dimarts, 27 de novembre del 2018
Las cinco claves de la huelga de los médicos de atención primaria
Unos 5.700 médicos de cabecera, pediatras, odontólogos y ginecólogos de los centros de atención primaria (CAP) del Institut Català de la Salut (ICS) están llamados a cinco días de huelga, entre
este lunes 26 de noviembre y el próximo día 29. En paralelo, el
sindicato convocante, Metges de Catalunya (MC), también llama a la
huelga a los 10.000 facultativos que trabajan en la sanidad concertada: 53
hospitales de agudos, 86 equipos de atención primaria, 50 centros
sociosanitarios y 25 de salud mental gestionados por las patronales. El
paro pretende evidenciar el enojo de los facultativos por la sobrecarga
de trabajo, el colapso de las consultas y por una mejora de la calidad
asistencial. Estos son los principales motivos de queja de los
profesionales.
1. Falta de inversión: El sindicato Metges de Catalunya denuncia que "el presupuesto que se asigna a la atención primaria no para de menguar desde
el 2010". Y pone cifras: esta área ha pasado de recibir el 18,4% de la
cuantía de salud de la Generalitat hace ocho años al 16,9% actual, lejos
del 25% que los profesionales consideran necesario.
2. Déficit de profesionales: Los médicos aseguran
que faltan profesionales en todos los ámbitos de la salud que confluyen
en los centros de atención primaria. Un ejemplo: consideran que hay un déficit del 30% de facultativos en Pediatría.
De ahí que la oferta que hizo Salut el pasado miércoles para intentar
frenar la huelga (incorporar a 200 médicos de familia más) parece
insuficiente.
3. Pérdida de poder adquisitivo: Metges de Catalunya también reprocha la bajada de un 30% del poder adquisitivo de
los facultativos que trabajan en los centros de atención primaria
(CAP). Y advierte del perjuicio doble de esta situación: el sueldo
inadecuado provoca que muchos médicos opten por buscar trabajo en
hospitales en lugar de los ambulatorios. El gremio quiere recuperar las
retribuciones y condiciones de trabajo recortadas en el 2010, percibir
el pago del complemento de carrera profesional desde su concesión, sin
demoras, y hacer voluntarias y no obligatorias las guardias, entre otras
demandas.
4. Listas de espera interminables: Las listas de
espera para obtener cita en un CAP son mucho más largas de lo
aconsejable, solo el 33% de los pacientes consigue cita en el CAP en menos de cinco días, ante
lo que la huelga reclamará el acceso a la consulta ordinaria programada
en 48 horas, 30 días de demora máxima para derivaciones preferentes y
90 días máximo para las ordinarias.
5. Poco tiempo para atender al paciente: El
sindicato avisa de que los profesionales están "agotados" y que la
estructura organizativa actual no les permite dar un servicio correcto,
pues tampoco se dedican los minutos necesarios a cada enfermo. Según sus
cálculos, son necesarios 12 minutos para atender a
cada persona. También reclaman que cada profesional tenga que recibir
un límite de 28 visitas diarias y fijar una ratio de 1.300 pacientes
por médico de familia, 1.000 por pediatra y 8.800 por ginecólogo.
Fuente: El Periódico
Pastoral Obrera davant la precarietat
Posted: 26 Nov 2018 03:25 AM PST
Comunicado de las XXIV Jornadas Generales de Pastoral Obrera.
Con el lema “Acompañar en la precariedad” el Departamento de Pastoral Obrera, de la CEAS de la Conferencia Episcopal Española ha celebrado,
del 23 al 25 de noviembre en Ávila, las XXIV Jornadas generales de
Pastoral Obrera, cuyo objetivo ha sido profundizar en cómo acompañar a
las personas empobrecidas del mundo obrero.
La ponencia presentada por D. José Luis Segovia Bernabé, Vicario de Pastoral Social e Innovación de la Archidiócesis de Madrid,
ha señalado la necesidad de reconocer que la precariedad, fruto de la
injusticia en el trabajo y de la vulneración de los derechos personales
de los trabajadores y los derechos sociales de las familias, es un
elemento de este sistema que deshumaniza; evitable, por tanto.
Ha
invitado a no olvidar que está en la misma naturaleza de la Iglesia
acompañar en la precariedad la vida de tantos trabajadores desde la
encarnación en sus mismas condiciones de vida, haciéndose sacramento de la impotencia compartida.
