dijous, 28 de maig del 2015

Capellans obrers



   
   

                     

dissabte, 23 de maig del 2015

Anem de festa...

 

La beatificació d’Óscar Romero es podrà seguir en directe des de Santa Anna


(CR/Signis) La parròquia de Santa Anna de Barcelona instal·larà dissabte una pantalla a la Sala Capitular per seguir en directe la beatificació d’Óscar Romero. És una de les activitats amb què aquests dies l’església catalana seguirà la proclamació del nou beat i recordarà el valor del seu llegat. També de la Casa de l'Església-Acadèmia Mariana de Lleida s'ha organitzat la jornada 'Monsenyor Romero és viu! També a Lleida' amb l'objectiu de fer una immersió en el missatge de Romero.
L’arquebisbe Óscar-Arnulfo Romero, assassinat el 24 de març de 1980 per odi a la fe mentre celebrava l’Eucaristia en un hospital de San Salvador (El Salvador), serà beatificat aquest dissabte, 23 de maig, a les 18.00 (hora catalana) en una celebració a la capital del país centreamericà.
Dimecres el director de la Setmana i la Mostra de Cinema Espiritual, mossèn Peio Sánchez, presentarà una projecció de la pel·lícula Óscar Romero, de John Duigan, i Albert Salvadó Usach hi aportarà un comentari. L’acte està organitzat pel Comitè Oscar Romero i tindrà lloc al vrespre a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia.
Dijous a les 12.30 h., a la sala capitular de la Parròquia de Santa Anna de Barcelona, es farà una taula rodona sota el títol 'Óscar Romero com a comunicador en sintonia amb el Papa Francesc'. Moderada pel periodista Ignasi Miranda, hi intervindran Francisco Mena Sandoval, cònsol d’El Salvador a Barcelona; Francesc Romeu, capellà i periodista; Francesc Xammar, jesuïta i cofundador del Comitè Óscar Romero de Tarragona; i Àngel Miret, gerent de l’Àrea de Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona. L’acte està organitzat per Signis Catalunya i el Consolat d’El Salvador a Barcelona.
I dissabte la Parròquia de Santa Anna de Barcelona convida a celebrar una vetlla coincidint amb la seva beatificació. Després de la projecció de la proclamació, cap a les set del vespre, està programada una benedicció de la imatge del nou beat. I a continuació el cardenal Lluís Martínez Sistach presidirà l’Eucaristia, que donarà pas a l’estrena de la cançó Volar contigo, a càrrec del grup Kairoi, un tema dedicat a Óscar Romero. Des del mes de febrer la parròquia de Santa Anna, coincidint amb el 35è aniversari del seu assassinat, compta amb una relíquia del màrtir.
A Lleida, la Casa de l’Església-Acadèmia Mariana proposa per dissabte la  jornada 'Monsenyor Romero és viu! També a Lleida'. Se celebrarà unamissa presidida per mossèn Ramon Prat, vicari general, i tot seguit es presentaran uns testimonis que parlaran de qui ha estat per ells aquest arquebisbe defensor dels drets humans, que va ser assassinat mentre oficiava l’eucaristia. Al vespre hi haurà una lectura de poemes i ball de danses d’Amèrica Llatina en honor de Romero i tot finalitzarà amb un sopar de germanor.

dimarts, 19 de maig del 2015

L'EPOT continua treballant...


Avui dimarts 19 de maig de 2015 a les 21:30h a Mollet l'Equip de Pastoral Obrera de la Diòcesi de Terrassa (EPOT) es reunirà per a aprofundir la seva tasca pastoral.
L'ordre de la nit serà el següent:
- Pregària
- Valoració de la Jornada Diocesana de POT (25 d'abril)
- Jornada d'Apostolat Seglar (23 de maig)
- Consell Pastoral Diocesà
- Revisió de vida sobre la relació dels militants a les parròquies
- Reunió de Delegats Episcopals (27 de maig)
- Guió de treball sobre la configuració del treball humà després de 20 anys de la publicació de "La Pastoral Obrera de tota l'Església
- Precs i preguntes
Una abraçada, Pepe

dissabte, 9 de maig del 2015

Treball i fe en Jesucrist



 
El valor cristià del treball  (Homilia del P. Josep de Calassanç Laplana, osb)
La festa del Primer de Maig no va néixer al sí de l’Església, sinó que té el seu origen en la societat laica. El Papa Pius XII va “cristianitzar” la festa del treball, promoguda pel món obrer i sindical, sincronitzant-la amb la de Sant Josep Obrer. L’Església i els cristians ens haurem d’acostumar cada vegada més a assumir valors i propostes que ens vénen de fora i a trobar-hi el fons cristià que tenen al darrere, sovint amagat, i considerar-les com un estímul a fer com aquell escriba savi, de què parla l’evangeli, que treu del seu cofre “coses noves i velles” (Mt 13:52). L’humanisme laic, fill de la Il·lustració del segle XVIII, no és per definició una obra del dimoni, sinó que,des del seu origen, té moltes llavors de veritats cristianes oblidades o menystingues. Tancar-nos-hi fora tan neci i desassenyat com enlluernar-nos-hi sense cap discerniment. 

