Recés d'Acció Catòlica Obrera (ACO)

 

Recés “La fe en Jesucrist, motor per a viure i compartir”

Diumenge, 8 febrer, 2015 (Tot el dia)

Horari: 9.30 h fins 13 h. El proper 8 de febrer serà el recés d’ACO a la parròquia Sant Pau de Badalona (C/ Llefià 1. Metro L2 Pep Ventura). El tema serà la prioritat d’aquest curs “La fe en Jesucrist, motor per a viure i compartir” i el conduirà Jordi Fontbona. Comptarà amb el testimoni de Rosa Bresme. L'acollida es farà a les 9.30 h i el recés durarà fins les 13 hores en què acabarem una eucaristia. 

Podeu consultar el programa: http://acocat.org/sites/default/files/reces_2015_1.pdf

Terrorisme...

PARA ENTENDER EL TERRORISMO CONTRA CHARLIE HEBDO EN PARÍS

Una cosa es indignarse, con toda razón, contra el acto terrorista que acabó con los mejores caricaturistas franceses. Se trata de un acto abominable y criminal, imposible de ser apoyado por cualquiera que sea.
Otra cosa es buscar entender analíticamente por qué tales sucesos terroristas ocurren. No caen del cielo azul. Detrás de ellos hay un cielo oscuro, hecho de historias trágicas, matanzas masivas, humillaciones y discriminaciones, cuando no de verdaderas guerras como las de Iraq y Afganistán que sacrificaron vidas de miles y miles de personas o las obligaron a marchar al exilio.
Estados Unidos y varios países europeos estuvieron presentes en estas guerras. En Francia viven algunos millones de musulmanes, la mayoría en las periferias de las ciudades, en condiciones precarias. Muchos de ellos, aunque hayan nacido en Francia, están altamente discriminados hasta el punto de surgir una verdadera islamofobia. Después del atentado a las oficinas de Charlie Hebdo, fue atacada a tiros una mezquita, un restaurante musulmán fue incendiado y una casa de oración islámica fue también tiroteada.
Se trata de superar el espíritu de venganza y de renunciar a la estrategia de enfrentarse a la violencia con más violencia todavía. Ello crea una espiral de violencia interminable, que produce incontables víctimas, la mayoría de ellas inocentes. Y nunca se llegará a la paz. Si quieres la paz prepara medios de paz, fruto del diálogo y de la convivencia respetuosa entre todos.
El atentado terrorista de 11 de septiembre de 2001 contra Estados Unidos fue paradigmático. La reacción del presidente Bush fue declarar la "guerra infinita" contra el terror e instituir el "acto patriótico" que viola derechos fundamentales de los ciudadanos.
Lo que Estados Unidos y sus aliados occidentales hicieron en Iraq y en Afganistán fue una guerra moderna con una mortandad de civiles incontable. Si en estos países hubiese solamente amplias plantaciones de dátiles y de higos nada de eso habría ocurrido. Pero en ellos hay muchas reservas de petróleo, sangre del sistema de producción mundial. Tal violencia dejó un rastro de rabia, de odio y de deseo de venganza en muchos musulmanes que vivían en esos países o por todo el mundo.
A partir de este trasfondo se puede entender que el abominable atentado de París es resultado de esta violencia primera y no causa originaria. No por eso se justifica.
El efecto de este atentado es instalar un miedo generalizado. Ese es el efecto que busca el terrorismo: ocupar las mentes de las personas y hacerlas rehenes del miedo. El significado principal del terrorismo no es ocupar territorios, como hicieron los occidentales en Afganistán y en Iraq, sino ocupar las mentes.
La profecía que hizo el autor intelectual de los atentados del 11 de septiembre, Osama Bin Laden, el 8 de octubre de 2001, lamentablemente se realizó:
«Estados Unidos nunca más tendrá seguridad, nunca más tendrá paz». Ocupar las mentes de las personas, mantenerlas desestabilizadas emocionalmente, obligarlas a desconfiar de cualquier gesto o de personas extrañas, es el objetivo esencial del terrorismo.
Para alcanzar su objetivo de dominación de las mentes, el terrorismo persigue la siguiente estrategia:
( 1 ) los actos tienen que ser espectaculares, de lo contrario no causan una conmoción generalizada;
( 2 ) los actos, a pesar de ser odiados, deben causar admiración por el ingenio empleado;
( 3 ) los actos deben sugerir que fueron minuciosamente preparados;
( 4 ) los actos deben ser imprevistos para dar la impresión de ser incontrolables;
( 5 ) los autores de los actos deben permanecer en el anonimato (usando máscaras) porque cuanto más sospechosos haya, mayor es el miedo;
( 6 ) los actos deben causar miedo permanente;
( 7 ) los actos deben distorsionar la percepción de la realidad : cualquier cosa diferente puede producir el terror. Basta ver a algunos chicos pobres entrando en los centros comerciales y ya se proyecta la imagen de un asaltante potencial.
Formalicemos un concepto de terrorismo: es toda violencia espectacular, practicada con el propósito de ocupar las mentes con miedo y pavor.
Lo importante no es la violencia en sí, sino su carácter espectacular, capaz de dominar las mentes de todos. Uno de los efectos más lamentables del terrorismo fue haber suscitado el Estado terrorista que es hoy Estados Unidos. Noam Chomsky cita a un funcionario de los órganos de seguridad estadounidenses que confesó: «Estados Unidos es un estado terrorista y nos enorgullecemos de ello».
Ojalá no predomine en el mundo, especialmente en Occidente, este espíritu. Ahí sí, iríamos al encuentro de lo peor. Solamente los medios pacíficos tienen la fuerza secreta para vencer la violencia y las guerras. Esta es la lección de la historia y el consejo de sabios como Gandhi, Luther King Jr, Francisco de Asís y Francisco de Roma.

