dimarts, 30 de desembre del 2025

Missatge de Nadal com la vida mateixa

 


Mig centenar de capellans denuncien el desallotjament de Badalona “des de l’Evangeli”


Reproducció íntegra de la carta (traducció al català)

“…perquè no hi havia lloc per a ells a l’hostal” (Lc 2,7)

Mig centenar de sacerdots de tot l’Estat denunciem, “des de l’Evangeli”, l’actuació “de l’alcalde de Badalona i de les institucions que, emparant-se en la llei, han abandonat deliberadament els pobres”.

El 17 de desembre de 2025, unes 400 persones —en la seva majoria migrants— van ser desallotjades de l’edifici B9 de Badalona, ocupat des de 2023 davant l’absència d’alternatives habitacionals. El desallotjament, executat pels Mossos d’Esquadra per ordre judicial sol·licitada per l’Ajuntament del PP de Badalona, es va realitzar sense garantir allotjament, deixant moltes persones al carrer en ple hivern.

Després de l’expulsió, es va intentar una acollida temporal d’emergència en una parròquia de la ciutat, amb el suport de la Creu Roja, com a resposta humanitària mínima. Aquesta solució va ser avortada per la pressió de manifestacions veïnals i la manca de suport institucional. El resultat va ser clar: homes, dones i joves sense sostre, i una ciutat incapaç de mirar-los com a germans.

Des de l’Evangeli denunciem amb claredat l’actuació de l’alcalde de Badalona i de les institucions que, emparant-se en la llei, han abandonat deliberadament els pobres. No es pot invocar l’ordre mentre es destrueix la vida. No es pot parlar de seguretat quan es fabrica exclusió. No es pot governar fomentant la por i assenyalant l’estranger com a problema.

Cap ciutat és justa si deixa gent al carrer, cap política és legítima si humilia, i cap societat és cristiana si normalitza l’odi. La llei sense compassió és violència. L’ordre sense justícia és mentida. I l’Evangeli, avui, a la Badalona d’Albiol, ens jutja a tots.

Denunciem també una part de la societat que ha sortit al carrer no per acollir, sinó per expulsar; no per cuidar la convivència, sinó per blindar privilegis. Aquest rebuig organitzat, carregat de racisme i xenofòbia, no és una opinió: és una negació de la dignitat humana. “Vaig ser foraster i no em vau acollir” (Mt 25,43) no és un lema pietós, és un veredicte.

Jesús no s’identifica amb el poder que desallotja, sinó amb el pobre desallotjat. No camina amb qui criminalitza la misèria, sinó amb qui la pateix. Una Església, unes institucions i uns moviments socials que callen davant aquesta injustícia traeixen l’Evangeli i buiden de sentit la paraula humanitat, els Drets Humans elementals.

Proclamem que cap ciutat és justa si deixa gent al carrer, cap política és legítima si humilia, i cap societat és cristiana si normalitza l’odi. La llei sense compassió és violència. L’ordre sense justícia és mentida. I l’Evangeli, avui, a la Badalona d’Albiol, ens jutja a tots.

Nadal de Jesús, 2025


FontAgència Flama


dijous, 18 de desembre del 2025

Nota dels bisbes de la CET en relació al desallotjament de la nau B9 de Badalona 18-12-2025




El desallotjament de la nau B9 de Badalona ens interpel·la amb urgència com a Església i com a societat. Centenars de persones han quedat al carrer, a la intempèrie, en ple hivern, sense que s’hagi contemplat ni tan sols una «treva hivernal» com es fa en altres països europeus. Estem parlant de persones i per tant rebutgem els relats que els deshumanitzen pel fet de ser immigrants africans, negres i pobres: això és aporofòbia i xenofòbia. No són persones? Els cristians, no estem cridats a «estimar-los com a nosaltres mateixos» (Jn 13,34-35)?

La resposta no pot ser el silenci ni la indiferència. Abans de res, cal una resposta humanitària immediata. La situació exigeix també una anàlisi profunda de les causes que provoquen aquestes realitats. Demanem que s’avanci en la llei del sensellarisme que fa mesos s’està tramitant amb lentitud davant un desafiament que demana solucions més àgils.

Fem un oferiment i una crida a les administracions públiques competents i a les entitats del tercer sector a obrir amb urgència una taula de diàleg, amb la participació d’alguns representants dels afectats, per trobar una resposta coordinada a curt termini i una estratègia a mitjà termini.

L’Església catòlica fa temps que assenyala un model alternatiu i integral de gestió de la immigració. En cap cas la solució passa per claudicar del diàleg ni per enfrontar els ciutadans precaritzats. Busquem camins que garanteixin drets, seguretat i convivència per a ells i per al conjunt de la ciutadania.

Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET)




El desalojo de la nave B9 de Badalona nos interpela con urgencia como Iglesia y como sociedad. Centenares de personas han quedado en la calle, a la intemperie, en pleno invierno, sin que se haya contemplado ni siquiera una «tregua invernal» como se hace en otros países europeos. Estamos hablando de personas y por tanto rechazamos los relatos que las deshumanizan por el hecho de ser inmigrantes africanos, negros y pobres: esto es aporofobia y xenofobia. ¿No son personas? Los cristianos, ¿no estamos llamados a «amarlos como a nosotros mismos» (Jn 13,34-35)?

La respuesta no puede ser el silencio ni la indiferencia. Ante todo, hace falta una respuesta humanitaria inmediata. La situación exige también un análisis profundo de las causas que provocan estas realidades. Pedimos que se avance en la ley del sinhogarismo que hace meses se está tramitando con lentitud, ante un desafío que pide soluciones más ágiles.