Desde esta sacramentalidad, que hemos de vivir toda la Iglesia, hemos
de ofrecer a Jesucristo, salvación para todos, en la tarea política de
construir humanidad que sane, reconstruya, y reconcilie la relación
humana, social y con la creación.
Hemos compartido la experiencia de acompañamiento en la precariedad, desde la Asociación de Barrios Ignorados de Andalucía,
que nos ha llamado la atención sobre las fracturas vitales que la
precariedad provoca, la pobreza que genera, el aislamiento y descarte
social de familias enteras, especialmente de los jóvenes que los
habitan, a quienes se aboca a un presente de exclusión, carente de
sentido y un futuro sin esperanza.
La
experiencia del acompañamiento al precariado desde el sindicato, que
hemos escuchado, nos reafirma en la necesidad de pedir a las
organizaciones sindicales que realicen su imprescindible función social,
poniendo en el centro a los trabajadores precarizados, a los
desempleados, a los trabajadores pobres, para, como pide el papa
Francisco, construir justicia juntos.
Desde esas reflexiones y experiencias hemos acogido retos y llamadas:
A
hacernos Sacramento de la impotencia compartida viviendo en la
precariedad, como Iglesia que habita en medio de las casas de sus hijos e
hijas para poder compartir en la esperanza su propio camino de
humanización. La evangelización pasa por el camino de la compasión, de
la pasión compartida, para crecer en comunión con los empobrecidos.
A
recordar a toda la Iglesia el ineludible camino de seguimiento de
Jesucristo en medio de los gozos y las tristezas de toda la humanidad y,
especialmente, del mundo obrero que comporta nuestra fe. El mundo
obrero precarizado y empobrecido sigue existiendo. Solo con los pobres
podremos recorrer los caminos del Evangelio.
A
exigir de todas las Administraciones la inclusión social de todos los
descartados —personas, familias, barrios— mediante políticas que hagan
reales los Derechos Humanos: derecho a trabajo decente, a vivienda, a
educación, salud… Y a exigir que realicen su tarea ineludible al
servicio del bien común desde la restauración de la dignidad del trabajo
humano, de las personas trabajadoras y sus familias.
Como
dice el papa Francisco, “cualquier forma de trabajo tiene detrás una
idea sobre la relación que el ser humano puede o debe establecer con lo
otro de sí.” (LS 125) “El hombre es el autor, el centro y el fin de toda
la vida económico-social. No obstante, cuando en el ser humano se daña
la capacidad de contemplar y de respetar, se crean las condiciones para
que el sentido del trabajo se desfigure. (CA 37) Tenemos necesidad de
preservar el trabajo humano, por eso es necesario que se siga buscando
como prioridad el objetivo del acceso al trabajo por parte de todos”. (LS 127)
“El
gran objetivo debería ser siempre permitirles a los pobres una vida
digna a través del trabajo, porque el trabajo es una necesidad, parte
del sentido de la vida en esta tierra, camino de maduración, de
desarrollo humano y de realización personal.” (LS 128)
En
la precariedad, la esperanza. ¿Cómo hacer para no dejarse robar la
esperanza en las «arenas movedizas» de la precariedad? Con la fuerza del
Evangelio.1
En
este día contra la violencia de género en que hemos orado desde el
dolor de las víctimas, y con esta esperanza, nos convocamos para la
celebración el año próximo de las XXV Jornadas, en la celebración del
veinticinco aniversario de la publicación del documento de la CEE La Pastoral Obrera de toda la Iglesia.
Ávila, 25 de noviembre de 2018.
Fiesta de Jesucristo, rey del Universo.
Fiesta de Jesucristo, rey del Universo.
—
1 Mensaje del santo padre Francisco a los participantes en el Congreso Nacional de la Conferencia Episcopal Italiana (CEI), 24-26 de octubre de 2014, Salerno.
1 Mensaje del santo padre Francisco a los participantes en el Congreso Nacional de la Conferencia Episcopal Italiana (CEI), 24-26 de octubre de 2014, Salerno.
dissabte, 24 de novembre del 2018
dijous, 15 de novembre del 2018
Una declaració del MTCE davant el treball digital
Cal dir que l'HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica) i l'ACO (Acció Catòlica Obrera) formen part del MTCE (Moviment de Treballadors Cristians d'Europa).
dimecres, 14 de novembre del 2018
Bon cinema per a reflexionar
Benvolguts responsables, representants de moviments i consiliaris:
La Delegació d’Apostolat Seglar del Bisbat de Terrassa (DAST), en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Terrassa, us convidem a participar a la XV Mostra de Cinema Espiritual 2018.