Leonardo Boff

Parla el MTCE

Esclavatge amagat

 

FORMAS MODERNAS DE ESCLAVITUD

Sobre las palabras del papa Francisco al comenzar el año

COMISIÓN SOCIAL DE LA UNIDAD PASTORAL STA. MARÍA DE OLARIZU, tonomeli@hotmail.com

VITORIA-GASTEIZ.

ECLESALIA, 19/01/15.- Los pasados días 1 y 2 del presente mes, los medios de difusión se hacían eco de las palabras pronunciadas por el Papa en la misa celebrada en el Vaticano con motivo del primer día del año. Francisco habló de “formas modernas de esclavitud”, entre las que citó de manera expresa “las escasas por no decir inexistentes oportunidades de trabajo”, añadiendo que las empresas deben ofrecer a sus empleados “condiciones de trabajo dignas y salarios adecuados”.

Oportunidades de trabajo, no parece ser compatible con una tasa de paro del 23,67%, con 5.427.700 parados, con 1.789.400 hogares con todos sus miembros en paro (Encuesta de población activa 3º trimestre 2.014). La tasa de desempleo entre los españoles menores de 25 años está a la cabeza de los países europeos al alcanzar el 53%.

Condiciones de trabajo dignas, no parece ser compatible con que la mayoría de los nuevos contratos de trabajo que se suscriben, sean temporales y a jornada parcial. Del total de contratos suscritos en el estado en el mes de Noviembre de 2.014, solo el 8,49% fueron indefinidos, y de estos un 43,51% lo fueron a jornada parcial. (Servicio Público de Empleo Estatal). La proporción de trabajadores que en el conjunto del estado mantiene una relación laboral estable ha bajado al 75,4%, de los cuales un 16% es ya a tiempo parcial, cuando hace un año era el 14,99%.

Salarios adecuados. El Salario Mínimo Interprofesional, ha subido este año de 645,30 € a 648,60 € al mes, un 0,5%, con lo que seguirá siendo el 3º mas bajo de los países de la zona del euro, sólo por encima de Portugal y Grecia. Pero es que además por el doble efecto de las reducciones salariales, y el aumento de la contratación indeseada a tiempo parcial, hay 5,7 millones de trabajadores, un 32,56% de los trabajadores del estado, que en el año 2.014, no alcanzaban o justamente llegaban a cobrar esos 645,30 € mensuales. El poder adquisitivo de los salarios en España ha descendido entre 2.010 y 2014 en un 7,6% y si tomamos por referencia el período total de “crisis” que venimos padeciendo, el porcentaje pasa a ser del 17%.

