 Els membres del Secretariat de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC) expressem el nostre sentiment de condol per la mort del bisbe D. Antonio Algora, que va morir a Madrid el proppassat 15 d’0ctubre, després d’una convalescència de quasi un mes a l’hospital, a causa de la Covid. El bisbe Algora ha sigut durant 27 anys el bisbe responsable del Departament de Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Espanyola. Hem compartit múltiples trobades i reunions al llarg d’aquests anys. Sempre hem trobat en ell una persona i un pastor senzill, obert, dialogant, proper al món del treball, als treballadors i treballadores. Durant aquest temps ha compartit amb els moviments apostòlics les diferents crisis viscudes al nostre país i que han anat precaritzant la feina i la vida dels qui només tenen el seu treball per a viure. Com a consiliari de les Hermandades del Trabajo, i després com a bisbe de Terol i de Ciudad Real, ha estat un home que ha estimat els seus pobles, sempre atent a la realitat concreta del treball i de la pastoral, que com a cristians i treballadors, ha estat i és la nostra principal acció. Testimoni agraït de tants homes, dones i joves militants, generosos i entregats amb el vestit del servei, valorava aquest tresor de l’Església, desconegut moltes vegades, incomprès moltes altres. Ell mateix va viure també moments d’incomprensió que sabia afrontar amb humor i patiment discret. A les reunions del Consell Assessor del Departament de Pastoral Obrera, sempre l’hem trobat escoltant amb atenció, participant com un més, comunicant-nos les seves sàvies experiències, sense imposar res, que enllaçava una darrera l’altra com diu Jesús: Tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles (Mateu 13,52) Tots els qui formem la família de la pastoral obrera a casa nostra donem gràcies a Déu pel seu testimoni com a deixeble i apòstol (com a creient i pastor) de Jesucrist. Que la pastoral obrera és de tota l’Església va ser una de les seves conviccions i lluites. Que el Pare Bo l’hagi acollit. Ben segur que hem guanyat un intercessor davant d’ell en aquesta situació de pandèmia, que tant amenaça la salut, el treball i la vida de les persones i a nivell social. Amb Don Antonio, i tants militants, volem pregar una vegada més i ben significativament en aquesta hora: Que les obreres i obrers morts en el camp de l’honor del treball i de la lluita descansin en pau. Gràcies D. Antonio. Comptem amb la seva pregària.
Barcelona, a 17 d’octubre de 2020  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada