dissabte, 16 de març del 2013
divendres, 15 de març del 2013
Una primera anàlisi de la Sentència del TJUE
Avui
el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha acordat que el
procés d’execució hipotecària a l’Estat espanyol és il·legal i no
ofereix a les persones físiques mitjans per defensar-se de les clàusules
abusives incloses a les hipoteques.
La Sentència del Tribunal de la Unió Europea no pot ser més clara:
“La
Directiva 93/13/CEE del Consejo, de 5 de abril de 1993, sobre las
cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores, debe
interpretarse en el sentido de que se opone a una normativa de un Estado
miembro, como la controvertida en el litigio principal, que, al mismo
tiempo que no prevé, en el marco del procedimiento de ejecución
hipotecaria, la posibilidad de formular motivos de oposición basados en
el carácter abusivo de una cláusula contractual que constituye el
fundamento del título ejecutivo, no permite que el juez que conozca del
proceso declarativo, competente para apreciar el carácter abusivo de esa
cláusula, adopte medidas cautelares, entre ellas, en particular, la
suspensión del procedimiento de ejecución hipotecaria, cuando acordar
tales medidas sea necesario para garantizar la plena eficacia de su
decisión final”
Conseqüències que hauria de tenir la Sentència:
- una primera conseqüència necessària hauria de ser la paralització dels procediments hipotecaris que es trobin actualment en marxa per tal que els consumidors puguin plantejar la seva oposició
-
una segona conseqüència hauria de ser que els ja executats, els que ho han perdut tot i que, a més a més, segueixen devent quantitats absolutament desproporcionades al banc o caixa (ja sigui perquè els interessos de demora siguin abusius, o bé per exemple que es tractés d’una hipoteca multidivisa) tinguin el dret d’interposar una demandada contra el Banc/Caixa sol·licitant la nul·litat de les clàusules abusives i aconseguir així reduir el deute
-
Una tercera conseqüència afecta a la clàusula de venciment anticipat del crèdit hipotecari quan es produeix l’impagament de les quotes. En aquest cas, el Jutge haurà de determinar i comprovar especialment la legalitat i la proporcionalitat d’aquesta facultat del Banc o Caixa de poder exigir la totalitat del crèdit quan hi ha hagut un incompliment de l’obligació per part del consumidor. Aquest incompliment ha de tenir un caràcter essencial en el marc de la relació contractual de que es tracti, i el jutge ha de comprovar que aquesta facultat estigui prevista en els casos en què l’incompliment tingui un caràcter suficientment greu, prenent en consideració les característiques del préstec: durada, quantia ….On es troba la legalitat en què es pugui donar per vençut un préstec per comprar un habitatge per manca de pagament de dues o tres quotes? És aquest un cas habitual, totalment injust i desproporcionat. Ha estat necessari, però, que fos el TJUE qui ho digués a l’Estat espanyol.
Potser
algú es preguntarà: com és que el que digui un Jutge des de Luxemburg
pot ser tant influent i transcendent? Això no és nou, però sembla que el
legislador espanyol ho desconegui : LES DECISIONS DEL TRIBUNAL SUPERIOR
DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA SÓN VINCULANTS, amb les seves Sentències
el que fan és donar instruccions als Jutges nacionals de com s’ha
d’aplicar el Dret Comunitari i en aquest cas més clar no podia ser: el
procediment d’execució hipotecari espanyol vulnera la Directiva
93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules
abusives en els contractes celebrats amb consumidors.
Aquesta
Sentència no dóna massa marge al legislador espanyol, que sense esperar
ni un dia més ha de posar-se a treballar i reformar la Llei Hipotecària,
reformar la LEC i, ara ja sense excuses de mal pagador, donar llum
verda a la Dació en Pagament.
En recomano a tothom la seva lectura: Sentència TJUE
advocada del Col·lectiu Ronda
dijous, 14 de març del 2013
El nou bisbe de Roma Francesc I
Una persona senzilla
El cardenal Bergoglio és conegut al seu país per portar una vida molt austera. Vivia sol en un apartament senzill, en el segon pis de l'edifici de la Cúria, al costat de la Catedral, i va ser un enèrgic defensor dels argentins durant la crisi econòmica i social que l'any 2001 va derivar en la renúncia de Fernando de la Rúa. Se sap que acostumava a tenir cura personalment de sacerdots ancians i malalts de la diòcesi de Buenos Aires i fins i tot ha passat nits senceres oferint assistència als hospitals de la seva ciutat i a centres de drogodepenents.
Sempre va tractar de mantenir-se allunyat de les càmeres i conservar un perfil baix; a Buenos Aires viatjava en transport públic com qualsevol sacerdot, sempre vestint sotana. Sovint confessava a la Catedral de Buenos Aires com un prevere més, i ha tractat de no tenir una gran presència als mitjans de comunicació.
En els seus viatges a Roma va mantenir aquest mateix perfil i era freqüent veure'l amb un barret negre sense lluir la cridanera vestimenta dels purpurats. Quan va ser creat Cardenal, no es va comprar una vestimenta nova, sinó que va ordenar arranjar la que usava el seu antecessor l'Arquebisbe Quarracino.
Els seus amics asseguren que és un apassionat lector de Dostoievski, Borges i autors clàssics, li agrada de l'òpera, el tango i el futbol. És simpatitzant del Club Atlètic Sant Lorenzo d'Almagro.
Una família humil
Va néixer a Buenos Aires, capital d'Argentina, el 17 de desembre de 1936. És un dels cinc fills de Mario Bergoglio, un exempleat ferroviari, i Regina Sívori, mestressa de casa. Els seus veïns els recorden com una família de quatre fills, "molt humil", "de molta feina", com la majoria dels veïns de Flores, una barri de l'àrea centre-oest de la capital argentina. Destaquen també que el jove Jorge Mario era molt estudiós.
Als 21 anys va caure greument malalt, no li detectaven el mal i va pensar que es moria. Finalment, li van diagnosticar una pulmonia severa i va haver de ser sotmès a una ablació de la part superior del pulmó dret. Tot i així té una bona salut, gràcies al seu estil de vida auster.
Va estudiar química industrial i, ja diplomat en una escola de l'Argentina, va ingressar al seminari arxidiocesà de la Immaculada Concepció, al barri de Vila Devota, d'on al cap de tres anys -el 11 de març de 1958 - va passar al noviciat de la Companyia de Jesús.
Després de cursar estudis d'humanitats a Xile el 1960, va tornar a Buenos Aires i va obtenir la llicenciatura en Filosofia i després la de Teologia al Col·legi Màxim "Sant Josep", de Sant Miquel, de la Companyia de Jesús. Entre 1964 i 1965 va ser professor de Literatura i de Psicologia al Col·legi de la Immaculada, a la província de Santa Fe, i el 1966 va ensenyar aquesta matèria en el col·legi del Salvador, de Buenos Aires.
Sacerdot jesuita
El 13 de desembre de 1969 va ser ordenat sacerdot de la Companyia de Jesús per Mons. Ramon José Castellano, arquebisbe emèrit de Còrdova. En el curs de 1971 va fer la tercera provació a Alcalá de Henares (Espanya), i el 22 abril 1973 va fer la professió perpètua. Durant els anys 1972-1973 va ser mestre de novicis a la residència jesuïta de Vila Barilari, professor a la Facultat de Teologia i Consultor de la Província jesuïta, després, rector del Col·legi Màxim Sant Josep, i el 31 juliol 1973 va ser nomenat superior provincial de la Companyia de Jesús a l'Argentina, càrrec que va exercir durant sis anys. El març de 1986 es va traslladar a Alemanya per concloure la seva tesi doctoral, i en tornar a l'Argentina els seus superiors el van destinar al Col·legi de El Salvador, a Buenos Aires, d'on va passar a l'Església de la Companyia de Jesús, a la ciutat de Còrdova, com a director espiritual i confessor.
El 1992, Joan Pau II el va nomenar bisbe titular d'Auca i auxiliar de Buenos Aires. Cinc anys més tard va ser nomenat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires i, en morir el cardenal Quarracino, va passar a ser arquebisbe de la capital argentina, un càrrec que ha ocupat fins ara. El 21 de febrer del 2001 el papa Joan Pau II el va ordenar cardenal i, entre 2005 i 2011, va ser president de la Conferència Episcopal Argentina. És autor dels llibres "Meditacions per a religiosos", "Reflexions sobre la vida apostòlica" o "Reflexions d'esperança", entre d'altres.
A la Santa Seu és membre de les Congregacions per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, per al Clergat i per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, és membre del Comitè de la Presidència del Pontifici Consell per a la Família i del Consell Post Sinodal, i conseller de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina.
El seu lema episcopal és: "Miserando atque eligendo".
Un cardenal fort
Va ser president de la Conferència Episcopal Argentina entre 2005 i 2011. En diverses ocasions va criticar fortament la corrupció i el tràfic de persones amb imatges contundents: "Es cuida millor un gos que aquests esclaus nostres". O "l'esclavitud està a l'ordre del dia, hi ha nois en situació de carrer des de fa anys, no sé si més o menys, però n'hi ha molts". Va recordar que "hi ha noies que deixen de jugar a les nines per entrar a la prostitució, perquè van ser robades, venudes o traïdes" i va criticar fortament el "limitar i eliminar el valor suprem de la vida i ignorar els drets dels infants a néixer "i ha afirmat:" l'avortament mai no és una solució".
En acomiadar-se de la presidència de la Conferència Episcopal Argentina, el 2011, va fer un repàs a la situació de l'Església. Sobre els laics, va afirmar que corren perill de "clericalització" i que és més fàcil ser escolà que protagonista.
http://www.flama.info/modules.php?name=news&idnew=11632&idissue=2835&newlang=spanish
dimecres, 6 de març del 2013
Una Església profètica enmig de la crisi
| Aquest ha estat el lema de la jornada organitzada per la Pastoral Obrera de Catalunya, amb la intervenció de Pilar Malla i d'Àlex Pérez el passat dia 16 de febrer, als salesians de Rocafort. |
Certament, el context d'empobriment fins extrems impensables
fa pocs anys de bona part dels nostres veïns, en els nostres barris, la
desconfiança en les institucions, la indignació que causa la corrupció i la inoperància del
sistema polític respecte a l'econòmic, demanen una Església compromesa amb els més
pobres i que sigui capaç de transmetre esperança. Aviat està dit, però. La tasca de
la jornada va consistir a aportar propostes de treball concret allà on som per assolir
aquest objectiu. I en van sortir unes quantes, algunes en el camp de les actituds, i d'altres,
més concretes, en els de l'acció com a Pastoral Obrera.
A continuació exposem les propostes que van sorgir de la reflexió i el treball de grups, i que ara, en el sí dels nostres moviments, de les nostres delegacions de Pastoral Obrera i entre les persones dels nostres col·lectius, haurem de seguir dialogant per aprofundir en elles i concretar-les:
A continuació exposem les propostes que van sorgir de la reflexió i el treball de grups, i que ara, en el sí dels nostres moviments, de les nostres delegacions de Pastoral Obrera i entre les persones dels nostres col·lectius, haurem de seguir dialogant per aprofundir en elles i concretar-les:
1. Fer-nos propers a la gent que pateix, en els barris on
vivim
o Escoltant sense prejudicis per tal de buscar sortides
imaginatives i adequades a les seves necessitats
o Compartint els recursos (econòmics, personals...) de què
disposem
o Acollint la immigració i donant-los protagonisme
2. Transmetre la confiança que el Regne de Déu és aquí i que
una societat més justa i igualitària és possible
o Formulant els missatges en positiu
o Expressant la confiança en la comunitat i en tot allò que
és col·lectiu.
o Participant, com a col·lectiu d'Església, en les accions
(manifestacions, plataformes...) en defensa de la dignitat de les persones
afectades per desnonaments, retallades, acomiadaments.
o Fent aflorar el treball honest de tota la gent que fa
política, sindicalisme i associacionisme des de la generositat i l'altruisme, que n'hi
ha, i molta.
o Treballar en xarxa i al costat de la societat civil
3. Treballar a llarg termini, més enllà de la immediatesa
o Defugint la temptació del paternalisme i recuperant la
política com a mitjà amb capacitat d'eradicar la pobresa.
o Reprenent la lluita per una renda bàsica garantida per a
tots els ciutadans i per una redistribució del treball
o Treballar més en conjunt amb les Càritas locals, amb les
quals ens complementem.
o Formar-nos més i millor.
4. Comunicant-nos millor i fent visible l'Església que
formem tots plegats
o Fent determinats actes del nostre col·lectiu al carrer, com ja es va fer en la pregària del Primer de Maig
o Mostrant-nos com a cristians dins dels nostres entorns laborals, socials, associatius
o Fent determinats actes del nostre col·lectiu al carrer, com ja es va fer en la pregària del Primer de Maig
o Mostrant-nos com a cristians dins dels nostres entorns laborals, socials, associatius
o Cuidar el llenguatge i la forma del missatge per poder
connectar millor amb la gent que ens envolta.
o Fer-nos presents en xarxes eclesials i socials.
o Viure el pluralisme eclesial més positivament, intentar
connectar amb les parròquies.
o Treballar perquè la jerarquia eclesiàstica s'expressi més
sovint i millor sobre les qüestions socials, al costat dels més pobres.
o Conrear l'espiritualitat profunda del Déu dels pobres.
Probablement res d'especialment novedós. Només amb la
voluntat de ser autènticament seguidors de Jesús i d'ajudar-nos mútuament a
convertir els bons desitjos en fets.
La trobada finalitzà amb l'Eucaristia i amb la participació
en la manifestació convocada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
dimarts, 26 de febrer del 2013
dijous, 21 de febrer del 2013
divendres, 15 de febrer del 2013
Un petit favor per demà
Hola, amics i amigues!!!
Perdoneu que entri per la pantalla del vostre ordinador, mòbil o tablet. Només és per demanar-vos un favor. Un petit favor que no és per mi, sinó per tantes persones que estan escases de favors gratuïts i altruistes. Homes i dones que estan perdent molts drets bàsics: alimentació, habitatge, treball, sanitat, educació... Un favor per aquests éssers humans que estan tan afeixugats, cansats i tristos que li fan creure que ja no hi tenen cap dignitat. Però... que, mica en mica, volen cridar als quatre vents que existeixen recuperant el seu lloc a la societat.
Des de fa uns messos, exactament des de juny del 2012, que a Bellavista (Les Franqueses del Vallès) hem engegat Càritas a l'esglesia de Sant Francesc d'Assís. Uns 26 voluntaris i voluntàries que, després d'un temps de pregària, formació i organització senzilla i humil, han obert el seu cor a la realitat de la gent oferint uns petits projectes (servei d'acollida, taller de costura, taller de cuina, reforç escolar, habitatge, borsa de treball, pastoral de salut i atenció ancians i drogodependències). La porta del local parroquial ha estat testimoni del pas de més de 90 famílies que han passat demanant una mica de comprensió, amor i justícia. I, des d'aleshores, aquella porta de vidre roman oberta al xivarri de l'Esperit de l'esperança.
A la vegada, Càritas de Sant Francesc no s'ha tancat en ella mateixa sinó que, gràcies a la seva fidelitat a Jesucrist, s'ha fet més forta creant xarxa amb altres comunitats i sectors eclesials i amb altres col·lectius socials com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Granollers. Donant testimoni de seguidors i seguidores de Jesucrist hem trencat prejudicis amb persones que també lluiten per un altre món més just, igualitari, fratern... Participant en les assemblees de la PAH de Granollers cada dilluns hem obert nous camins d'enteniment, coordinació, treball i denúncia conjunta entre Càritas de Sant Francesc i la mateixa PAH. Les aturades de desnonaments, les concentracions en bancs, les anades i tornades als jutjats... ha servit per parlar amb el llenguatge dels pobres. Uns des de postures humanistes i altres des d'experiències creients. I sempre, buscant el protagonisme dels desfavorits i necessitats perquè arribin esdevenir-se subjectes del seu propi alliberament.