La Delegació d’Apostolat Seglar del Bisbat de Terrassa (DAST), en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Terrassa, us convidem a participar a la XV Mostra de Cinema Espiritual 2018.
Les pel·lícules d’enguany són:
«LA TORTUGA ROJA » de Michael Dudocch, el dilluns 19 de novembre
“DIOS MÍO, PERO QUE TE HEMOS HECHO?” de Philippe Chauveron, el dilluns 26 de novembre.
Les dues sessions comencen a les 20.00h. al Cinema Catalunya, c. St. Pere 9, Terrassa.
Anunciem que aquest cicle de cinema s’acaba amb una matinal de CINEMA INFANTIL el dissabte 9 de març de 2019.
D’aquesta sessió en rebreu informació més detallada en els propers dies.
Us adjuntem programa perquè en feu divulgació.
Secretaria DAST (Delegació d'Apostolat Seglar de la Diòcesi de Terrassa)
dilluns, 12 de novembre del 2018
Un intercanvi de l'ACO des de l'espiritualitat militant
Els propers dies 6 a 9 de
desembre se celebra l’Intercambio de l’ACO per als militants de totes
les zones i diòcesis. Serà a la Casa d’Espiritualitat Emaús que està a
Pozuelo de Alarcón. El tema de la trobada serà “L’espiritualitat en
l’acció” i estarà acompanyat pel consiliari de la diòcesi d’Alacant,
Pepe Lozano.
La trobada està sent preparada pels militants de la diòcesi de Madrid
i s’han previst diversos espais de pregària, formació, tallers i alguna
excursió també. S’ha fet una reserva de vàries habitacions dobles a la
casa de Pozuelo de Alarcón i hi ha la possibilitat que vinguin també
famílies amb nens ja que hi haurà servei d’acollida i animació per la
canalla. Els preus de la trobada són 111 euros els adults i 57 euros els
infants (3 a 14 anys). Per inscripcions ens heu d’enviar un email a coordinacio@acocat.orgcom a màxim el 26 de novembre.
El consiliari Pepe Lozano remarca l’oportunitat de l’Intercambio
per «poder trobar-nos en profunditat amb nosaltres mateixos, com ens
veiem, i si assumim la marxa que porta la nostra vida; perquè els equips
es trobin amb la seua realitat, objectivem la nostra vida comunitària i
fem un bon discerniment a la llum de la Paraula i de les llums que El
Senyor ens done a través del seu Esperit; i per poder viure una trobada
íntima-total amb la persona de Jesús (l'espai que anem a compartir, la
trobada amb nosaltres i amb els companys, la convivència i totes les
aportacions, els moments d'oració, totes aquestes coses seran
manifestacions de la persona de Jesús. Es tracta que ens situem, des del
principi, a partir de la fe).»
Per últim, us compartim la reflexió del Fran d’Alacant: «Molt sovint
enfoquem les coses des d’allò que ens ve de gust, ens crida l’atenció o
ens aporta quelcom. Si em centro en l’Intercambio, per exemple, em
podria plantejar anar-hi o no en funció de vàries circumstàncies: que
m’ho permeti la meva feina o obligacions, que el tema m’interessi, que
la ponència m’aporti... Tot això, molt lògic i normal, no deixa de ser
un enfocament des del jo mateix. Després d’haver reflexionat sobre això,
penso que és important la presència de tots i cadascú de nosaltres en
aquests espais, no tant pel que ens aporten (que també), sinó pel que
aportem. L’Intercambio, com el seu propi nom indica, no és només un
espai de formació, sinó, sobretot, un espai de compartir experiències,
vivències i moments amb els germans i germanes que no tenim ocasió de
veure’ns tan sovint per la distància. És un moment per a sentir-nos
comunitat en el Moviment»
S’ha habilitat un blog on anireu trobant informació sobre l’Intercambio.
