Mig centenar de capellans denuncien el desallotjament de Badalona “des de l’Evangeli”
Reproducció íntegra de la carta (traducció al català)
“…perquè no hi havia lloc per a ells a l’hostal” (Lc 2,7)
Mig centenar de sacerdots de tot l’Estat denunciem, “des de l’Evangeli”, l’actuació “de l’alcalde de Badalona i de les institucions que, emparant-se en la llei, han abandonat deliberadament els pobres”.
El 17 de desembre de 2025, unes 400 persones —en la seva majoria migrants— van ser desallotjades de l’edifici B9 de Badalona, ocupat des de 2023 davant l’absència d’alternatives habitacionals. El desallotjament, executat pels Mossos d’Esquadra per ordre judicial sol·licitada per l’Ajuntament del PP de Badalona, es va realitzar sense garantir allotjament, deixant moltes persones al carrer en ple hivern.
Després de l’expulsió, es va intentar una acollida temporal d’emergència en una parròquia de la ciutat, amb el suport de la Creu Roja, com a resposta humanitària mínima. Aquesta solució va ser avortada per la pressió de manifestacions veïnals i la manca de suport institucional. El resultat va ser clar: homes, dones i joves sense sostre, i una ciutat incapaç de mirar-los com a germans.
Des de l’Evangeli denunciem amb claredat l’actuació de l’alcalde de Badalona i de les institucions que, emparant-se en la llei, han abandonat deliberadament els pobres. No es pot invocar l’ordre mentre es destrueix la vida. No es pot parlar de seguretat quan es fabrica exclusió. No es pot governar fomentant la por i assenyalant l’estranger com a problema.
Cap ciutat és justa si deixa gent al carrer, cap política és legítima si humilia, i cap societat és cristiana si normalitza l’odi. La llei sense compassió és violència. L’ordre sense justícia és mentida. I l’Evangeli, avui, a la Badalona d’Albiol, ens jutja a tots.
Denunciem també una part de la societat que ha sortit al carrer no per acollir, sinó per expulsar; no per cuidar la convivència, sinó per blindar privilegis. Aquest rebuig organitzat, carregat de racisme i xenofòbia, no és una opinió: és una negació de la dignitat humana. “Vaig ser foraster i no em vau acollir” (Mt 25,43) no és un lema pietós, és un veredicte.
Jesús no s’identifica amb el poder que desallotja, sinó amb el pobre desallotjat. No camina amb qui criminalitza la misèria, sinó amb qui la pateix. Una Església, unes institucions i uns moviments socials que callen davant aquesta injustícia traeixen l’Evangeli i buiden de sentit la paraula humanitat, els Drets Humans elementals.
Proclamem que cap ciutat és justa si deixa gent al carrer, cap política és legítima si humilia, i cap societat és cristiana si normalitza l’odi. La llei sense compassió és violència. L’ordre sense justícia és mentida. I l’Evangeli, avui, a la Badalona d’Albiol, ens jutja a tots.
Nadal de Jesús, 2025
Font: Agència Flama