Lo anterior, junto con los datos inversos de que los sueldos de los 56.000 directivos que mas ganan en el país, equivalen a la suma de los 4 millones de personas que no llegan a 6.000 € anuales, y de que los cien españoles más ricos disponen de un patrimonio de 164.424 millones de €, un 9,2% más que un año antes, nos llevan a que España es el país donde mas ha crecido la desigualdad en los años de “crisis” (Fuente O.C.D.E.).

Visto lo anterior, al papa Francisco le hubiera servido con contemplar la realidad del estado español, cierto que hay otras realidades semejantes y también mas duras, para poder afirmar la existencia aquí de una forma moderna de esclavitud.

Cal posar-se les piles...

Demà dimarts 20 de gener de 2015 l'EPOT (Equip de Pastoral Obrera de la Diòcesi de Terrassa) es reuneix a Mollet del Vallès a les 21:30h.

L'ordre del dia és:

a) Pregària

b) Coordinació Pastoral Social (concretament Càritas Diocesana) i Pastoral Obrera. Acords de la reunió del 13 de gener de 2015

c) Enquesta treball precari de la POC

d) Concretar revisió de vida de la EPOT

e) Recolzament actes sobre la beatificació de Monsenyor Òscar Romero. Proposta de recull de textos, homilies... que surtin aspectes dels treballadors i el món obrer

f) Celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora (8 de març)

g) Precs i preguntes

Pepe Baena

delegat episcopal de Pastoral Obrera de Terrassa

Aclariments...

Guia ràpida sobre l'islamisme, no sobre l'islam

Dc, 14/01/2015

(David Casals i Vila –CR) Durant aquests darrers dies, després dels atemptats islamistes contra la publicació satírica francesa 'Charlie Hebdo', es posen sobre la taula tot un seguit de conceptes, noms d'organitzacions i denominacions que en cap cas són sinònims: islamisme, wahhabisme, la gihad, el salafisme, entre altres. A CatalunyaReligio.cat hem volgut aclarir dubtes mitjançant aquesta 'guia ràpida'.

Primer de tot, s'ha de tenir clar que, malgrat que molts ho confonguin, en absolut volen dir el mateix: els termes 'islamista', 'musulmà' i 'àrab'. Els musulmans són els creients que professen la religió islàmica. 

Un àrab és una persona procedent de la península aràbiga i entorn (com l'Iraq), però van començar a expandir-se a partir del segle VII, i que no té perquè ser exclusivament de religió musulmana: l'exemple més clar que es pot trobar és al Líban, on hi conviuen en un territori minúscul ètnies i religions, entre elles una important comunitat comunitat cristiana.

Ni un musulmà ni un àrab són per sistema islamistes, concepte que tot just analitzem.

Islamisme

Sota aquest concepte s'agrupen tot un seguit de moviments integristes i fonamentalistes que preconitzen el retorn als principis autèntics de l'islam i demanen l'abandonament de les legislacions laiques.

L'islamisme inclou grups amb diferents orientacions: des d'organitzacions que rebutgen la violència i defensen una democràcia on hi hagi diferents partits, fins altres grups que defensen un model més teocràtic. 

De fet, s'ha de tenir present que hi ha moviments islamistes il·legals durament perseguits pels governs, com passa al Marroc amb l'organització moderada Al-Adl wa al-Ihsan (Justícia i espiritualitat).

Salafisme

Moviment reformista islàmic que va aparèixer al segle XIX a Egipte, i que demanava el retorn al que considera l'islam original. 

El mot 'salaf' evoca als avantpassats piadosos, o sigui, als companys del profeta Muhàamad ('sahab'). Posa el seu èmfasi en el respecte a les lleis alcoràniques, la lluita contra el politeisme i té una posició conservadora respecte els drets de les dones.

Aquesta corrent ha experimentat un creixement als darrers quinze anys entre els musulmans europeus, com a conseqüència de les seves difícils condicions de vida: precarietat social, islamofòbia i el sentiment de sentir-se tractat de forma desigual respecte a les altres religions. 