Els conflictes socials que va provocar la industrialització del segle XIX van ser un detonant perquè l’Església reflexionés a fons i es dotés d’una “doctrina social”. Tanmateix la formació d’una “teologia del treball” va ser una mica posterior, i no la trobem sistematitzada fins als anys 40 i 50 del segle passat. La teologia del treball té clares arrels bíbliques i evangèliques, aplega fragments eximis dels Sants Pares de l’Església. Recordem les grans aportacions dels francesos PP. Chenu i Enric de Lubac després de la Guerra i d’haver “confraternitzat” en la Resistència a l’invasor nazi. Fins a aquella època precursora del Concili, en la predicació i en la formació espiritual dels cristians, el treball era considerat preferentment com un antídot contra l’ociositat, mare de tots els vicis, o com a resultat del càstig diví que pesa sobre l’home com diu el Gènesi (17:19): “La terra serà maleïda per culpa teva, tota la vida passaràs penes per poder menjar d’ella, et produirà espines i cards, menjaràs el pa amb el suor del teu front, fins que tornis a la terra d’on vas ser tret”. El Concili Vaticà II va recollir les millors aportacions de la nova teologia del treball en el capítol III de la Gaudium et Spes, dedicat a l’activitat humana, però les al·lusions a la dignitat del treball, a la seva justa retribució, al bé que representa el treball en la societat, segons el designi de Déu, solquen tots els documents conciliars.

Més que no l’aspecte penal o de càstig pel pecat d’Adam i Eva, cal que llegim amb atenció la pàgina anterior, la del relat de la creació on l’ésser humà apareix com a coronament de tot el cosmos: “I Déu prengué l’home i el posà al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés” (Gn 1:15). El treball, doncs, en el seu origen no és un càstig, una penalitat que cal evitar tant com sigui possible, sinó l’exercici de la potencialitat humana, de la intel·ligència, de la creativitat, del domini de l’home sobre la matèria, de la capacitat de transformar i de millorar tota la creació que Déu li va confiar perquè la perfeccionés i perquè s’hi perfeccionés ell mateix tot treballant, a imatge de Déu creador. “El meu Pare treballa sempre, i Jo també treballo”, diu Jesús a l’evangeli de Joan (5:17). Per a un cristià, la persona que malda per viure bé sense treballar o treballant el mínim no és un espavilat ni un afortunat, sinó una persona que renuncia a la dimensió més important de l’home sobre la terra dominant-la, millorant-la i embellint-la i treient-ne profit. La persona que defuig de treballar retrocedeix en l’ordre creacional al gènere animal o vegetatiu. L’home està fet per a treballar com l’ocell està fet per a volar. La manca de treball sobretot per a la gent jove no solament és un greu fenomen social sinó un autèntic atemptat a la dignitat i al futur d’aquests joves.

Cal insistir molt en aquesta “espiritualitat del treball” i fer que amari la consciència de cada persona i de la societat perquè del treball assumit com a vocació essencial i aportació personal a la comunitat humana depèn l’harmonia de la persona, el desenrotllament del país i la pau social. Hem pecat molt i estem pecant molt quan degradem el treball i el convertim en mercaderia, en explotació de la persona i degradació de la naturalesa en recerca de beneficis sense límits a tort i dret. Assistim amb gran dolor i escàndol a casos flagrants de defraudació pública, de caixes B, d’apropiació indeguda de béns col·lectius, d’abús partidista d’allò que és de tots i que paguem entre tots, i no dubtem de qualificar aquesta plaga menyspreable amb el nom de corrupció. Però cal que ens mentalitzem que també és corrupció l’absentisme laboral, l’afany de fer prevaler els capricis propis sobre el bé col·lectiu del centre de treball, la desgana, la desmotivació sistemàtica, les trampes, el treball barroer. Certament és un peix que es mossega la cua, perquè les causes i els efectes s’encavallen amb conseqüències tràgiques per a tothom de manca de llocs de treball, de lleis regressives que anul·len drets conquerits a vegades heroicament, de serveis socials precaris i fets de mala gana.

Això és molt difícil de solucionar a cop de legislació, des del BOE, a causa de  la gran desconfiança que predomina arreu, perquè la llei sovint ja porta amagada la trampa. Cal arribar a les consciències, cal apel·lar al principi i fonament de les motivacions de viure: què som, què fem en aquest món, quins són els nostres objectius i quin sentit tenen. Els cristians, que veiem i volem viure d’acord amb el projecte creacional de Déu, ho tenim clar, i l’humanisme laic, aquell d’on va sortir la necessitat de celebrar una festa del treball, té molts elements i molts ideals que lliguen amb els nostres. Encara ens cal lluitar molt costat a costat per fer prevaler la dignitat del treball i del treballador davant l’individualisme egoista i d’una cultura que només considera el treball des d’un punt de vista purament utilitari i mercantilista.