Qué descansi en pau en Lluís Duch
Mor Lluís Duch,
un dels grans intel·lectuals que ha donat Montserrat
Per
Catalunya Religió. Ds, 10/11/2018
(CR) Aquest dissabte al vespre l'abadia de Montserrat ha
anunciat la mort del monjo Lluís
Duch als 82 anys. És un dels gran intel·lectuals que ha donat
la comunitat benedictina de Montserrat. Doctor en teologia i expert en
antropologia i comunicació, va ser reconegut per la comunitat acadèmica
especialment en l'àmbit de l'antropologia i la comunicació.
La
missa exequial de Lluís Duch tindrà lloc dimarts dia 13, a les 10.45h, a la
Basílica de Santa Maria de Montserrat, i serà presidida per l'abat de
Montserrat, Josep M. Soler. Es podrà seguir en directe per Montserrat
RTV.
Nascut
a Barcelona el 1936 Lluís Duch, va entrar al Monestir de Montserrat l'any 1961,
on va fer la professió simple l'any 1963 i la solemne el 1967. El 1969 va ser
ordenat sacerdot.
Doctor
en teologia per la Universitat de Tübingen, on va estudiar el pensament de
Mircea Eliade, va ser professor de la nombrosos centres
acadèmics: Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat
Autònoma de Barcelona, de la Facultat de Teologia de Catalunya, de de la
Biblioteca Mística i Filosòfica Alois M. Hass (U. Pompeu Fabra), de l'Institut
Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), de l'Institut Superior
de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, de l'Institut d'Humanitats
de Barcelona, de l'Escola Teològica i Filosòfica de l'Abadia de Montserrat, de l'Instituto
de Antropología de la Universidad Nacional Autónoma de México i de l'Institut
del Teatre.
En
el seu treball acadèmic va estudiar els diferents llenguatges dels
universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la
vida quotidiana. Alhora, va teoritzar sobre les formes de trencament de la
tramissió de la fe, amb una aposta pel testimoni personal per sobre de les
estructures institucionals. Es va interessar des de fa més de trenta anys
per la interpretació de les narracions mítiques, atenent sobretot al seu
impacte en els universos religiosos i polítics.
Autor
d'una obra extensa (més de quaranta llibres i opuscles i centenars d'articles
científics), és un referent internacional en els estudis d'antropologia de la
religió. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi. Amb motiu del 75è
aniversari li van dedicar el volum Emparaular
el món. El pensament antropològic de Lluís Duch, editat
per Joan-Carles Mèlich a Fragmenta. El seu pensament també va ser objecte
d'una tesi
doctoral del
capellà de Girona Elies Ferrer. Dues de les grans obres de referència recents
que va publicar han estat Religió
i comunicació (2010) i Religión
y política (2014). Antropologia
de la religió (1997) i Un
extraño en nuestra casa (2006), són altres obres destacades. En
els darrers anys va publicar una Antropologia de la vida quotidiana (en sis
volums), que té com a referència més important la situació de les transmissions
efectuades per les estructures d'acollida.
Entre
2011 i 2018 va ser membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de
la Generalitat de Catalunya.
Va
una tenir relació molt estreta amb altres pensadors com Raimon Pannikar. També
ser traductor de textos d'altres referents intel·lectuals com Luter,
Müntzer, Silesius, Schleiermacher, Bonhoefferm i Schönberg.
dissabte, 10 de novembre del 2018
Vaga de metges del CAP
Els metges del CAP diuen prou i faran vaga cinc dies
Els metges d’atenció primària, que són quasi
6.000 entre metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs, faran
vaga del 26 al 30 de novembre. El sindicat Metges de Catalunya va
convocar ahir aquesta mesura davant la situació “extremadament crítica”
que viuen els facultatius. “El sistema sanitari català és a urgències,
però l’atenció primària és a l’UCI. Hem de prioritzar el malalt de l’UCI
i, per tant, considerem que ara mateix la prioritat és l’atenció
primària”, va alertar el secretari del Sector Primària ICS de Metges de
Catalunya, Óscar Pablos, just després de presentar a Inspecció de
Treball la convocatòria de vaga.
El Punt Avui, 8 novembre 18
El sindicat, que és majoritari entre el
col·lectiu, reclama la disminució de càrregues assistencials,
limitant-les a 28 visites diàries per consulta, la reposició de 920
professionals “perduts amb les retallades” i la recuperació del poder
adquisitiu “arrabassat des del 2010” i que xifren en prop d’un 30%.
