A
exigir de todas las Administraciones la inclusión social de todos los
descartados —personas, familias, barrios— mediante políticas que hagan
reales los Derechos Humanos: derecho a trabajo decente, a vivienda, a
educación, salud… Y a exigir que realicen su tarea ineludible al
servicio del bien común desde la restauración de la dignidad del trabajo
humano, de las personas trabajadoras y sus familias.
Como
dice el papa Francisco, “cualquier forma de trabajo tiene detrás una
idea sobre la relación que el ser humano puede o debe establecer con lo
otro de sí.” (LS 125) “El hombre es el autor, el centro y el fin de toda
la vida económico-social. No obstante, cuando en el ser humano se daña
la capacidad de contemplar y de respetar, se crean las condiciones para
que el sentido del trabajo se desfigure. (CA 37) Tenemos necesidad de
preservar el trabajo humano, por eso es necesario que se siga buscando
como prioridad el objetivo del acceso al trabajo por parte de todos”. (LS 127)
“El
gran objetivo debería ser siempre permitirles a los pobres una vida
digna a través del trabajo, porque el trabajo es una necesidad, parte
del sentido de la vida en esta tierra, camino de maduración, de
desarrollo humano y de realización personal.” (LS 128)
En
la precariedad, la esperanza. ¿Cómo hacer para no dejarse robar la
esperanza en las «arenas movedizas» de la precariedad? Con la fuerza del
Evangelio.1
En
este día contra la violencia de género en que hemos orado desde el
dolor de las víctimas, y con esta esperanza, nos convocamos para la
celebración el año próximo de las XXV Jornadas, en la celebración del
veinticinco aniversario de la publicación del documento de la CEE La Pastoral Obrera de toda la Iglesia.
Ávila, 25 de noviembre de 2018.
Fiesta de Jesucristo, rey del Universo.
Fiesta de Jesucristo, rey del Universo.
—
1 Mensaje del santo padre Francisco a los participantes en el Congreso Nacional de la Conferencia Episcopal Italiana (CEI), 24-26 de octubre de 2014, Salerno.
1 Mensaje del santo padre Francisco a los participantes en el Congreso Nacional de la Conferencia Episcopal Italiana (CEI), 24-26 de octubre de 2014, Salerno.
dissabte, 24 de novembre del 2018
dijous, 15 de novembre del 2018
Una declaració del MTCE davant el treball digital
Cal dir que l'HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica) i l'ACO (Acció Catòlica Obrera) formen part del MTCE (Moviment de Treballadors Cristians d'Europa).
dimecres, 14 de novembre del 2018
Bon cinema per a reflexionar
Benvolguts responsables, representants de moviments i consiliaris:
La Delegació d’Apostolat Seglar del Bisbat de Terrassa (DAST), en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Terrassa, us convidem a participar a la XV Mostra de Cinema Espiritual 2018.
La Delegació d’Apostolat Seglar del Bisbat de Terrassa (DAST), en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Terrassa, us convidem a participar a la XV Mostra de Cinema Espiritual 2018.
Les pel·lícules d’enguany són:
«LA TORTUGA ROJA » de Michael Dudocch, el dilluns 19 de novembre
“DIOS MÍO, PERO QUE TE HEMOS HECHO?” de Philippe Chauveron, el dilluns 26 de novembre.
Les dues sessions comencen a les 20.00h. al Cinema Catalunya, c. St. Pere 9, Terrassa.
Anunciem que aquest cicle de cinema s’acaba amb una matinal de CINEMA INFANTIL el dissabte 9 de març de 2019.
D’aquesta sessió en rebreu informació més detallada en els propers dies.
Us adjuntem programa perquè en feu divulgació.
Secretaria DAST (Delegació d'Apostolat Seglar de la Diòcesi de Terrassa)
dilluns, 12 de novembre del 2018
Un intercanvi de l'ACO des de l'espiritualitat militant
Els propers dies 6 a 9 de
desembre se celebra l’Intercambio de l’ACO per als militants de totes
les zones i diòcesis. Serà a la Casa d’Espiritualitat Emaús que està a
Pozuelo de Alarcón. El tema de la trobada serà “L’espiritualitat en
l’acció” i estarà acompanyat pel consiliari de la diòcesi d’Alacant,
Pepe Lozano.
La trobada està sent preparada pels militants de la diòcesi de Madrid
i s’han previst diversos espais de pregària, formació, tallers i alguna
excursió també. S’ha fet una reserva de vàries habitacions dobles a la
casa de Pozuelo de Alarcón i hi ha la possibilitat que vinguin també
famílies amb nens ja que hi haurà servei d’acollida i animació per la
canalla. Els preus de la trobada són 111 euros els adults i 57 euros els
infants (3 a 14 anys). Per inscripcions ens heu d’enviar un email a coordinacio@acocat.orgcom a màxim el 26 de novembre.
El consiliari Pepe Lozano remarca l’oportunitat de l’Intercambio
per «poder trobar-nos en profunditat amb nosaltres mateixos, com ens
veiem, i si assumim la marxa que porta la nostra vida; perquè els equips
es trobin amb la seua realitat, objectivem la nostra vida comunitària i
fem un bon discerniment a la llum de la Paraula i de les llums que El
Senyor ens done a través del seu Esperit; i per poder viure una trobada
íntima-total amb la persona de Jesús (l'espai que anem a compartir, la
trobada amb nosaltres i amb els companys, la convivència i totes les
aportacions, els moments d'oració, totes aquestes coses seran
manifestacions de la persona de Jesús. Es tracta que ens situem, des del
principi, a partir de la fe).»
Per últim, us compartim la reflexió del Fran d’Alacant: «Molt sovint
enfoquem les coses des d’allò que ens ve de gust, ens crida l’atenció o
ens aporta quelcom. Si em centro en l’Intercambio, per exemple, em
podria plantejar anar-hi o no en funció de vàries circumstàncies: que
m’ho permeti la meva feina o obligacions, que el tema m’interessi, que
la ponència m’aporti... Tot això, molt lògic i normal, no deixa de ser
un enfocament des del jo mateix. Després d’haver reflexionat sobre això,
penso que és important la presència de tots i cadascú de nosaltres en
aquests espais, no tant pel que ens aporten (que també), sinó pel que
aportem. L’Intercambio, com el seu propi nom indica, no és només un
espai de formació, sinó, sobretot, un espai de compartir experiències,
vivències i moments amb els germans i germanes que no tenim ocasió de
veure’ns tan sovint per la distància. És un moment per a sentir-nos
comunitat en el Moviment»
S’ha habilitat un blog on anireu trobant informació sobre l’Intercambio.
Qué descansi en pau en Lluís Duch

Mor Lluís Duch,
un dels grans intel·lectuals que ha donat Montserrat
Per
Catalunya Religió. Ds, 10/11/2018
(CR) Aquest dissabte al vespre l'abadia de Montserrat ha
anunciat la mort del monjo Lluís
Duch als 82 anys. És un dels gran intel·lectuals que ha donat
la comunitat benedictina de Montserrat. Doctor en teologia i expert en
antropologia i comunicació, va ser reconegut per la comunitat acadèmica
especialment en l'àmbit de l'antropologia i la comunicació.
La
missa exequial de Lluís Duch tindrà lloc dimarts dia 13, a les 10.45h, a la
Basílica de Santa Maria de Montserrat, i serà presidida per l'abat de
Montserrat, Josep M. Soler. Es podrà seguir en directe per Montserrat
RTV.
Nascut
a Barcelona el 1936 Lluís Duch, va entrar al Monestir de Montserrat l'any 1961,
on va fer la professió simple l'any 1963 i la solemne el 1967. El 1969 va ser
ordenat sacerdot.
Doctor
en teologia per la Universitat de Tübingen, on va estudiar el pensament de
Mircea Eliade, va ser professor de la nombrosos centres
acadèmics: Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat
Autònoma de Barcelona, de la Facultat de Teologia de Catalunya, de de la
Biblioteca Mística i Filosòfica Alois M. Hass (U. Pompeu Fabra), de l'Institut
Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), de l'Institut Superior
de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, de l'Institut d'Humanitats
de Barcelona, de l'Escola Teològica i Filosòfica de l'Abadia de Montserrat, de l'Instituto
de Antropología de la Universidad Nacional Autónoma de México i de l'Institut
del Teatre.
En
el seu treball acadèmic va estudiar els diferents llenguatges dels
universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la
vida quotidiana. Alhora, va teoritzar sobre les formes de trencament de la
tramissió de la fe, amb una aposta pel testimoni personal per sobre de les
estructures institucionals. Es va interessar des de fa més de trenta anys
per la interpretació de les narracions mítiques, atenent sobretot al seu
impacte en els universos religiosos i polítics.
Autor
d'una obra extensa (més de quaranta llibres i opuscles i centenars d'articles
científics), és un referent internacional en els estudis d'antropologia de la
religió. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi. Amb motiu del 75è
aniversari li van dedicar el volum Emparaular
el món. El pensament antropològic de Lluís Duch, editat
per Joan-Carles Mèlich a Fragmenta. El seu pensament també va ser objecte
d'una tesi
doctoral del
capellà de Girona Elies Ferrer. Dues de les grans obres de referència recents
que va publicar han estat Religió
i comunicació (2010) i Religión
y política (2014). Antropologia
de la religió (1997) i Un
extraño en nuestra casa (2006), són altres obres destacades. En
els darrers anys va publicar una Antropologia de la vida quotidiana (en sis
volums), que té com a referència més important la situació de les transmissions
efectuades per les estructures d'acollida.
Entre
2011 i 2018 va ser membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de
la Generalitat de Catalunya.
Va
una tenir relació molt estreta amb altres pensadors com Raimon Pannikar. També
ser traductor de textos d'altres referents intel·lectuals com Luter,
Müntzer, Silesius, Schleiermacher, Bonhoefferm i Schönberg.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