Per tot això, alguns experts creuen que tot plegat fa que entre els fills joves d'immigrants vegin el fonamentalisme com una porta al desarrelament davant d'una societat que ells creuen que els rebutja.

Wahhabisme

Doctrina islàmica fonamentalista nascuda a l'Aràbia del segle XVIII, que defensa una visió rigorista i puritana de la tradició. 

Un dels primers predicadors del moviment i que li dóna nom fou Muhàmmad ibn Abd Al-Wahhab que demanava tornar a la puresa original de l'islam, i per això rebutjava pràctiques com el culte als 'marabut' (sants de l'Islam) i el peregrinatge a les seves tombes.

Gihad

Avui dia, aquest concepte s'associa a l'anomenada 'guerra santa', que es fa per defensar o estendre el domini de l'islam.

Ara bé, en el seu origen és un terme alcorànic que significa lluita i esforç i se'n distingeixen entre dues dimensions: la major (lluita o esforç individual o col·lectiu a favor de la veritat i del bé) i la menor (lluita armada contra els enemics).

A Occident, els mitjans de comunicació solen recollir la paraula gihad en informacions relacionades amb el segon vessant, que està lligat a la interpretació bel·licista d'aquest concepte. S'ha de tenir present que l'islam utilitza la lluita armada en només dos caos: l'autodefensa contra un enemic exterior o per difondre l'islam als que no creuen (no monoteistes).

Al-Qaeda

Xarxa islamista paramilitar i internacional, el nom de la qual significa en àrab 'la base', i que fou fundada per Osama Bin Laden (1957-2011).

Al-Qaeda s'ha responsabilitzat d'un bon nombre d'atemptats, entre ells els de l'Onze de Setembre (11S) de 2001 als Estats Units contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon, i també de la cadena d'atemptats que va tenir lloc a Madrid a l'11 de març de 2004 (11M).

Compta amb diferents cèl·lules escampades per diferents territoris, com ara Al-Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI), entitat que va reivindicar el segrest de tres cooperants internacionals catalans a Mauritània el desembre de 2009, alliberats al llarg de 2010.

Talibans

Tot i que la paraula significa etimològicament 'estudiants', serveix per designar el moviment islamista present a l'Afganistan, que el 1996 va conquerir la capital del país, Kabul, i que va imposar un islamisme estricte que prohibia la televisió i la música i també que les dones estudiessin, treballessin i sortissin al carrer sense dur el burca.

Després dels atemptats del 11 de setembre de 2001, els Estats Units van iniciar una guerra a l'Afganistan, amb l'objectiu de localitzar a Osama Bin Laden, operació militar que en l'actualitat manté, tot i que el llavors líder d'Al-Qaeda va morir durant una acció militar dels EUA el maig de 2011.

Estat Islàmic (EI)

Organització islamista. També coneguda internacionalment amb la sigla ISIL (Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant), tot i que recentment ha adoptat el nom d'Estat Islàmic, fent palesa així la seva pretensió de transcendir aquest àmbit regional.

La consolidació de l'EI ha suposat un canvi qualitatiu respecte a Al-Qaeda: a diferència d'aquesta, no es limita a ser una xarxa de terroristes internacional, sinó que pretén ser un califat, un concepte que en el món islàmic té connotacions teòriques i històriques, ja que precisament, fou un califat el primer sistema de govern establert en l'islam.

Hezbol·là

En àrab 'Partit de Déu', és una organització islamista libanesa fundada el 1982, després de la invasió israeliana. És la principal organització política i militar de la comunitat xiïta libanesa, el grup religiós més nombrós d'aquest país. La Unió Europea i els EUA el consideren una organització terrorista.

Hamas

Partit islamista palestí, abreviació del Harakat Al-Muqawama Al-Islamia (Moviment de Resistència Islàmica), fundat al 1987 en el context de la primera intifada (revolució palestina).

El moviment controla la Franja de Gaza, i ha rivalitzat amb l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (Fatah), de caràcter laic, i defensa la construcció d'un estat islàmic. El moviment ha anat acompanyat d'una obra social, i ha promogut centres sanitaris, educatius i mesquites.

Aquest 2014 s'ha fet un punt d'inflexió amb el llarg conflicte entre Hamas i Fatah, amb un acord de reconciliació que permet que les dues organitzacions governin juntes l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), en un executiu presidit per Mahmud Abbas.

Germans musulmans

Moviment islàmic fonamentalista fundat el 1928 que defensava la reislamització de la societat egípcia davant del colonialisme anglès. Malgrat els esforços de diferents presidents de l'Egipte modern per combatre'l, el moviment s'ha mantingut viu.

En el marc de la 'primavera àrab', a Egipte el 2011 va tenir lloc una revolució, que va derrocar al president Hosni Mubarak. Després, es van convocar unes eleccions, on amb més de la meitat dels vots va resultar guanyador Mohamed Morsi, candidat del partit Llibertat i Justícia, fundat pels Germans Musulmans. 

Després d'un cop d'Estat el 2013, les noves autoritats militars van reprimir el moviment i n'ordenà la dissolució.

Fonts emprades: AA.DD. Vocabulari de les religions per a mitjans de comunicació. Barcelona: Angle Editorial, 2004; PRADO, A. El retorn de l'islam a Catalunya. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2008; Arxius 'on-line' de El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya.

Només llàgrimes...

 

"Atemptar usant el nom dels musulmans no té res a veure amb l'islam"

(David Casals i Vila –CR) L'islam català i de la resta l'Estat ha condemnat sense pal·liatius l'atac que un grup d'islamistes van fer ahir a París, a la redacció de la revista satírica francesa 'Charlie Hedbo' i que se salda amb 12 assassinats i 11 ferits, dels quals quatre greus.

El balanç és molt contundent: no al terrorisme, però també no a la islamofòbia: “Atemptar usant el nostre nom no té res a veure amb l’islam”, ha assegurat en declaracions a CatalunyaReligió.cat el portaveu del centre islàmic Camí de la Pau una entitat que agrupa majoritàriament fidels pakistanesos.

Muhammad Iqbal, compromès amb el diàleg interreligiós, ha destacat que totes les tradicions tenen compartit un missatge de “pau i respecte cap a totes les persones” que fa impossible que qualsevol persona creient pugui justificar un fet com aquest. “Com un creient pot matar en nom de Déu?”, s’ha preguntat. “No hi ha cap justificació possible, no hi ha prou paraules” que permetin descriure el dolor que ha causat la matança.

Iqbal confia que, a Catalunya, es mantingui el clima de concòrdia entre religions, “construït diàriament en el veïnat, el barri, el poble, la ciutat” i que s’ha consolidat en aquests darrers anys.

Per això, fa una crida a tota la ciutadania a no tenir por ni a rebutjar els musulmans, pel sol fet de ser-ho, ja que fer-ho, suposaria donar la raó als autors de la matança. La mateixa petició fa extensiva a Suècia, amb l’increment d’expectativa electoral de l’Extrema Dreta sueca; a Alemanya, amb el sorgiment del moviment islamofòbic Pèrgida d’aquets darrers dies, i ara amb l’atemptat a París.

CICC: "macabra acció criminal i terrorista". Ucide: "Rebuig i condemna"

Les principals federacions islàmiques amb presència a Catalunya també ha fet comunicats de condemna. El Consell Islàmic de Catalunya condemna "amb la més gran determinació l'atac terrorista i bàrbar" que defineix com "un acte violent i aquesta macabra acció criminal i terrorista és un atac a la democràcia i a la llibertat de premsa".

A més d'expressar el suport i condol a les famílies de les víctimes fa "una crida a tots els que creiem en la justícia i en la democràcia a estar més units per continuar treballant per la pau, rebutjant els radicalismes i els extremismes violents".

"Condemnem enèrgicament aquesta acció assassina, i ens sentim solidaris amb el poble francès, amb qui ens sentim consternats, sentint el seu dolor com el nostre", indica el comunicat d'Ucide, una de les grans federacions espanyoles que engloba a comunitats musulmanes, entre elles a Catalunya, mitjançant Ucidecat.