També reivindiquen incrementar el pressupost sanitari destinat al nivell
bàsic assistencial.
Poca estona després de fer aquest anunci, el director gerent de
l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon, va assegurar
que en els propers dies presentaran un pla “amb accions a curt, mitjà i
llarg termini” i “amb calendaris concrets, pressupost concret per a cada
acció i, per tant, amb compromisos concrets”, per evitar aquesta vaga.
Argimon es va mostrar convençut que trobaran “punts d’acord” amb els
metges i que finalment es podrà desconvocar la vaga.
Els metges d’atenció primària expliquen que un dels principals motius
per convocar la vaga és la “sobrecàrrega assistencial” i la “degradació
de les condicions de treball” en la que, avisen, és una situació
“insostenible”. “Situacions que haurien de ser extraordinàries s’han
convertit en ordinàries en l’atenció primària, com tenir programades
dues, tres, cinc o deu visites en un mateix minut. Aquestes situacions
són una manca absoluta de respecte cap als professionals i la
ciutadania”, va lamentar el secretari del Sector Primària ICS del
sindicat. “Aquest model –va dir Óscar Pablos– ens està fent emmalaltir,
està esgotant emocionalment els professionals. I el més greu és que
aquest model està fent que el professional perdi moltes vegades el
control sobre l’acte mèdic.” Pablos va assegurar: “Si no tenim un temps
mínim de reflexió com a metges, estem posant en risc el pacient i el
professional mateix.”
dimarts, 6 de novembre del 2018
dilluns, 5 de novembre del 2018
diumenge, 4 de novembre del 2018
Treball i futur
Estos serán los diez mejores y peores trabajos para el futuro próximo
La vertiginosa aceleración de la tecnología y la automatización de un
gran número de procesos laborales ha provocado que muchos trabajos se
encuentren en vías de extinción.
Al mismo tiempo, han surgido profesiones que hasta hace algunos años
parecía imposible imaginar como piloto de drones, especialista en big
data o impresor 3D. Pero, ¿cuáles serán las más demandadas en los próximos años?
Huelga
decir que es imposible predecir el futuro, pero las tasas de
crecimiento aportan pistas sobre los empleos en alza. Tomando datos de
la Oficina de Estadísticas Laborales estadounidense, 'Kiplinger'
y el grupo especializado en previsiones económicas EMSI analizaron casi
800 puestos de trabajo más populares para medir su impacto en los
próximos diez años.
Los diez mejores trabajos para el futuro
- Desarrollador de aplicaciones
- Analista de sistemas informáticos
- Enfermero
- Fisioterapeuta
- Gerente de servicios sanitarios
- Asistente médico
- Higienista dental
- Analista de Investigación de Mercado
- Asesor financiero personal
- Logopeda
Los diez peores trabajos para el futuro
- Trabajador textil
- Procesador de fotos
- Diseñador de muebles
- Locutor de radio
- Diseñador floral
- Vendedor de videojuegos
- Redactor jurídico
- Operador de máquinas industriales
- Vendedor a domicilio
- Encuadernador
Font:El Confidencial
Explicacions sobre les immatriculacions dels béns de l'Església
La propietat dels béns immatriculats per l’Església garanteix la conservació d’aquests edificis i temples
L'Arquebisbat de Barcelona explica quin ha estat
el procés d’immatriculacions dels béns de l’Església. Ho ha fet el
passat dimecres 24 d'octubre en una trobada informativa on s’ha explicat
el com
i el perquè.
Els darrers temps les immatriculacions de béns
eclesiàstics portades a terme en els registres de la propietat han
generat alguns dubtes en la societat. Davant d'això l'Arquebisbat de
Barcelona aposta per la màxima transparència tenint molt clar que, en
tot aquest procés, s'ha complert escrupolosament la legalitat,
regularitzant uns béns que ja eren del poble de Déu.
En aquest sentit s'han immatriculat els béns que sempre han estat de
l'arxidiòcesi de Barcelona, béns que va crear, que ha conservat i cuidat
amb diligència, i que sempre han estat a disposició de tots, creients i
no creients i també per a la difusió cultural del nostre patrimoni. Els
temples no es van immatricular abans perquè, des de la creació del
Registre de la Propietat (1861), amb la normativa de 1863 i fins a l'any
1998, estava prohibida la inscripció en els Registres de la Propietat
dels temples destinats al culte catòlic, ja que es considerava notori
que pertanyien a l'Església (no així els de la resta de confessions).
