Economia de cor...

 

ECONOMÍA DE BOLSILLO

Si queremos saber el “valor” de un cristiano/a hagamos un recorrido por sus bolsillos, antes de sacar alguna conclusión por muy devota que sea. Jesús lo deja claro. En la página en blanco siguiente hay unas palabras suyas. Parece ser que también la tentación del poder económico ha podido establecerse entre los pucheros eclesiales. Si no andamos con el cuidado del Adviento, que ahora empezamos a celebrar, esperaremos más al “dios mamón” que nos hace materialistas y esclavos,  que a Dios que se hace niño y mama leche de humanidad. Es cuando podemos comenzar a justificar, por ejemplo, el dinero que quiere donar Amancio Ortega, propietario de Indetex-Zara, a Cáritas. Un dinero que puede ser fruto de una conversión personal. Un dinero que puede ser sudor y sangre de tantos y tantas trabajadoras explotadas. ¡Qué bien estaría que el Sr. Ortega se replanteara las condiciones laborales de sus empleados antes que dar simples migajas!. Ante todo esto hay un pequeño peligro: que la Iglesia vaya perdiendo cierta libertad para trabajar por el evangelio de Jesús y su correspondiente denuncia profética con los desfavorecidos y empobrecidos de nuestra sociedad. Y empiece a dejarse “domesticar” por los que poseen el capital y el poder financiero. No hay duda que con el dinero de don Ortega se podría ayudar a mucha gente. Pero no deja de ser una contradicción que sean euros escatimados con anterioridad. Os dejo con unas palabras sabias: El principio y raíz siempre es forzosamente la injusticia. ¿Por qué? Porque al principio Dios no hizo rico a uno y pobre a otro, ni tomó a uno y le dio grandes yacimientos de oro, privando al otro de este hallazgo… (San Juan Crisóstomo, siglo IV-V)

                                      ECONOMIA DE BUTXACA

Si volem saber el "valor" d'un cristià/na fem un recorregut per les seves butxaques, abans de treure alguna conclusió per molt devota que sigui. Jesús ho deixa clar. A la pàgina en blanc següent hi ha unes paraules seves. Sembla ser que també la temptació del poder econòmic ha pogut establir-se entre les olles eclesials. Si no caminem amb la cura de l'Advent, que ara comencem a celebrar, esperarem més al "déu mamón" que ens fa materialistes i esclaus, que al Déu que es fa nen i mama llet d'humanitat. És quan podem començar a justificar, per exemple, els diners que vol donar Amancio Ortega, propietari d'Indetex-Zara, a Càritas. Uns diners que poden ser fruit d'una conversió personal. Uns diners que poden ser suor i sang de tants i tantes treballadores explotades. Que bé estaria que el Sr. Ortega es replantegés les condicions laborals dels seus empleats abans de donar simples engrunes!. Davant de tot això hi ha un petit perill: que l'Església vagi perdent certa llibertat per treballar per l’ evangeli de Jesús i la seva corresponent denúncia profètica amb els desfavorits i empobrits de la nostra societat. I que comenci a deixar-se "domesticar" pels que posseeixen el capital i el poder financer. No hi ha dubte que amb els diners de don Ortega es podria ajudar a molta gent. Però no deixa de ser una contradicció que siguin euros escatimats amb anterioritat. Us deixo amb unes paraules sàvies: El principi i arrel sempre és forçosament la injustícia. Per què? Perquè al principi Déu no va fer ric a un i pobre a un altre, ni va agafar a un i li va donar grans jaciments d'or, privant a l'altre d'aquesta troballa ... (Sant Joan Crisòstom, segle IV-V)

Pepe Baena, 
delegat episcopal de Pastoral Obrera