(Fundació Pere Tarrés) Nadal és una època per compartir però, malauradament, també sol estar associat al consum. Qualsevol compra té un impacte i és important recordar la responsabilitat que implica. Allò que consumim i com ho consumim té diverses conseqüències, des de la cadena de producció fins el seu ús i petjada ambiental.
Com l’entitat d’educació en el lleure més gran de Catalunya, la Fundació Pere Tarrés ha volgut contribuir a l’experiència d’unes celebracions nadalenques amb consciència de la responsabilitat que tenim tots plegats en aconseguir un món millor. En aquest sentit, un equip de docents i experts en temes socials, mediambientals i jocs de l’entitat ha elaborat un decàleg amb recomanacions i consells adreçades al equips educatius i famílies per aconseguir viure Nadal de manera més responsable i sostenible.
1. Productes de comerç just: cada vegada més tenim a la nostra disposició eines que permeten conèixer productes valorats pel seu impacte social. El mapa d'economia solidària ‘Pam a pam’, que ofereix fins a quinze criteris relacionats amb les condicions laborals dels treballadors o les característiques de sostenibilitat. Un altre exemple és la plataforma ‘Ethical Time’. A través d’aquesta aplicació, els usuaris poden adquirir roba elaborada segons criteris de sostenibilitat ecològica i de respecte pels drets humans. No podem oblidar que la indústria de la moda és la segona més contaminant.
2. Optar pel comerç de proximitat: consumir a les botigues de barri no només fomenta les relacions veïnals a través de la relació interpersonal entre veïns i la consolidació de la idea de pertinença a la comunitat, sinó que també dona una empenta a l’economia local. Escollir el comerç de proximitat té beneficis econòmics, socials i de sostenibilitat.
3. Compres amb banca ètica: la popularització de les targetes bancàries contactless contribueix a perdre la consciència de pagament a les nostres compres. Les entitats financeres, que assumeixen la despesa de la producció de la targeta de crèdit, reben una compensació cada cop que es fa servir. Una opció pot ser invertir aquesta bonificació en un impacte social, tal com promou l’associació FETS de banca ètica. Alguns possibles intermediaris en el pagament són Coop57, Fiare, Oikocrèdit o Triodos Bank.
4. Regalar joguines no sexistes: els models que perceben els infants poden marcar els seus patrons de comportament quan siguin adults. Per tant, és imprescindible evitar les joguines sexistes i que incloguin estereotips de gènere, com ara cotxes per als nens i cuines per a les nenes. El joc ha de promoure els talents sense distinció de gènere i és per això que s’ha de posar atenció en no regalar joguines que cosifiquin les dones ni que distorsionin la pluralitat de la societat.
5. Evitar les joguines bèl·liques: hem d’evitar comprar joguets que incitin a la violència perquè fomenten la competència, el concepte de superioritat i l’enfrontament entre infants. Normalitzar aquest tipus de joguines suposa facilitar que els infants assumeixen la violència com a part de la seva relació amb els altres. Regalar jocs tradicionals i senzills com unes cordes, uns guixos o unes baldufes de fusta és econòmic i engresca a compartir, sortir al carrer i jugar plegats.
6. Fer regals immaterials: les experiències o presents amb valor immaterial i simbòlic poden tenir un significat especial i profund per a qui els rep. Posar el nom a un estel, regalar temps, fer una aportació a una entitat solidària en nom del destinatari, comprar entrades pel cinema o un concert, apadrinar una mascota o compartir una activitat només són algunes idees de regals que no generen residus però sí que enforteixen les relacions interpersonals.
7. Mobilitat sostenible: mantenir uns bon hàbits quotidians inclou també evitar l’ús del transport privat. A més d’aportar beneficis per a la salut, viatjar en transport públic col·lectiu, anar en bicicleta o caminar redueix la producció de gasos tòxics a l’atmosfera, a banda de reduir la congestió viària, el consum de combustible i els nivells de soroll ambiental.
8. Felicitacions electròniques: es poden desitjar unes bones festes sense abusar del paper. Any rere any s’envien milers de targetes de Nadal que suposen un malbaratament de recursos econòmics i de paper. Les felicitacions electròniques són una molt bona alternativa. A Internet existeixen moltes pàgines on crear-les de manera gratuïta i arriben de manera immediata al destinatari.
9. Planificació a la cuina per no llençar menjar: la previsió a l’hora de dissenyar els menús de Nadal ajuda a racionalitzar les compres i evitar que es llenci menjar. És aconsellable defugir del consum compulsiu i fora de la llista de la compra perquè afavoreix el malbaratament dels aliments. També suposa un encert optar per menús elaborats amb menjar saludable i productes de proximitat.
10. Reutilitzar i reduir: a l’hora de muntar el pessebre, fer servir serradures enlloc de molsa, muntar l’arbre de Nadal amb cartrons o tornar a decorar amb els guarniments d’anys anteriors disminueix l’impacte mediambiental. Reduir el consum compulsiu de productes nocius per al medi ambient i la salut també passa per evitar l’ús de plàstic. A l’hora d’anar a comprar, es poden fer servir el carretó de la compra o el cistell, usar bosses de roba o comprar productes a l’engròs. Quan es fan regals, és preferible triar aquells que portin pocs embolcalls, perquè es converteixen en residus difícils de tractar. La separació correcte de les deixalles és clau per facilitar que alguns materials tornin a formar part de la roda de consum. Per resoldre dubtes sobre què va a cada contenidor, hi ha manuals que es poden trobar a biblioteques, papereries o a Internet.
Aquests consells posen de relleu que és una responsabilitat de tots tenir una visió de futur i ser conscients de com les nostres accions tenen una repercussió en el món. Està en les nostres mans contribuir a la creació d’un món més just, sostenible i inclusiu, no només per Nadal, sinó durant tot l’any.