Hacemos un ofrecimiento y una llamada a las administraciones públicas competentes y a las entidades del tercer sector a abrir con urgencia una mesa de diálogo, con la participación de algunos representantes de los afectados, para encontrar una respuesta coordinada a corto plazo y una estrategia a medio plazo.

La Iglesia católica hace tiempo que señala un modelo alternativo e integral de gestión de la inmigración. En ningún caso la solución pasa por claudicar del diálogo ni por enfrentar los ciudadanos precarizados. Busquemos caminos que garanticen derechos, seguridad y convivencia para ellos y para el conjunto de la ciudadanía.

Obispos de la Conferencia Episcopal Tarraconense (CET)





dimecres, 17 de desembre del 2025

Beatificació de militants de la JOC a Nostre Dame de Paris

 


El passat 13 de desembre de 2025 es van beatificar 50 màrtirs: joves de la JOC junt a preveres, seminaristes, scouts i altres membres de l'Acció Catòlica assassinats i morts a camps de concentració nazis. 

La missa de beatificació va ser presidida pel cardenal Jean-Claude Hollerich, arquebisbe de Luxemburg, davant nombrosos fidels, bisbes, religiosos i familiars dels màrtirs.


Per més informació: 

https://www.notredamedeparis.fr/beatification-50-martyrs-apostolat/

https://www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2025-12/beatos-50-martires-paris-hollerich-homilia.html

https://www.josephcardijn.com/en/home

https://www.alvermetalli.com/2025/09/los-que-estan-por-venir-los-martires-del-nazismo/




divendres, 5 de desembre del 2025

Fer pastoral obrera 

en un canvi d’època


(Mercè Solé) Unes 130 persones, provinents de 32 diòcesis ens hem trobat aquest cap de setmana (22-23 de novembre de 2025) a l’Escorial. Delegacions territorials de pastoral obrera, representants de la JOC de Catalunya i de la JOC d’Espanya, ACO, HOAC, Hermandades del Trabajo, religioses, consiliaris... amb ganes de retrobar-nos i de reflexionar junts.

Dos temes damunt la taula: l’evangelització del món obrer en un canvi d’època (amb una molt interessant ponència d’Estrella Moreno, doctora en teologia i directora de l’IDTP de Bilbao) i la pastoral obrera des de les parròquies. 

La Dra. Moreno es va centrar sobretot en el retrat de la generació “mil·lenial”. En va fer un retrat complet, amb aspectes econòmics, laborals, antropològics i culturals, que va esdevenir un retrat dels joves, però també la nostra pròpia història. Ens vam descobrir navegant per un mar de canvis i novetats on hi ha qui surfeja i hi ha qui, com nosaltres, intentem capbussar-nos per comprendre, establir vincles, fer més humana la realitat. Una anàlisi que ajuda a entendre escletxes, prejudicis i punts en comú. De fet ens deia que una realitat nova necessita respostes noves. I tenia raó. Però és més fàcil de dir que de fer.

Alguna cosa es deu estar movent, malgrat tot, perquè a la trobada, i a diferència d’anteriors edicions, hi havia noves delegacions i un bon grupet de joves. Les noves delegacions obren camí plantejant la pastoral obrera en un context diocesà i sense els moviments que habitualment hi donen suport. És un repte interessant i de futur: caminar sense els moviments de tota la vida (ACO, GOAC, JOC...), tenir present especialment el context parroquial i civil, utilitzar un llenguatge entenedor, i tota la creativitat que comporta la voluntat de mantenir-se al costat dels treballadors en situació de precarietat. Tenint present que en el món del treball immigrants, dones i joves ocupen els espais més vulnerables. Tot això mentre els “boomers”, que som avui majoria a la pastoral obrera, comencem a jubilar-nos amb unes pensions més dignes que els sous dels treballadors precaris en actiu. Si més no, de moment.

L’altre eix de la trobada ha estat el treball des de les parròquies. Els qui, com servidora, vam créixer en la fe en una parròquia que mantenia els mateixos objectius que l’ACO i la JOBAC en el seu moment, en conservem una grata memòria. Els moviments potser ofereixen més protagonisme (en el sentit de més corresponsabilitat) als laics, i eixamplen més fàcilment l’àmbit del compromís en la frontera (o en la perifèria, en termes més actuals). Però l’espiritualitat era la mateixa.

Maru Megina, ex-presidenta de l’HOAC, va centrar aquesta necessària vinculació amb les parròquies des de la Comunió, la Participació i la Missió i va oferir unes quantes pistes realistes i pràctiques, que van ser molt ben rebudes. Hem constatat però que, malgrat la sinodalitat i  l’esperó a sortir a l’encontre de la gent  (sobretot de la més vulnerable) ens trobem amb el rebuig o la indiferència d’alguns rectors i de vegades també de les comunitats. Potser pel seu desconeixement pràctic del pensament social de l’Església. Com si vincular fe cristiana i implicació social fos una mena de sacrilegi, quan de fet és una clara crida a viure de forma coherent en el món, posant el bé comú al centre i des de la llibertat de cadascú.

Que ara en el conjunt de l’Església es treballi per la presència pública dels laics, no significa que es valori o es visibilitzi la tasca dels moviments especialitzats. Els bisbes han pres altres opcions. Per tot plegat, sortia majoritàriament la necessitat d’una presència humil i tranquil·la a les parròquies, de promoure sobretot l’acollida, d’aprendre a viure en la diversitat cultural i eclesial i de no llençar la tovallola. 

Continua molt vigent per a nosaltres el discurs del document “La Pastoral Obrera de Tota l’Església”: és el nostre deure bastir ponts entre l’Església i el món obrer, i, sobretot, viure i transmetre l’Evangeli de Jesús enmig de la precarietat.

Una taula rodona sobre l'habitatge organitzat per l'ACO del Vallès Occidental