"Ens hem sobresaltat i enfereix davant la cruel massacre que han fet els terroristes (...), en un acció criminal sense ànima, amb total menyspreu a la vida humana", i per això, rebutgen els fets de forma "enèrgica" i els condemnen, i diuen que volen sentir-se agermanats amb totes les persones que rebutgen els fets, amb independència de les seves conviccions religioses i humanistes.

CIE: Contra els terroristes que fan “germinar” la islamofòbia

La Comissió Islàmica d'Espanya (CIE) rebutja qualsevol tipus de terrorisme, que s'ha convertit en "un instrument generador d'islamofòbia". La CIE és l'òrgan que representa tots els musulmans davant de l'Estat i cal tenir present que a Catalunya no hi ha un òrgan d'aquesta naturalesa, tot i que alguns partits ho havien portat en el seu programa electoral.

La CIE deixa clar que els autors de l'atemptat "no representen res ni per a l'islam ni per a la comunitat musulmana ja que els seus actes i actuacions són enemics declarats" d’aquesta tradició.

També apel·la els europeus al sentit comú, i posa com exemple la societat espanyola, que malgrat el 11M, es va evitar que s’estengués en la opinió pública un missatge d'odi contra l'islam.

"Islam i terrorisme són termes incompatibles, ja que l'islam no tolera ni justifica cap tipus de terrorisme, amb independència de qui el faci", ha agregat el comunicat, tot recordant una fàtua contra el terrorisme internacional emesa l'any 2005.

La CIE també ha anunciat que convocarà un acte públic durant aquest primer trimestre de l'any amb experts musulmans de diferents països europeus on s'aprovarà una declaració oficial per tornarà a deixar clar la seva rotunda oposició al terrorisme.

Webislam: "Estem de dol”

Webislam és un diari digital vinculat a la Junta Islàmica, i condemna els fets rotundament: "Estem de dol", i a més de solidaritzar-se amb amb afectats, familiars, amics i companys de morts i ferits de l'atemptat, que també colpeix a "a tota la societat francesa", ha destacat que la llibertat d'expressió és fonamental "en la construcció de societats sanes i lliures".

La publicació conclou el seu comunicat fent referència a dos fragments de l'Alcorà (en castellà): “Quién mata a una persona sin que ésta haya cometido un crimen o sembrado la corrupción en la Tierra es como si matase a toda la humanidad. Y quien salva una vida es como si salvase a toda la humanidad" (Alcorà 5:32). "Haz el bien a los demás como Dios ha hecho el bien contigo; y no quieras sembrar la corrupción en la tierra, pues, ciertamente, Dios no ama a los que siembran la corrupción" (Alcorà 28:77).

Els autors de la matança “fan el joc” a l'extrema dreta

La Plataforma contra la Islamofòbia i el Moviment contra la Intolerància han assegurat que els autors de l’atemptat “li han fet el joc a l’ultradreta del Front Nacional”.

Vetlla de pregària i de denúncia

Germans tots i totes...

 

Missatge del Sant pare Francesc per a la 

Jornada Mundial de l'Emigrant i el Refugiat 2015

UNA ESGLÉSIA SENSE FRONTERES, 
MARE DE TOTS 

Estimats germans i germanes:

Jesús és «l'evangelitzador per excel·lència i l'Evangeli en persona» (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 209). La seva sol·licitud especial pels més vulnerables i exclosos ens convida a tots a tenir cura de les persones més fràgils i a reconèixer el seu rostre sofrent, sobretot en les víctimes de les noves formes de pobresa i esclavitud. El Senyor diu: «Vaig tenir fam i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir, anava despullat i em vau vestir, estava malalt i em vau visitar, a la presó i vinguéreu a veure» (Mt 25, 35-36). Missió de l'Església, pelegrina a la terra i mare de tots, és per tant estimar Jesucrist, adorar i estimar-lo, especialment en els més pobres i desemparats; entre aquests, estan certament els emigrants i els refugiats, que intenten deixar enrere difícils condicions de vida i tot tipus de perills. Per això, el lema de la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat d'aquest any és: Una Església sense fronteres, mare de tots.