Ho va permetre (per resoldre aquesta discriminació i garantir la
seguretat jurídica) el govern del Partit Popular (1998) a través d'una
modificació de la legislació hipotecària de 1946 (que reafirmava les
disposicions des de 1863), que fins llavors ho prohibia. Autoritzava a
l'Església a registrar els seus edificis, aquest cop inclosos els
temples, seguint per a això el procediment previst en l'article 206 de
la Llei Hipotecària i els articles concordants del seu Reglament.
Aquesta possibilitat va finalitzar l'any 2015. Mentrestant, en les
dues legislatures de governs del PSOE (2004 a 2011), el règim jurídic de
les immatriculacions dels immobles eclesiàstics roman vigent. A
l'empara d'aquest, l'arxidiòcesi de Barcelona va immatricular alguns
béns.
El debat actual sobre aquest tema només es refereix als béns
eclesials que no estan suportats per un títol escrit de domini
(herència, donació, compra...).
En aquests casos, com marca la llei, el bisbe va ser fedatari i
presentà un certificat on consta la documentació necessària per
demostrar la propietat, com ara permisos d'obres, arxius històrics de
l'arquebisbat o ajuntaments, visites pastorals, constar en el llistat
acordat entre la Santa Seu i el Govern espanyol (1861), i la
corresponent inscripció en el cadastre. Si durant la investigació sorgia
un interessat amb el títol de propietat degudament acreditat el
procediment s'abandonava. Si es detectés qualsevol error, sempre es pot
esmenar.
Immatricular un bé no concedeix la propietat, que pot ser molt
antiga; només dóna seguretat jurídica. Som poble i estem al seu servei.
Les esglésies, cases parroquials, locals de Càritas, etc. han estat, són
i seran llocs sempre oberts a tots els ciutadans, sigui quina sigui la
seva condició o creença, per donar-los servei espiritual però també
assistencial, social o educatiu. El manteniment d'aquests edificis i de
totes les seves activitats a favor de la societat a la qual pertany s'ha
encarat per part de l'Església amb esperit cristià i sense demanar res a
canvi. I així ha estat des de sempre.
Els ajuntaments, l'Estat o les comunitats autònomes són institucions
elegides per la ciutadania, amb l'obligació d'oferir uns serveis que
paguem entre tots. Moltes vegades aquests serveis són deficitaris i,
tradicionalment, l'Església ha portat el pes dels serveis de caràcter
assistencial i, també, de socials i educatius. En l'actualitat continuem
amb el mateix esperit de servei.
La propietat de l'Església garanteix la cura i la conservació dels
béns. A més s'està al corrent de pagament dels impostos corresponents,
com no pot ser d'una altra manera. Segons la legislació vigent
(recolzada per la sentència del Tribunal Constitucional 98 a 2013) els
béns immobles de les ONG, o bé de l'Església, estan exempts de pagar
l'IBI. També estan exemptes les propietats de l'Estat, de les comunitats
autònomes i els ajuntaments; els edificis històrics; els locals de la
Policia, els de serveis educatius, els de serveis penitenciaris, els de
l'exèrcit, els béns comunals i veïnals; els de la Creu Roja; la SGAE;
les ambaixades, les estacions de tren i les fundacions i associacions.
Unes Jornades de Pastoral Obrera per a acompanyar la precarietat
Jornadas Generales de Pastoral Obrera 2018
“Acompañar en la precariedad” es el tema que propone el departamento de Pastoral Obrera, dentro de la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar, para sus jornadas de este año. Tendrán lugar en Ávila del 23 al 25 de noviembre.
Su objetivo: profundizar en cómo acompañar a las personas empobrecidas
del mundo obrero. Para ello se presentarán experiencias que ya se están
llevando a cabo, como en Andalucía donde se hace acompañamiento en
barrios olvidados.
- Organiza: Departamento de Pastoral Obrera, dentro de la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar.
- Fecha: del 23 al 25 de noviembre de 2018.
- Lugar: Colegio Mayor “Magistral Antonio de Honcala” (Seminario) (Av. de la Inmaculada 9, 05005 Ávila).
Per més informació:
https://www.conferenciaepiscopal.es/jornadas-generales-de-pastoral-obrera-2018/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)