Jesús i el seu evangeli no ens donen fórmules o receptes per a resoldre els problemes socials ni pretenen instaurar una ciutat cristiana en oposició a les altres. La gran aportació que l’evangeli de Jesús fa al món és la de transformar el cor i la ment de la persona segons el meravellós designi de Déu que vol la felicitat de l’home. Deixem que Jesús i el seu evangeli amari la nostra vida familiar, laboral i social, perquè aquesta és la nostra vocació com a cristians i la nostra veritable aportació específica a la proposta d’un món més just i fraternal que tots desitgem.    

Josep de C. Laplana, osb
Monestir de Montserrat, 1 maig 2015

dijous, 30 d’abril del 2015

Cristians davant la política

Continuar caminant per la justícia social


CONVOCATÒRIA PREPARACIÓ III MARXA CONTRA L'ATUR, LA POBRESA I LA DESIGUALTAT

Benvolguts/es compas

Amb l'objectiu d'organitzar la III Marxa contra l'atur, la pobresa i la desigualtat en les dates estimatives de finals de juny/principis de juliol amb un itinerari similar a la II Marxa de realitzada a l'octubre de 2010.

Aquesta iniciativa forma part de les conclusions i l'agenda d'accions acordada al Fòrum d'alternatives a l'atur, la pobresa i desigualtat que va tenir lloc els dies 24, 25 i 26 d'abril.
Va ser presentada en el marc del Fòrum per representants de la Comissió Promotora de la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania, la Coordinadora d’assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, la Campanya per la setmana laboral de 30 hores sense reducció de salari , té el suport i simpatia d'altres plataformes i entitats socials i ciutadanes.

Les reivindicacions de la Marxa són: Per la Derogació de la reforma laboral. Per l'aprovació de la proposta de llei de la Renda Garantida de Ciutadania. Aprovació de la proposta de la ILP de dació en pagament i pobresa energètica. Per la reducció de la jornada laboral cap a la setmana de 30 hores. Per la recuperació de la jubilació als 65 anys i l'actualització de les pensions amb l'IPC, etc.

Entre els objectius de la marxa estan: mobilitzar la ciutadania per aquestes reivindicacions, presentar als ajuntaments recentment elegits aquestes reivindicacions perquè aprovin mocions de suport, etc.

Data i lloc de la reunió:

- Dimecres 6 de maig, a les 18:30 hores
- CONFAVC, Carrer Doctor Aiguadé nº 18 (prop estació de metro Barceloneta, línia IV)

Convoquen: Comissió Promotora de la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania, Coordinadora d' assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, Campanya per la setmana laboral de 30 hores sense reducció de salari, Marea Pensionista

Tel contacte: 661390670


CONVOCATORIA PREPARACIÓN III MARCHA CONTRA EL PARO, LA POBREZA Y LA DESIGUALDAD

Queridos/as compas

Con el objetivo de organizar la III Marcha contra el paro, la pobreza y la desigualdad en las fechas estimativas de finales de junio/principios de julio con un itinerario similar a la II Marcha de realizada en octubre de 2010.

Esta iniciativa forma parte de las conclusiones y la agenda de acciones acordada en el Forum d’alternatives a l’atur, la pobresa i desigualtat que tuvo lugar los días 24, 25 y 26 de abril.
Fue presentada en el marco del Forum por representantes de la Comisión Promotora de la ILP por una Renta Garantizada de Ciudadanía, la Coordinadora d’assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, la Campaña por la semana laboral de 30 horas sin reducción de salario, tiene el apoyo y simpatía de otras plataformas y entidades sociales y ciudadanas.

Las reivindicaciones  de la Marcha son: Por la Derogación de la reforma laboral. Por la aprobación de la propuesta de ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía. Aprobación de la propuesta de la ILP de dación en pago y pobreza energética. Por la reducción de la jornada laboral hacia la semana de 30 horas. Por la recuperación de la jubilación a los 65 años y la actualización de las pensiones con el IPC, etc.

Entre los objetivos de la marcha están: movilizar a la ciudadanía por estas reivindicaciones, presentar a los ayuntamientos recién elegidos estas reivindicaciones para que aprueben mociones de apoyo, etc.

Fecha y lugar de la reunión:

-       miércoles 6 de mayo, a las 18:30 horas
-       CONFAVC, Calle Doctor Aiguade nº 18 (cerca estación de metro Barceloneta, línea IV)

Convocan: Comisión Promotora de la ILP por una Renta Garantizada de Ciudadanía, Coordinadora d’assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, Campaña por la semana laboral de 30 horas sin reducción de salario, Marea Pensionista