En efectivament, l'Església obre els seus braços per acollir a tots els pobles, sense discriminacions i sense límits, i per anunciar a tots que «Déu és amor» (1Jn 4,8.16). Després de la seva mort i resurrecció, Jesús va confiar als seus deixebles la missió de ser els seus testimonis i de proclamar l'Evangeli de l'alegria i de la misericòrdia. Ells, el dia de Pentecosta, van sortir del Cenacle amb valentia i entusiasme; la força de l'Esperit Sant va vèncer els seus dubtes i vacil·lacions, i va fer que cadascú escoltés el seu anunci en la seva pròpia llengua; així des del començament, l'Església és mare amb el cor obert al món sencer, sense fronteres. Aquest mandat abasta una història de dos mil·lennis, però ja des dels primers segles l'anunci missioner va fer visible la maternitat universal de l'Església, explicitada després als escrits dels Pares i represa pel Concili Ecumènic Vaticà II. Els Pares conciliars van parlar de Ecclesia mater per explicar la seva naturalesa. Efectivament, l'Església engendra fills i filles i els incorpora i «els abraça amb amor i sol·licitud com seus» (Const. Dogmàtica. Sobre l'Església Lumen gentium, 14).

L'Església sense fronteres, mare de tots, s'estén pel món la cultura de l'acollida i de la solidaritat, segons la qual ningú pot ser considerat inútil, fora de lloc o descartable. Si viu realment la seva maternitat, la comunitat cristiana alimenta, orienta i indica el camí, acompanya amb paciència, es fa propera amb la pregària i amb les obres de misericòrdia.

Tot això adquireix avui un significat especial. De fet, en una època de tan vastes migracions, un gran nombre de persones deixa els seus llocs d'origen i emprèn el arriscat viatge de l'esperança, amb l'equipatge ple de desitjos i de temors, a la recerca de condicions de vida més humanes. No és estrany, però, que aquests moviments migratoris suscitin desconfiança i rebuig, també en les comunitats eclesials, abans fins i tot de conèixer les circumstàncies de persecució o de misèria de les persones afectades. Aquests recels i prejudicis s'oposen al manament bíblic d'acollir amb respecte i solidaritat a l'estranger necessitat.

D'una banda, sentim en el sagrari de la consciència la crida a tocar la misèria humana i a posar en pràctica el manament de l'amor que Jesús ens va deixar quan es va identificar amb l'estranger, amb qui pateix, amb quants són víctimes innocents de la violència i l'explotació. D'altra banda, però, a causa de la debilitat de la nostra naturalesa, "sentim la temptació de ser cristians mantenint una prudent distància de les nafres del Senyor" (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 270).

La força de la fe, de l'esperança i de la caritat permet reduir les distàncies que ens separen dels drames humans. Jesucrist espera sempre que ho reconeguem en els emigrants i en els desplaçats, en els refugiats i en els exiliats, i així mateix ens crida a compartir els nostres recursos, i en ocasions a renunciar al nostre benestar. Ho recordava el Papa Pau VI, dient que «els més afavorits han de renunciar a alguns dels seus drets per posar amb més liberalitat seus béns al servei dels altres» (Carta ap. Octogesima adveniens, 14 maig 1971, 23).

D'altra banda, el caràcter multicultural de les societats actuals convida a l'Església a assumir nous compromisos de solidaritat, de comunió i d'evangelització. Els moviments migratoris, de fet, requereixen aprofundir i reforçar els valors necessaris per garantir una convivència harmònica entre les persones i les cultures. Per això no n'hi ha prou la simple tolerància, que fa possible el respecte de la diversitat i dóna pas a diverses formes de solidaritat entre les persones de procedències i cultures diferents. Aquí se situa la vocació de l'Església a superar les fronteres ia afavorir «el pas d'una actitud defensiva i recelosa, de desinterès o de marginació a una actitud que posi com a fonament la" cultura de la trobada ", l'única capaç de construir un món més just i fratern »(Missatge per a la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat 2014).