Per tant, insisteixo amb la suavitat de l'Evangeli, a participar d'aquest petit favor pels qui pateixen les conseqüències de la crisi econòmica. Participar en la Manifestació del proper dissabte 16 de febrer de 2013 a les 17:00h a la plaça Universitat (Barcelona). Sota el lema "16F pel dret a l'habitatge: contra el genocidi financer, assenyalem els responsables" les PAH en coordinació amb altres entitats i col·lectius volen denunciar aquelles actituds i accions que atempten contra els drets humans. També nosaltres com a Església de Jesucrist no hem de romandre al marge dels clams dels pobres d'ara ni de demà. Així, amb l'amor just i amb la justícia amorosa de l'Evangeli, podem expressar, fent nostres les paraules del papa Benet XVI que en aquests dies ha estat valent per renunciar al seu mandat fràgil per ser fort en l'amor de Déu: La caritat va més enllà de la justícia, perquè estimar és donar, oferir del que és «meu» a l’altre; però mai no manca de justícia, la qual porta a donar a l’altre el que és «seu», el que li correspon en virtut del seu ser i del seu obrar. No puc «donar» a l’altre del meu sense haver-li donat en primer lloc el que en justícia li correspon. Qui estima amb caritat els altres, és per damunt de tot just amb ells. No n’hi ha prou a dir que la justícia no és estranya a la caritat, que no és una via alternativa o paral·lela a la caritat: la justícia és «inseparable de la caritat», intrínseca a ella. La justícia és la primera via de la caritat o, com va dir Pau VI, la seva «mesura mínima», part integrant d’aquest amor «amb fets i de veritat» (1Jn 3,18) a què ens exhorta l’apòstol Joan. D’una banda, la caritat exigeix la justícia, el reconeixement i el respecte dels drets legítims de les persones i els pobles. S’ocupa de la construcció de la «ciutat de l’home» segons el dret i la justícia. D’una altra, la caritat supera la justícia i la completa seguint la lògica de l’entrega i el perdó. La «ciutat de l’home» no es promou només amb relacions de drets i deures sinó, abans i més encara, amb relacions de gratuïtat, de misericòrdia i de comunió. La caritat manifesta sempre l’amor de Déu també en les relacions humanes, atorgant valor teologal i salvífic a tot compromís per la justícia en el món. (Encíclica Caritas in Veritate, 6).
Així, per amor i justícia, feu-me el favor de comunicar aquesta invitació a les persones, comunitats, moviments, col·lectius que cregueu convenient. Perquè amb la suma de petits favors s'engrandeix el conjunt de la humanitat per molt que estigui ferida pel mal.
Moltes gràcies!!!
Una abraçada,
Pepe Baena
P.D.:
També ha arribat el ressó a algun mitjà de comunicació
http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/15621
Perdoneu que entri per la pantalla del vostre ordinador, mòbil o tablet. Només és per demanar-vos un favor. Un petit favor que no és per mi, sinó per tantes persones que estan escases de favors gratuïts i altruistes. Homes i dones que estan perdent molts drets bàsics: alimentació, habitatge, treball, sanitat, educació... Un favor per aquests éssers humans que estan tan afeixugats, cansats i tristos que li fan creure que ja no hi tenen cap dignitat. Però... que, mica en mica, volen cridar als quatre vents que existeixen recuperant el seu lloc a la societat.
Des de fa uns messos, exactament des de juny del 2012, que a Bellavista (Les Franqueses del Vallès) hem engegat Càritas a l'esglesia de Sant Francesc d'Assís. Uns 26 voluntaris i voluntàries que, després d'un temps de pregària, formació i organització senzilla i humil, han obert el seu cor a la realitat de la gent oferint uns petits projectes (servei d'acollida, taller de costura, taller de cuina, reforç escolar, habitatge, borsa de treball, pastoral de salut i atenció ancians i drogodependències). La porta del local parroquial ha estat testimoni del pas de més de 90 famílies que han passat demanant una mica de comprensió, amor i justícia. I, des d'aleshores, aquella porta de vidre roman oberta al xivarri de l'Esperit de l'esperança.
