divendres, 12 de novembre del 2021

Una xerrada a ACO amb molta responsabilitat alegre

 


«VIURE LA RESPONSABILITAT JOIOSAMENT», AMB DANI JOVER

Segon Comitè General de curs celebrat el 23 d’octubre

OCTUBRE 25/JOAN ANDREU PARRA/

«Viure la responsabilitat amb alegria és l’única manera d’exercir la responsabilitat per als cristians», va ser la tesi principal de Dani Jover Torregrosa, educador i emprenedor social, que va desenvolupar al Comitè General formatiu que portava per títol Viure la responsabilitat joiosament i que l’ACO va celebrar el dissabte 23 d’octubre.

El ponent va argumentar que «responsabilitat i alegria no són un oxímoron» i va advocar per superar la «tradició culpabilitzadora del militantisme sacrificial en el sentit que assumir una responsabilitat és assumir càrregues». «Una responsabilitat que t’amargui, és una mala responsabilitat», va concloure.  Probablement, aquesta idea és la que allunya de la responsabilitat moltes persones que prefereixen no cremar-se. Jover va recordar el significat de responsabilitat, que és «la capacitat i la possibilitat de donar resposta. Una resposta que pot ser prefabricada o bé creativa, si la construïm».

L’autor del darrer Anem a fons de l’ACO, va contraposar dos camins a l’hora d’exercir la responsabilitat: el clàssic, amb un lideratge fort i autoritari (envoltat de trets tòxics i patològics com masoquisme, ansietat, neurosi i obsessió) i el de la responsabilitat compartida. «El millor exemple el trobem en el Papa i el col·legi cardenalici. Episcopus, malgrat la degeneració posterior, ens diu que la tradició col·legida és consubstancial a l’Església», va sostenir. «En la tradició cristiana podem trobar el poder com a servei i cooperació o bé el poder com a domini i imposició», va continuar.

 «La responsabilitat és una cosa molt seriosa»

Jover va voler remarcar que «la nostra primera responsabilitat és en néixer: el fet de ser protagonistes de la nostra vida i responsabilitzar-nos de viure, de conviure, de tenir una vida plena». En aquest sentit, va convidar a «superar marcs ideològics que ens porten a pensar que la responsabilitat és només per a uns líders elegits» i a «viure la responsabilitat amb goig, com a factor d’alegria i no pas amb preocupació i por».

El ponent, procliu a les tríades, va ajudar-se del misteri de la Santíssima Trinitat i la pericoresi (interpenetració de les tres naturaleses: Pare, Fill i Esperit Sant) per explicar la responsabilitat i va proposar un doble triangle: Solidaritat-Sobrietat-Interioritat i Respecte-Confiança-Cura. També va fer servir alguns símbols marins per explicar alguns trets de la responsabilitat.

Finalment, va alertar davant tres temptacions a l’assumir la responsabilitat: projectar la nostra personalitat i marcar amb aquests trets l’exercici de la responsabilitat; prescindir de l’habilitat organitzativa («l’organització és la manera de fer viable i realitzable allò que és desitjable»); i la desmesura, no tenir un sentit del límit («les metes han de ser assequibles; cal una relació entre metes, mètodes i mitjans adequats»). I va concloure: «El sentit de la responsabilitat és l’art de conjugar el desitjable amb el possible. El morter d’aquest pont és Déu, saber-nos obrers de la vinya del Senyor.»


«VIVIR LA RESPONSABILIDAD GOZOSAMENTE», CON DANI JOVER

Segundo Comité General de curso celebrado el 23 de octubre

«Vivir la responsabilidad con alegría es la única manera de ejercer la responsabilidad para los cristianos», fue la tesis principal de Dani Jover Torregrosa, educador y emprendedor social, que desarrolló en el Comité General formativo que llevaba por título Vivir la responsabilidad gozosamente y que ACO celebró el sábado 23 de octubre.

El ponente argumentó que «responsabilidad y alegría no son un oxímoron» y abogó por superar la «tradición culpabilizadora del militantismo sacrificial en el sentido que asumir una responsabilidad es asumir cargas». «Una responsabilidad que te amargue, es una mala responsabilidad», concluyó. Probablemente, esta idea es la que aleja de la responsabilidad a muchas personas que prefieren no quemarse. Jover recordó el significado de responsabilidad, que es «la capacidad y la posibilidad de dar respuesta. Una respuesta que puede ser prefabricada o bien creativa, si la construimos».

El autor del último Vamos a fondo de ACO, contrapuso dos caminos a la hora de ejercer la responsabilidad: el clásico, con un liderazgo fuerte y autoritario (rodeado de rasgos tóxicos y patológicos como masoquismo, ansiedad, neurosis y obsesión) y el de la responsabilidad compartida. «El mejor ejemplo lo encontramos en el Papa y el colegio cardenalicio. Episcopus, a pesar de la degeneración posterior, nos dice que la tradición colegida es consustancial a la Iglesia», sostuvo. «En la tradición cristiana podemos encontrar el poder como servicio y cooperación o bien el poder como dominio e imposición», continuó.

«La responsabilidad es algo muy serio»

Jover quiso remarcar que «nuestra primera responsabilidad es al nacer: el hecho de ser protagonistas de nuestra vida y responsabilizarnos de vivir, de convivir, de tener una vida plena». En este sentido, invitó a «superar marcos ideológicos que nos llevan a pensar que la responsabilidad es sólo para unos líderes elegidos» y en «vivir la responsabilidad con gozo, como factor de alegría y no con preocupación y miedo».

El ponente, proclive a las tríadas, se ayudó del misterio de la Santísima Trinidad y la pericoresis (interpenetración de las tres naturalezas: Padre, Hijo y Espíritu Santo) para explicar la responsabilidad y propuso un doble triángulo: Solidaridad-Sobriedad-Interioridad y Respeto-Confianza-Cuidados. También usó algunos símbolos marinos para explicar algunos rasgos de la responsabilidad.

Finalmente, alertó ante tres tentaciones al asumir la responsabilidad: proyectar nuestra personalidad y marcar con estos rasgos el ejercicio de la responsabilidad; prescindir de la habilidad organizativa («la organización es la manera de hacer viable y realizable lo que es deseable»); y la desmesura, no tener un sentido del límite («las metas deben ser asequibles; hay una relación entre metas, métodos y medios adecuados»). Y concluyó: «El sentido de la responsabilidad es el arte de conjugar lo deseable con lo posible. La argamasa de este puente es Dios, sabernos obreros de la viña del Señor.»


A l'enllaç teniu disponible la xerrada en castellà en format àudio:

Xerrada d'en Dani Jover


Font: Acció Catòlica Obrera