No obstant això, els moviments migratoris han assumit tals dimensions que només una col·laboració sistemàtica i efectiva que impliqui els estats i les organitzacions internacionals pot regular eficaçment i fer-los front. En efecte, les migracions interpel·len a tots, no només per les dimensions del fenomen, sinó també «pels problemes socials, econòmics, polítics, culturals i religiosos que suscita, i pels dramàtics desafiaments que planteja a les comunitats nacionals ia la comunitat internacional »(Benet XVI, Carta enc. Caritas in veritate 29 juny 2009, 62).

A l'agenda internacional tenen lloc freqüents debats sobre les possibilitats, els mètodes i les normatives per afrontar el fenomen de les migracions. Hi ha organismes i institucions, en l'àmbit internacional, nacional i local, que posen el seu treball i les seves energies al servei de tots emigren a la recerca d'una vida millor. Malgrat els seus generosos i lloables esforços, cal una acció més eficaç i incisiva, que serveixi d'una xarxa universal de col·laboració, fundada en la protecció de la dignitat i centralitat de la persona humana. D'aquesta manera, serà més efectiva la lluita contra el tràfic vergonyós i delictiu d'éssers humans, contra la vulneració dels drets fonamentals, contra qualsevol forma de violència, vexació i esclavitud. Treballar junts requereix reciprocitat i sinergia, disponibilitat i confiança, sabent que «cap país pot afrontar per si sol les dificultats unides a aquest fenomen que, sent tan ampli, afecta en aquest moment a tots els continents en el doble moviment d'immigració i emigració» (Missatge per a la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat 2014).

A la globalització del fenomen migratori cal respondre amb la globalització de la caritat i de la cooperació, perquè s'humanitzin les condicions dels emigrants. Alhora, cal intensificar els esforços per crear les condicions adequades per garantir una progressiva disminució de les raons que porten a pobles sencers a deixar la seva pàtria a causa de guerres i caresties, que sovint es concatenen unes a les altres.

A la solidaritat amb els emigrants i els refugiats cal afegir la voluntat i la creativitat necessàries per desenvolupar mundialment un ordre econòmic-financer més just i equitatiu, juntament amb un major compromís per la pau, condició indispensable per a un autèntic progrés.

Benvolguts emigrants i refugiats, ocupeu un lloc especial en el cor de l'Església, i la ajudeu a tenir un cor més gran per manifestar la seva maternitat amb tota la família humana. No perdeu la confiança ni l'esperança. Mirem a la Sagrada Família exiliada a Egipte: així com en el cor matern de la Mare de Déu i en el cor sol·lícit de sant Josep es va mantenir la confiança en Déu que mai ens abandona, que no us falti aquesta mateixa confiança en el Senyor. Us encomano a la protecció i us imparteixo de cor la benedicció apostòlica.

Vaticà, 3 setembre 2014

Invitació a fer una enquesta

LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA VOL FER UNA MIRADA A LA SITUACIÓ DE PRECARIETAT LABORAL ACTUAL. ENS HI AJUDES?

Us recordem que des de la Pastoral Obrera de Catalunya (amb les seves delegacions, moviments i col·lectius) volem fer una anàlisis per descobrir el valor que té el treball digne des de l'Evangeli i la Doctrina Social de l'Església.

Amb aquesta enquesta comencem el veure. Volem adonar-nos de com la precarietat laboral ha anat minvant els drets que tenim com a persones, com a treballadors i treballadores. I quines respostes estan donant davant aquesta precarietat laboral.

Caldrà entrar en diàleg amb companys i companyes i recollir així el seu testimoni personal. Podeu oferir directament aquest formulari o bé omplir-ho vosaltres mateixos després d'entrar en diàleg amb ells i elles.

També a les parròquies, congregacions i col·lectius eclesials de les nostres diòcesis poden fer aquest treball de conscienciació i difusió d'aquesta enquesta i animar a que es pugui participar.

Així, fins el 31 de gener, podeu accedir a l'enquesta per mitjà del següent enllaç Una mirada a la situació de precarietat laboral. També us l'adjuntem per si voleu fer-nos-la arribar a la delegació per correu electrònic.

Moltes gràcies!