A la vegada, Càritas de Sant Francesc no s'ha tancat en ella mateixa sinó que, gràcies a la seva fidelitat a Jesucrist, s'ha fet més forta creant xarxa amb altres comunitats i sectors eclesials i amb altres col·lectius socials com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Granollers. Donant testimoni de seguidors i seguidores de Jesucrist hem trencat prejudicis amb persones que també lluiten per un altre món més just, igualitari, fratern... Participant en les assemblees de la PAH de Granollers cada dilluns hem obert nous camins d'enteniment, coordinació, treball i denúncia conjunta entre Càritas de Sant Francesc i la mateixa PAH. Les aturades de desnonaments, les concentracions en bancs, les anades i tornades als jutjats... ha servit per parlar amb el llenguatge dels pobres. Uns des de postures humanistes i altres des d'experiències creients. I sempre, buscant el protagonisme dels desfavorits i necessitats perquè arribin esdevenir-se subjectes del seu propi alliberament.
Per tant, insisteixo amb la suavitat de l'Evangeli, a participar d'aquest petit favor pels qui pateixen les conseqüències de la crisi econòmica. Participar en la Manifestació del proper dissabte 16 de febrer de 2013 a les 17:00h a la plaça Universitat (Barcelona). Sota el lema "16F pel dret a l'habitatge: contra el genocidi financer, assenyalem els responsables" les PAH en coordinació amb altres entitats i col·lectius volen denunciar aquelles actituds i accions que atempten contra els drets humans. També nosaltres com a Església de Jesucrist no hem de romandre al marge dels clams dels pobres d'ara ni de demà. Així, amb l'amor just i amb la justícia amorosa de l'Evangeli, podem expressar, fent nostres les paraules del papa Benet XVI que en aquests dies ha estat valent per renunciar al seu mandat fràgil per ser fort en l'amor de Déu: La caritat va més enllà de la justícia, perquè estimar és donar, oferir del que és «meu» a l’altre; però mai no manca de justícia, la qual porta a donar a l’altre el que és «seu», el que li correspon en virtut del seu ser i del seu obrar. No puc «donar» a l’altre del meu sense haver-li donat en primer lloc el que en justícia li correspon. Qui estima amb caritat els altres, és per damunt de tot just amb ells. No n’hi ha prou a dir que la justícia no és estranya a la caritat, que no és una via alternativa o paral·lela a la caritat: la justícia és «inseparable de la caritat», intrínseca a ella. La justícia és la primera via de la caritat o, com va dir Pau VI, la seva «mesura mínima», part integrant d’aquest amor «amb fets i de veritat» (1Jn 3,18) a què ens exhorta l’apòstol Joan. D’una banda, la caritat exigeix la justícia, el reconeixement i el respecte dels drets legítims de les persones i els pobles. S’ocupa de la construcció de la «ciutat de l’home» segons el dret i la justícia. D’una altra, la caritat supera la justícia i la completa seguint la lògica de l’entrega i el perdó. La «ciutat de l’home» no es promou només amb relacions de drets i deures sinó, abans i més encara, amb relacions de gratuïtat, de misericòrdia i de comunió. La caritat manifesta sempre l’amor de Déu també en les relacions humanes, atorgant valor teologal i salvífic a tot compromís per la justícia en el món. (Encíclica Caritas in Veritate, 6).
Així, per amor i justícia, feu-me el favor de comunicar aquesta invitació a les persones, comunitats, moviments, col·lectius que cregueu convenient. Perquè amb la suma de petits favors s'engrandeix el conjunt de la humanitat per molt que estigui ferida pel mal.
Moltes gràcies!!!
Una abraçada,
Pepe Baena
P.D.:
Aleshores Joan li digué:
--Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom
per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui
vénen amb nosaltres.
Jesús els respongué:
--No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres. (Lluc 9, 49-50)
També ha arribat el ressó a algun mitjà de comunicació
http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/15621
Subscriure's a:
Missatges (Atom)